VIA ROMANA, PARPERS I SANTA AGNÈS 12.10.2008
Publicat el 17 d'octubre de 2008 per Bicicorriols
Per Joan Lladó
L’endemà de la cresta encara vaig tenir esma de llevar-me a quarts de set per anar amb bici. De fet, quinze dies, són massa dies sense anar-hi i el mono no perdona. A la plaça, a dos quarts de vuit n’érem bén pocs, quatre. Fet bén estrany perquè, d’uns anys ençà, els diumenges no baixem de set o vuit. Fa un dia rúfol però que no ens afecta.
Hom diu d’anar a esmorzar a Santa Agnès. Per on hi anem? Comencem pel veïnat de Sant Jaume fins a prop de ca l’Indigent i ,pel camí de sota fins la pista de llevant (d’Argentona, ésclar). Davallem fins les basses de can Castells i, al Rovell de l’Ou, baixem fins a can Comalada. A Can Matabens, entrant a Riudemeia, ens truca en Giovanni. Per error s’ha presentat a la plaça una hora més tard. Quedem a Parpers perquè ell pujarà per la carretera i nosaltres per la Via Romana. Tot i que l’escalada d’aquest viarany és fa feixuc per la seva pendent i la gran quantitat de pedra solta que ens hi trobem pel mig, en gaudim de valent perquè lluitant, lluitant, es pot fer tot fins dalt de tot.
A Parpers ens esperem deu minuts al marge de la carretera fins que arriba en Giovanni. Ens conta l’anècdota del retràs i anem cap a ca l’Espinal. Baixem a Santa Agnès pel Torrent de can Cigala. El terra és en òptimes condicions: l’elevat grau d’humitat i els minsos darrers ruixats ens han deixat una agradable catifa.
No hauria de quedar-me a esmorzar, altres compromisos socials m’esperen, però em guanya l’entaular-me amb la colla i el dubte de si és massa d’hora pel compromís que us deia.
Al Parque molt de ciclista i molta xerinol·la. La fressa dels comensals és tant eixordadora que realment molesta. Es fa difícil de parlar sense haver d’esgargamellar-se. L’ambient no pot ser un altre car, amb la quantitat de vi que arriben a ingerir aquesta colla d’insensats, l’esperit els aflora a xarbotades.
Havent esmorzat desfaig el camí fins a can Matabens i per la riera fins a Mataró.Fins ben aviat,
Joan LLadó.
Joan LLadó.
Distància recorreguda: poca, uns 35 kms.
Desnivell: No ho sé. Potser 500 m.
Fotos: no n’hi ha.
Publicat dins de Bici de muntanya i etiquetada amb bicicorriols, BTT, Joan Lladó | Deixa un comentari
Ahir divendres, dinant amb uns clients, els hi vaig comentar la sortida nocturna al corredor que teníem prevista aquella mateixa nit. A continuació, lògicament vàrem parlar una mica de bicis de muntanya i vaig parlar de la colla. Els hi anava a passar el link del bloc, però veient la foto d’ aquest post, no se pas si la meva credibilitat quedarà en entredit.