BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

O com atraure arítjols i esbarzers.

VIA ROMANA, PARPERS I SANTA AGNÈS 12.10.2008

Per Joan Lladó

L’endemà de la cresta encara vaig tenir esma de llevar-me a quarts de set per anar amb bici. De fet, quinze dies, són massa dies sense anar-hi i el mono no perdona. A la plaça, a dos quarts de vuit n’érem bén pocs, quatre. Fet bén estrany perquè, d’uns anys ençà, els diumenges no baixem de set o vuit. Fa un dia rúfol però que no ens afecta.

Hom diu d’anar a esmorzar a Santa Agnès. Per on hi anem? Comencem pel veïnat de Sant Jaume fins a prop de ca l’Indigent i ,pel camí de sota fins la pista de llevant (d’Argentona, ésclar). Davallem fins les basses de can Castells i, al Rovell de l’Ou, baixem fins a can Comalada. A Can Matabens, entrant a Riudemeia, ens truca en Giovanni. Per error s’ha presentat a la plaça una hora més tard. Quedem a Parpers perquè ell pujarà per la carretera i nosaltres per la Via Romana. Tot i que l’escalada d’aquest viarany és fa feixuc per la seva pendent i la gran quantitat de pedra solta que ens hi trobem pel mig, en gaudim de valent perquè lluitant, lluitant, es pot fer tot fins dalt de tot.
A Parpers ens esperem deu minuts al marge de la carretera fins que arriba en Giovanni. Ens conta l’anècdota del retràs i anem cap a ca l’Espinal. Baixem a Santa Agnès pel Torrent de can Cigala. El terra és en òptimes condicions: l’elevat grau d’humitat i els minsos darrers ruixats ens han deixat una agradable catifa.
No hauria de quedar-me a esmorzar, altres compromisos socials m’esperen, però em guanya l’entaular-me amb la colla i el dubte de si és massa d’hora pel compromís que us deia.
Al Parque molt de ciclista i molta xerinol·la. La fressa dels comensals és tant eixordadora que realment molesta. Es fa difícil de parlar sense haver d’esgargamellar-se. L’ambient no pot ser un altre car, amb la quantitat de vi que arriben a ingerir aquesta colla d’insensats, l’esperit els aflora a xarbotades.
Havent esmorzat desfaig el camí fins a can Matabens i per la riera fins a Mataró.Fins ben aviat,
Joan LLadó.

Distància recorreguda: poca, uns 35 kms.
Desnivell: No ho sé. Potser 500 m.
Fotos: no n’hi ha.

Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

  1. Ahir divendres, dinant amb uns clients, els hi vaig comentar la sortida nocturna al corredor que teníem prevista aquella mateixa nit. A continuació, lògicament vàrem parlar una mica de bicis de muntanya i vaig parlar de la colla. Els hi anava a passar el link del bloc, però veient la foto d’ aquest post, no se pas si la meva credibilitat quedarà en entredit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.