Més llum al carrer no garanteix més seguretat

Un estudi de la policia britànica mostra que els canvis en l’enllumenat públic, tant incrementant-lo com apagant-lo totalment a la nit, no tenen cap incidència significativa en l’increment o disminució dels delictes. Els que ens vénen el discurs de més llum als carrers per motius de seguretat s’ho hauran de fer mirar.

Tot al llarg de la Gran Bretanya la majoria de municipis han reduït l’enllumenat nocturn dels carrers per reduir despeses i emissions de diòxid de carboni. Així, per exemple, al comtat de Lincolnshire, un dels comtats d’Anglaterra, situat a la regió dels Midlands de l’Est, les autoritats han fet canvis importants en l’enllumenat nocturn dels carrers. Tanmateix, els canvis no van consistir en canviar només les làmpades de sodi d’alta pressió per LED blancs com s’està fent a moltes parts del món sinó que foren realment imaginatius.

Entre abril del 2016 i març del 2017 el Consell del Comtat de Lincolnshire va fer diversos canvis en les condicions de l’enllumenat vial. Depenent dels pobles i carrers, l’enllumenat a la nit estava completament apagat durant tota la nit, amb nova llum LED, o bé parcialment apagat entre les 00:00 h. fins a les 6:00 h. del matí.

Aquesta darrera opció va intranquil·litzar els residents dels pobles i carrers afectats ja que es va estendre la sensació que el nombre de delictes havia augmentat durant les 6 hores de foscor. Aquesta percepció negativa de la ciutadania portà la policia del comtat a fer un ampli estudi estadístic per avaluar científicament si hi ha realment una correlació entre l’apagada dels llums durant la nit i els nombre de delictes registrats per la policia de Lincolnshire

Per veure si la iniciativa de l’apagada parcial de llums realitzada entre 2016-2017 tenia alguna relació amb el nombre de delictes comesos es comparà amb un període similar de l’any anterior, 2015-2016. El tipus de delictes incloses en l’estudi van ser: assalt a domicilis, dany criminal, robatori del vehicle, violència contra les persones i robatori, i que hagueren ocorregut entre les 00:00 h. a les 06:00 hores, les hores d’apagada de l’enllumenat públic.

L’estudi de la policia ha conclòs que, encara que molts factors poden afectar el nombre de delictes comesos en una certa àrea, no és possible afirmar directament que un augment o disminució del nombre de delictes registrats és el resultat directe dels canvis en les condicions d’il·luminació del carrer durant la nit.

Tanmateix la percepció de l’increment de la por dels ciutadans afectats per l’apagada de llums és real i per això la policia recomana informar adequadament la població afectada per fer front a la causa dels seus temors i percepcions que envolten la manca d’enllumenat públic i treballar per reduir aquestes incerteses.

Més informació: Lincolnshire Police

Street Lighting & Crime Levels Report Released 

Street Lighting Executive Summary (pdf)
Street Lighting Report – 2017 (pdf)

Imatge:
1.- La Catedral de Lincoln de nit vista des de Broadgate, 2010, Wikipedia Commons.
2.- Posta de sol al moll de Skegness. Lincolnshire. 2005- Wikipedia Commons.

Segona jornada de contaminació lumínica a Riba-roja de Túria

La segona jornada sobre el problema de la contaminació lumínica celebrada fa uns dies a Riba-roja de Túria (el Camp de Túria) s’ha acabat i caldria fer-ne un resum. Com la primera jornada celebrada fa un anys aquesta també ha acomplert els seus objectius en reunir en la mateixa sala, tècnics d’il·luminació d’ajuntaments, regidors encarregats del tema, astrònoms, biòlegs i fins i tot membres de la indústria. Els ponents han donat eines per enfrontar-se a aquesta pol·lució que malbarata recursos i de la qual estem començant a conéixer-ne els efectes sobre el medi ambient i la salut.

Inaugurada per l’alcalde Robert Raga, i pel cap d’Iniciatives Ángel Morales en representació del vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla, les dues sessions de matí i vesprada comptaren amb la presència d’unes 50 persones que destacaren per la participació en els torns de preguntes als ponents i també posteriorment en les dues taules rodones.

La jornada començà amb la conferència del president de Cel Fosc, Fernando Jáuregui, que repassà les diferents normatives legals a l’estat i a Europa per a combatre les  instal·lacions i projectes públics i privats que afecte el cel nocturn. Ens explicà qué hauria de tindre una normativa per a ser útil en el control de la contaminació lumínica i quins han de ser el paràmetres que caldria controlar:
A. Flux emés a l’hemisferi superior (FHSi)
B. Color de la llum emesa
C. Nivells de llum màxims
D. Horari de flux reduït
E. Enllumenat no general

Susana Malón, física i CEO de Lumínica Ambiental, ens va fer un recorregut sobre els problemes culturals, mediambientals i de salut de la contaminació lumínica. Ens introduí en la tecnologia dels LED PC-Ambre que no tenen pràcticament emissió en la banda del blau. Finalment ens explicà diferents projectes d’enllumenat d’èxit a diferents poblacions que han adaptat el seu enllumenat a PC Ambre i han salvat el cel nocturn.

El professor de luminotècnia de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Maria Ollé, ens donà una lliçó tècnica de la raó per la qual no és convenient la instal·lació de llums blanques, especialment leds d’alta temperatura de color. Ens féu saber que existeixen ja solucions de leds amigables amb el medi ambient amb temperatura de color sempre per sota del 2700 K i que són les que s’haurien d’utilitzar.

Després de dinar, la jornada es reprengué amb les xarrades dedicades als efectes visuals de la contaminació lumínica i com es mesura la contaminació lumínica des de l’espai. Per a això comptàrem amb la presència de Salvador Bará, professor d’Òptica de la Universidade de Santiago, que explicà el perquè no hi veiem bé amb la contaminació lumínica. El nostre sistema visual processa la informació que ens arriba a l’ull però la percepció que tenim depén de molts factors, de que hi haja llum suficient, no excessiva,  de l’edat, però sobretot del contrast. S’ha demostrat que el mínim per a detectar un objecte està al voltant de  1%. Si el contrast és molt baix, perdem capacitat de detectar objectes mentre que si és massa alt tenim una sensació visual desagradable. Finalment ens parlà de quina és la tonalitat agradable de la llum. Durant tota la història humana la nostra espècie ha estat il·luminada de molta llum blanca/blavosa durant el dia mentre que a l’ocàs i a l’alba la llum solar és més aviat càlida i amb poca intensitat. Per això ens resulta desagradable les il·luminacions vials nocturnes massa blanques o càlides intenses.

La darrera conferència va anar a càrrec de Alejandro Sánchez de Miguel, investigador de la University of Exeter. Ens explicà les tècniques d’estudi de la contaminació lumínica des de l’espai. Mitjançant les fotografies nocturnes fetes pels astronautes a bord de l’Estació Espacial Internacional s’ha aconseguit tenir un molt bon material científic per analitzar la contaminació lumínica en tot el món. Sánchez de Miguel se centra al final en l’estudi de  les imatges de la ciutat de València i de ciutats com Milà i Madrid que han fet o estan fent la transició a la tecnologia LED.

Les recomanacions de l’investigador són les següents:

A.- No utilitzeu cap tipus de llum amb temperatura de color per damunt de 3000 K.

B.- Si s’utilitza llums de 3000 K, és necessari reduir un mínim un 30% el nivell d’il·luminació i millor si és un 50%.

C.- Useu PC-Ambre o llum de menys de 2200 K ja que probablement contamine menys o igual que els llums de sodi d’alta pressió (HPS).

La jornada es completà amb dues taules redones, una al matí i l’altra a la vesprada, on es va fer un diàleg sobre el problema entre els ponents i els assistents.

Els dies després de la Jornada se celebra la IV Reunió científica de la REECL, Red Española de Estudios sobre Contaminación Lumínica. En una de les sessions ens reunirem amb diversos professionals d’empreses i fabricants de làmpades.

Agraïm als ponents l’aportació que han fet a la Jornada i a l’ajuntament de Riba-roja de Túria i el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València tota l’ajuda rebuda.

Imatges:

1.- Presentació de la jornada per l’alcalde Robert Raga, i per Ángel Morales, en representació del vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla.
2.- Fernando Jáuregui
3.- Susana Malón
4.- Josep Maria Ollé
5.- Taula redona del matí
6.- Salvador Bará
7.- Alejandro Sánchez de Miguel

La contaminació lumínica no s’atura a nivell mundial

Ens havien dit que amb l’arribada dels LED a l’enllumenat públic de les nostres ciutats s’aconseguiria un gran estalvi econòmic i de retruc, una minva important del balafiament energètic que representa la contaminació lumínica. Un treball que acaba d’eixir publicat i que analitza les dades d’enllumenat a nivell mundial entre els anys 2012 i 2016 desmenteix categòricament aquesta afirmació. Les zones il·luminades nocturnes ocupen cada vegada més superfície a un ritme d’un 2.2 % anual i la potència radiada també ho fa al mateix ritme.

La causa d’aquest contrasentit en que l’estalvi esperat per l’ús d’una nova tecnologia resulte en un increment del seu ús cal buscar-la en l’efecte rebot també conegut com a paradoxa de Jevons. Ha passat en totes les tecnologies de l’enllumenament. En passar de l’ús del ciri al gas, en ser més barat, s’il·luminaren les cases i alguns carrers. Va ser, però, la introducció de la llum elèctrica, després de l’invent d’Edison, quan la reducció del preu de la nova tecnologia permeté enllumenar tota la ciutat. S’estima que l’enllumenat exterior va créixer a un ritme d’un 3 a 6% anual durant la segona part del segle XX. Aquesta dèria d’il·luminar-ho tot ha portat a la pèrdua de la nit amb el resultat que actualment la meitat d’Europa i una quarta part de Nord-Amèrica suporten unes nits tan brillants que els seus ciutadans tenen modificat els cicles circadians, el ritmes naturals que imposen el dia i la nit.

Després d’anys de debat sobre la importància de la sostenibilitat, de no malbaratar recursos i després d’anys de campanyes de conscienciació sobre el perill de l’ús indiscriminat dels LED molts blancs (d’altes temperatures de color) pel seu efecte contaminant sobre el medi ambient i la salut humana, era interessant veure si el consum de llum i la seua potència havia disminuït a nivell global o no durant els darrers anys.

Per determinar-ho s’han usat les dades del satèl·lit polar Suomi NPP que amb el seu detector VIIRS DNB (Visible Infrared Imaging Radiometer Suite Day-Night Band) escaneja les nits del planeta des del 2012. Aquest sensor mesura en una banda de 500 a 900 nm,  pròxima a la banda en la que és sensible l’ull humà i amb una resolució de 750 m per píxel. Aquesta sensibilitat tant espectral com espacial ha permés, per primera vegada, mesurar els canvis de l’enllumenat a nivell de ciutats o països.

I quins han estat els resultats? Doncs les dades del sensor VIIRS DNB mostren que durant el període 2012-2016, les zones il·luminades i l’emissió d’aquestes àrees augmenten en la majoria dels països en el rang de 500-900 nm, amb increments globals del 2,2% per any per àrea il·luminada i 2,2% anual per la brillantor d’àrees contínuament il·luminades. En general, el resplendor de les àrees il·luminades per sobre d’un llindar de 5 nWcm-2 sr-1 van augmentar en un 1,8% anual.

Fig. 1. Patrons geogràfics en els canvis d’il·luminació artificial. Els canvis es mostren com un ritme anual per a la zona (A) il·luminada i la radiància de les àrees de llum estable (B). Els ritmes anuals es calculen a partir dels canvis durant el període de quatre anys.

Aquests increments d’emissions han disminuït en ben pocs països. Es pot veure clarament en Síria i Iemen a causa de la guerra. També a causa dels devastadors incendis d’altres zones les dades d’augment d’enllumenat no estan clares i semblen disminuir. Molts incendis han donat valors molt grans d’emissions i superfície il·luminada però en apagar-se sembla que el país està més fosc a la nit. És el cas espectacular d’Austràlia que sembla que és més fosc en 2016 que en 2014.

Un conjunt de països semblen tindre emissions estables, entre els quals es troben els països més brillants del món, entre ells Espanya i els Estats Units.

Amb tot, el  creixement desmesurat de zones il·luminades s’ha produït en els països en vies de desenvolupament d’Amèrica del Sud, Àfrica i Àsia.

Figura 2. Canvi absolut de l’àrea il·luminada de 2012 a 2016. Els píxels que augmenten en l’àrea es mostren en vermell, els píxels que disminueixen a la zona es mostren com a blaus i píxels sense cap canvi d’àrea es mostren grocs. Cada píxel té una àrea gairebé igual de 6000 ± 35 km2. Per facilitar la interpretació, l’escala de color s’escurça a 200 km2, però hi ha alguns píxels que tenen canvis de fins a ± 2000 km2.

L’aparent constància de l’enllumenat dels països rics és segurament un efecte de selecció. El detector VIIRS DNB no és sensible a l’increment de superfície il·luminada amb la nova tecnologia LED, sobretot la de colors molts blancs (temperatura de color > 3000 K) que emet molt de color blau amb una longitud d’ona fora del rang 500-900 nm del sensor. Això ha fet que una ciutat com Milà que ha canviat totalment l’enllumenat del seu centre amb LED de 4000 K semble més dèbil en les imatges del satèl·lit Suomi. Tanmateix les fotos obtingudes pels astronautes des de l’Estació Espacial Internacional constaten clarament l’augment de brillantor de la ciutat.

En definitiva, la tan publicitada revolució de l’enllumenat exterior que anava a portar la tecnologia LED només ha servit per fer més brillants les ciutats. Aquestes làmpades són ara més barates i, per tant, aquells carrers, pedanies, pobles que abans patien una aparent falta de llum i de la qual protestaven els veïns són il·luminats alegrement, augmentant la factura energètica. Així que finalment els LED no estalvien tant ni són sostenibles.

Article:
Artificially lit surface of Earth at night increasing in radiance and extent., Christopher C. M. Kyba1, Theres Kuester, Alejandro Sánchez de Miguel, et al. Science Advances 22 Nov 2017: Vol. 3, no. 11, e1701528

Imatge: Foto nocturna de la península Ibèrica des de l’Estació Espacial Internacional. NASA/ESA

La lluita contra la contaminació lumínica protagonitza un cicle de conferències a Riba-roja de Túria


Aquest dimecres 22 de novembre, el Castell de Riba-roja de Túria acollirà un simposi organitzat per la Universitat de València on es donaran cita investigadors que estudien els efectes que produeix la llum artificial nocturna a Espanya. L’objectiu és informar sobre les eines adequades per a l’estalvi energètic i la protecció del cel nocturn enfront de la contaminació lumínica.

 
“La contaminació lumínica és una contaminació tan desconeguda com propera. Procedeix de la il·luminació artificial no útil. L’efecte més evident i més fàcil de resoldre és que el cel estrellat desapareix. No obstant, ja hi ha molts estudis científics que indiquen que també afecta els éssers vius i la salut de les persones”, explica Ángel Morales, catedràtic de Química Analítica i cap d’Iniciatives del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València.
 
Aquesta problemàtica centrarà la jornada que tindrà lloc a Riba-roja de Túria aquest dimecres 22 de novembre titulada La lluita contra la contaminació lumínica. Estalvi o il·luminació responsable. És el segon any que la Universitat de València i l’Ajuntament de Riba-roja de Túria organitzen aquesta jornada amb la col·laboració de la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, l’associació Cel Fosc i la Red Española de Estudios sobre Contaminación Lumínica. “L’objectiu d’aquesta trobada és donar a conéixer els problemes associats a un excés d’il·luminació i presentar les ferramentes que hi ha per a disminuir la contaminació lumínica”, explica Ángel Morales, responsable científic de la jornada junt amb Enric Marco (Aula d’Astronomia, UV) i Joaquín Baixeras (Departament de Zoologia, UV).
 
Inauguraran la jornada a les 9:30 hores, al Castell de Riba-roja de Túria, l’alcalde de la localitat, Robert Raga, i el vicerector de Participació i Projecció Territorial, Jorge Hermosilla. A continuació, diversos especialistes en la matèria analitzaran la pol·lució lumínica, les seues causes i conseqüències. En la primera sessió, les conferències seran a càrrec del president de l’Associació Cel Fosc, Fernando Jáuregui; la física Susana Malón; i Josep Maria Ollé, professor de Luminotècnia de la Universitat Rovira i Virgili. A més, els tres ponents participaran en una taula redona, titulada L’eficiència energètica vs. contaminació lumínica, que moderarà Ángel Morales. En la sessió vespertina el professor de Física Aplicada de la Universitat de Santiago de Compostel·la Salvador Bará, i el doctor en Astrofísica Alejandro Sánchez, se centraran en explicar els efectes de la contaminació lumínica i debatran en una taula redona, moderada per Enric Marco, sota el títol La necessitat d’il·luminar correctament.
 
De la web de la Universitat:

La lluita contra la contaminació lumínica protagonitza un cicle de conferències a Riba-roja de Túria. Universitat de València.

Imatge: Aeroport de València. AMR.

Segona jornada de contaminació lumínica a Riba-roja de Túria

La contaminació lumínica és una contaminació ambiental produïda per l’emissió de llum directa o indirecta cap a l’atmosfera, procedent de fonts artificials nocturnes amb intensitats excessives, orientacions incorrectes, rangs espectrals (colors) i horaris inadequats.

A fi d’informar els professionals del disseny i de la instal·lació dels llums de l’enllumenat, tant pública com privada, així com tot el públic interessat de les ferramentes adequades per a l’estalvi energètic i l’eficiència energètica així com dels efectes ambientals i sobre la salut humana d’una il·luminació insostenible, s’ha organitzat una jornada en l´Espai d´Art Contemporani “El Castell” el 22 de novembre a les 9:30 hores.

L’entrada és lliure. No és requisit imprescindible realitzar la inscripció telemàtica que s’oferix en esta pàgina web encara que es recomana per a la previsió de l’expedició de certificats d’assistència. Els certificats seran enviats per correu a l’adreça postal indicada en la inscripció en un termini màxim de 6 mesos.

Parlem del cel fosc al Congrés sobre patrimoni immaterial del territori valencià

Els dies 3 i 4 de novembre la Facultat de Geografia i Història va acollir la 7a trobada anual entre la Universitat de València i la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià (FIECOV). El congrés es va celebrar amb l’objectiu d’aprofundir en el ric i variat patrimoni cultural immaterial i les seues experiències en el territori valencià.

El congrés comptà amb un total de 22 comunicacions oferides per investigadors i especialistes locals, membres dels Instituts d’Estudis Comarcals, docents de la Universitat de València, estudiants de màster i doctorat, etc. Les intervencions, que van ser presentades a través de lectura o representades mitjançant actuació, es dividiren en 3 blocs, el primer sobre música i sonoritat; el segon, sobre experiències i territori; i el tercer, sobre festa, gastronomia i paisatge. Les 22 comunicacions arrepleguen propostes i recerques de múltiples racons del territori valencià, des de les bandes de música de Llíria o el toc de campanes d’Albaida, a la Fira d’Oficis de Benassal, l’elaboració de la pansa en la Comarca de la Marina d’Alacant, les alfàbegues de Bétera, la festivitat dels calderes de Sant Pere del Puig o el Pa Beneït de Requena, entre molts uns altres.

Nosaltres participàrem amb una ponència sobre la importància del cel fosc com a patrimoni cultural immaterial. I explicàrem l’experiència de la preservació d’aquest cel nocturn en la comarca de Gudar-Javalambre i els pobles de l’Alt Túria (Aras de los Olmos, Titaguas, Alpuente i La Yesa). El tema va posar de manifest un patrimoni menystingut i que va suscitar l’interés del públic, en especial de la gent de la Mancomunitat de la Serrania per que s’informe sobre la reserva Starlight fins al món de les falles i els problemes associats amb la contaminació lumínica.

Tríptic informatiu

Imatges: Diversos moments del congrés.

El Nobel de Medicina pel descobriment dels mecanismes moleculars que controlen el rellotge biològic

Fa uns dies l’Institut Karolinska, a Estocolm, anuncià la concessió del premi Nobel de Medicina 2017 a Jeffrey C. Hall, Michael Rosbash i Michael W. Young “pels seus descobriments dels mecanismes moleculars que controlen el ritme circadià.

És a dir, ells van ser els pioners en estudiar i comprendre com les nostres cèl·lules ajusten el seu ritme vital amb la cadència natural dia/nit, fet decisiu per entendre com la contaminació lumínica és un potent pertorbador d’aquest ritme i, possible causant d’efectes sobre la salut.

Com expressa el comunicat de premsa del Comitè Nobel:

El rellotge biològic està involucrat en molts aspectes de la nostra fisiologia complexa. Ara sabem que tots els organismes multicel·lulars, inclosos els humans, utilitzen un mecanisme similar per controlar els ritmes circadians. Una gran proporció dels nostres gens està regulada pel rellotge biològic i, per tant, un ritme circadià acuradament calibrat adapta la nostra fisiologia a les diferents fases del dia. Des dels descobriments pioners dels tres guardonats, la biologia circadiana s’ha convertit en un camp de recerca molt dinàmic i amb implicacions per a la nostra salut i benestar.

Pel seu interès us reproduesc en català la nota de premsa del Comité Nobel:


Sumari

La vida a la Terra s’adapta a la rotació del nostre planeta. Durant molts anys hem sabut que els organismes vius, inclosos els humans, tenen un rellotge intern i biològic que els ajuda a anticipar-se i adaptar-se al ritme habitual del dia. Però, com funciona aquest rellotge? Jeffrey C. Hall, Michael Rosbash i Michael W. Young van poder mirar dins del nostre rellotge biològic i dilucidar el seu funcionament intern. Els seus descobriments expliquen com les plantes, els animals i els humans adapten el seu ritme biològic de forma que es sincronitze amb les revolucions de la Terra.

Amb la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster) com a model d’organisme, els premiats Nobel d’aquest any van aïllar un gen que controla el ritme biològic normal del dia. Van demostrar que aquest gen codifica una proteïna que s’acumula a la cèl·lula durant la nit i que es degradarà durant el dia. Posteriorment, van identificar components de proteïnes addicionals d’aquesta maquinària, exposant el mecanisme que regeix el rellotge auto-sostingut dins de la cèl·lula. Ara reconeixem que els rellotges biològics funcionen amb els mateixos principis en cèl·lules d’altres organismes multicel·lulars, inclosos els humans.

Amb precisió exquisida, el nostre rellotge interior adapta la nostra fisiologia a les radicalment diferents fases del dia. El rellotge regula funcions crítiques com ara el comportament, els nivells hormonals, la son, la temperatura corporal i el metabolisme. El nostre benestar es veu afectat quan hi ha un desajust temporal entre el nostre entorn extern i aquest rellotge biològic intern, per exemple quan viatgem per diferents zones horàries i experimentem “jet lag”. També hi ha indicis que els desajustos crònics entre el nostre estil de vida i el ritme dictat pel nostre cronometrador intern s’associen amb un major risc de diverses malalties.

El nostre rellotge interior

La majoria dels organismes vius anticipen i s’adapten als canvis diaris en el medi ambient. Durant el segle XVIII, l’astrònom Jean Jacques d’Ortous de Mairan va estudiar plantes mimoses, i va trobar que les fulles s’obren cap al sol durant el dia i es tanquen al vespre. Es va preguntar què passaria si la planta es col·loqués en una foscor constant. Va descobrir que sense de la llum solar diària, les fulles continuaven seguint la seua oscil·lació diària normal (Figura 1). Les plantes semblaven tenir el seu propi rellotge biològic.

Altres investigadors van trobar que no només les plantes, sinó també animals i humans, disposen d’un rellotge biològic que ajuda a preparar la nostra fisiologia per les fluctuacions del dia. Aquesta adaptació habitual es coneix com a ritme circadià, provinent de les paraules llatines circa que significa “al voltant” i  dies segons el significat “dia”. Però la manera com el nostre rellotge biològic circadià funcionava era un misteri.

Figura 1. Un rellotge biològic intern. Les fulles de la planta de mimosa s’obren cap al sol durant el dia, però tanquen prop del capvespre (part superior). Jean Jacques d’Ortous de Mairan va col·locar la planta en una foscor constant (part inferior) i va trobar que les fulles seguien el seu ritme diari normal, fins i tot sense fluctuacions diàries.

Identificació d’un gen rellotge

Durant la dècada de 1970, Seymour Benzer i el seu estudiant Ronald Konopka es van preguntar si seria possible identificar els gens que controlen el ritme circadià en les mosques del vinagre. Van demostrar que les mutacions en un gen desconegut alteren el rellotge circadià de les mosques. Van nomenar aquest gen period. Però, com podria aquest gen influir en el ritme circadià?

Els premiats Nobel d’aquest any, que també estudien les mosques del vinagre, van intentar descobrir com funciona el rellotge. El 1984, Jeffrey Hall i Michael Rosbash, treballant en estreta col·laboració a la Universitat Brandeis de Boston, i Michael Young a la Universitat Rockefeller de Nova York, van aconseguir aïllar el gen period. Jeffrey Hall i Michael Rosbash després van descobrir que PER, la proteïna codificada per period, s’acumulava durant la nit i es degradava durant el dia. Per tant, els nivells de proteïna PER oscil·len durant un cicle de 24 hores, en sincronia amb el ritme circadià.

Mecanisme de mecanisme d’auto-regulació

El següent objectiu clau era comprendre com es podrien generar i mantenir aquestes oscil·lacions circadianes. Jeffrey Hall i Michael Rosbash van plantejar la hipòtesi que la proteïna PER bloquejava l’activitat del gen period. Van raonar que per un bucle de retroalimentació inhibidora, la proteïna PER podria prevenir la seua pròpia síntesi i, per tant, regular el seu propi nivell en un ritme continu i cíclic (Figura 2A).

Figura 2A. Una il·lustració simplificada de la regulació retroalimentada del gen period. La figura mostra la seqüència d’esdeveniments durant una oscil·lació de 24 hores. Quan el gen period està actiu, es produeix ARNm period. L’ARNm es transporta al citoplasma de la cèl·lula i serveix de plantilla per a la producció de proteïna PER. La proteïna PER s’acumula en el nucli de la cèl·lula, on es bloqueja l’activitat del gen period. Això dóna lloc al mecanisme inhibidor de retroalimentació que subjau en un ritme circadià.

El model era temptador, però faltaven algunes peces del trencaclosques. Per bloquejar l’activitat del gen period, la proteïna PER, que es produeix en el citoplasma, hauria d’arribar al nucli cel·lular on es troba el material genètic. Jeffrey Hall i Michael Rosbash havien demostrat que la proteïna PER es reforça en el nucli durant la nit, però com va arribar fins allà? El 1994, Michael Young va descobrir un segon gen rellotge, timeless, que codifica la proteïna TIM que es requeria per a un ritme circadiari normal. En un treball elegant, va demostrar que quan TIM s’uneix a PER, les dues proteïnes són capaces d’ingressar al nucli cel·lular on bloquegen l’activitat del gen period per tancar el bucle de retro-alimentació inhibidoria (Figura 2B).

Figura 2B. Una il·lustració simplificada dels components moleculars del rellotge circadià.

Aquest mecanisme de retroalimentació reguladora explicava com va sorgir aquesta oscil·lació dels nivells de proteïnes cel·lulars, però les preguntes van romandre. Què controlava la freqüència de les oscil·lacions? Michael Young va identificar un altre gen, doubletime, que codificava la proteïna DBT que retardava l’acumulació de la proteïna PER. Això proporcionava informació sobre com s’ajusta una oscil·lació per aproximar-se més a un cicle de 24 hores.

El paradigma de canvi descobert pels guardonats van establir principis mecanícistes clau per al rellotge biològic. Durant els  anys següents es van esbrinar altres components moleculars del mecanisme del rellotge, explicant la seua estabilitat i funció. Per exemple, els guardonats d’aquest any van identificar proteïnes addicionals necessàries per a l’activació del gen period, així com per al mecanisme pel qual la llum pot sincronitzar el rellotge.

Mantenir el temps en la nostra fisiologia humana

El rellotge biològic està involucrat en molts aspectes de la nostra fisiologia complexa. Ara sabem que tots els organismes multicel·lulars, inclosos els humans, utilitzen un mecanisme similar per controlar els ritmes circadians. Una gran proporció dels nostres gens està regulada pel rellotge biològic i, per tant, un ritme circadià acuradament calibrat adapta la nostra fisiologia a les diferents fases del dia (Figura 3). Des dels descobriments pioners dels tres guardonats, la biologia circadiana s’ha convertit en un camp de recerca molt dinàmic i amb implicacions per a la nostra salut i benestar.


Figura 3. El rellotge circadià anticipa i adapta la nostra fisiologia a les diferents fases del dia. El nostre rellotge biològic ajuda a regular els patrons de son, el comportament de l’alimentació, l’alliberament hormonal, la pressió arterial i la temperatura corporal.

Bibliografia:

1 The 2017 Nobel Prize in Physiology or Medicine – Press Release. (n.d.). Retrieved October 02, 2017,  https://www.nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/2017/press.html

2 Nobel Prize Awarded for Discovery of Molecular Mechanisms Controlling the Circadian Rhythm, http://www.darksky.org/nobel-prize-awarded-for-discovery-of-molecular-mechanisms-controlling-the-circadian-rhythm/

Imatges: Del Comité Nobel, 2017.

El debat sobre els leds blancs: estalvi energètic o contaminació lumínica?

Interessant article d’Ingrid Lafita en el Diari la Veu sobre el canvi de color de les nostres ciutats. Són els Leds la solució a la contaminació lumínica? Amb la nostra opinió sobre l’assumpte.

—————-

Quan es busca alguna imatge per a il·lustrar què és la contaminació, sovint es troben xemeneies llançant fum a l’atmosfera o mars i rius plens de residus o, fins i tot, abocadors. Més estrany és, però, pensar en la contaminació lumínica causada per l’excés d’enllumenat públic i per la instal·lació incorrecta dels fanals que llancen al cel part de l’energia lluminosa que emeten. A la ciutat de València, aquest tipus de contaminació és un greu problema que, conscient d’això o no, afecta tota la societat. A fi de pal·liar-lo, a principis de mes, l’Ajuntament de València va anunciar la substitució de les bombetes de 997 carrers de la ciutat. Concretament, passaran de ser làmpades de vapor de sodi a alta pressió a làmpades de leds de 3.000 K, orientats cap a baix i amb menys potència. No obstant això, els experts indiquen que no és suficient per a combatre la contaminació lumínica.

L’astrònom Enric Marco forma, junt amb Ángel Morales –del departament de Química Analítica de la Universitat de València (UV)– i Joaquín Baixeras –de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la UV–, el grup ‘Salvem la nit’, un equip de treball sobre contaminació lumínica. Marco valora positivament el canvi de posició dels fanals de València perquè deixen d’orientar la llum cap a dalt, però adverteix que hi ha leds que també contaminen i afirma que “la millor solució per a la preservació del medi ambient és la llum molt càlida; la llum blanca és dolenta per al medi ambient“.

Per llegir-ne més continua a l’article:

El debat sobre els leds blancs: estalvi energètic o contaminació lumínica?

Imatge: Canvi d’enllumenat a Meliana. Carrer de Meliana. A l’esquerra llum PC-Ambre. A la dreta llum Led blanc tipus Rus. Quin vos agrada més?. Ajuntament de Meliana (Horta Nord).

Contaminació lumínica: tot el que volies saber en només 3 minuts

Com reduir la contaminació lumínica? Quin és el problema dels LED? Ens afecta l’excés de llum? Per als carrers, la llum blanca és millor que la groga o no?

Tot això explicat de la mà d’Oratgenet i Jordi Payà, un vídeo curt sobre la contaminació lumínica i els seus efectes, amb la col·laboració de Salvem la nit, el Grup de Treball per a l’estudi de la contaminació lumínica de la Universitat de València. No a la llum blanca!

Vídeos d’Oratgenet

Sobre el canvi de l’enllumenat a València

Fa uns dies es féu públic les característiques del pròxim canvi de l’enllumenat dels carrers de València. 997 carrers de la ciutat passaran de tindre làmpades de llum de vapor de sodi d’alta pressió a tindre Leds blancs càlid de 3000 K, Flux Hemisfèric Superior instal·lat = 0% (llum només cap a baix) i baixada general de potència en totes les làmpades. És això suficient per a disminuir la contaminació lumínica? La meua opinió és que es va en el bon camí però s’haguera pogut fer molt més com explique en l’entrevista que em va fer Levante el 2 d’agost (al final).

La noticia és aquesta:

La luz blanca llegará a 997 calles de la ciudad de València

El ayuntamiento sustituirá más de 30.000 bombillas y lámparas para reducir el gasto y la contaminación lumínica

marta celda/ j. v. paños | valència 30.07.2017 | 10:58

Las calles cambian de «tono» con el nuevo tipo de bombillas y farolas.

Las calles cambian de «tono» con el nuevo tipo de bombillas y farolas.

El Ayuntamiento de València va a llevar a cabo a través de la segunda fase del Plan de Eficiencia Lumínica la sustitución de lámparas y bombillas en un total de 997 calles de la ciudad, dando continuación a otras incitativas llevadas a cabo en los últimos meses que ya ha llegado a tramos de la calle San Vicente, y zonas de los barrios de Malilla o Campanar. El objetivo de este sustancial cambio es lograr un reducción de la factura eléctrica, caminando hacia la sostenibilidad, y rebajar la contaminación lumínica.

Así, esa luz naranja y poco sostenible dará paso a otra más blanca en muchas vías, y también desaparecerán muchas de aquellas farolas que han quedado desfasadas.

Continua en l’enllaç

La luz blanca llegará a 997 calles de la ciudad de València

Resposta des de Cel Fosc València

La meua resposta va vindre als pocs dies en l’entrevista que em va fer la periodista Sara Roqueta:

Los expertos valoran el cambio a leds pero alertan de que aún contaminarán

o per ací

Los expertos valoran el cambio pero alentan que todavía contaminan, 2 d’agost 2017.