BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Quedem d’hora, a quarts de set, arribo puntual a casa d’en Lluis Albert, però ell no apareix, rebo un missatge a ¾ que què fem?¿, que el dia està molt tapat? li dic que ja estic a la porta i que anem tirant, que si ens plou ja girarem cua.

A les set acabem de carregar les bicis al cotxe i ens dirigim cap Roses, el punt inicial de la nostra ruta. Aparquem el cotxe a prop del passeig marítim i el degoteig de guiris a aquella hora és important, ens miren sorpresos, com si fossim nosaltres els rarets….tan se val, descarreguem les bicis, ens equipem i fem un cafè  ràpid .Són prop de les 8 i en Lluís Albert conecta la ruta al gps, doncs el dia abans es va baixar la ruta per l’ocasió, és ben petit l’aparell i molt sofisticat, sort que a la colla aquests invents encara no hi són presents.

La ruta comença pel passeig marítim, passem pel darrera del far de la població fins que acaba l’asfalt i comença la pista, marcada amb el vermell i el blanc per trobar-se dins del Gr-92, la pista va fent ziga-zaues i agafant alçadad poc a poc, hem d’anar sortejant la silueta de la costa i en aquest tram és molt serpentejada. Passem Cala Canyelles, la Cala Montjoi, bonics indrets per passar el dia, passem també per la porta de El Bulli, però no hi parem a esmorzar encara no ens l’hem guanyat, això si, fem una foto de record.

Acabem la zona urbanitzada i ja entrem dins del Parc Natural del Cap de Creus, precedit per una tanca que impedeix l’entrada a vehicles motoritzats.

Estem al cap de Falconera batejat així per l’afluència de falcons a l’època, hi veig un corriol que s’endinsa cap al mateix cap i decidim treure el nas, el corriol és ciclable amb algun tram bastant tècnic on hi poso algun peu, el company és sorprèn de veure’m fer els trams tècnics, doncs a les seves sortides predominen les pistes, i l’animo mica en mica que ho vagi probant. Passem al costat de dues coves-cases, antigament utilitzades pels pastors de la zona, hi entrem en una d’elles i ens
sorprenem de la grandària que té, unes fotos i continuem amb la ruta.

Desfem el corriol del cap i tornem agafar la pista, els km van caient i el desnivell també perquè es un continu pujar i baixar, bastant trencacames però alhora divertit.

Passem el cap Norfeu i aviat arribarem a Cadaqués, la pista fa unes esses per sobre la població amb una imatge idíl.lica, la baixada és ràpida per la pista, jo agafo un corriol bastant tècnic que talla pel dret, en Lluís Albert continua per la pista i ens retrobem a baix de tot.

Arribem a Cadaqués, és aviat, i tothom dorm, es un plaer passar pels carrers de la població amb bici, enfilem la carretera de sortida del poble per anar a Portlligat, un cop allà baixem a xafardejar, hi han escales de pedra i no desaprofitem l’ocasió per baixar-les, no hi ha pràcticamen gent, i el silenci és trencat per dues bicis rebotint les escales… fem un parell de fotos del encantador racó  i cap amunt altre cop per sortir de Portlligat i agafem pista asfaltada per arribar a Cap de Creus, fem una cocacol.la al bar del Far, i reprenem la marxa , doncs anem tard i les respectives parentes, sobretot la meva estarà contenta.

Després de deixar Cap de Creus, agafem el que per mi és el tros més divertit, un corriols molt tècnic en continua baixada, que em dóna algun avís sortint per davant de la bici, aquest desemboca a la última cala del Cap de Creus.D’aquí remontem amb la bici a coll fins a la pista que ens aproparà al Coll del Penís, que s’hi troba el control aèri militar espanyol, un cop aquí agafem la carretera fins a Roses.