AIXÒ ES CULPA NOSTRE
En aquests dies d’escarafalls per la croada de les institucions espanyoles amb el català, on les nostres entitats, partits i representants posen el crit al cel per la quota de 25% a les escoles deixant l’immersió lingüística en res, o per un nou engany, un més amb les quotes de la nostra llengua inexistents a les plataformes audiovisuals com sempre, ens hauriem de fixar amb la nostra responsabilitat.
De fet i com he dit sempre, des de 1714 i per acabar l’assimilació calia deixar la nostra llengua en res i a partir del Decret de Nova Planta fins els nostres dies totes les mesures de l’Estat amb el català han estat en aquesta direcció. Res de nou i cap sorpresa.
De fet la mesquinesa i el cinisme bé precisament de les nostres institucions. Per no fer efectives per exemple sancions per obligar a complir la llei en les retolacions dels establiments o el mirar cap un altre costat quan tots sabem que la immersió lingüìstica tal com està concebuda mai l’han aplicada, més enllà de la propaganda de cara a fora, mostrant la feblesa i la poca importància que donen a la nostra llengua diguin el que diguin, primer es quedar bé amb la veu de l’amo autonòmic.
Un nou exemple el veiem a la nostra televisió pública, que en una de les seves funcions principals es enfortir la nostra llengua i veiem com cada cop més permeten anuncis amb castellà, conviden a autèntics ultres espanyols com a tertulians als programes, tenen una visió hispanocèntrica i en un dels seus programes de referència com es el FAQS arribem a quotes inimaginables de burla a la nostra llengua. Si fa poc veiem com portaven una autèntica ultra d’extrema dreta i xenòfoba amb el català i Catalunya com Cayetana Alvarez de Toledo que vergonyosament ens va poder insultar a tots i promocionar el seu llibre com si res. Aquest dissabte l’entrevita a l’escriptor i periodista valencià Juan José Millás va ser integre en castellà, ja que aquest prèviament es va negar a utilitzar l’auricular com seria norma, fins hi tot la presentadora va renyar un dels tertulians convidats que li adreçava una pregunta en català.
Una humiliació sense precedents que nomes pot permetre un territori sense dignitat i on els seus representants han perdut qualsevol consciència nacional i aspiració a ser simplement normal i defensar la nostra identitat sense complexos com fan els Estats normals.
Tot això, no es culpa de Madrid, simplement es culpa nostra, de les nostres institucions, partits, entitats i finalment la permisivitat de la societat que o suporta.