ACTITUDS DIFERENTS
No hi ha dubte que hi ha actituds i fets que son lloables i dignes de menció i altres que poden arribar a ser menyspreables i en tenim alguns exemples en les darreres hores com el cas de Pau Juvillà, la diputada Anna Grau de Ciudadanos o el periodista Jordi Borràs.
Ahir el Parlament va aprovar protegir l’escó de Pau Juvillà i presentar un recurs al Tribunal Superem acompanyat de mesures cautelars fins la seva resolució definitiva. De fet que el Parlament defensi la seva sobirania i sobretot la de la societat que representa i que ha fet amb el seu vot a Pau Juvillà diputat seria el més normal, però si anem enrere trobem un cas encara més greu ja que es tractava del President Quim Torra i que en aquell moment la Mesa presidida per Roger Torrent no va optar per la seva defensa, sinó per retirar l’escó al mandat de la JEC, degradant la sobirania del Parlament al no res i deixant la ciutadania totalment indefensa davant aquesta actitud menyspreable.
Parlant de coses menyspreables, trobem la diputada Anna Grau, que en una entrevista i amb el seu odi i xenofòbia habituals va deixar anar que en el franquisme no es va prohibir el català, nomes en àmbits molt concrets amb una nova lliço d’analfabetisme funcional. De fet aquests àmbits concrets on es podia parlar es deu referir a les cases particulars entre la família que sortosament no tenia un policia a casa o una camara per enregistrar i denunciar el moment. Realment la seva paranoia l’ha portada a comparar Franco i el Govern actual a la Generalitat pel tema de la llengua amb tota una sèrie de disbarats. La seva entrevistadora Gemma Nierga crec que per ètica professional hauria d’haver aturat l’entrevista allà mateix, exigir rectificació immediata o donar per finalitzada la mateixa. Crec que en una democràcia no es pot permetre tot. No es pot dir que l’extermini de jueus per part del nazisme no va existir per exemple. De la mateixa manera no es pot permetre blanquejar una Dictadura ferotge com el franquisme canviant els fets provats. La mateixa cambra o societat democratica hauria de tenir els mecanismes per poder vetar personatges com aquests tant allunyats de representar a ningú i que no mereixen evidentment cap sou públic per sortir a defensar el feixisme.
Per últim i molt lloable l’actitud de Jordi Borràs, recordo agredit en ple carrer per una persona que va resulta ser policia i militant de VOX des del 2016. Finalment ha reconegut que va ser per motius ideològics i que ho va fer amb la condemna de l’any de presó i una indemnització per Borràs. Això ha deixat en ridícul el sistema corrupte amb noms com Teresa Cunillera que encara es va atrevir a no condemnar-lo. De fet i com a dit Borràs ara falta per normalitzar la situació que aquest individu mai més pugui exercir com a polícia i quedi inhabilitat per aquesta funció. Tot el que no sigui així serà un nou frau a la democràcia.
Son actituds diferents.