La defensa del cel nocturn a la Universitat d’Estiu d’Aras de los Olmos

La Universitat de València, en col·laboració amb l’Ajuntament d’Aras de los Olmos i la Diputació de València, va organitzar del 24 al 26 de juliol passat la segona edició de la Universitat d’Estiu d’Aras de los Olmos, dedicada en aquesta ocasió a la relació entre l’astronomia i el desenvolupament de les zones d’interior.

Jo hi vaig participar amb la ponència: Contaminación lumínica, ¿Por qué hay que salvar la noche?

A més a més, es va presentar la versió en castellà de l’exposició “La contaminació lumínica depén de nosaltres“ per conscienciar els estudiants i la població en general dels problemes que causa l’enllumenat artificial nocturn mal planificat de les nostres ciutats.

D’altres ponents defensors del cel fosc també hi participaren.

Salvador Ribas, director científic del Parc Astronòmic del Montsec ens contà com el cel fosc pot ser un gran motor de desenvolupament d’un territori rural, mentre que Jordi Cornelles, president de l’Associació Valenciana d’Astronomia, ens féu un recorregut de la història del Centro Astronómico del Alto Túria CAAT i el destacà com a element dinamitzador social i econòmic.

L’equip d’audiovisuals MediaUni de la Universitat de València va fer un petit reportatge de les sessions. Astronomia i desenvolupament a la Universitat d’Estiu d’Aras de los Olmos.

Aras de los Olmos i els pobles del voltant van ser declarats Reserva Starlight per la UNESCO en 2017. En conjunt aquests pobles constitueixen un dels catorze millors llocs del planeta per observar el cosmos. Ja des d’abans, Aras de los Olmos s’havia convertit en un municipi referent com a centre neuràlgic per a la investigació astronòmica com per la seua posada en valor del patrimoni natural i científic dels Serrans.

No en va, l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, l’observatori astronòmic universitari en actiu més antic de l’Estat Espanyol – fundat el 1909 i declarat d’utilitat pública en 1919-, està ubicat a la Muela de Santa Catalina, una zona privilegiada dels Serrans a 1.300 metres sobre el nivell del mar i amb poca contaminació lumínica. En l’actualitat és un centre científic de primer nivell en el qual es realitzen activitats de recerca, docència i difusió de l’Astronomia.

Juntament amb l’Observatori de la Universitat, en l’entorn d’Aras de los Olmos ha altres observatoris que comparteixen la seua activitat amb associacions i empreses d’astroturisme que organitzen visites i jornades, comparteixen les seues experiències i troballes i encomanen la seua passió per aquesta ciència a joves i grans.

L’edició d’enguany de la Universitat de Estiu d’Aras de los Olmos s’h dedicat a estudiar la relació entre astronomia i desenvolupament, entre els avenços científics i les possibilitats que aporta l’univers a l’ésser humà. I és que parlar d’astronomia és parlar d’un camp d’investigació que supera àmpliament les fronteres acadèmiques pel seu enorme potencial per al desenvolupament sostenible de les zones rurals del nostre territori.

L’equip d’audiovisuals MediaUni de la Universitat de València va fer un petit reportatge de les sessions. Astronomia i desenvolupament a la Universitat d’Estiu d’Aras de los Olmos

El programa complet de la Universitat d’Estiu d’Aras es pot veure en aquest enllaç: 2ª EDICIÓN UVAO UNIVERSIDAD DE VERANO ARAS DE LOS OLMOS

Imatges:
1.- Enric Marco en el Teatro Municipal de Aras
2.- Salvador Ribas, del Parc Astronòmic del Montsec
3.- Jordi Cornelles, president de l’Associació Valenciana d’Astronomia
4.- Enric Marco en la TV de la Universitat.

Venta del Moro, un poble per admirar el cel nocturn

El Parc Natural de les Gorges del Cabriol (en castellà Hoces del Cabriel o Cuchillos del Cabriel) està situat en l’extrem sud-oest de la comarca de la Plana d’Utiel-Requena, on el riu Cabriol fa la funció de frontera natural entre el País Valencià i Castella i de fil vertebrador d’aquest ric espai natural. Declarat parc natural l’any 2005,  amb 31.446 ha, és el parc natural més gran del País Valencià. El parc s’expandeix sobre les poblacions de Villargordo del Cabriel, Venta del Moro i Requena. Des del 19 de juny de 2019 pertany a la Reserva de la Biosfera de la Vall del Cabriol, declarada por la UNESCO.

Ahir, però, no anàrem per passejar-nos pels seus barrancs, per admirar el fenomen natural de los Cuchillos, per recórrer els seus senders. A Venta del Moro ens desplaçàrem des dels nostres pobles de costa per parlar de la bellesa del seu cel nocturn, de les oportunitats de desenvolupament que tenen aquestes comarques explotant un recurs com és la nit mitjançant activitats d’astroturisme com fan a les comarques veïnes dels Serrans i Gúdar-Javalambre.

Al magnífic centre de visitants del Parc Natural, unes 70 persones vingudes principalment de Venta del Moro, però també d’Utiel, Requena i d’altres indrets més llunyans, escoltaren la nostra xarrada, en què detallàrem les meravelles del cel nocturn de les comarques d’interior en general, i del Parc i el seu entorn en particular. Els grans nuclis de població com Requena i Utiel són els grans contaminadors lumínics de la comarca però són lluny del Parc i les mesures preses per nosaltres al llarg dels anys confirmem la bondat del seu cel.

Però clar, aquest cel es pot malmetre si no es protegeix i s’hi instal·len punts de llum ben poc sostenibles i contaminants, com passa a la majoria de ciutats i pobles del nostre país. Els problemes que se’n deriven (econòmics, ambientals i també de salut) han estat pot coneguts fins ara, fins i tot menyspreats, però són ben reals, com he contat diverses vegades en aquest bloc.

Després de la xarrada hi havia prevista una observació popular del cel nocturn, amb diversos telescopis aportats pels aficionats de la comarca. Tanmateix  no estava clar si es faria o no l’activitat, donades les previsions de canvi de temps en les següents hores.

A les 22 h, encara que els núvols ja havien fet acte de presència, hi havia grans clars que permetien veure els planetes Júpiter i Saturn, les constel·lacions del Triangle d’Estiu, i l’Ossa Major i Menor. Així que multitud de persones s’aplegaren al  Cerro de la Cabeza per sopar i admirar el cel, mentre que d’altres muntàrem els telescopis i enfocàrem Júpiter. Ben prompte desenes de persones feren cua per admirar-lo.

El planeta gegant es veia magnífic, amb les bandes de núvols i 3 satèl·lits visibles. I mentre grans i menuts posaven l’ull a l’ocular del telescopi, jo els anava fent notar la presència de la Via Làctia, les constel·lacions de la Lira, Cigne i l’Àguila i els contava alguna història mitològica. Cap al nord, l’Ossa Major permetia explicar com trobar l’estrella polar i determinar la direcció del nord.

Això durà ben bé una hora però de mica en mica els núvols gruixuts guanyaren el pols al cel net. Els planetes i estrelles es perderen de vista i la gent començà a marxar. Va ser una llàstima ja que mitja hora més tard els núvols es trencaren momentàniament i els qui resistiren una mica més acabaren de veure Júpiter i també Saturn.

Un cel magnífic el d’aquesta comarca que cal protegir i, per suposat, gaudir. I a només una hora de València.

Fotos: Enric Marco

El meravellós cel nocturn de les comarques d’interior

Dilluns que ve 19 d’agost veniu a observar les estrelles al P.N. de les Hoces del Cabriel.La activitat consistirà en una xarrada en el Centre d’Interpretació del P.N. de les Hoces del Cabriel (C/ Sindicat Agrícola s/n) impartida per el Dr. Angel Morales Rubio, pertanyent a el Departament de Química Analítica i per el Dr. Enric Marco del Departament d’Astronomia i Astrofísica, tots dos de la Universitat de València. Posteriorment realitzarem una observació astronòmica del cel amb l’ajuda de telescopis en el paratge “El Cerro de la Cabeza” a 300 m de la població de Venta del Moro. El sopar d’entrepà.

En l’activitat col·labora la Universitat de València, la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria, Cel Fosc i l’Associació Cultural de Amigos de Venta del Moro.

Dades de l’activitat:

Dia: 19 d’agost

Lloc: En el Centre d’Interpretació del Parc Natural de les Hoces del Cabriel (C/ Sindicat Agrícola s/n)

Hora d’inici: 20.00 hores Xarrada (Centre d’Interpretació de les Hoces del Cabriel)

21.30 hores Observació del cel (Cerro del Cabeza)

Duració de l’activitat: 4 hores aproximadament.

Recomanacions: Sopar d’entrepà, portar calçat còmode, llanterna (preferiblement de llum roja) i cadira plegable o tovallola per a asseure’s

Inscripció: En els telèfons 962185044 o 639202112 i en el correu electrònic hoces_cabriel@gva.es (de 9 a 14 hores).

Passeig per la Tinença de Benifassà

Cap de setmana intens a la Tinença de Benifassà, una comarca històrica i natural del País Valencià, gran part de la qual forma el Parc Natural de la Tinença de Benifassà. Hi hem anat per parlar del nostre projecte Salvem la nit, per admirar-ne el cel fosc i per passejar pels pobles, per parlar amb la gent, en definitiva per conèixer el paisatge natural i humà.Convidats per Parc Natural, divendres de vesprada parlàrem del problema de l’enllumenat excessiu de les nostres ciutats, i com aquesta contaminació afecta a la salut humana i al medi ambient. Durant una hora, i en presència del director conservador del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, Miquel Ibañez, dels tècnics del parc i de nombrós public de la Pobla de Benifassà i de fora, desgranarem a poc a poc els problemes que causa la llum artificial nocturna sobre la vida silvestre i acabarem amb la recomanació de l’ús d’un enllumenat realment respectuós i sostenible per als pobles de la Tinença.I és que l’enllumenat dels seus pobles no és el millor dels possibles, amb llum led massa blanc. Sort que aquests pobles són petits amb un nombre de punts de llum limitat però que clarament hauria de ser una millora a fer en un futur.

Va ser durant l’observació astronòmica quan poguérem admirar el firmament de la Tinença. La Via Làctia es veia clarament al cel, eixia de l’horitzó sud entre Júpiter i Saturn, travessava tota la volta celeste passant per la constel·lació del Cigne i moria al nord per Cassiopea. En avançar la nit, Perseu, amb el triangle característic, apareixia pel nord-est i des d’allí alguns meteors deixaven el seu rastre lumínic, un avanç de la pluja d’estels dels Perseids dels pròxims dies. El nombrós públic, potser una trentena, s’esperava pacientment asseguts o estirats a terra admirant la celístia, fent cua per veure Júpiter i el ball dels seus satèl·lits i Saturn, el seu anell i la lluna gegant Tità. En aquest cel transparent i tranquil, amb una temperatura suau, els planetes mostraven tota la seua magnificència, els detalls dels núvols, els colors pastis dels discos. Els més pacients veieren també alguns cúmuls d’estels, joves astres acabats de deixar la nebulosa d’on han sortit. La contaminació lumínica, però omnipresent,  era visible a l’horitzó, cap a l’est, a causa de l’enllumenat excessiu dels pobles de la costa, i molt menys cap a l’oest, segurament per Morella.

Una ruta nocturna per mesurar les propietats d’aquest cel meravellós ens portà més enllà de Castell de Cabres i després fins a la Sénia. I en el camí, veiérem dues raboses, una llebre i una família de porcs senglars. Uns animals que han fet de la nit el seu refugi natural. Un exemple de la diversitat biològica de l’indret.

Al dia següent, sense pressa, ens aplegarem a El Bellestar, poble que domina la vall dalt d’un turó, per rebre informació del Centre de Visitants del Parc i després cap a Fredes, el poble més encimbellats de la comarca, situat a 1090 m d’altura. Allà dalt, des de diversos miradors en la carretera que hi puja, es pot contemplar la grandiositat del Parc Natural, obert al mar cap a l’est per un estret entre muntanyes, en direcció a La Sénia.

Des de dalt, en un revolt del camí, veiérem el Monestir de Santa Maria de Benifassà, primera comunitat del Cister en el Regne de València, finançat pel rei Jaume I mateix. Actualment és ocupat per monges cartoixanes i es troba en perfecte estat de conservació. Tanmateix no poguérem visitar-lo ja que el monestir només és obert el dijous.

Imatges:

1.- Vista des de la carretera eixint de Fredes cap a la Tinença mirant a l’oest.
2 i 3.- Ángel Morales i Enric Marco en la xarrada
4.- Una composició d’imatges del firmament en l’observació astronòmica. Ángel Morales
5.-  Fredes
6.- El Bellestar a la vall.
7.- El Monestir de Santa Maria a la vall.

Salvem la nit a la Tinença de Benifassà

Salvem la nit al Parc Natural de Chera-Sot de Chera

Pot contaminar la llum el nostre medi natural? Hauríem d’il·luminar el Morrón o les nostres muntanyes per a fer més atractiu turísticament el poble? Possiblement mai t’has plantejat aquesta qüestió. No obstant això, la contaminació lumínica, a més de perjudicar la nostra societat a nivell econòmic i de seguretat, afecta a moltes espècies vegetals, de fauna nocturna i d’ocells migratoris que volen a la nit. Per a elles és vital la foscor i si els privem d’ella, alterem greument el seu ecosistema, amb resultats de desorientació, depredació i mort.

Divendres 12 de Juliol, en col·laboració amb la Universitat de València, la Coordinadora en defensa dels Boscos del Túria i Cel Fosc, us convidem a participar en una jornada per a conéixer que és la contaminació lumínica, que efectes causa sobre el medi ambient i sobre la nostra salut i com aprofitar les meravelles del nostre cel fosc com a recurs turístic. La jornada consistirà en una ponència impartida pel Dr. Angel Morales Rubio, pertanyent al departament de Química Analítica i pel Dr. Enric Marco del departament d’Astronomia i Astrofísica, tots dos de la Universitat de València. Posteriorment pujarem al Morrón per a realitzar una observació astronòmica del cel mitjançant telescopis.

Dades de l’activitat:

• Dia: divendres 12 de juliol de 2019.

Hora d’inici: 20.00 h
• Lloc de trobada: Saló multiusos del Cerrao (Partida del Cerrao s/n 46168 Sot de Xera)
• Durada aproximada: 5 h
• Avisos: Activitat gratuïta. Places limitades. Inscripció prèvia obligatòria
• Inscripció:parque_cherasotdechera@gva.es / 606857028 – 962348125. Preferentment per email indicant les següents dades:
◦ Nom complet de la persona responsable
◦ Nombre de participants (edat dels xiquets si escau)
◦ Telèfon mòbil
◦ Població de procedència
• Recomanacions: Porteu llanterna amb llum roja o amb filtre de cel·lofana roja, aigua, sopar, roba i calçat apropiats per a la jornada.
Important: Es pot inscriure un màxim de 4 places per correu-e o trucada, llevat que es tracte de menors d’una mateixa unitat familiar

“Recomanem la subscripció al llistat de distribució d’activitats i notícies de la nostra web. És la manera més ràpida d’informar-se de les activitats del Parc Natural per mitjà d’un correu-e automàtic en el moment de la publicació”

http://www.parquesnaturales.gva.es/va/web/pn-chera-sot-de-chera/suscripcion

Pot la llum contaminar el nostre medi natural?

Pot la llum contaminar el nostre medi natural? Possiblement mai t’has plantejat aquesta qüestió. No obstant això, la contaminació lumínica a més de perjudicar a la nostra societat en l’àmbit econòmic i de seguretat, afecta moltes espècies de fauna i aus migratòries que volen a la nit. Per a elles és vital l’obscuritat i si les privem d’ella, alterem greument el seu ecosistema.

El passat 5 de juny es commemorà el Dia Mundial del Medi Ambient, sota el lema “Set milions de somnis, un sol planeta. Consumeix amb moderació”. Per a celebrar-ho el Parc Natural del Túria en col·laboració amb la Universitat de València, la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria i Cel Fosc, vos invitem a participar en una jornada de conscienciació per donar a conéixer un fenomen encara desconegut per part de la societat: “la contaminació lumínica“. La jornada consistirà en una ponència impartida pel Dr. Àngel Morales Rubio, pertanyent al departament de Química Analítica i pel Dr. Enric Marco del departament d’Astronomia i Astrofísica, tots dos de la Universitat de València. Posteriorment es portara a terme en l’entorn una observació astronòmica del cel mitjançant telescopis.

Dades de l’activitat:

  • Dia: divendres 28 de juny de 2019.
  • Hora d’inici: 20:00 h
  • Lloc de trobada: Saló de plens de l’Ajuntament de Bugarra. (C. Ancha, 13)
  • Durada aproximada: 5 h
  • Avisos: Activitat gratuïta. Places limitades. Inscripció prèvia necessària
  • Inscripció: parque_turia@gva.es/ 96 271 87 15 – 660 127 250. Preferentment per email indicant les següents dades:
    • Nom complet de la persona responsable
    • Nombre de participants (edat dels xiquets si escau)
    • Telèfon mòbil
    • Població de procedència
  • Recomanacions: Porteu llanterna, aigua, sopar, roba i calçat apropiats per a la jornada
  • Important: Es pot inscriure un màxim de 4 places per correu i/o trucada, llevat que es tracte de menors d’una mateixa unitat familiar

“Recomanem la subscripció al llistat de distribució de activitats i notícies de la nostra web. És la manera més ràpida d’informar-se de les activitats del parc Natural per mitjà d’un correu-e automàtic en el moment de la publicació”- http://www.parquesnaturales.gva.es/web/pn-turia/suscripcion

En AVA per parlar de la pèrdua del cel nocturn

La contaminació lumínica és una més de les amenaces que planen sobre el benestar de la humanitat i de la vida silvestre. No obstant això és una de les menys visibles. Si bé la llum artificial durant la nit ha suposat un clar avanç per a la societat, el seu excés no es percep com un problema sinó, més aviat, com un signe de riquesa, modernitat i seguretat.

Els efectes negatius de la contaminació lumínica sobre la salut i el medi ambient són incontestables. Però l’excés de llum perjudica també a la ciència, especialment a l’astronomia. Com a conseqüència, els grans observatoris astronòmics situats a les ciutats han deixat de ser centres d’investigació i s’han convertit en museus. No obstant això, els nous observatoris situats en llocs remots tampoc es lliuren de l’assetjament de la llum artificial nocturna. Si no hi posem remei pot arribar un temps en què la nostra finestra d’observació terrestre del firmament es tanque definitivament.

De tot això i molt més vaig parlar el passat divendres 31 de maig a la seu de l’Associació Valenciana d’Astronomia (AVA) ben acompanyat pels seus socis, astrònoms aficionats ben conscients de la pèrdua dels nostres cels nocturns.  Moltes gràcies per escoltar-me i per les interessants preguntes.

Agraesc especialment a Andrés Paños, Posete, les seues magnifiques fotos i el resum de la conferència,

2019-05-31 Charla sobre contaminación lumínica

que recomane que llegiu al seu bloc, Las aventuras de Posete.

Deixe ací el vídeo complet de la xarrada per si voleu escoltar que vaig dir.

Imatges:
Son de Posete.org, amb permís. Dos moments de la xarrada i la tercera amb el president de l’Associació Valenciana d’Astronomia, Jordi Cornelles.

Llums a la nit. Expociència 2019

El passat 25 de maig el nostre grup de Salvem la Nit participà en la nova edició de la fira científica de la Universitat de València: Expociència. El taller Enllumenar bé per veure millor, pretén donar a conéixer els problemes mediambientals i de salut que causa un enllumenat nocturn, inadequat i no sostenible.

Situat en la nova ubicació del Observatori Astronòmic desenes de persones passaren pel nostre taller per conéixer millor els problemes de la contaminació lumínica.

En l’entrada els visitants podien gaudir de l’exposició “La contaminació lumínica depén de nosaltres” que explica, amb ajuda d’infografies i textos literaris relacionats, la defensa del cel fosc.

Seguidament, a la biblioteca, una caixa de llums, des de 2700 fins a 6500 K, permetia distingir els diferents tipus de LED i informar del contingut de llum blava de cadascun i de quin son els que menys afecten el medi ambient.

El nostre company Ángel Morales mostrava les distintes possibilitats d’us dels llums en diverses sessions pràctiques davant la vista dels xiquets i majors que omplien la sala.

Finalment un ordinador mostrava el mapa global de la contaminació lumínica i Enric Marco mostrava diverses indrets al món on la contaminació lumínica és un problema molt important per als ecosistemes nocturns com ara Corea del Sud o el Mar del Nord.

Imatges: Enric Marco

La contaminació lumínica també té rankings

Sembla que les ciutats de l’estat espanyol també poden classificar-se en un nefast rànquing de l’ús totalment ineficient de l’energia en l’enllumenat públic. Fa uns dies el diari el País publicava l’article Estas son las ciudades españolas que más contaminan con su luz a partir del treball de l’astrofísic Alejandro Sánchez de Miguel, actualment investigador de la University of Exeter (Regne Unit), amb la participació de Rebeca Benayas Polo, de l’empresa GEASig, per a SaveStars Consulting SL.El treball d’aquests investigadors, titulat Ranking de la contaminación lumínica en España, està disponble en el repositori científic europeu Zenodo.

En el treball es baregen diverses paràmetres que estan relacionats amb la contaminació lumínica, com la població, la potència total emesa de les faroles, el nombre total de faroles, la potència emesa per quilòmetre quadrat (W/km2), etc…

En aquest darrer rànquing (W/km2) destaquen en els primers llocs Gandia i València amb uns 9200 W/km2 . L’estudi s’ha fet fins a l’any 2012 ja que les dades de satèl·lit que s’han utilitzat provenen de l’instrument VIIRS que no és sensible a les emissions en la zona del blau. En aquell moment només hi havia llums de sodi en els nostres carrers. En els últims 5 anys, però, s’han instal·lat de manera compulsiva, inconscient i sense ser avalat per criteris tècnics ni científics una gran quantitat de LED, fonamentalment de color blanc intens, de temperatura de color de 4000 K o superior.  Només s’han canviat per qüestions d’eficiència i estalvi energètic. Però aquests LED son altament pertorbatius per a la fauna i flora nocturna i per a la salud humana, com n’he parlat a bastament en aquest bloc.

També s’han fet coses positives com la reducció de potència i canvi a LED de 3000 K (i pròximament inferior) a la ciutat de València, i com la Iniciativa Salven la Nit a l’Horta Nord que està propiciant el procés de canvi de l’enllumenat a LED Ambre o 2200 K a Meliana, Bonrepòs i Mirambell i a Albalat dels Sorell. Tots amb una contribució de blau a l’espectre visible ben reduïda. Cal fer encara més, per suposat.

Gandia i València se situen entre les ciutats amb més contaminació lumínica de l’Estat Noticies Nit À Punt. 10 d’abril 2019.

https://apuntmedia.es/va/noticies/societat/video-gandia-i-valencia-se-situen-entre-les-ciutats-amb-mes-contaminacio-luminica-de-lestat

I ahir, dia en que s’anunciava al món la primera imatge d’un forat negre, els mitjans públics valencians se’n feren ressò també i m’entrevistaren sobre aquest article, sobre contaminació lumínica i com combatre-la. Primer va ser a la televisió d’À Punt, compartint notícia científica amb la primera imatge del forat negre.

Per la nit, a la tertúlia de ciència de la ràdio d’À Punt, conduït per Anna Juan i Kristin Suleng, vaig parlar més extensament del problema de la contaminació lumínica i del problema dels LED blaus. L’última recomanació que vaig fer als periodistes. “Siguem exigents amb els nostres governants, sobre tot els nostres regidors i alcaldes, i ara que venen eleccions demanen-los un enllumenat sostenible amb llums de qualitat de tonalitat càlida”  Els organismes internacionals europeus i la legislació francesa ja ho demanen. És el futur també…

Ací podeu escolar el programa d’anit de, a partir del minut 25 aproximadament.

Les notícies de la nit | Tertúlia. Ciència i investigació. 10 d’abril 2019

https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/escoltat-en-la-radio/les-noticies-de-la-nit/10-04-2019-les-noticies-de-la-nit-tertulia

Doble sessió per parlar de l’amenaça silenciosa de la llum excessiva per la nit, especialment si és blanca.

Imatges:
1.- Imatge nocturna de la Península Ibèrica des de l’Estació Espacial Internacional. NASA.