ACABAR LA FEINA
Aquesta imatge del retorn de Marta Rovira, entre d’altres avui a Catalunya desprès de 6 anys d’exili, segurament es aquella més emotiva, l’abraçada als pares i el retorn al seu poble.
No hi ha dubte que l’alegria no es completa, ja que encara hi ha 3 exiliats Puigdemont, Comin i Puig, amb el primer com a punt de mira d’un Estat sense cap respecte a la democràcia. De totes maneres avui Rovira ens deia que això era una victòria, hem vingut a acabar la feina que vam començar. Diu que l’exili els ha fet més forts i amb més energia per seguir la lluita.
Un discurs que segurament hauria d’aixecar els anims de la societat catalana, però que evidentment no ho ha fet, ja que aquest be acompanyat de fets que no li donen valor i de falta de gests cap aquest camí cap a la llibertat. Rovira com a secretaria general d’Esquerra ha avalat la política del partit de submissió absoluta els darrers anys, i encara ara valora donar suport al representant del 155 com a President de Catalunya, per tant poca credibilitat en aquest sentit. Per altra banda acabar el que has començat seria l’ordre natural de les coses i el desitjable en qualsevol aspecte de la vida, però desprès del 2017 i de tot el que ham vist posteriorment i sabut anteriorment caldria un aval, uns fets que donessin fe que el gir és de veritat. Podriem posar molts exemples, un que ara se m’acudeix seria la retirada dels diputats a Madrid o trencar els pactes dels dos partits en diferents institucions amb el partit del 155. Uns fets que segurament podrien avalar unes intencions amb credibilitat.
De fet les paraules per si soles tenen el valor que els hi vulguem donar i celebrar com a victòries el final dels càstigs injustos patits no seria la millor solució per aixecar els ànims d’una societat encara perplexa i que espera dels seus partits un gir radical i no nomes de paraules.
Acabar el que vam començar.