Per Albert Gómez
El darrer cap de setmana alguns corriolaires decidirem sortir a fer esquí de muntanya del de veritat. El Maestro havia lligat el refugi de la Renclusa per passar-hi la nit ara que està totalment renovat.
A les sis del matí ens trobem a Granollers els tres mataronins, “El Maestro”, el Sr. Vila i “El Mamalló” amb la gent d’Arenys: en Xarli, en Santi, en Dani i l´Alfons. Marxem direcció a Benasc després de fer aturada a Alfarràs per esmorzar. Arribem als plans de l’Hospital on ens equipem adequadament i comencem a foquejar ja que la neu comença just on hi ha les pistes de fons.
Ràpidament ens enfilem a la dreta en direcció a la pleta de Paderna i seguidament als coneguts tubs de Paderna on el Sr. Vila fa un aprenentatge rapidíssim de voltes maries amb força pendent, enfilem per el Vallon de la pleta de Paderna que aviat deixarem per dirigir-nos vers al coll on uns metres abans flanquegem a l’esquerra per enfilar una pala força sostinguda, aprofitem per fer un mos en unes roques ja que ens toca un solet que ens escalfa de valent.
Tot seguit marxem decidits cap al cim però, la neu canvia ràpidament i es torna un mirall, hem de posar ganivetes, la caiguda que ens espera si llepem és esfereïdora. Finalment arribem al cim, bones vistes de les maleïdes i dels cims de l’altra banda de la vall. Petit canvi d’impressions, baixem amb esquis o no? guanya la prudència i ens calcem grampons i baixem fins al coll de Paderna, el travessem tot i la petita cornisa que hi ha, uns metres més avall ens posem esquis i descens fins al refu passant pels ibons de Paderna.
Sorpresa, refu nou i no hi ha calefacció, la llum restringida i el “jalu” escadusser i de poca qualitat, havent sopat anem a dormir d’hora i ens enterrem amb quatre o cinc mantes, l’habitació sembla una nevera. De bon matí després d’esmorzar enfilem direcció els ibons del dia anterior i cap al torrent d’alba, la neu s’intueix que no serà la més idònia, després de gairebé tres hores de manxar cara amunt fem parada a la coma d’Alba, mengem un xic i ens arribem fins la base de la canal que ens manarà a la Dent d’Alba, deixem els esquis i ens posem les punxes, tots menys en Gran ja se sap, piolet en ma i cap amunt tot i ser força dreta l´Angel no diu ni piu, segurament deu ser de les primeres vegades que fa quelcom així, quins amics!
Coronem el Queixal d´Alba (3118m.) resulta que ens hem confós a l’hora de triar la canal. Aprofitem que estem per sobre de 3.000m. i decidim anar a fer la Maladeta Occidental 2(3220m) i Maladeta Occ.3 (3254m.), a dalt hi trobem els companys amb qui hem compartit les salsitxes del sopar. El dia és genial, el sol llueix amb força i només s’enteranyina amb quatre cirrus que gosen passejar-se per damunt dels Vallhiberna, no fa ni un bri d’aire i aprofitem per contemplar tota la cresta fins l´Aneto, Cregüenya als nostres peus amb l´Aragüells al damunt, els Posets, Perdiguero, LLiterola, Remunyé al fons el mont Valier i fins i tot els “Diablos”, d’un un dia com avui en podem gaudir en poques ocasions. Hi ha qui hi pagaria per estar aquí.
Retornem fins la canal, la baixem i ens retrobem l´Angel que havia decidit no venir fins a les Maleïdes, ens calcem els esquis i comencem la davallada per la vall de Paderna , tenim 1300m de descens i tal com ens pensàvem els 800 primers metres son un suplici, neu crosta amb un fina cap de gel al damunt que no saps si es trencarà o no, és fa difícil esquiar, per fi arribem a una zona on la neu es deixa fer i podem gaudir fins al final d’uns girs en condicions, ens traiem l’espina clavada, ja que les últimes canals estaven de cine, una petita embolicada pel bosc abans d’arribar al cotxe. Son les quatre i estem força petats. Dinar i marica l’últim.Primer dia 935m. desnivell positiu. Segon dia 1315m. de desnivell positiu.
Les fotos, cliqueu aquí.
Fins la propera,
Albert Gómez.
