Parlant de contaminació lumínica al Parc Natural del Túria

Els parcs naturals valencians, sobretot els pròxims a l’àrea metropolitana de València, sofreixen els excessos de l’enllumenat de les ciutats. Només el Parc Natural de l’Albufera, i  la part que correspon a la ciutat de València, es troba més o menys protegida per una ordenança municipal.

Tanmateix la contaminació lumínica no és un problema local sinó global i les ciutats sempre contaminen a gran distància.

Per conscienciar del problema, el passat 20 de juliol participàrem en una Jornada de Conscienciació en el Centre de Visitants del Parc Natural del Túria situat a la vora del riu a Vilamarxant.

Amb la sala plena, i amb llista d’espera segons ens van dir, vàrem explicar els problemes d’estalvi energètic primer, però també mediambientals i de salut que porta la deficient il·luminació dels nostres pobles i ciutats.

Com sempre les preguntes dels assistents foren la part més interessant de la Jornada, en les que l’ús de LED de llum excessivament blanca fou clarament desaconsellada per a l’enllumenat públic i també per a l’enllumenat de les cases.

Després de sopar a la vora del riu, l’observació del cel de finals de juliol va meravellar els assistents. Els planetes Venus, Júpiter, Saturn i Mart eren visibles, així com la Lluna.

En la Jornada col·laborà la Coordinadora en defensa dels Boscos del Túria, membre de Cel Fosc. El seu president Ángel Morales i jo mateix ens encarregàrem de la xarrada i de l’observació astronòmica posterior.

Més informació i fotos al bloc de la Coordinadora:

Jornada de concienciación sobre contaminación lumínica y observación astronómica programada en el Parque Natural del Turia en Vilamarxant

Imatges:
1-3. Alguns moments de la xarrada.

Viatge llampec a Santiago de la Espada, Sierra de Segura

La defensa del cel fosc i la lluita contra la contaminació lumínica ens va portar el cap de setmana passat a Santiago de la Espada, una població andalusa enclavada en el cor de la Sierra de Segura, dins del Parc Natural de Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas. Allí vàrem participar en les III Jornades d’Astroturisme organitzades per l’Ajuntament de Santiago-Pontones en col·laboració amb Astroándalus, empresa especialitzada en turisme astronòmic i científic; l’Agrupación Astronómica de Málaga Sirio (membre de la RAdACel Fosc i la FAAE) i Cel Fosc entre altres, dins de l’encontre astronòmic del cap de setmana.

Salva Bará de la Universidade de Santiago, Ángel Morales-Rubio i jo mateix de la Universitat de València participàrem en la jornada per aportar el punt de vista científic i tècnic sobre el problema de la contaminació lumínica, dins d’una jornada dedicada a la utilització del recurs del cel fosc per part de les empreses d’astroturisme andaluses.

La vespra, però, en fer-se fosc, ens desplaçàrem a l’Aldea Don Domingo, declarada Paratge Starlight des del 2016. Allí, amb la mole poderosa de la Sagra a l’esquerra, poguérem compartir amb els astrònoms aficionats el cel nocturn meravellós que se’ns presentava. La Via Làctia eixint de l’horitzó sobre Sagitari, pujant fins a dalt passant del zenit fins al Cigne i Cassiopea, Saturn navegant sobre els núvols galàctics, Mart rogenc a l’esquerra. Llàstima dels núvols que, furtius, ens furtaven a estones la visió de la Galàxia i també dels llums inadequats d’una aldea pròxima.

L’endemà la III Jornada d’Astroturisme tingué lloc al Centro Lugar de Encuentro, un modern centre que ens acollí per parlar del cel nocturn de manera científica i també empresarial.

Després de les paraules de benvinguda de l’alcalde Pascual González Morcillo, jo vaig introduir el tema de la contaminació lumínica: les causes físiques, el problema de les làmpades LED utilitzades i les afeccions sobre la salut humana.

El company de la Universitat de València, Ángel Morales-Rubio, continuà parlant de les afecciones sobre la vida silvestre i la fal·làcia dels LEDs com a font de llum ecològica.

Finalment Salva Bará, el nostre company de Santiago, comentà les acciones pràctiques que un ajuntament pot fer per reduir de veritat la contaminació lumínica, estalviant i millorant al mateix temps el medi ambient.

Després d’una breu pausa en que poguérem observar el Sol, amb els telescopis de l’Agrupación Astronómica Sirio, sense pràcticament activitat llevat d’unes poques i petites protuberàncies,  tornàrem a la sala per assistir a l’interessant col·loqui amb les empreses dedicades a l’astroturisme. S’hi parlà de la situació actual, les perspectives de futur i, sobretot de les experiències d’èxit en la gestió d’activitats astroturístiques.

Antonio Mudarra de Nattule, Comercializadora de actividades de Ecoturismo, ens parlà de les activitats a l’aire lliure que gestiona, en especial les d’astroturisme, mentre que Fernando Medialdea, de l’Hotel Starlight Balneario de Alicún, per videoconferència, ens contà les bondats del cel nocturn d’Alicún.

José Jiménez, d’Astroándalus, agència de viatges de turisme astronòmic i científic ens féu cinc cèntims de la seua trajectòria, des d’una empresa consultora en qüestions d’enllumenat públic a agència de viatges especialitzada. Viatges en busca d’aurores, astroturisme, activitats en hotels, etc tot al voltant del gaudi dels fenòmens del cel.

Finalment, Gloria Jódar, gerent de Cosmolarium, centre de divulgació d’Astronomia i Ciències planetàries, ubicat al Castillo de Hornos, en el centre del Parque Natural Sierras de Cazorla, Segura y Las Villas, en Jaén, explicà les nombroses activitats que realitzen al llarg de l’any per a xiquets de Primària i Secundària com també per al públic en general.

En definitiva una visita curta però molt instructiva per conèixer com es pot aprofitar un recurs tan poc valorat com és el cel fosc per generar coneixement així com productes turístics. Enllumenar bé, només on cal i com cal té premi.

Finalment cal agrair a Jesús Navas, coordinador territorial de Cel Fosc a Andalusia, la seua amabilitat i el treball que fa per preservar un patrimoni de tots.

Programes:

Encuentro astronómico 3, 4 y 5 de agosto de 2018
III Jornadas de Astroturismo (Santiago de la Espada) – Sábado 4 de Agosto de 2018

Imatges:
1.- Portada de les jornades
2.- Vista nocturna a l’Aldea Don Domingo amb Saturn, a la dreta sobre la Via Làctia i Mart a l’esquerra. Enric Marco.
3.- Vista nocturna a l’Aldea Don Domingo amb Saturn sobre la Via Làctia i un làser indecent d’un astrònom. Enric Marco.
4, 5, 6.- Enric Marco, Ángel Morales-Rubio i Salva Bará durant les seues respectives xarrades. Enric Marco.
7.- Taula de les empreses dedicades a l’astroturisme. Enric Marco.
8. Foto final dels participants i organitzadors del l’Agrupación Astronómica Sirio.
9.- Vídeo de l’observació del 3 d’agost 2018. Aldea Don Domingo. AstroÁndalus.

Parlant de contaminació lumínica a Al Ras

Avui hem estat al programa Al ras, que conduït per Jèssica Crespo, ha tractat durant una hora el tema de la contaminació lumínica. S’ha comptat amb la presència de Sergi Campillo, regidor de Règim Interior de l’Ajuntament de València; d’Enric Marco i Joaquin Baixeras, del grup Salvem la nit de la Universitat de València, Enrique Aparicio, president d’UA_astroingeo, i Miguel Ángel Zamorano de l’empresa d’enllumenat AliseaEsco.

Hem parlat de les causes físiques de la contaminació lumínica, dels seus efectes sobre la salut i el medi ambient, de com millorar l’enllumenat públic i de les millores que s’estan fent als carrers de València i a la Devesa-Albufera.  Finalment s’ha contactat amb l’empresa d’enllumenat AliseaEsco que s’encarrega de l’enllumenat vial de Gandia.

Una conversa relaxada amb algun moment de tensió, la justa per fer l’entrevista molt interessant.

L’enllaç directe a la llarga entrevista és:

Entradeta

Programa

  • 25.07.2018 | Primera hora

  • En la primera hora hem tractat el tema de la contaminació lumínica, quins problemes causa i quines solucions s’hi poden aplicar. Després hem fet una connexió amb l’aeroport de l’Altet per a conéixer la situació que hi ha per la vaga del personal de cabina de Ryanair.

Contaminació lumínica: problema ambiental del segle XXI

Pot contaminar la llum el nostre medi natural? Possiblement mai t’has plantejat aquesta qüestió. No obstant això, la contaminació lumínica a més de perjudicar la nostra societat a nivell econòmic i de seguretat, afecta moltes espècies de fauna nocturna i aus migratòries que volen a la nit. Per a elles és vital la foscor i si els privem d’ella, alterem greument el seu ecosistema.

El Parc Natural del Túria en col·laboració amb la Universitat de València, Coordinadora en defensa dels boscos del Túria i Cel Fosc us convidem a participar en una jornada de conscienciació per donar a conèixer un fenomen encara desconegut per part de la societat: “la contaminació lumínica “. La jornada consistirà en una ponència al Centre de Visitants del Parc impartida pel Dr. Angel Morales Rubio, pertanyent al departament de Química Analítica i pel Dr. Enric Marco del departament d’Astronomia i Astrofísica, ambdós de la Universitat de València. Posteriorment es durà a terme a l’entorn del Centre una observació astronòmica del cel mitjançant telescopis.

Dades de l’activitat:

Dia: divendres 20 de juliol de 2018
Hora d’inici: 19:30 h
Lloc de trobada: Centre de Visitants del Parc Natural del Túria. CV-50 PK 87,200. Pont de la Barca. (Vilamarxant)
Durada aproximada: 5 h
Avisos: Activitat gratuïta. Places limitades. Inscripció prèvia necessària
Inscripció: parque_turia@gva.es/ 96.271 87 15-660 127 250. Preferentment per email indicant les següents dades:
Nom complet de la persona responsable
Nombre de participants (edat dels nens si és el cas)
telèfon mòbil
Població de procedència
Recomanacions: Porteu llanterna, aigua, sopar, roba i calçat apropiats per a la jornada

Important: Es pot inscriure un màxim de 4 places per correu-e o trucada, llevat que es tracti de menors d’una mateixa unitat familiar

10 anys preservant el cel del Montsec

El Parc Astronòmic Montsec (PAM) fa 10 anys. Aquesta iniciativa del Govern de Catalunya va nàixer l’any 2008 per aprofitar i potenciar els recursos que la zona del Montsec posseeix per la recerca i divulgació de la ciència, especialment de l’astronomia. I fa uns dies, una ampla representació institucional, acadèmica i ciutadana, presidida per la consellera de Presidència, Elsa Artadi, ens apleglàrem a la vessant del Montsec per recordar els inicis, el treball ben fet per potenciar el territori i les bones perspectives de futur.

Després d’un llarg viatge des de València finalment la Serra del Montsec s’obria al meu davant. Venint des de Balaguer i ja prop d’Àger, el Montsec s’ofereix altiu, grandiós, com la darrera barrera per accedir als Pirineus. I, aquesta muntanya singular, és, des de fa deu anys, seu on s’ubica el PAM, amb l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), amb telescopis al cim, i el Centre d’Observació de l’Univers (COU), centre de recerca i divulgació a la meitat de la vessant sud de la serra. I, és que nombroses campanyes de mesura han confirmat el cel del Montsec com el mes fosc de Catalunya.

Aconseguir això i mantenir-ho al llarg del temps, i, a més millorar la degradació del cel dels pobles de la comarca ha estat una feina ingent del director del COU, Salvador Ribas, i del seu equip, de la Generalitat de Catalunya i del Consell Comarcal de la Noguera, entitat que gestiona actualment el Centre d’Observació de l’Univers (COU) del Parc Astronòmic Montsec (PAM). Els ajuntaments de la comarca han hagut d’adaptar el seu enllumenat per instal·lar llums no contaminants de color ambre per complir les especificacions d’un cel de qualitat. Els estudis de contaminació lumínica han qualificat el cel de l’emplaçament del Parc Astronòmic Montsec com un cel lliure de contaminació lumínica i aquest fet li va valdre la qualificació de punt de referència en la protecció del cel per la Llei 6/2001 del Parlament de Catalunya, la coneguda com a “Llei de la Contaminació Lumínica”.

El Montsec, que compta amb la doble certificació com “Destinació Turística Starlight” i com “Reserva Starlight” i que ha renovat amb èxit la seua qualificació, és, segons Antonia Varela, de la Fundació Starlight “un clar exemple d’èxit i de com un territori, en un entorn econòmic i de desenvolupament difícil, ha sabut, a través del Parc Astronòmic Montsec, generar una oferta turística d’èxit “. a més, afegeix,” els números així ho demostren, amb un increment constant de visites des de la seua inauguració, arribant als 33.000 en l’últim any i amb un impacte econòmic de 2,5 milions d’euros “.

Tot això s’ha fet en els darrers deu anys i molt abans també i allí estàvem el passat 28 de juny per a celebrar-ho. Cap a les 8 del vespre tothom ja hi era: alcaldes de la comarca, Concepció Cañadell, presidenta del Consell Comarcal de la Noguera, els presidents Artur Mas i José Montilla com a impulsors de la iniciativa del Montsec, i finalment Elsa Artadi, consellera de Presidència. La visita a la nova exposició va ser curta però ben interessant. Uns panells interactius expliquen la importància de l’indret, i, de manera ben didàctica, els temes més importants de l’astronomia actual.

Els núvols foscos amenaçaven l’esdeveniment i, puntualment a la previsió de l’oratge, començaren a descarregar amb força a partir d’aleshores. Sort del coneixement de l’organització que ho tenien tot previst i ens dugueren ràpidament al gran envelat que s’havia muntat al apartament del COU.

Els parlaments dels presidents remarcaren l’aposta que feren per potenciar la comarca amb un equipament científic i humà de primer ordre. I estaven plenament satisfets pels resultats. La consellera Elsa Artadi destacà el que es pot fer si creiem en el territori i ho aprofitem per créixer. Finalment 24 municipis del Montsec van rebre els diplomes acreditatius de la renovació de la Certificació Starlight: 11 com a municipis de Reserva i Destí Turístic Starlight (Àger, Camarasa, Avellanes-Santalinya, Vilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Sant Esteve de la Sarga , Castell de Mur, Tremp, Isona i Conca Dellà, Gavet de la Conca i Llimiana) i 13 com a Destinació Turística Starlight (Os de Balaguer, Ivars de Noguera, Algerri, Castelló de Farfanya, Balaguer, la Sentiu, Cubells, Foradada, Artesa de Segre, Oliola, Ponts, Baronia de Rialb i Tiurana).

El sopar, presentat a l’envelat sota la pluja insistent, tot emulant el menú dels famós sopar que se li oferí a Einstein el 1923, començava amb un Big Bang de pasta d’arròs i acabava amb Estels de Xocolata en el Cel Fosc del Montsec. Sopar que fou un lloc de retrobada i de noves coneixences de la Universitat de Barcelona fins que a poc a poc els assistents anaren deixant l’indret, ara que el diluvi havia acabat.

Els més fans del COU, però, ens quedàrem per una sessió tardana de planetari, l’Ull del Montsec, la joia de la corona que amaga una sorpresa final que podreu descobrir si s’hi acosteu alguna nit, prèvia reserva.

Finalment, en aclarir-se gran part del cel nocturn, es deixaren veure els planetes Júpiter i Saturn i la Lluna, cosa que aprofitàrem per engegar un telescopi per admirar la bellesa dels anells saturnians i els núvols jovians.

En definitiva una nit per recordar el treball ben fet en la preservació del territori. No només el paisatge diürn mereix ser salvat per a les generacions futures. L’existència del Parc Astronòmic Montsec demostra que pensar també en el medi nocturn no només millora els ecosistemes sinó també genera ingressos.

Més informació:

El astroturismo se ha incrementado en un 300 por ciento en España durante el último año, consolidando su crecimiento. Fundació Starlight.  3 juliol 2018

1.- La MH Consellera Elsa Artadi amb Salvador Ribas, director del COU, en la nova exposició interactiva. 10 anys del PAM. Generalitat de Catalunya.
2.- Esperant l’entrada a la inauguració de la nova exposició del COU. Enric Marco
3.- 4. La nova exposició interactiva del COU. Enric Marco
5.- Els MH presidents de la Generalitat Catalana i la consellera de Presidència lliuren a l’alcalde d’Alòs de Balaguer la certificació de Starlight. Generalitat de Catalunya.
6.- Un menú astronòmic. Enric Marco.
7.- El cel s’obre a l’univers finalment en el Centre d’Observació de l’Univers. Enric Marco.

El problema dels LEDs blancs al canal ARTE

El 60 % dels europeus no pot veure la Via Làctia. La contaminació lumínica no només ens impedeix gaudir del cel estrellat i de la nostra galàxia, sinó que, a més a més, els estudis científics demostren que és dolenta per a la salut.

Fa unes setmanes un equip de la cadena de televisió franco-alemanya ARTE dirigit per la periodista francesa Ilioné Schultz entrevistà no només investigadors en contaminació lumínica d’arreu de l’estat, sinó també fabricants de lluminàries i tècnics municipals per esbrinar la raó per la qual encara s’instal·len als pobles i ciutats LEDs de llum blanca que són altament contaminants, tant per al medi ambient com per a la salut humana.

El resultat ha estat aquest documental de la sèrie Vox-Pop d’uns 15 minuts de durada, en francés, subtitulat en castellà, que retrata prou bé el problema dels LEDs blancs.

La meua aportació, curta al documental, però llarga en la seua preparació, es pot veure a partir del minut 10:50

Dades tècniques:

Periodista: Ilioné Schultz
Realització: Nicolas Thepot
Presentació: Jean-Paul Lepers
País: França
Any: 2018

Enllaços al documental (visible fins a finals d’agost 2018)

Contaminación lumínica Vox Pop

https://www.arte.tv/es/videos/078527-020-A/contaminacion-luminica/

https://tinyurl.com/y99cpmu8

Salvem la nit a Expociència 2018


Un any més, el nostre grup de treball d’estudi de la contaminació lumínica Salvem la nit ha participat en Expociència, una trobada entre investigadors de la Universitat de València i la societat i tota una festa per a passar-ho bé amb la ciència, la tecnologia i la innovació com a recursos.

Aquest ja és el quart any que el nostre grup de treball sobre contaminació lumínica participa en la jornada de portes obertes de la ciència que es fa cada any al Parc Tecnològic de la Universitat l’últim dissabte del mes de maig.Enguany el taller ha tingut la col·laboració de Stars4all, el projecte europeu de sensibilització sobre els efectes negatius de la llum artificial nocturna.

En el canvi accelerat des de l’actual tipus d’enllumenament basat en llum de sodi d’alta pressió als nous LED blancs només s’està tenint en compte l’eficiència energètica. La llums d’aquests LEDs que se solen instal·lar en els carrers de les nostres ciutats presenten una important contribució de llum blava (no hi ha blanc sense blau!). Aquest és el principal problema d’aquest nou tipus de tecnologia que ha incrementat la contaminació lumínica ja que, a més dels efectes sobre els ecosistemes nocturns, ara s’ha afegit un problema de salut.  Ara sabem que l’exposició a la llum blava durant la nit inhibeix la secreció de l’hormona melatonina amb notables efectes sobre la salut humana: problemes d’insomni, metabòlics, i augment del risc d’alguns tipus de càncers, com mama i pròstata.

El taller ha desenvolupat diverses activitats per a conscienciar els visitants que s’hi han acostat sobre el problema i com contribuir a la seua disminució.

Enguany, a més, hem comptat a l’ajuda de l’investigador Carlos Tapia Ayuga de la Universidad Complutense de Madrid i membre de Stars4all, un projecte europeu de ciència ciutadana dedicada a la sensibilització sobre la contaminació lumínica. Les activitats que ens ha dut, la caixa de la llum i la ciutat de la llum, són eines pedagògiques fantàstiques per explicar el problema.

Quan un ajuntament pretén canviar el seu enllumenat per tecnologia LED mai ens parla de les seues característiques: potència dels llums, la seua eficiència i sobretot quina serà la seua temperatura de color. ¿Seran LEDs freds (amb poc de blau) o càlids (amb poc de blau)?

La idea de la caixa amb llums ha servit per poder diferenciar entre 4 tipus de bombetes que podem trobar en qualsevol tenda. Les que es presenten estan comprades en grans superfícies molt conegudes i tenen diferents temperatures de color (2700, 3000, 4000, 6500 K). Totes tenen la mateixa potència, però en percepció visual són completament diferents. Per exemple la de 6500 K enlluerna molt més a causa del seu alt contingut en llum blava, mentre que la de 2700 és una llum molt agradable i que no cansa mirar tot i tenir la mateixa intensitat.

Tanmateix, a més del tipus de llum que s’utilitza per a l’enllumenat, cal també tindre en compte de quina manera s’instal·len els llums dels carrers. Pels nostres pobles i ciutats podem trobar fanals tipus globus, alguns d’ells apantallats, lluminàries clàssiques com ara les tipus villa, LEDs d’alta temperatura de color, etc…  ¿Quins problemes tenen aquests tipus d’enllumenat? Per poder respondre a tot açò caldria saber també que és el flux horitzontal d’una làmpada o el Flux hemisfèric superior.

Totes aquestes preguntes van poder ser resoltes de manera molt didàctica amb la magnífica maqueta que Star4all ens va cedir per un dia.

La maqueta representa una petita ciutat en la qual podem encendre i apagar tota la seua il·luminació de forma independent. Té tots els tipus de fanals que podem trobar en qualsevol ciutat, per exemple els de tipus globus, els del Passeig de Gràcia de Barcelona, ​​els antics de sodi estil ferrandí, o les modernes llums tipus LED. En aquestes ultimes hi ha LED tant càlids com freds per fer notar la diferència i com afecten de manera diferent la visió. També notem com els diferents tipus de llums, tant els que estan apantallats com els que emeten molta llum cap al cel,  poden causar intrusió lumínica a les cases properes de manera distinta.

Hem passat un matí assessorant famílies, alguns tècnics i, també regidors d’ajuntaments conscienciats en el problema de la contaminació lumínica.

Fotos de diversos moments de l’activitat.

1-2.- Públic al voltant de la maqueta de la ciutat de la llum. Enric Marco
3.- Provant la caixa de llums, amb LEDs de 6000 a 2700 K. Carlos Tapia.
4.- La Ciutat de la llum. Ángel Morales.

Expociència 2018. Enllumenar bé per viure millor.

El proper dissabte 26 se celebrarà Expociència, la jornada de portes obertes del Parc Científic de la Universitat de València.

Enguany Salvem la nit, el grup de treball per a l’estudi de la contaminació lumínica de la Universitat de València presentarà un Taller amb la col·laboració de Stars4all, projecte europeu de sensibilització sobre els efectes negatius de la llum artificial nocturna.

L’enllumenament públic nocturn ha facilitat les relacions socials dels humans. Tanmateix, el seu abús i la instal·lació inadequada de les lluminàries ha generat un nou tipus de contaminació que ens furta les estrelles i té un fort impacte sobre la vida silvestre.

En el canvi accelerat de l’actual tipus d’enllumenament basat en llum de sodi d’alta pressió als nous LED blancs només s’està tenint en compte l’eficiència energètica. La presència d’un important component lumínic blau en aquest nou tipus de tecnologia ha incrementat el problema de la contaminació lumínica ja que l’exposició a la llum blava en la nit inhibeix la secreció de l’hormona melatonina amb notables efectes sobre la salut humana: problemes d’insomni, metabòlics, i augment del risc d’alguns tipus de càncers, com mama i pròstata.

El taller consistirà en diverses activitats dirigides a adults i xiquets per a conscienciar-los sobre el problema de la contaminació lumínica i com contribuir a la seua disminució.

A més a més, enguany comptarem a l’ajuda de l’investigador Carlos Tapia Ayuga de la Universidad Complutense de Madrid i membre de Stars4all, un projecte europeu de ciència ciutadana dedicada a la sensibilització sobre la contaminació lumínica.

A més de les activitats usuals del taller, es presentaran dues activitats de Stars4all:

Caixa de llums:

La idea de la caixa amb llums és poder diferenciar entre 4 tipus de bombetes que podem trobar en qualsevol tenda. Les que es presenten estan comprades en grans superfícies molt conegudes i tenen diferents temperatures de color (2700, 3000, 4000, 6500 K). Totes tenen la mateixa potència, però en percepció visual són completament diferents. Per exemple la de 6500 K enlluerna molt més a causa del seu alt contingut en llum blava, mentre que la de 2700 és una llum molt agradable i que no cansa mirar tot i tenir la mateixa intensitat.

Ciutat de llum:

La maqueta representa una petita ciutat en la qual podem encendre i apagar tota la seua il·luminació de forma independent. Té tots els tipus de fanals que podem trobar en qualsevol ciutat, per exemple els de tipus globus, els del Passeig de Gràcia de Barcelona, ​​els antics de sodi estil ferrandí, o les modernes llums tipus LED. En aquestes ultimes hi ha LED tant càlids com freds per fer notar la diferència i com afecten de manera diferent la visió. També notem com els diferents tipus de llums, tant els que estan apantallats com els que emeten molta llum cap al cel,  poden causar intrusió lumínica a les cases properes de manera distinta.

Aquest taller de contaminació lumínica està coordinat per Salvem la nit, el grup de treball per a l’estudi de la contaminació lumínica de la Universitat de València, format per investigadors de diverses disciplines que estudien el problema des de diverses perspectives: astronomia, química o biologia.

Imatges:

1.- Paisatge nocturn de València des de la Serra Calderona. AM.
2.- Caixa de llums. Stars4all
3.- Ciutat de llum. Stars4all

L’exposició als leds blancs augmenta el risc de càncer

Un estudi realitzat per un equip internacional sota la direcció de l‘Institut de Salut Global de Barcelona ha observat que existeix una associació entre l’exposició continuada i elevada a la llum blava durant la nit i un major risc de patir dos tipus de càncer: de mama en dones i de pròstata en homes.

On es troba la llum blava durant la nit en la nostra societat? Doncs en gran part de l’enllumenat urbà que ens estan instal·lant, els LEDs que emeten llum blanca. Això pel que respecta a l’exterior, mentre que en el interior de les cases les principals fonts de llum blava són els dispositius digitals com les pantalles de tauletes i mòbils. Així doncs, la llum blanca no és innòcua i és un factor de risc que cal tindre en compte. L’article complet es pot veure en la revista científica d’accés lliure Environmental Health Perspectives.

Per tant la tecnologia LED que ens han estat venent com a eficient, ecològica i com una llum de futur torna a rebre una patacada. Si fa uns mesos es va demostrar que la instal·lació dels LEDs ha fet augmentar la superfície il·luminada del planeta i, en conseqüència, el consum i la contaminació lumínica, ara l’avís és encara més potent. Els LED de llum blanca són dolents, és a dir, nocius per a la salut humana. Aquesta és una sospita que teníem els que ens dediquem a la investigació sobre l’enllumenat nocturn i els seus efectes i que ara confirma un article científic.

Tots els LEDs de llum blanca tenen un component més o menys important de llum blava. Si no fora així la llum no seria blanca ja que necessitem almenys el roig, el verd i el blau per formar el blanc. Usualment per quantificar la contribució de llum blava a la llum blanca global d’una làmpada s’utilitza l’anomenada Temperatura de color. LEDs de llum molt blanca solen dir-se de llum freda i tenen una temperatura de color molt alta (4000-6500 K) mentre que els LEDs de llum càlida tenen un aspecte groguenc amb temperatures per davall de 3000-2700 K. En aquest cas el pic del blau és relativament poc important encara que existeix. De fet, fa dos anys l’Associació Americana de Metges ja recomanava instal·lar sempre LEDs de temperatura de color igual o menor de 3000 K.

“L’Agència Internacional de Recerca en Càncer de l’OMS (IARC) ha classificat el treball en torn de nit com a probable cancerigen en humans. Hi ha evidències que apunten a una relació entre el treball nocturn exposat a la llum artificial, que implica disrupció del ritme circadià, i els càncers de mama i de pròstata. En aquest estudi volíem esbrinar si l’exposició a la llum durant la nit a les ciutats pot tenir alguna influència en l’aparició d’aquests dos tipus de càncer”, ha declarat Manolis Kogevinas, investigador d’ISGlobal i coordinador de l’estudi. “Sabem que en funció de la seua intensitat i longitud d’ona, la llum nocturna, i especialment la llum d’espectre blau, pot disminuir la producció i secreció de melatonina“, ha afirmat Martin Aubé, professor de física en el CÉGEP de Sherbrooke (Canadà) i coautor de l’estudi.

El nostre cervell regula els ritmes dia/nit a partir de la presència o absència de llum blava ambiental. En la foscor, la glàndula pineal segrega l’hormona melatonina que regula processos cel·lulars, endocrins i fisiològics. Però si la llum blanca blavosa nocturna dels nostres carrers es cola per les finestres, s’inhibeix la producció de melatonina, causant insomni, augment del risc d’atacs de cor, estrès i malalties psíquiques, així com ara s’ha demostrat amb aquest estudi, un major risc de càncer de pròstata en homes i de mama en dones.

La recerca s’ha realitzat en el marc del projecte MCC-Spain, cofinançat pel Consorci de Recerca Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), i ha comptat amb dades mèdiques i epidemiològics de més de 4.000 persones d’entre 20 i 85 anys d’onze comunitats autònomes. La informació sobre l’exposició nocturna a la llum artificial a l’interior es va recopilar mitjançant entrevistes personals, mentre que els nivells de llum exterior només es van avaluar a Madrid i Barcelona, ​​les úniques ciutats de les que es va poder obtenir imatges nocturnes preses pels astronautes de l’Estació Espacial Internacional.

En els resultats obtinguts a les dues ciutats es va observar que els participants exposats a nivells més alts de llum blava van tenir entre 1,5 i 2 vegades més risc de patir càncer de mama i de pròstata, respectivament, comparat amb la població menys exposada.

Ariadna García, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi, afirma: “Donada la ubiqüitat de la llum artificial nocturna, determinar si incrementa o no el risc de càncer és un assumpte de salut pública. Arribats a aquest punt, cal fer estudis addicionals que puguin disposar de més dades individuals utilitzant per exemple sensors de llum, per mesurar els nivells de llum en espais interiors. Seria també important dur a terme aquesta investigació en persones joves que utilitzen extensament pantalles que emeten llum d’espectre blau“.

Actualment les imatges preses pels astronautes de l’Estació Espacial són la nostra única manera de conèixer a gran escala el color de l’enllumenat exterior i l’avanç en l’aplicació dels LED blancs que emeten llum en l’espectre blau a les nostres ciutats“, comenta Alejandro Sánchez de Miguel, científic de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia-CSIC i la Universitat d’Exeter.

Així que aquelles administracions públiques que alegrement estan instal·lant-nos les noves i suposades làmpades ecològiques LED s’ho haurien de fer mirar. Per sort existeixen solucions tecnològiques fàcils d’implementar: els LED PC Ambre, sense pràcticament blau i que s’estan instal·lant als municipis veritablement conscients del problema de l’enllumenat públic.

Article original:

Evaluating the Association between Artificial Light-at-Night Exposure and Breast and Prostate Cancer Risk in Spain (MCC-Spain Study), Environ Health Perspect; DOI:10.1289/EHP1837, Abril 2018.

 

Més informació:

Un estudi relaciona l’exposició nocturna a la llum blava amb els càncers de mama i de pròstata, ISGlobal, 25 d’abril 2018

Se relaciona la exposición nocturna a la luz azul con los cánceres de mama y próstata, IAA, 25 d’abril 2018

El exceso de luz por la noche se asocia a un riesgo más elevado de cáncer, La Vanguardia, 26 d’abril 2018

Imatge:

1.- Barcelona. Imatge cortesia de the Earth Science and Remote Sensing Unit, NASA Johnson Space Center. http://eol.jsc.nasa.gov

Parlant del cel fosc al Museu de les Ciències de Conca

Amb motiu del Mes Internacional de l’Astronomia i de la Nit Mundial en Defensa de la Llum de les Estrelles vaig ser invitat per AstroCuenca, divendres passat, 20 d’abril, al Museo de las Ciencias de Castilla-La Mancha a Conca per parlar del Cel Nocturn i de la seua protecció.La província de Conca gaudeix, en general, d’un cel fosc de molta qualitat. Per això i, per protegir-lo, s’acaba de crear la reserva Starlight de cel fosc, el Parque Astronómico de la Serranía de Cuenca. Com a president de Cel Fosc, vaig tindre l’honor de començar les activitats programades per celebrar la declaració amb la conferència: El cielo nocturno y sus amenazas. ¿Son compatibles la preservación del medio ambiente y la iluminación de nuestras calles?

La invenció de la bombeta elèctrica ens ha permès ampliar les relacions humanes després de la posta del Sol. Ja no vivim només en les hores diürnes, ara som més lliures per disposar de més temps d’oci. No obstant això, aquest avanç tecnològic té les seues conseqüències negatives. L’excés de la il·luminació dels nostres carrers i les nostres cases ha generat un nou tipus de contaminació provocada per la cultura de llum. Es té la creença que a més llum, hi ha mes seguretat, més benestar, més riquesa. És així realment? Després d’una introducció sobre les causes físiques de la contaminació lumínica, em vaig centrar en els efectes que aquesta contaminació causa sobre l’astronomia i la pèrdua del cel nocturn, sobre els ecosistemes i sobre la salut humana. Finalment vaig parlar de com una il·luminació responsable pot millorar la nostra visió del cel estrellat.

Després de la xarrada i les sempre interessants preguntes sobre els efectes dels LEDs blancs a causa de la forta emissió en la banda del blau ens anàrem a observar en les afores de la ciutat. He d’agrair José María Sánchez, astrònom del Museu i a Joaquín Álvaro, President d’AstroCuenca, la seua amabilitat.