Conjunció de la Lluna i Venus sobre la Muntanya de les Creus de Tavernes de la Valldigna. 14 de setembre 2026 a les 20:40 h. Amb mòbil. Enric Marco.
Octubre comença amb avisos rojos per pluges fortes. Ja va sent norma en aquest canviant clima mediterrani. Ara cada mes tenim risc per pluja intensa. La recurrència de fenòmens extrems era una de conseqüències del canvi climàtic previst per als pròxims anys però ja ho tenim ací.
Mentrestant el cel nocturn va canviant a poc a poc. Les constel·lacions estiuenques van abandonant el cel per l’oest mentre que les hivernals ja guaiten per l’orient. Venus es veu a la posta però Saturn serà el rei del cel nocturn aquest mes. I la matinada del diumenge 25 d’octubre tindrem canvi d’hora. A les 3 h tornaran a les ser les 2 h.
Conjunció de la Lluna i Saturn. 24 d’octubre 2026 a les 2:00 h. Stellarium
Planetes
Mercuri és visible prop de l’horitzó oest poc després de la posta de Sol a la dreta de Venus. L’11 d’octubre Mercuri aconsegueix el seu punt més alt en la seua aparició vespertina, en direcció de la constel·lació de Lliura.
Venus continua sent la lluminària primera que es veu al cel occidental en fer-se de nit, poc després de la posta de Sol. Tanmateix ja està molt baix i prop de la direcció solar. Només veurem el planeta el primers dies del mes. De fet el 24 d’octubre Venus se situarà en conjunció solar inferior. Venus passarà a 6° del Sol; al mateix temps estarà en el seu perigeu, punt més pròxim de la Terra, a 0,27 ua. Venus deixarà de ser un objecte vespertí, per a ser un objecte matutí.
La meravella celeste de les nits d’octubre serà la presència durant tota la nit del planeta Saturn. El 4 d’octubre estarà en oposició. Saturn es trobarà alineat amb la Terra i tots dos enfront del Sol. Això implica que aquests dies el planeta eixirà per l’est al mateix moment que el Sol es pon per l’oest. Els dos astres estan separats 180º. Al mateix temps Saturn estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra; situant-se a una distància de 8,43 ua, aconseguirà una magnitud màxima 0,3 en direcció de la constel·lació de Cetus.
El 24 d’octubre hi haurà conjunció de la Lluna i Saturn. La Lluna estarà 6° 47’ al nord de Saturn. La Lluna de trobarà en direcció de la constel·lació de Peixos i Saturn en direcció de la constel·lació de Cetus.
Alineació de Mart, la Lluna i Júpiter, 6 d’octubre 2026 a les 4:00 h. Stellarium
Els altres planetes cal cercar-los a la matinada. Els primers dies del mes, a partir de les 4 de la matinada ja podreu veure eixir Mart i Júpiter per l’horitzó est entre Cancer i Leo. En avançar el mes el planeta s’anirà acostant a Júpiter per a arribar a una gran conjunció per al 17 de novembre. Entre el 4 i el 6 d’octubre la Lluna passarà prop dels planetes Mart i Júpiter. El 6 d’octubre a les 12:16 (no visible) conjunció de la Lluna i Júpiter. La Lluna estarà 0° 10´ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Leo.
Pluja de meteors
• Octubre 09. Pluja de meteors Dracònids. Activitat del 06 al 10 d’octubre, amb el màxim el 9 d’octubre. La taxa màxima observable serà variable, entre 10 i 700 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Draco. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 21P/Giacobini-Zinner. El millor moment per a observar-la serà al vespre del 9 d’octubre, cap a la part aquest de l’esfera celeste.
• Octubre 10. Pluja de meteors Tàurids del Sud. Activitat del 10 de setembre al 20 de novembre, amb el màxim el 10 d’octubre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en la constel·lació de Cetus. L’objecte celeste responsable d’originar aquesta pluja ha sigut identificat com el cometa 2P/Encke. El millor moment per a observar-la serà a l’alba del 10 d’octubre, cap a la part aquest de l’esfera celeste.
• Octubre 21. Pluja de meteors Oriònids. Activitat entre el 02 d’octubre i el 7 de novembre, amb un màxim el 21 d’octubre. La taxa màxima observable és de 15 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Orió. Els enderrocs deixats pel cometa 1P/Halley indueixen aquesta pluja i el millor moment per a gaudir-les serà, durant la matinada del 21 d’octubre i en la nit del mateix dia.
L’ombra cau exactament sobre el signe Lliura en el rellotge de sol de Joan Olivares, cosa que indica que ja ha arribat l’equinocci de tardor. 22 de setembre 2026. Campus de Burjassot. Universitat de València
Finalment acaba l’estiu, una estació que ha estat més càlida del normal, amb diverses onades de calor. L’estiu ja no és el que patíem de menuts, sinó molt pitjor. Entrem en un món desconegut en això del canvi climàtic. Però també deixem un estiu de somni en el que hem pogut gaudir de dos eclipsis: el meravellós eclipsi de Sol del 12 d’agost i el subsegüent eclipsi de Lluna del 28 d’agost. Fenòmens que recordarem tota la vida.
Des del punt de vista astronòmic ara toca pensar en la nova estació, la de tardor. El Sol tindrà el seu màxim al migdia cada dia més baix fins arribar al solstici d’hivern del 21 de desembre.
L’estiu de l’eclipsi ha acabat a les 2:06 de la matinada d’avui 23 de setembre i, per tant, la tardor comença. Així que ja ens trobem a l’equinocci de tardor, una estació durarà 89 dies, 20 hores i 45 minuts, i acabarà el 21 de desembre a les 9:50 h en arribar el solstici d’hivern i l’entrada de l’hivern.
El fenomen de les estacions i la seua seqüència (hivern, primavera, estiu i tardor) és conseqüència de la inclinació de l’eix de rotació de la Terra. Es creu que aquesta inclinació —d’uns 23º 30’— és el resultat de l’impacte d’un antic cos planetari, Tea, contra la Terra fa uns 4.500 milions d’anys, en la mateixa col·lisió catastròfica que va originar la Lluna. El nostre planeta gira sobre ell mateix al voltant d’un eix que apunta de manera invariable (*) a un punt del cel prop de l’estrella polar (α Ursa Minor). Com que la direcció de l’eix de rotació es manté fixe, la Terra sofrirà una variació de les zones enllumenades pel Sol al llarg de la seua òrbita. En estiu (hivern) les zones enllumenades estaran principalment en l’hemisferi nord (sud), mentre que en la primavera i tardor s’enllumenaran les zones equatorials, enllumenant el Sol tot el disc terrestre per igual, des del pol nord al pol sud.
En els equinoccis de tardor (autumn) i de primavera (spring) el Sol enllumena tot el disc terrestre per igual, des del pol nord al pol sud.
Així, vist prop de la Terra i de perfil els rajos solars cauen aquests dies paral·lels a l’equador terrestre, i, per tant, avui les ombres desapareixen al voltant de migdia en tota la zona equatorial, mentre que a altres latituds les ombres cauran en la direcció cap a l’equador.
Durant l’equinocci, els raigs solars cauen de manera paral·lela sobre l’equador celeste i amb una inclinació de 23º 30′ sobre els tròpics. La llum del Sol cau de manera perpendicular a l’eix de la Terra, per al qual cosa s’enllumenen de la mateixa manera els dos hemisferis nord i sud. La inclinació de l’eix de la Terra afecta la quantitat de llum solar que rep cadascú —segons la ubicació al globus terraqüi— a mesura que la Terra orbita al voltant del Sol.
La inclinació de la Terra és la responsable de la llum solar que rep la Terra. En els equinoccis el Sol enllumena els dos hemisferis per igual. NASA
(*) La direcció de l’eix de rotació de la Terra no és exactament invariable. L’eix de la Terra gira al voltant de l’eix de l’òrbita terrestre amb un període molt llarg, d’un 26000 anys. Però, per a efectes pràctics d’explicació de les estacions astronòmiques, podem considerar-la fixe.
Eclipsi solar del 12 d’agost 2026 des d’un vaixell al nord d’Eivissa. Per Zachariah Chou – Treball propi, CC BY-SA 4.0. Wikimedia Commons.
L’eclipsi ja havia passat i la joia ens omplia per haver estat testimonis de la meravella celeste. Ja sabíem que la meitat sud del País Valencià no s’havia pogut veure res per culpa dels núvols. La Safor i les Marines es perderen l’ocultació del Sol per la Lluna. I també estava nuvolós en el mar Balear on els passatgers del viatge en vaixell preparat per veure l’eclipsi no veieren la fase parcial, encara que el núvol impertinent es desplaçà a temps per deixar veure la fase de totalitat. Des de Tavernes res, però si te n’anaves a Sollana es veia tot. Això ja ho vaig avisar, estar dins o fora de la banda de totalitat no era igual. Que només viatjant 20 km cap al nord es podria veure tot. No pensava en els núvols però el dia 12 també valia. Moure’s era tot, com del cel a la terra.
Mireia Bayarri, periodista de À Punt, del magazín de la ràdio pública Amunt i avall, em trucà per conéixer la meua valoració com a astrònom: com ha sigut l’observació des de terra, què ha tingut d’especial aquest eclipsi, què hem pogut veure i quines conclusions o curiositats ens deixa el fenomen.
Población de Campos. Pati de l’hotel. 14 d’agost 2026.
Vaig parlar de la meravella de l’eclipsi, amb la corona de color daurat, de l’alegria del públic assistent, la majoria gent molt jove. Del que havíem aprés però també que havíem sentit emocionalment.
Va ser aleshores quan la periodista em preguntà que en pensava de la gent que no havia mirat l’eclipsi perquè li semblava perillós o dels que no s’havien tret les ulleres d’eclipsi en el moment de la totalitat. Potser, vaig dir, hem posat massa èmfasi en la protecció solar i, molt menys en el moment, sense perill ocular, de la totalitat. Perdre’s aquest moment seria com comprar l’entrada al concert del teu grup preferit i quedar-te a la porta.
Presentació de l’acte per Alejandro, tècnic del Parc
Com cada any tornem al Parc Natural de Penyagolosa per parlar dels problemes que causa la llum artificial nocturna en l’entorn natural. Aquest any, però, no hem estat al centre d’interpretació del parc en Sant Joan de Penyagolosa, sinó al poble de Vistabella. Hem arribat d’hora al lloc de la xarrada, a l’antiga presó del poble ara habilitada com a centre cultural. A la planta baixa una exposició sobre la Memòria Històrica ens rebé, encara que nosaltres faríem la xarrada al segon pis.
Enric Marco parla de l’enllumenat de les ciutats
Unes 50 persones s’havien apuntat a una activitat que realitzem des de fa ja uns anys. La contaminació lumínica, aquesta pol·lució mediambiental tan desconeguda, afecta a les zones naturals, a la salut humana i, ara també des de l’espai ens arriben noves amenaces, com els satèl·lits Starlink o els proposats satèl·lits Reflect Orbital.
Ángel Morales parla de l’afecció de la llum sobre la vida silvestre
La llum artificial nocturna, com a agent contaminant, s’escampa cap al cel, s’estén a gran distància envaint zones naturals d’especial protecció i té una afecció important en els ritmes circadiaris humans a causa de la inhibició de la secreció de l’hormona melatonina que ens incita al son.
Tampoc sembla que un excés de llum artificial a la nit millore la seguretat personal segons diuen els darrers estudis estadístics. El desemparament ambiental, condicions ambientals que impedeixen demanar auxili a una víctima i ser ajudada pels altres i/o són aprofitades per l’agressor perquè creu que així podrà actuar amb impunitat, és realment el problema i no que un indret tinga o no tinga més o menys llum.
La sala d’actes de l’antiga presó de Vistabella plena
I respecte a la salut humana, la persistència d’un capvespre continuu, sense foscor total, altera els ritmes circadiaris amb conseqüències nefastes per al nostre benestar físic i mental.
El medi ambient nocturn queda alterat en presència de llum artificial. Els ocells migratoris se’n ressenten, com es veu cada any, quan fan la migració des del Canadà fins a Mèxic, passant per les ciutats il·luminades de la costa est dels Estats Units. La iniciativa: When To Turn Lights Out, Turn off non-essential lights from dusk to dawn during critical migration periods, pot ajudar a disminuir la quantitat d’ocells atrapats per les llums de les ciutats o morts per xocs contra edificis enllumenats.
El cel ennuvolat deixava veure la constel·lació de l’Òssa Major i l’Òssa Menor
Després de la xarrada, es van repartir diversos regals en commemoració dels 20 anys del Parc de Penyagolosa.
El cel nocturn, però , no acompanyà. Si, al llarg de la vesprada, els núvols alts es passejaven per tot el cel del Maestrat, en fer-se de nit els núvols s’espessirem i no deixaren veure els estels. Només els estels brillants del triangle d’estiu aconseguiren traspassar la cobertura nebulosa.
El cel ennuvolat deixava veure la constel·lació de l’Òssa Major i l’Òssa Menor
Així i tot decidirem anar a la zona escollida d’observació, passat el cementeri, per mostrar els estels visibles entre núvols, explicar les constel·lacions i contar les mitologies associades. Muntar el telescopi estava descartat amb tant de núvols presents.
A la zona, amb l’ajuda dels xiquets del col·legi de Vistabella i dels majors que en saben, s’hi ha construït una cabanya de pastor de pedra seca. Les fotos de l’Òssa Major amb la cabanya en primer pla van quedar molt bé.
Cabanya de pastor de pedra seca feta pels xiquets del col·legi de Vistabella
Tant la xarrada com l’observació s’han fet amb l’ajut de l’associació Cel Fosc, la Universitat de València i la Coordinadora en defensa de los Bosques del Turia. Gràcies als tècnics del Parc per la rebuda i l’atenció durant l’activitat.
Ja feia dos dies que érem a Población de Campos i ja començàvem a intuir les meravelles de l’eclipsi de Sol de la vesprada. I per explicar els preparatius de l’observació del fenomen còsmic, el dimecres 12 d’agost cap a les 9:45 del matí, vaig parlar amb la periodista Alba Requejo, en directe en NTC (Notícies del matí d’À Punt). Amelia Ortiz, la companya de l’Observatori Astronòmic, també es connectà des de l’Eliana.
La connexió va ser per videoconferència i, des del pati de l’hotel, vaig explicar el que veuríem a la vesprada, la importància de les ulleres d’eclipsi només en el temps de la parcialitat però que calia traure-se-les quan el Sol desapareixia darrere de la Lluna. Finalment vaig comentar que el magnífic mural que es veia darrere de mi estava pintat per Laura Álvarez, artista de Gandia, actualment vivint a Nova York en commemoració del dia de l’eclipsi.
Xarrada sobre contaminació lumínica – Observació astronòmica
Prepara’t per a una nit astronòmica! Començarem en l’edifici de l’antiga presó amb una xarrada sobre contaminació lumínica i els seus efectes sobre el medi ambient i les persones.
Després, anirem passejant fins a la zona de la caseta de pedra que han construït les i els alumnes del col·legi de Vistabella, per a realitzar una observació astronòmica en la qual gaudirem del meravellós cel de l’entorn de Penyagolosa.
Tant la xarrada com l’observació seran realitzades per l’associació Cel Fosc, Universitat de València i la Coordinadora en defensa de los Bosques del Turia.
Sol a l’església del llac Bohinj al Parc Nacional Triglav, Eslovènia. 27 d’agost 2026. Enric Marco
L’agost dels eclipsis del Sol i de la Lluna ha acabat i ara mirem cap a l’any que ve quan aquests astres tornen a aparellar-se. Les reiterades onades de calor de l’estiu sembla que es quedaran per sempre als estius que venen. De tota manera la tardor s’acosta i la calor, de moment, amaina.
Planetes
El planeta Mercuri es troba molt prop del Sol de manera que es podrà veure de manera difícil prop d’un horitzó oest sense obstacles tot just després de la posta de sol.
Venus continua sent el rei del capvespre sempre brillant després de la posta de Sol. De fet, durant l’eclipsi passat era ben visible a l’esquerra del Sol. Situat durant els primers dies del mes al costat de Spica, de la constel·lació de la Verge, se n’anirà separant al llarg del mes.
El 14 de setembre a les 13:11 (durant el dia) el planeta estarà en conjunció amb la Lluna amb la Lluna situada a 0° 31´ al nord de Venus, en direcció de la constel·lació de Virgo. No ho podrem veure però, en fer-se de nit, encara podrem admirar com la Lluna encara està prop del planeta.
El capvespre del 22 de setembre, Venus aconsegueix la seua màxima lluentor, en la seua aparició vespertina, amb una magnitud aparent de -4,6, cap a la constel·lació de Virgo.
Saturn i la Lluna. 26 de setembre 2026. Stellarium.
El planeta Saturn és visible per l’est a partir de les 22:30 durant els primers dies del mes. Situat en la constel·lació de Cetus, a finals de mes es podrà veure just després de la posta de sol. De manera que Saturn estarà ben situat per a la seua observació la major part de la nit.
La vesprada del 27 de setembre hi haurà una conjunció de Lluna amb Saturn, amb la Lluna a 6° 55´ al nord de Saturn; la Lluna estarà en direcció de la constel·lació de Peixos i Saturn en direcció de la constel·lació de Cetus.
Mart, la Lluna i Júpiter el 8 de setembre de 2026 a les 6:00 h. Stellarium
El planeta Neptú, només observable amb telescopi, es troba prop de Saturn. El 23 de setembre 26 a la matinada, estarà en oposició. Neptú estarà alineat amb la Terra i tots dos enfront del Sol; al mateix temps estarà en perigeu, és a dir amb la mínima separació amb la Terra, a 28,88 ua i magnitud de 7,8, en direcció de la constel·lació de Peixos
Mart en la constel·lació dels Bessons i Júpiter en Cranc s’han d’observar a la matinada, abans de la sortida del Sol. La nit del 6 de setembre la Lluna minvant estarà en conjunció amb Mart, amb la Lluna a 3° 00´ al nord de Mart, en direcció de la constel·lació de Bessons.
Júpiter, en el Cranc, estarà en conjunció amb la Lluna dos dies més tard, la nit del 8 de setembre, amb la Lluna a 0° 50’ al nord de Júpiter, en direcció de la constel·lació de Càncer.
Equinocci de tardor
L’estiu de l’eclipsi s’acaba a les 2:06 de la matinada del 23 de setembre. La tardor comença. És l’equinocci de tardor.
Pluja de meteors
Setembre 01. Pluja de meteors Aurígids. Activitat entre el 28 d’agost i el 5 de setembre, amb un màxim el primer de setembre. La taxa màxima observable serà de 6 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació d’Auriga. L’objecte responsable de la pluja és el cometa C/1911 N1 (Kiess). El millor moment serà en l’alba del primer de setembre, cap a la part nord-est de l’esfera celeste.
Setembre 09. Pluja de meteors ε Perseids. Activitat entre el 05 i el 21 de setembre, amb un màxim el 09 de setembre. La taxa màxima observable serà de 5 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Perseu, cap a la part nord-est de l’esfera celeste. L’objecte responsable de la pluja no ha estat completament identificat. El millor moment serà en l’alba del 09 de setembre, amb una Lluna minvant en Peixos, segurament afectarà el número de fugaces visibles.
Setembre 27. Pluja de meteors Sextàntids diürnes. Activitat entre el 09 de setembre i el 9 d’octubre, amb un màxim el 27 de setembre. La taxa màxima observable serà de 05 meteors per hora. El radiant es troba en direcció de la constel·lació de Sextant, cap a la part nord-est de l’esfera celeste. L’objecte causant de la pluja no ha estat identificat. Per tenir el seu màxim durant el dia i per la presència de la Lluna quasi plena, el nombre de fugaços serà mínim.
Eclipsi parcial de Lluna. 18 de setembre 2024. 4:47. Enric Marco. SeeStar.
El passat 12 d’agost vàrem poder viure en directe un eclipsi total de Sol. El moment en que s’alineen de manera exacta el Sol, la Lluna i la Terra és una de les meravelles de la natura com molts vàrem poder veure. Durant l’ocultació el cel canvià de color, un cercle negre fosquíssim dominà la foscor, els ocells volaren espantats mentre les emociones contingudes esclataren. Això passà fa 11 dies.
Però com que la dinàmica dels eclipsis és agraïda, com vaig explicar el dia de l’encontre celeste, després d’un eclipsi de Sol, produït durant la Lluna en fase de nova, sempre hi ha un eclipsi de Lluna 15 dies després (o abans) quan la Lluna, en fase de plena, torna a posar-se en línia, ara amb la configuració Sol, Terra, Lluna, en endinsar-se en la gran ombra de la Terra.
Geometria d’un eclipsi de Lluna. Sagredo. Wikipedia Commons
Així que ens podem congratular que la matinada del 28 d’agost la Lluna plena s’endinsarà en l’ombra de la Terra per oferir-nos un eclipsi parcial (quasi total) de Lluna. Però a diferència de l’eclipsi solar del 12 d’agost passat, ara no hi ha cap zona de totalitat des d’on veure l’eclipsi en tota la seua plenitud, sinó que l’eclipsi es veurà en tota la Terra on siga de nit. De manera que tenim un doble eclipsi aquest mes.
L’eclipsi lunar començarà a les 4:34 del 28 d’agost i acabarà a les 7:52. Serà un eclipsi parcial de Lluna, amb un 96,3 % del disc lunar situat dins de l’ombra terrestre a les 6:13. I no us heu de perdre aquest moment quan la Lluna estiga pintada d’uns tons vermellosos a causa dels raigs de llum solar enrogits que arribaran a la Lluna a través de l’atmosfera terrestre de les vores de la Terra.
Eclipsi parcial de Lluna de la matinada del 28 agost 2026. IGN
Les hores dels moments importants de l’eclipsi són iguals a tot arreu. Les dades de València serveixen per a tot el país. El que serà diferent serà les hores de sortida i posta de la Lluna que variaran uns minuts. El que no veurem serà el final de la parcialitat ja que la Lluna plena es pondrà abans del final del fenomen (hores en roig a la figura).
Les dades de la indispensable web Time and Date ens dona també les dades més específiques per a València.
Time and date. https://www.timeanddate.com/eclipse/lunar/2026-august-28
L’eclipsi de Lluna serà parcial ja que tot el disc lunar no s’endinsarà en la fosca ombra terrestre, deixant una llesca menuda il·luminada pel Sol. L’equip científic de visualització de la NASA ha fet una interessant simulació del que veurem a la matinada del divendres 28 d’agost.
Moviment de la Lluna durant l’eclipsi parcial del 28 d’agost. Temps en UTC. Cal sumar-hi 2 hores per a l’hora oficial. NASA’s Scientific VIsualization Studio
Com es veu a la simulació de la imatge superior, la Lluna es desplaça de dreta a esquerra a través de la penombra i l’ombra de la Terra. En diversos moments importants, s’ha ficat una imatge de la Lluna a l’hora UTC corresponent (sumar 2 hores per a l’hora oficial), formant així un diagrama de l’eclipsi lunar que en mostra les diferents fases.
La matinada del 28 d’agost de 2026 la Lluna entrarà a l’ombra de la Terra i es produirà un eclipsi parcial quasi total. En el moment de màxim eclipsi, a les 4.13 h (hora universal, 6.13 h hora oficial), el 96,3 % del disc lunar es trobarà dins de l’umbra terrestre, la part central de l’ombra on el Sol quedarà completament oculta per la Terra. Aquesta fase de l’eclipsi serà visible des del continent americà, l’oest d’Europa i l’oest d’Àfrica.
Un mapa del món que mostra on serà visible l’eclipsi en les seues diferents fases. Hora en UTC. Sumeu 2 hores per a l’hora oficial. NASA’s Scientific VIsualization Studio
El mapa terrestre superior mostra on serà visible l’eclipsi en les seues diferents fases. Les línies de contorn delimiten la zona de la Terra des d’on es podrà veure cada fase; per exemple, l’inici de la fase parcial serà visible arreu de l’àrea delimitada pel contorn taronja. El mapa està centrat en la longitud 63° 8′ O, el punt sublunar en el moment de màxim eclipsi (la longitud on la Lluna es troba al punt més alt del cel). L’eclipsi no es podrà veure a les zones grises situades fora dels contorns.
L’eclipsi solar del 12 d’agost ha passat. Ara toca gaudir del regal de la natura de l’eclipsi lunar de la matinada del divendres 28 d’agost. De bon matí, és clar.
Més informació
La vespra de l’eclipsi, el dijous 27 d’agost 2026, a les 10:47 m’entrevistaren al programa Amunt i avall de la Ràdio d’À Punt sobre l’eclipsi de lluna. Ací està l’enllaç del programa.
Eclipsi total de Sol des del vaixell. 12 agost 2026. Mar Balear. Marco José Molina Pradillo
Fa uns mesos la companyia de transport marítim assentada al port de València, Trasmed, es posà en contacte amb el departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València per, aprofitant els viatges regulars entre València i Eivissa i tornada, fer activitats astronòmiques i veure a bord l’eclipsi de Sol la vesprada del 12 d’agost.
La idea va semblar interessant a les autoritats acadèmiques de la Universitat però calia veure si les activitats pensades eren factibles en un vaixell en moviment.
Primerament, durant el mes de maig, visitàrem el vaixell Ciudad de Granada en el port de València. Amablement la direcció de la companyia ens mostrà les instal·lacions del vaixell, la coberta des d’on s’hauria de veure l’eclipsi i les sales on es farien les activitats. També varem provar els telescopis que ens enduríem. Tot ens semblà bé.
Mentrestant es va formar un grup de voluntaris entre professors i estudiants de doctorat que farien les activitats a bord i coordinarien l’observació de l’eclipsi. També es va signar un conveni de col·laboració entre la companyia Trasmed i la Universitat de València.
Viatge de prova. 31 juliol 2026
Aquests darrers mesos han estat intensos preparant activitats: concursos astronòmics, xarrades de l’eclipsi, observació nocturna de les constel·lacions, mesures de seguretat d’observació solar, us de telescopis i observació final de l’eclipsi en alta mar, entre d’altres.
Calia, però, validar algunes d’aquestes observacions com ara l’ús de telescopis en alta mar. És possible observar el Sol en un vaixell en moviment? Els llums de la coberta no molestaran les activitats nocturnes?
La directora de Passatge i Marketing de Trasmed, Jana Peiró i el representant del departament d’Astronomia i Astrofísica, Enric Marco durant l’entrevista del 2 d’agost.
El viatge de prova es va fer entre la nit del dijous 30 de juliol amb el Ciudad de Granada i la vesprada del 31 de juliol amb un vaixell més menut. Amb un grup de tres companys voluntaris vaig fer el viatge d’anada i tornada a Eivissa portant el material necessari en un cotxe que embarcàrem. Durant la nit vàrem podem veure les constel·lacions i comprovar que el telescopi seguia de manera prou satisfactòria la Lluna plena. En tornar de dia, amb un altre vaixell, provàrem els telescopis observant de manera segura el Sol. Cal dir que els telescopis eren menuts i utilitzats amb pocs augments per a minimitzar els errors de seguiment.
Passatgers del ferri Eivissa-València veuen l’eclipsi des del vaixell. TRASMED
El temps corria de pressa i ja estàvem a menys de 15 dies de l’eclipsi. Era moment de declaracions als mitjans, a À Punt i a Europa Press. El dilluns 2 d’agost va ser l’entrevista amb la directora de Passatge i Marketing de Trasmed, Jana Peiró, i amb el representant del departament, jo mateix. A la sala de reunions vaig expressar la joia de la col·laboració per observar un esdeveniment que ens emocionava a tots. Després fotos i gravació de recursos a l’exterior. Gràcies per totes les facilitats.
Eclipsi total de Sol. 12 agost 2026. Mar Balear. Marco José Molina PradilloEclipsi total de Sol. 12 agost 2026. Mar Balear. Marco José Molina Pradillo
I arribà el gran i definitiu viatge. En aquest jo no vaig participar ja que estava per Palència per veure l’eclipsi. Encara no m’ho han contat tot però sembla que les activitats anteriors a l’eclipsi van tindre molt d’èxit.
La vesprada de l’eclipsi, per contra, va tindre problemes. Amb tota la península Ibèrica lliure de núvols, només n’hi havia a Astúries, els Pirineus i el sud del País Valencià i Múrcia. I part del mar Balear. Durant la primera part de l’eclipsi, l’eclipsi parcial, els núvols van dominar el cel de l’oest. Tanmateix, poc abans de la totalitat, el cel millorà i l’encontre entre la Lluna i el Sol es pogué veure perfectament, així com la resta de l’eclipsi parcial.
Composició de l’eclipsi total de Sol. 12 agost 2026. Mar Balear. Marco José Molina Pradillo
La gent del vaixell va quedar satisfeta i els companys també. El Sol eclipsat va mostrar-se imponent sobre l’horitzó net de la mar Balear.
Les fotos són de diversos companys però principalment de Marco José Molina Pradillo.
Hi ha diverses notícies a la premsa escrita. També el viatge en alta mar per veure l’eclipsi s’ha explicat en la ràdio i la televisió d’À Punt i a Europa Press TV.
Imágenes de Jana Peiró, directora Comercial de Pasaje y Marketing junto con Enric Marco, Técnico Superior de Astronomía en la Universidad de Valencia. Ambos representan el convenio para el viaje del 11 y 12 de agosto para observar el eclipse solar.
Entrevista a Jana i Enric a la seu de Trasmed al Port de València per Europa Press TV. 3 d’agost 2026.
Declaraciones de Enric Marco, técnico superior de astronomía de la Universidad de Valencia. Marco ha manifestado que la comunidad científica debe “transmitir su trabajo al resto de la comunidad”. En ese sentido, hasta doce expertos astronómicos de la UV como Marco, se encargarán de divulgar en diferentes idiomas la magnitud del eclipse a los integrantes del barco de Trasmed durante el fenómeno.
Entrevista a la seu de Trasmed al Port de València per Europa Press TV. 3 d’agost 2026.
Declaraciones de Jana Peiró, directora comercial de Pasaje y Marketing de Trasmed. La directora ha destacado que la idea nace de la colaboración con la Universidad de Valencia, para vivir el eclipse junto con una “experiencia divulgativa”. Peiró ha asegurado que ya habían completado el aforo y que tuvieron que “ampliar otras cubiertas” y que todavía queda alguna posibilidad de sumarse a la experiencia.
Altres vídeos en youtube
Así se vivió el ECLIPSE SOLAR en alta mar! 🌒🚢 | Experiencia Trasmed
Entrevista Ràdio d’À Punt: Amunt i Avall 11 d’agost
Al voltant del dia de l’eclipsi del 12 d’agost s’han fet moltíssimes activitats per animar la gent a veure el fenomen. Els mitjans de comunicació valencians han fet molta feina per divulgar les característiques de l’eclipsi i com veure’l de manera segura. À Punt i RTVE València, especialment, han recorregut les comarques valencianes per trobar testimonis i traure temes interessants sobre l’encontre còsmic.
Uns dies abans de l’eclipsi, un equip de RTVE València es desplaçà a ma casa per parlar dels últims eclipsis històrics valencians. Els eclipsis de 1860, 1900 i 1905 foren especialment interessants ja que feren ús de les noves eines de la fotografia, l’espectroscòpia i la polarimetria que permeteren registrar de manera permanent el procés de l’eclipsi.
Fotos de la corona solar. Josep Monserrat i Riutort. Eclipsi de Sol de 1860
Durant l’eclipsi de 1860 cal destacar el paper del catedràtic de Química de la Universitat de València, Josep Monserrat, que, des del Desert de les Palmes, aconseguí obtindre quatre fotografies de la corona solar, en les que es demostrà que les protuberàncies eren part de l’atmosfera solar en comparant-les amb altres obtingudes al País Basc per Warren de la Rue. L’expedició estava comandada per l’astrònom Antonio Aguilar de l’Observatori Nacional que invità el pare Angelo Secchi, astrònom del Col·legi Romà.
Amb la periodista Mireia Baixauli vaig compartir alguns moments de la història valenciana dels eclipsis de Sol, ben rica entre 1860 i 1905. L’entrevista es publicà el migdia del 12 d’agost de 2026.
Aquest eclipsi total de Sol és un dels esdeveniments astronòmics més importants del segle. És el primer visible a la Península Ibèrica des de 1912, però abans les comarques valencianes han estat testimoni d’altres que han passat a la història.
Enric Marco explica el moment més important de l’eclipsi. Núria Marco
Instal·lats ja a l’hotel Amanecer en Campos, a Población de Campos, i provant durant la vesprada els telescopis que feríem servir per veure l’eclipsi, el dimarts 11 d’agost se’m va demanar fer una altra vegada i adaptar la meua xarrada sobre l’eclipsi de l’endemà a un grup de visitants i gent del poble.
Amb una vintena d’espectadors vaig explicar els fets històrics del fenomen, com entenien els antics l’apagada sobtada de la llum solar per la Lluna, la por de la gent que es refugiava als temples. També vaig fer entendre els aspectes geomètrics de l’eclipsi que fan comprendre el perquè són tan poc freqüents.
Finalment vaig particularitzar l’observació de l’eclipsi al poble en estàvem, les hores exactes del fenomen i en quins moments cal estar particularment atent per no perdre’s allà més important.
Vaig aconseguir emocionar els assistents i preparar-los per al que passaria al poble el dia següent.
Extasiats, meravellats, esbalaïts, fascinats, encisats. Només ens ixen adjectius admiratius per explicar el fenomen que fa ja uns dies admiràrem en la Tierra de Campos, en el bell mig de la Castella històrica, ben a prop de la línia central de la banda de totalitat de l’eclipsi del 12 d’agost.
La ubicació per veure de manera còmoda l’eclipsi, trobada i preparada des de feia més d’un any per Marcelino Álvarez, secretari de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, ha estat perfecta. Marcelino es recorregué la comarca, poble per poble, per cercar una terrassa elevada mirant a l’oest i prou gran per encabir tot el grup que vindríem des de la Safor i d’altres indrets i, tota la gent del poble que hi estiguera interessada.
Església de Santa Maria Magdalena. Población de Campos
Així que la gran plaça situada al darrere de l’església de Maria Magdalena de Población de Campos orientada cap a l’oest ha sigut ideal per situar els 30 membres de l’Agrupació i els que vingueren a veure el fenomen de la trobada celeste de la Lluna i el Sol.
Il·lusionats esperant la totalitat
A les 18 h ja començàrem a muntar sense pressa els nostres instruments: dos telescopis Seestar, un telescopi solar altazimutal Acuter, càmeres fotogràfiques, un Solarscope i d’altres telescopis. La calor era sufocant, però sort de les dues ombrel·les que ens proporcionaren ombra. Teníem temps encara, ja que ens quedava una hora i mitja per a començar l’espectacle. Al costat de la mostra zona d’observació ja s’havien situat altres astrònoms i fotògrafs que desitjaven captar també els moments màgics de l’eclipsi.
Els joves del poble expectants
Ja a les 19 h els joves del poble havien ocupat el centre de la plaça. Sobre tovalloles s’estiraven i feien xivarri. Però esperàvem que durant la totalitat el silenci s’imposara.
Parcialitat
A partir d’aquest moment el temps corria de pressa. Tocaren les 19:33. Amb un Sol ben alt, el punt C1 va arribar. El disc de la Lluna fregà per la dreta el disc solar. L’eclipsi parcial havia arribat. L’espectacle començava.
Des de feia uns minuts i de manera regular, ja estava fent fotografies del Sol amb el telescopi SeeStar, però el petit mos que la Lluna li feia al Sol encara no es feia visible. En un instant sí, per la banda inferior dreta la curvatura del disc solar semblava trencada, senyal que la Lluna ja atacava. Més fotos del moment. A partir d’aleshores feia fotos cada 5 o 10 min. Volia reservar-me espai per al vídeo de la totalitat. Però la realitat s’imposaria i seria finalment una altra cosa.
Parcialitat. Miriam Cerezo.
Al meu costat els fotògrafs Núria i Omar començaven a disparar per captar els primers moments de l’eclipsi. Durant una hora estaríem captant la progressió del cobriment del disc solar per la Lluna. I, mentre aquest temps passava, vam traure l’esbromadora de cuina per provocar les ombres d’eclipsi. La llum minvant del Sol que passava pels foradets de la paleta produïa unes imatges de l’eclipsi sobre superfícies blanques. Però per tal que isqueren bé calia “enfocar-les” o situar-les a una determinada distància de la pantalla. Rosa va visitar llavors els joves del poble per explicar-los l’experiència i que es feren fotos amb les ombres solars. Les samarretes clares i els pantalons blancs eren les pantalles improvisades de l’esbromadora solar.
Parcialitat. Miriam Cerezo
De sobte, en augmentar la foscúria ràpidament, els projectors LED que enllumenaven l’església s’engegaren automàticament. No estava previst que, per un dia, no es posaren en marxa. Una remor de renecs s’escampà per la plaça. En aquell moment encara no feia mal però, si no s’hi posava remei, admirar el moment de la totalitat seria un desastre. Remei? fugir d’ací? Per sort, les lluminàries romangueren enceses només uns minuts. Algú del poble, que sabia on era la caixa dels connectors dels llums dels fanals, va aconseguir apagar-los.
L’altra experiència interessant de l’eclipsi parcial era captar les imatges de l’eclipsi formades per la llum que passava entre les fulles dels arbres. Aquestes imatges no resultaren tan vistoses, ja que no hi havia arbres pròxims i el Sol estava massa baix i feble per fer imatges a terra. Tanmateix encara poguérem aconseguir una imatge tènue del fenomen.
Ombres dels arbres durant la parcialitat. Feble ja que el Sol estava ja molt baix
L’hora esperada de l’encontre celeste s’acostava. El tros de Sol que apareixia en la tablet del SeeStar ja era un fil molt prim. La gent jove del poble ja ho mirava expectant amb les ulleres d’eclipsi. Estàvem a minuts de la totalitat. I, a partir d’aquest moment, el temps s’accelerava.
Totalitat
Eren les 20:28, l’hora fixada. El moment de treure els filtres del telescopi i de les càmeres de fotografia. I de treure’s les ulleres d’eclipsi. Nerviosisme. La Lluna s’encaixava just sobre el Sol. Arribà la totalitat.
En uns segons vam passar de l’expectació del que vindria, a la incredulitat de veure un cel diferent, que no havíem vist mai, amb l’emoció de ser-ne testimonis. Fins i tot amb abraçades i besos entre parelles pels moments vitals compartits.
Totalitat. Anell de diamant. Miriam Cerezo
Un fet que no passà inadvertit fou el vol de la cigonya del campanar per sobre de la gent allí aplegada en el moment de la totalitat. Casualitat? S’havia sentit pertorbada per la foscor sobtada?
Va venir una nit suau, diferent de totes les nits de la nostra vida. El cel semblava de plom, estrany, fictici. I allà lluny es veia un cercle negre, d’una negror pregona, envoltat d’una llum blanquinosa, no estàtica, sinó canviant. Aleshores ens adonàrem de la magnitud del fenomen celeste, que només es podria comparar a d’altres fenòmens naturals com l’explosió d’un volcà o els moviments de la terra en un terratrèmol. La reacció natural davant de l’eclipsi, per tant, seria esglaiar-se. Es comprén que les societats antigues tingueren por i es refugiaren en els centres de culte pregant als deus que tornara la llum del Sol.
Totalitat. Perles de Baily i protuberància solar. Miriam Cerezo
Encara que sabíem totes les fases de l’eclipsi perquè les havíem estudiades i explicades en les desenes de xarrades que havíem fet pertot arreu, tot i així no va deixar de sorprendre’ns quan ho vam veure en directe.
Uns segons abans del punt C2, quan el disc lunar tocava el punt esquerre del Sol, ja amb les ulleres fora, vam poder distingir clarament l’estructura de l’anell de diamants. Un punt brillant i gros sobre l’esquerra superior del disc solar que anava reduint-se fins desaparéixer completament. Era el moment de les perles de Baily, que no havíem aconseguit veure encara, però va sorgir una estructura inesperada. Es va percebre una lluentor rogenca situada exactament a l’esquerra del disc solar (a les 9 h) que va resultar ser una immensa protuberància solar, tan grossa que es podia veure a ull nu! El color roig denotava que brillava en la llum de l’hidrogen α en la cromosfera.
Totalitat. Protuberància. Miriam Cerezo
Seguidament la totalitat es va fer completa i la corona solar es va desplegar al màxim. El Sol a Población de Campos estava a quasi 9º d’altura, així que no hi havia cap obstacle que la tapara. Ens va sorprendre l’extensió de la corona solar però, sobretot, que no fora estàtica. Durant uns moments es va fer més densa, amb els plomalls magnètics més punxeguts.
Totalitat. Miriam Cerezo
Després d’uns crits inicials s’imposà el silenci davant de l’acció de les forces de la natura en directe. El temps semblava aturat però en realitat corria de pressa. En un tres i no res, el minut i 46 segons de totalitat es van esvair i la Lluna acabà el seu pas per la part central del Sol. Va arribar al punt C3, quan el disc lunar va tocar l’extrem dret del disc solar. La totalitat s’havia acabat.
Parcialitat
Llavors tornava l’anell de diamants, ara per la part inferior dreta, i l’encontre celeste continuava ja com a eclipsi parcial. Al contrari del que passà a la costa mediterrània, ací el Sol encara estava prou alt per a poder observar com la Lluna anava abandonant el Sol. I podíem continuar fent fotos de la trobada celeste fins quasi la posta de Sol.
A les 21:18 h amb un azimut de 290º, el Sol, amb un petit mos lunar, es va pondre darrere de les llunyanes muntanyes de Galícia.
L’espectacle havia acabat. La gent del poble va començar a marxar mentre que els més joves posaven música, per primera vegada, amb uns grans altaveus.
Posta del Sol encara eclipsat per les muntanyes de Galícia
Era l’hora de fer-nos la foto de grup dels astrònoms de la Safor i associats. N’érem una trentena. Després, en una altra foto s’ajuntaren els membres de l’Asociación Cultural Peñas, col·lectiu creat el 2017 per dinamitzar la vida social i cultural del poble. Porto, membre de l’Associació, se’ns presentà i ens demanà que els acompanyàrem a la nit al poliesportiu per veure els Perseids.
L’Agrupació Astronòmica de la Safor a Población de Campos
Sopàrem a l’hotel un menú especial i brindàrem amb xampany per l’èxit en la planificació i observació de l’eclipsi. Hi va haver alguns problemes d’última hora, alguns instruments no van funcionar i el retard en treure el filtre del SeeStar va impedir captar el principi de la totalitat. Tot i així estàvem ben satisfets.
Mural de l’eclipsi. Laura Álvarez. Población de Campos. Enric Marco
Laura Álvarez va pintar un bell mural en el jardí de l’hotel que representava l’encontre celeste del Sol i la Lluna, la renovació de la vida, simbolitzada amb una dona embarassada i la transformació que experimenta la flor dent de lleó (Taraxacum officinale).
Perseids
Després del sopar encara teníem ganes de més i, invitats per l’Asociación Cultural Peñas, ens presentàrem al poliesportiu per explicar les constel·lacions d’estiu i les mitologies associades. En una de les meues fotos fetes amb el mòbil, a més de captar la Via Làctia de l’entorn del triangle d’estiu, vaig atrapar un meteor Perseid.
La Via Làctia i Perseid en la zona del triangle d’estiu. 12 d’agost 2026. Enric Marco
L’eclipsi solar del 12 d’agost ja estava ben prop, de manera que l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS) organitzà una observació popular i una xarrada a les instal·lacions del Centre Social de Marxuquera a Gandia per explicar els últims detalls de com observar el fenomen.
Gandia no estaria per poc dins de la banda de totalitat però podia ser un bon lloc per veure l’eclipsi solar parcial amb un 99,92% d’ocultació per a la gent que no volia o no podia viatjar uns 30 km al nord, cap als arrossars de Sueca i Sollana en que la nit solar duraria uns 30 segons.
A Gandia hi va haver algunes zones des d’on tractar d’observar el fenomen, lluny de la Serra del Mondúver, cap a la zona de la platja, a l’espigó del Port o a la platja de l’Auir. Després, el dia de l’eclipsi, uns dels pocs núvols que cobriren la zona de totalitat i parcialitat caigué en el centre i sud de les comarques valencianes. Però això ja és una altra història.
Zona d’observació solar a la Marxuquera
Per ajudar i conscienciar la població de Gandia i la Safor en general la AAS organitzà la trobada a la Marxuquera el matí del dissabte 8 d’agost. Un equip de la televisió valenciana À Punt es desplaçà per recollir les opinions dels presents i entrevistar als responsables de l’encontre, al president Juan Bautista García Gimeno i a mi com a vicepresident.
Un gran desplegament de telescopis de diversos tipus que observaven el Sol omplia l’explanada del centre. Telescopis que mostraven el Sol per projecció, amb filtres solars especials, etc. També mostrarem com fer una caixa d’eclipsi o l’ús del Solarscope, compost per un joc de lents, un petit espill dins d’una caixa de cartró per fer fosca i sostenir el sistema òptic. Tots aquests sistemes són totalment segurs.
Juan Bautista García Gimeno, president de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, parla a una periodista d’À Punt.
Seguidament es passà a la xarrada general en la sala d’actes climatitzada. S’agraïa després d’estar al Sol tot el matí. Durant una hora vaig estar explicant, detalladament, la geometria d’un eclipsi solar i les característiques de l’eclipsi del 12 d’agost i vaig contestar les preguntes dels assistents.
Enric Marco explica el fenomen de l’eclipsi en la sala d’actes de Marxuquera
Em va sorprendre molt que la gent no sabera encara que Gandia estava fora de la zona de totalitat i que no veurien l’experiència completa si s’hi quedaven. Algunes cares de decepció eren evidents. Alguna cosa no hem fet bé en els programes de comunicació de l’eclipsi.
Bé, la majoria quedà contenta de la informació rebuda. Fem regularment activitats d’astronomia al Centre Social de Marxuquera.
Aquest article s’ha publicat avui a VilaWeb. Ací està el principi.
Ja el tenim ací, l’eclipsi. Ja feia cent vint anys que l’esperàvem i finalment en podrem gaudir al final del dia. El darrer eclipsi total de Sol que poguérem veure al nostre país va ser el 30 d’agost de 1905, quan l’ombra de la Lluna cobrí part de la península ibèrica i arribà a la Mediterrània entre la serra de la Calderona, al nord de València, i el delta de l’Ebre. De manera que cap persona viva no ha pogut veure el fenomen complet, de fer-se de nit en ple dia, de casa estant. De fet, alguns càlculs recents indiquen que veure un eclipsi a la porta de casa és extremadament estrany; de mitjana, t’hauràs d’esperar uns 375 anys.
Un eclipsi total de Sol és, per tant, un fenomen rar i al mateix temps meravellós. L’observació en directe és una experiència extraordinària no tan sols perquè permet de veure les forces còsmiques en directe, sinó, sobretot, per la gran càrrega emocional que comporta i que es recordarà tota la vida. Com a exemple podeu veure com va viure elyoutuber de vídeos científics Derek Muller l’eclipsi total de Sol del 21 de juliol de 2017 als EUA.
Però, per què és tan estrany un eclipsi? I per què no ens el podem deixar perdre? Miraré d’explicar amb uns gràfics què passa.
Què és un eclipsi?
Un eclipsi és l’alineació exacta de tres astres al cel: el Sol, com a objecte brillant, la Lluna i la Terra. Si tenim l’alineació Sol-Lluna-Terra, la Lluna ocultarà la llum del Sol, el Sol deixarà de ser visible i es farà de nit de sobte en algun lloc de la superfície terrestre. Tindrem un eclipsi total de Sol. Si l’alineació és Sol-Terra-Lluna tindrem un eclipsi total de Lluna.
De moment ens centrarem en l’eclipsi de Sol.
Aneta Margraf/IAU OAE. CC BY 4.0 (traduït amb IA)
Com s’observa a la figura adjunta, la Lluna passa per davant del Sol i produeix una petita taca d’ombra sobre la superfície de la Terra. Aquesta taca, d’uns 300 km d’amplada, és la zona on el Sol és completament ocult, eclipsat per la Lluna. És la zona de totalitat on es fa de nit mentre la Lluna travessa per davant del Sol. Al voltant de la taca d’ombra lunar hi ha una extensa zona de penombra on el Sol és visible parcialment, perquè la Lluna no hi tapa completament el Sol.
Però aquest sistema és dinàmic. La Lluna i la Terra no estan quiets sinó que la Lluna gira al voltant de la Terra i aquesta gira al voltant del seu eix. De manera que la taca fosca de l’eclipsi total s’allarga i forma una banda de foscor de milers de quilòmetres sobre la superfície terrestre. Serà la banda de totalitat on l’experiència de l’observació de l’ocultació solar serà màxima.
Durant els dos anys vinents, la península ibèrica es trobarà especialment afavorida per la dinàmica celeste, perquè les bandes de totalitat de tres eclipsis solars la travessaran. Dues d’aquestes zones de foscor arribaran al nostre país.
Les bandes de totalitat de tres eclipsis escombraran la península ibèrica el 2026, el 2027 i el 2028 (Pmisson. Wikimedia Commons).
El 2 d’agost de 2027 l’ombra de la Lluna travessarà la zona del sud d’Andalusia i el nord d’Àfrica amb un eclipsi total de Sol d’uns 5 minuts de durada. I el 26 de gener de 2028, amb una Lluna més petita a causa de la posició d’aquesta en l’òrbita lunar, com que no podrà cobrir tot el Sol, podrem veure un eclipsi anular al nostre país.
