BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

En aquella hora es respira una pau encissadora, una llum fantàstica en un dia del tot assolellat. Comencem a pedalajar sobre ¾ de vuit i aviat malauradament tenim el primer ensurt del dia. Entrant a Castelló d’Empuries l’Àngel cau de la manera més tonta i es fot una bona trompada al colze i cames. Hosties tú ¡!!! No es pot pas badar!!! Bé, què hi farem, una mica moixos  seguim la ruta per unes carreteretes molt tranquiles fins a Palau Saverdera, i d’aquí a la rotonda de Roses on enfilarem el primer coll del dia. Tot just començar en Lluis saluda uns coneguts…Aquests són dels bons ens diu!!!Collons el Maestro és fot a roda seva i ens deixa. Bé nosaltres quatre seguim, crec jo a bon ritme, mentre veiem el Carles i els dos nois una llaçada o dos per sobre nostre. Aviat Roses es veu petit, amb unes vistes molt boniques, molt més boniques que quan vas en cotxe, je, je… Quan arribem a la cruïlla que hi ha la base militar hi veiem en Carles que ens espera. Carai noi!!!!  Si, sí m’ha costat però els hi he aguantat el ritme… Seguim enmig d’unes vistes que ens deixen prendats, fins la cruïlla amb El Port de La Selva i Cadaqués. Ben just si portem un parell de qms. de baixada quan la roda de darrera del Carles explota de cop i volta amb un bon pet sense que per sort vagi per terra.  Mentre l’adobem ens trobem en David Serra, company del Mamalló a la cursa de les Tres Nacions i “un colló”. Ens saludem però no es deixa convencer per venir amb nosaltres a esmorzar. Un cop a Cadaqués parem a una farmàcia per curar les ferides de l’Angel. La farmacèutica es veu que està ben aixurada, però no es massa trempada, i no està pas disposada pas a curar al nostre amic, som nosaltres, concretament en Martí qui desinfecta les ferides.

La pujada que va de Cadaqués a Cap de Creus ens deixa meravellats altre cop, sempre que estiguem pedalajant per un altre planeta…es ben veritat que som uns privilegiats. Un cop dalt esmorzem rodejats d’unes vistes… UNIQUES!!!!!SENSACIONALS!!!! Després de l’àpat desfem el que hem fet fins a Cadaqués i després seguim de pujada fins trobar la cruïlla de El Port de la Selva. La baixada fins El Port és molt maca i de seguida estem enfilant el coll més dur del dia cap al Monestir de Sant Pere de Rodes.

Aquesta comença amb unes rampes bastant fortes i el cànvi de l’Àngel comença a espetegar, el cas és que de cop ens trobem tots dos intentant-lo arreglar, ja que en la caiguda del matí ha quedat tocat. Aquestes bicis primes són molt delicades i ens quedem amb la patilla a les mans. Si que l’hem feta bona!!!! Bé doncs pinyó fix i cap amunt. L’Angel puja com un “jabatu”, encara que si apreta fort la cadena fa el tonto. Pugem acompanyats per un noi de Vic que ens explica que per allà i va passar la Volta a Catalunya d’enguany. Deurien ser ¾ quarts d’una i el calor apretava d’allò més fort. Aquest coll, amb el majestuós Monestir que ens vigila és molt bonic. Poc abans dels aparcaments del Monestir ens reagrupem de nou.

Acabem de remuntar el coll i seguim  cap a Vilajuïga ara de baixada. Un cop aquí jo em quedo amb l’Àngel i anem fent al ritme que dóna la seva bici i els altres s’avancen a buscar el cotxe.