Canvis d’enllumenat, adequats i aberrants, visibles des de l’espai a l’entorn del Parc Natural del Túria

Parc Natural del Túria. Generalitat Valenciana

Durant els últims anys alguns municipis han fet canvis d’il·luminació seguint criteris mediambientals. No obstant això, algunes infraestructures públiques continuen instal·lant llums altament contaminants. Cert és que l’enllumenat artificial possibilita moltes activitats en la nit, no obstant això un excés d’il·luminació provoca més inconvenients i problemes que beneficis. Llums mal dirigits, encesos en horaris no necessaris, amb més potència de la necessària o excessivament blancs, entre d’altres, són l’origen de la contaminació lumínica. Ja se sap que interfereix en el comportament dels animals i és un factor de risc addicional per a diverses malalties en les persones.

És evident que la contaminació lumínica es pot observar des de l’espai, i és habitual que els astronautes de l’Estació Espacial Internacional (ISS) facen fotografies de la Terra en la seua òrbita des de 400 km d’altura. Com a exemple farem alguns comentaris sobre l’evolució de l’enllumenat en una zona limítrof amb el Parc Natural del Túria a partir d’una secció de dues fotografies preses des de la ISS en 2011 i en 2020 (https://eol.jsc.nasa.gov/searchphotos/#).

En les fotos nocturnes s’observa l’enllumenat, d’oest a est, de Riba-roja de Túria, Masia de Traver, València la Vella, Els Pous, La Presa i les Instal·lacions d’aigües potables. L’any 2011 predomina el color groc-taronja de l’enllumenat, color típic de les fonts de llum de sodi d’alta pressió. És de destacar l’àrea fosca a l’altura de la Presa, perquè en aquesta urbanització encara no disposava d’enllumenat públic, i l’enllumenat en aigües potables que alternava sodi amb alguns focus de color blanc.

L’any 2020 s’observen els canvis en l’enllumenat d’algunes de les zones. Riba-roja continua amb la majoria de l’enllumenat per sodi, d’ací el color groc-taronja, i la prenem com a referència per a veure els canvis en la imatge. En Masia de Traver (A) es va substituir l’enllumenat de sodi per LED de 3000 K, una llum lleugerament freda amb un pic en el blau que s’hauria d’eliminar per complet. En Els Pous (B), i d’altres zones del municipi, es van substituir per LED de 2100 K, de color groc similar al sodi i en el qual el component blau de la llum ha desaparegut per complet: Unes llums fantàstiques des de tots els punts de vista (energètic, mediambiental i per al benestar per a les persones). En La Presa (C), els veïns gaudeixen d’una il·luminació adequada a l’entorn natural en el qual es troben, de sodi de 2100 K amb un pic en el blau molt tènue.

Malgrat els esforços d’alguns municipis del Parc Natural per minimitzar la contaminació lumínica, cal destacar l’aberració des del punt de vista ambiental de la instal·lació en Aigües Potables de focus de llum molt blanca, de LED de 6200 K, a l’entorn del Parc Natural del Túria, sense considerar l’evidència científica dels seus efectes negatius sobre el medi ambient.

Nota de premsa de la Coordinadora en Defensa de los Bosques del Turia

El meravellós cel de la Tinença de Benifassà

Retornem admirats de les meravelles del cel de la Tinença de Benifassà.  Tan siga de dia com de nit, aixecar el cap i mirar el moviment dels núvols, el blau intens de l’atmosfera, la negror plena d’estrelles del firmament, totes les variants del seu cel enamoren.  De fet, el cel de la Tinença és un dels grans valors naturals, de moment encara no massa valorat, del Parc Natural que ocupa en gran part la comarca.

Una campanya dels Parcs Nacionals dels Estats Units utilitza un lema molt clar: Half the Park is after darkÉs a dir, la meitat del Parc ve quan es fa fosc. I això justament és el que passa amb el Parc Natural de la Tinença de Benifassà. Multitud d’animals són nocturns i, per tant tenen la nit com el seu habitat natural. Insectes, especialment papallones, rosegadors, ocells, amfibis són molts d’ells nocturns. I, per a tots ells, tindre un cel nocturn de qualitat és essencial.

Després de quatre visites als pobles de la Tinença, puc afirmar que un dels valors del Parc és el cel nocturn. Un cel que, en absència de la Lluna, és molt similar als cels de l’Alt Túria on es troben els telescopis de la Universitat de València o els de l’Associació Valenciana d’Astronomia. Amb poca contaminació lumínica les estrelles, les nebuloses i la Via Làctia brillen intensament.Enguany, aquest cel ens l’hem trobat a Coratxà. Des de l’ermita de Sant Jaume, la visió dels planetes Júpiter i Saturn a la dreta de la Via Làctia, la Lluna en quart creixent, la Via Làctia eixint de l’horitzó, passant pel mig del Triangle d’estiu i arribant, cap al nord, a Cassiopea, era espectacular. El cúmul doble de Perseu es veia a ull nu i prop de l’estrella Mirach de la constel·lació  d’Andròmeda s’endevinava una taqueta blanca, la nostra gran galàxia veïna.

Fins i tot, des de dins del poble, a través de la finestra de l’habitació de l’Hostatgeria Sant Jaume on ens allotjàvem, vaig poder captar una nit la bellesa de l’Òssa Major i de tota la zona nord del cel.

Finalment les postes de Sol de la Tinença també són un regal per als sentits que cal tindre en compte.  Ja ens van dir que moltes vegades deixen espectacles ben fotogènics.

El cel de la Tinença de Benifassà és un recurs natural que s’hauria de considerar en la potenciació del Parc i de la comarca de la Tinença.

Imatges de Ángel Morales-Rubio i d’Enric Marco.

Mites de l’enllumenat nocturn a la Tinença de Benifassà

Una campanya dels Parcs Nacionals dels Estats Units utilitza un lema molt clar: Half the Park is after dark. És a dir, la meitat del Parc ve quan es fa fosc. Un lema que és molt adequat ja que és justament el que vàrem voler explicar en la xarrada que férem a l’ermita de Sant Jaume de Coratxà al bell mig del Parc Natural de la Tinença de Benifassà (el Baix Maestrat) el passat dimarts 25 d’agost invitats pel Parc i per l’ajuntament de la Pobla de Benifassà.

La nit és necessària. Mites, problemes i bones pràctiques en l’ús de la llum artificial nocturna.

En un parc natural com el de la Tinença s’han de conservar els ecosistemes diürns però també els nocturns. Recordem, per exemple, que la majoria de papallones són nocturnes i que les llums inadequades alteren els seus habitats, les atrapen i són fàcilment depredades.

La gent associa la llum nocturna amb el progrés, el benestar i sobre tot la seguretat vial i personal. Aquest són mites ja que la instal·lació de més punts de llum, més potència i engegats més hores a la nit només ha fet augmentar les despeses energètiques, mentre que els efectes sobre la seguretat vial no estan clars i. a més, els experts ens diuen que, moltes vegades, la llum a la nit en àrees solitàries només dona sensació de seguretat i no seguretat realment.

La contaminació lumínica afecta a la biodiversitat. Els estudis científics ens diuen que els insectes són el grup més afectat mentre amfibis, aus i mamífers també veuen alterats els seus hàbitats amb només una llum molt tènue. Per a tots els animals nocturns, la nit és necessària ja que han evolucionat per ocupar els nínxols ecològics nocturns i estan molt ben adaptats a ells.

Un efecte inesperat de la contaminació lumínica sobre els ecosistemes nocturns és la relació amb les afeccions pel virus del Nil Occidental. Els ocells són els portadors del virus, moltes vegades de manera asimptomàtica. Els mosquits són vectors de la malaltia ja que, després de picar un ocell infectat, poden picar un humà i li poden transmeten el virus. És una zoonosi, una malaltia que es transmet d’animal a humà. Per sort no és transmet d’humà a humà (de moment).

La investigadora de la South Florida University, Meredith Kernbach, ha demostrat que la llum artificial a la nit, molt més la més blanca, augmenta el temps en que els ocells poden contagiar a d’altres ocells. Diu: “Hi ha proves clares que la llum tènue a la nit estén l’activitat nocturna en els ocells unes hores al matí. Aquest augment de l’activitat significa que la major interacció entre les espècies no només és possible, sinó probable, i això té implicacions per a la propagació de malalties com el Virus del Nil Occidental“.

Després de la xarrada i del sopar, just al costat de l’ermita de Sant Jaume on havíem parlat sobre els efectes de la contaminació lumínica, muntarem els telescopis i els assistents, amb les adequades mesures anti-Covid-19, observaren els planetes Júpiter i Saturn i la Lluna en quart creixent, mentre que la Via Làctia, com una banda blanquinosa plena de petites estrelles, travessava tot el cel de sud a nord. Un indret meravellós per a observar.

Imatges: Ángel Morales-Rubio i Enric Marco.

La nit és necessària

La Tinença de Benifassà és un lloc privilegiat per a l’observació d’estreles a causa de l’escassa il·luminació de l’entorn.

Ho podrem comprovar el Dimarts 25 d’agost, en col·laboració amb la Universitat de València, la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria i Cel Fosc, mitjançant una activitat on descobrirem mites, problemes i bones pràctiques en l’ús de la llum artificial nocturna.

L’activitat consistirà en una xarrada impartida pel Dr. Angel Morales Rubio, pertanyent al Departament de Química Analítica i pel Dr. Enric Marco del Departament d’Astronomia i Astrofísica, ambdós de la Universitat de València. Posteriorment realitzarem una observació astronòmica del cel amb l’ajuda de telescopis.

Vine i descobreix el cel de la Tinença!

  • Dia: dimarts 25 d’agost de 2020
  • Lloc: enfront de l’església de Sant Jaume de Coratxà
  • Horari: 19:30 h. – 20:30 h. Xarrada
    • 20:30 h. – 21:30 h. Descans21:30 h. Observació astronòmica
  • Duració de l’activitat: 4 h. Aproximadament
  • Avís: L’activitat és gratuïta, però les places són limitades. Vos podeu inscriure en 964715720 – 650 412 497 – parc_tinenbenifassa@gva.es
  • Recomanacions: Portar calçat còmode, llanterna (preferiblement de llum roja) i cadira plegable o tovallola per a seure. L’ús de la mascareta és obligatori.

Al diari Levante per parlar l’energia sostenible

Fa uns dies, des del diari Levante, em convidaren a un desdejuni informatiu amb diversos polítics, empresaris, gestors i activistes valencians per parlar sobre l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 7: Energia assequible i no contaminant de les Nacions Unides.

Com a president de Cel Fosc, Associació contra la Contaminació lumínica, vaig fer notar que en parlar de l’enllumenat públic, massa vegades l’eficiència s’assimila a la sostenibilitat, quan l’eficiència és només un dels seus tres pilars. Caldria que que qualsevol actuació humana fos sostenible, és a dit que satisfera les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures. I, per tant l’eficiència ha d’anar sempre acompanyada del respecte al medi ambient i de la no afecció  al benestar humà. En aquest sentit la majoria de les instal·lacions de l’enllumenat públic de les nostres ciutats, moltes vegades amb llums massa brillants i blanques, molt contaminants, no són sostenibles.

A tot això, caldria sumar l’excés i incorrecta instal·lació de l’enllumenat que ens ha furtat les estrelles i que pot arribar a un 30% d’energia malbaratada que prové, moltes vegades, de fonts no renovables. Hi ha molt de camí per a l’estalvi energètic en el llums dels carrers!

De tot això i més vaig parlar a la reunió del diari Levante. Agresc als periodistes que m’invitaren pel seu interés pel problema de la contaminació lumínica i per saber-ne més dels esforços que fa la ciutat de València per reduir-la amb la instal·lació de nous llums més sostenibles.

Ací vos deixe l’article original:

“Vivimos una revolución energética con las renovables” Levante, R. F. | valència 15.03.2020

España se ha comprometido a que en el año 2030 el 74 % de la energía proceda de plantas eólicas, fotovoltaicas e hidráulicas – El gran reto es su almacenamiento y su integración en la red.

El acceso a la energía segura y continua condiciona enormemente las posibilidades de desarrollo humano, social y económico. Un grupo de expertos participó el martes pasado en el desayuno organizado por Levante-EMV para difundir el Objetivo de Desarrollo Sostenible número 7 de Naciones Unidas, que busca garantizar el acceso a la energía sostenible. España se ha comprometido a que en 2030 el 74 % de su mix energético esté compuesto por energías renovables. Ahora mismo hay una carrera por el despliegue de parques fotovoltaicos y eólicos, y los principales retos son su conexión a la red y el almacenamiento de la energía que producen. La serie de desayunos de los Objetivos de Desarrollo Sostenible cuenta con el patrocinio global de Facsa y Caixa Popular, y el número 7 ha contado con la colaboración especial de Opel Vara de Quart.

Continua a l’article….

Imatges:

1.- Foto del grup de persones convidades al desdejuni de Levante. R.F. Levante
2.- Sosteniblitat. Desenvolupament sostenible. Wikipedia Commons.

Amb el Fòrum Catarroja per parlar de contaminació lumínica i sostenibilitat

Invitat pel Fòrum Catarroja, i dins de les activitats que s’estan duent a terme al voltant de la sostenibilitat, fa uns dies vaig tindre el plaer de parlar d’un problema mediambiental poc coneguda pel públic però que té grans efectes sobre el medi ambient i la salut humana.

Es tracta de la contaminació lumínica, i, al contrari del que ens pretenen vendre, en la majoria de les nostres ciutats l’actual enllumenat públic no compleix les regles bàsiques de la sostenibilitat. Només algunes ciutats valencianes com Riba-roja de Túria, Meliana, Aras de los Olmos, Albalat dels Sorells i València s’han sumat de veritat a tindre unes llums càlides més amigables amb el medi ambient i amb la salut humana.

La sostenibilitat, i el desenvolupament sostenible, per definició inclou sempre obligatòriament els tres àmbits econòmic, social i ambiental. Així el desenvolupament sostenible requereix un desenvolupament tant econòmic (cal anar cap a l’eficiència) com social (no afectar el benestar de la població) mentre es protegeix el medi ambient. En el moment que no es té en compte un o dos d’ells deixa de tractar-se de sostenibilitat.

Moltes vegades la instal·lació de l’enllumenat públic, fins i tot el més modern amb LED de llum excessivament blanca, no és sostenible. La raó és que la potència dels llums és excessiva, amb la qual cosa és energia lumínica malbaratada, els llums blancs afecten el medi ambient i, a més aquest tipus d’enllumenat perjudica la salut humana, a través de la incidència en la producció de melatonina.

D’aquestes i d’altres coses vaig parlar al Fòrum de Catarroja davant d’un públic atent que va fer moltes preguntes al final.

Presentat per Conxa Romero, que també va fer les fotos d’aquest article, la meua intervenció va ser precedida per Elisa Gimeno que ens introduí en els Objectius de Desenvolupament Sostenible  (ODS). Una introducció necessària per conscienciar els presents de la necessitat de millorar el present per salvar el futur de les generacions dels humans que ens seguiran.

Vídeo del anunci de la xarrada: Contaminació lumínica i sostenibilitat

Enllaç al vídeo: Contaminació i sostenibilitat. Enric Marco, 27 gener 2020

No existe la iluminación navideña sostenible

No existe la iluminación navideña sostenible

Álvaro German Vilela/Shutterstock

Enric Marco Soler, Universitat de València

Hace años era tradición montar el belén y el árbol de Navidad durante el puente de la Inmaculada. Los niños esperaban expectantes para poner las figuritas en los lugares adecuados y decorar el árbol con las bolas, las guirnaldas y la estrella con su cola. Mientras, en la calle, el frío ocupaba su lugar natural a finales del otoño.

Actualmente esta imagen ha cambiado. Los niños han crecido y ya están para otras cosas y las temperaturas suaves se alargan hasta bien entrado el invierno. Por eso, para recordar que la Navidad está a la vuelta de la esquina, las administraciones municipales, desde hace ya unos años, instalan millones de luces en las calles, primero en el centro y poco a poco en los barrios periféricos.

Pero no nos engañemos. No lo hacen para fomentar el espíritu festivo y solidario de estas fechas sino para promover el consumo. ¿Por qué las luces se encienden cada vez más pronto, en noviembre, y no se apagan hasta pasada la festividad de Reyes?

Definición de sostenibilidad

Acabada la Cumbre por el Clima de Madrid (COP25), en un mundo en crisis climática, con los niveles de concentración de CO₂ cerca de 411 ppm y subiendo, cualquier nueva acción humana ha de ser evaluada para comprobar su sostenibilidad.

Incremento de la concentración del CO₂ desde los años 60 en el observatorio de referencia en Hawái.
NOAA ESRL Global Monitoring Division

Es necesario asegurar que satisface las necesidades de las generaciones actuales, pero sin afectar la capacidad de las futuras. En términos operacionales, debe promover el progreso económico y social, respetando los ecosistemas naturales y la calidad del medio ambiente.

De acuerdo con este criterio acuñado por las Naciones Unidas, la iluminación navideña de las ciudades no es sostenible. Es posible que los millones de luces instaladas por los gobiernos municipales incrementen la actividad económica como se pretende, pero también es seguro que lo hace sin respetar el medio ambiente y el bienestar de la población.

Demasiada luz nocturna

El exceso de luces de Navidad está relacionado con el problema de la contaminación lumínica. Ciudades ya de por sí muy contaminadas lumínicamente como Vigo o Madrid compiten por ver cuál de ellas llena más las calles de luces multicolores.

Calle en Gandia, Valencia.
Enric Marco, Author provided

Estas ciudades añaden miles de lúmenes de flujo luminoso al cielo nocturno, afectando a zonas medioambientalmente muy sensibles como el Parque Nacional de las Islas Atlánticas o el Parque Nacional de la Sierra de Guadarrama. Otras urbes como Murcia lanzan descaradamente haces de luz al cielo, incumpliendo la legalidad.

La verdadera sostenibilidad consistiría en no incrementar el desastre ambiental que ya producen con el exceso usual de luz de sus calles. Por ejemplo, por cada lumen de luz de Navidad instalado deberían rebajar un lumen de la luz de las calles. Así se ha hecho en la Grand Place de Bruselas, donde han apagado la luz de la plaza para admirar los edificios iluminados.

Afectados por la contaminación lumínica

Que la luz artificial nocturna contamina es ya una evidencia científica. La intrusión lumínica en los ecosistemas que necesitan la oscuridad para vivir afecta a anfibios, tortugas marinas, plancton, mamíferos, aves y, sobre todo, a insectos.

En el caso de las aves, es muy conocido el problema con las pardelas en Canarias que, en su primer vuelo, quedan desorientadas por el alumbrado de las ciudades costeras. O la catástrofe de las miles de aves migratorias atrapadas por los haces luminosos que conmemoran cada 11 de septiembre los atentados de Nueva York.

Árbol de luces de Navidad en el puerto de Barcelona.
Eric Sánchez Sánchez, Author provided

Pero la cuestión es todavía más sangrante en el caso de los insectos. Un estudio reciente denuncia la disminución de los polinizadores en todo el mundo, siendo la contaminación lumínica una de las causas.

En las zonas de plantas iluminadas por la noche, las visitas nocturnas de insectos polinizadores se redujeron en un 62 % en comparación con las áreas oscuras. Y ello ocurre cuando las zonas iluminadas crecen a nivel mundial un 2,2 % al año.

Hemos sido capaces de poner en peligro el futuro de nuestros alimentos y de las plantas silvestres en general. Los humanos, como seres vivos de actividad diurna, tampoco nos libramos de los efectos nocivos de la luz artificial nocturna sobre nuestro sistema circadiano. Esta inhibe la producción de melatonina.

La cronodisrupción producida está relacionada con problemas de insomnio, obesidad, depresión o diabetes. Las luces led blancas con un exceso de componente azul que se instalan en muchas ciudades y pueblos son los mayores disruptores del ciclo día/noche de nuestro organismo. Y, por cierto, la mayoría de luces de Navidad o son blancas o son directamente azules.

Luces navideñas y transición energética

Resulta increíble que en un contexto de cambio climático evidente, y cuando es necesaria una transición energética feroz –se deberán cerrar las minas de carbón y el petróleo se dejará en sus pozos, para usar únicamente recursos 100 % renovables–, las administraciones estén fomentando luces no necesarias que consumen recursos no renovables y que emiten CO₂.

Se nos dirá que los led instalados no suponen un gasto excesivo, ni consumen mucho. Incluso que son sostenibles. Pero es un mal ejemplo que se da a los ciudadanos: si este exceso es posible, cualquier extra también lo será. Demuestra que los dirigentes no están dispuestos a cambiar el modelo de producción y consumo actual para dejar un planeta habitable para nuestros hijos y nietos.

En definitiva, hay que elegir bando: si queremos estar al lado de los negacionistas con Trump o seguir lo que nos dice la ciencia y estar al lado de Greta Thunberg. La decisión es nuestra y el resultado de nuestras acciones se verá en pocos años.The Conversation

Enric Marco Soler, Técnico Superior de Astronomía, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.

L’enllumenat nadalenc sostenible no existeix

He engegat una nova relació amb la revista The Conversation, en la que he publicat el meu primer article al voltant de l’exagerada instal·lació dels llums nadalencs a les ciutats de l’estat espanyol. I en la competició absurda de les ciutats per veure quina brilla i gasta més, en la que Vigo i Madrid encapçalen el ranking. No ho denuncie des dels punt de vista econòmic. Això ja ho ha fet la revista Newtral en una sèrie d’articles i un mapa interactiu espectacular. El meu article incideix en la impossibilitat que aquest tipus d’enllumenat efímer però contaminant lumínicament siga sostenible.

No existe la iluminación navideña sostenible

Hace años era tradición montar el belén y el árbol de Navidad durante el puente de la Inmaculada. Los niños esperaban expectantes para poner las figuritas en los lugares adecuados y decorar el árbol con las bolas, las guirnaldas y la estrella con su cola. Mientras, en la calle, el frío ocupaba su lugar natural a finales del otoño….

Continua a l’article….

Contaminació lumínica: amenaça al benestar de les persones

Dimarts 26 tornem a Riba-roja de Túria per parlar de l’amenaça de la contaminació lumínica sobre el medi ambient, la salut i també sobre la seguretat personal per què omplir la nit de llum no ens fa estar més segurs. Hem de planificar la seguretat, també, amb criteris ambientals. Esteu tots invitats.

PRESENTACIÓ
En una societat en emergència climàtica cal determinar quines són les fonts que contribueixen a l’escalfament global i què cal fer per reduir-les o substituir-les. L’estalvi i l’eficiència energètica s’imposen, per tant, en les actuacions públiques. L’enllumenat de les nostres ciutats està actualment en el punt de mira i a molts indrets s’ha optat per substituir-lo per un enllumenat basat en LED, tecnologia que és venuda com eficient i ecològica.

Tanmateix moltes d’aquestes instal·lacions de LEDs són molt millorables ja que emeten una llum molt blanca, amb un fort component blau, amb efectes sobre els ecosistemes nocturns (insectes, ratpenats, aus, tortugues,….) i sobre la salut humana. La vertadera sostenibilitat en l’enllumenat públic seria la utilització de LED molt càlids amb una contribució de llum blava menyspreable i sense afeccions al medi ambient. Alguns ajuntaments valencians ja apliquen aquest principi que, a més a més, és el recomanat en
la Guia de Contractació verda de la Unió Europea.

OBJECTIU
En aquest context s’organitza la quarta jornada sobre contaminació lumínica, els efectes de l’enllumenat públic i privat sobre el medi ambient i la salut humana, destinada a tècnics municipals, experts, acadèmics, estudiants, responsables de la presa de decisions i al públic en general, per tal de donar a conèixer millor la problemàtica i les possibles solucions per minimitzar els seus problemes.

Les dues sessions s’organitzen al voltant de les respectives taules temàtiques en què es comptarà amb els punts de vista d’experts de diferents universitats i centres d’investigació en els camps de l’enginyeria, la criminologia, la normativa, l’òptica o la salut. Després de les intervencions es pretén obrir un debat amb tots els assistents.

PROGRAMA
9:30 h. Presentació de la jornada
– Robert Raga Gadea
Alcalde de Riba-roja de Túria
– Jorge Hermosilla Pla
Vicerector de Projecció Territorial i Societat. UV
– Paula Tuzón Marco
Secretària Autonòmica d’Emergència Climàticai Transició Ecològica. GV

10 h. Conferència: “Los retos que debe afrontar la administración local en la gestión de la
contaminación lumínica
– Josep Maria Ollé Martorell
Enginyer Tècnic en Il·luminació
11 h. Pausa-Café
11:30 h. Conferència: “La iluminación como medida de prevención del delito: seguridad objetiva y subjetiva
– Anna Almécija Casanova
Advocada i criminòloga
12:30 h. Conferència: La iniciativa: “Iluminación nocturna respetuosa para la Comunidad de Madrid”
– Carlos Herranz Dorremochea
Físic i soci de Cel Fosc
13:30 h. Taula redona: Iniciatives per un cel fosc
Modera: Ángel Morales Rubio (Responsable científic)
– Josep Maria Ollé Martorell
– Anna Almécija Casanova
– Carlos Herranz Dorremochea

16 h. Conferència: “Luz nocturna y salud: el papel
de nuestro reloj biológico”
– Ma Ángeles Bonmatí Carrión
Universidad de Murcia
17 h. Conferència: “Dispositius lluminosos eficients i
saludables en espais interiors”
– Jaume Escofet Soteras
Universitat Politècnica de Catalunya
18 h. Taula redona: Llum i salut
Modera: Enric Marco Soler (Responsable científic)
– Ma Ángeles Bonmatí Carrión
– Jaume Escofet Soteras
18:30 h. Cloenda

IV Jornada contra la contaminació lumínica. Amenaça al benestar de les persones. Fullet.

Imatge: Edifici Jeroni Munyoz. Campus de Burjassot. Universitat de València. Les lluminaries tipus Lampadaalta són un desastre. Autor: Ángel Morales-Rubio.

La defensa del cel nocturn a la Universitat d’Estiu d’Aras de los Olmos

La Universitat de València, en col·laboració amb l’Ajuntament d’Aras de los Olmos i la Diputació de València, va organitzar del 24 al 26 de juliol passat la segona edició de la Universitat d’Estiu d’Aras de los Olmos, dedicada en aquesta ocasió a la relació entre l’astronomia i el desenvolupament de les zones d’interior.

Jo hi vaig participar amb la ponència: Contaminación lumínica, ¿Por qué hay que salvar la noche?

A més a més, es va presentar la versió en castellà de l’exposició “La contaminació lumínica depén de nosaltres“ per conscienciar els estudiants i la població en general dels problemes que causa l’enllumenat artificial nocturn mal planificat de les nostres ciutats.

D’altres ponents defensors del cel fosc també hi participaren.

Salvador Ribas, director científic del Parc Astronòmic del Montsec ens contà com el cel fosc pot ser un gran motor de desenvolupament d’un territori rural, mentre que Jordi Cornelles, president de l’Associació Valenciana d’Astronomia, ens féu un recorregut de la història del Centro Astronómico del Alto Túria CAAT i el destacà com a element dinamitzador social i econòmic.

L’equip d’audiovisuals MediaUni de la Universitat de València va fer un petit reportatge de les sessions. Astronomia i desenvolupament a la Universitat d’Estiu d’Aras de los Olmos.

Aras de los Olmos i els pobles del voltant van ser declarats Reserva Starlight per la UNESCO en 2017. En conjunt aquests pobles constitueixen un dels catorze millors llocs del planeta per observar el cosmos. Ja des d’abans, Aras de los Olmos s’havia convertit en un municipi referent com a centre neuràlgic per a la investigació astronòmica com per la seua posada en valor del patrimoni natural i científic dels Serrans.

No en va, l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, l’observatori astronòmic universitari en actiu més antic de l’Estat Espanyol – fundat el 1909 i declarat d’utilitat pública en 1919-, està ubicat a la Muela de Santa Catalina, una zona privilegiada dels Serrans a 1.300 metres sobre el nivell del mar i amb poca contaminació lumínica. En l’actualitat és un centre científic de primer nivell en el qual es realitzen activitats de recerca, docència i difusió de l’Astronomia.

Juntament amb l’Observatori de la Universitat, en l’entorn d’Aras de los Olmos ha altres observatoris que comparteixen la seua activitat amb associacions i empreses d’astroturisme que organitzen visites i jornades, comparteixen les seues experiències i troballes i encomanen la seua passió per aquesta ciència a joves i grans.

L’edició d’enguany de la Universitat de Estiu d’Aras de los Olmos s’h dedicat a estudiar la relació entre astronomia i desenvolupament, entre els avenços científics i les possibilitats que aporta l’univers a l’ésser humà. I és que parlar d’astronomia és parlar d’un camp d’investigació que supera àmpliament les fronteres acadèmiques pel seu enorme potencial per al desenvolupament sostenible de les zones rurals del nostre territori.

L’equip d’audiovisuals MediaUni de la Universitat de València va fer un petit reportatge de les sessions. Astronomia i desenvolupament a la Universitat d’Estiu d’Aras de los Olmos

El programa complet de la Universitat d’Estiu d’Aras es pot veure en aquest enllaç: 2ª EDICIÓN UVAO UNIVERSIDAD DE VERANO ARAS DE LOS OLMOS

Imatges:
1.- Enric Marco en el Teatro Municipal de Aras
2.- Salvador Ribas, del Parc Astronòmic del Montsec
3.- Jordi Cornelles, president de l’Associació Valenciana d’Astronomia
4.- Enric Marco en la TV de la Universitat.