CURES PALIATIVES A LA CRESTA DEL FERRAN. 13.12.2009
Publicat el 18 de desembre de 2009 per Bicicorriols

Per Martí Montserrat
Per desintoxicar-nos del quitrà negre brut i pudent, què millor que sortir a la muntanya a fer una grimpada per una cresta aïllada de la civilització per a que actuï amb dots curatives sobre aquests pals de paller malmesos per la terrible plaga asfàltica que produeix uns sintomes estranys a molts de la colla com pedalar, com fer km, com disfrutar de la velocitat… Per tant, com us deia, hem vingut a les contrades de Talaixà a buscar l’antídot per posar remei a la gripada que enterboleix els nostres senderis d’inadaptats al medi.
Però deixem-nos de romansos i
apliquem-nos a la medecina, que no és cap altre que la fantàstica
ascensió al cim del Ferran, per l’aèria cresta que puja des de l’estret
d’Escales.
Després d’haver llegit la crònica del company Pantera Rosa, en
Supergomes i jo varem menystenir la dificultat d’aquesta completa
ascensió, i per això la nostre sorpresa encara va ser més gran. Com us
estava explicant, tot i no ser una via de dificultat, si que es
mantinguda, exigent i exposada i a més a més has de ser molt conscient
dels moviments i els passos a seguir per progressar per una cresta amb
molt poques escapatòries. Per afegir-hi més interès, la última part és
la més tècnica i difícil : la traca final!
Còctel de sensacions de llibertat, d’aventura, de plaer immens… i aquí
mateix, a Oix, a tocar de casa!!! Què més es pot demanar?
apliquem-nos a la medecina, que no és cap altre que la fantàstica
ascensió al cim del Ferran, per l’aèria cresta que puja des de l’estret
d’Escales.
Després d’haver llegit la crònica del company Pantera Rosa, en
Supergomes i jo varem menystenir la dificultat d’aquesta completa
ascensió, i per això la nostre sorpresa encara va ser més gran. Com us
estava explicant, tot i no ser una via de dificultat, si que es
mantinguda, exigent i exposada i a més a més has de ser molt conscient
dels moviments i els passos a seguir per progressar per una cresta amb
molt poques escapatòries. Per afegir-hi més interès, la última part és
la més tècnica i difícil : la traca final!
Còctel de sensacions de llibertat, d’aventura, de plaer immens… i aquí
mateix, a Oix, a tocar de casa!!! Què més es pot demanar?
Gràcies company per aquests moments viscuts.
Ascensió realitzada per: Supergomes i en Raaampes.
Un gèlid diumenge de desembre.
Temps total 5h30’
Temps cresta 3h45’
Les meves fotos: clica aquí.
Publicat dins de Esquí de muntanya, alpinisme, escalada i excursionisme | Deixa un comentari