ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EL VÍDEO D?EN GUARDIOLA, LLIÇÓ PER L?INDEPENDENTISME

General

Aquest dissabte abans del partit a l’estadi entre el Barça i el Màlaga, l’entrenador blaugrana Pep Guardiola, va tornar a fer servir els seus mètodes particulars, què l’han portat a l’olimp de la gent blaugrana en forma de vídeo sobre el muntanyenc mort a l’Annapurna, Iñaki Ochoa de Olza i la historia de 14 companys que van arriscar les seves vides per la missió impossible del seu rescat, donant tota una lliçó de companyonia i associació per un objectiu, en aquesta historia colpidora. Els jugadors en van prendre bona nota, i així es va demostrar al camp, ara toca que altres com l’independentisme català també aprengui de les errades del passat, si no vol caure de peus a la galleda.

La historia de l’Iñaki, què va haver de renunciar al cim d’aquesta muntanya del Nepal per problemes de congelació, i què va decidir baixar al campament base, on va patir un edema pulmonar i danys cerebrals, què el van fer estar a 7400 m. d’altitud lluitant contra la mort, i amb un rescat gairebé impossible organitzat per 14 muntanyencs, que finalment tot hi el seu esforç i arriscar les seves vides en un acte heroic, i de treball en equip per un objectiu clar, que finalment va acabar amb la mort  de l’experimenta’t muntanyenc.

 

El documental es tota una lliçó per esperonar el joc col·lectiu del Barça, i l’esperit d’equip per arribar a les fites que tots volem, i un nou encert del nostre guru de les banquetes, de totes maneres aquestes conclusions poden ser molt valides per l’independentisme català, les recents consultes amb un nou triomf del SI abassegador, però una participació no tant bona com la desitjada, donen ja uns 250000 vots per l’estat propi al sarró, i que no poden ser comparats amb els percentatges dels partits polítics que actualment estant al Parlament, ja que no es una comparació real, i es una manera de defugir responsabilitats, i la realitat. Des de la banda contraria s’incideix amb arguments i comparatives falses entre la participació de les consultes populars i les oficials, quant tots sabem que es una trampa que no es pot posar en el mateix sac per infinitat de motius, de la mateixa manera tampoc podem caure amb la justificació de qualsevol resultat amb comparatives falses. S’han de potenciar les coses ben fetes, i les conseqüències d’aquest acte democràtic de la ciutadania, però alhora tots plegats ens hem d’exigir més, i tocar de peus a terra.

 

Pel que fa al tema de la unió i l’esforç per un objectiu comú, es el gran paradigma, i la gran trampa en que sempre ha caigut el moviment independentista.  Les eleccions segurament seran a la tardor, i somiant podríem pensar en una candidatura transversal formada pel Reagrupament d’en Joan Carretero, la futura plataforma d’en Joan Laporta, Catalunya acció, les CUP, plataformes sobiranistes, com Sobirania i Justicia, Sobirania i Progrés o la PDD i noms com Lopez Tena, Lopez Bofill, Carles Mora, i tants d’altres junts sota el mateix paraigües, i amb un objectiu molt clar, que es la independència.  Nomes així s’aconseguirà el que els partits autonòmics temen, per separat difícilment s’aconseguirà. 

 

Això que es una obvietat, i crec que per tots conegut i desitjat, sembla alhora impossible, i aquesta si que es la nostra responsabilitat, de la qual l’estat espanyol i els enemics de la independència no en tenen cap culpa.  Si de veritat es vol donar el cop definitiu, i donar aquest salt depèn de nosaltres, amagar les diferencies personals sota l’estora i caminar plegats, sense fer cas de veus com les de l’Alex Salmon del Mundo, què assegura que Catalunya no vol la independència, es la seva feina vendre aquesta falsa idea, o d’en Xavier Vendrell d’Esquerra, que ja avança que la propera legislatura no es la de la independència, però si la d’un referèndum, què amb la llei de consultes sap que es impossible, anem per feina que encara hi som a temps, i aprenem de la historia mostrada per en Pep.