Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Universitat

Assumpció Català i Poch. In memoriam

0

Assumpcio-Catala

Fa uns dies va faltar M. Assumpció Català i Poch, astrònoma de la Universitat de Barcelona.

Jo la vaig conéixer ja fa anys en un congrés d’astronomia espanyol. L’última vegada que la vaig veure va ser fa dos anys, a la II Jornada d’Història de l’Astronomia i de la Meteorologia celebrada a Vic.  Encara que ja major, el seu caràcter era afable i continuava interessada en tot.

Nascuda a Barcelona el 1925, la Dra. Catalá estudià Matemàtiques a la Universitat de Barcelona. Començà a treballar en astronomia el 1952, una època marcada per la penúria de mitjans i l’ausència quasi completa de dones a les universitats.

La seua trajectòria científica s’inicià com a becària i després com a ajudant de la Secció d’Astronomia del Seminari Matemàtic de Barcelona, que depèn del Patronat Alfons el Savi del CSIC. Posteriorment, va treballar a Paris a l’Institut Henri Poincaré et Laboratoire de Dynamique et Statistique Stellaire, i va col·laborar amb la càtedra especial de Tecnologies de l’Espai de la UPC.

El 1970 va obtenir el doctorat en Ciències, en la secció de Matemàtiques, per la UB, amb la tesi Contribució a l’estudi de la dinàmica dels sistemes estel·lars: simetria cilíndrica.

M. Assumpció Català i Poch ha estat la representant espanyola a la Comissió 46 de la Unió Astronòmica Internacional per a l’ensenyament de l’astronomia durant quinze anys, i ha format part de diversos projectes de recerca. Va ser també l’autora de llibres de docència universitària i d’estudis d’història de la ciència i de divulgació de l’astronomia, tasca que continuà desenvolupant fins a la seua mort.

Assumptio-Catal02

M. Assumpció Català i Poch, que va convertir-se el 1971 en la primera dona que va ocupar un càrrec d’astrònoma professional a la universitat espanyola, va rebre la Creu de Sant Jordi de 2009 “per la seva tasca científica i la seva activitat acadèmica com a professora universitària d’astronomia, de física i de matemàtiques”. Es va  dedicar a la docència del 1952 al 1991, any en què es va jubilar a la UB, i va compaginar l’activitat docent amb la recerca, la direcció de set tesis doctorals i d’onze tesis de llicenciatura, i l’observació astronòmica. En aquest àmbit d’investigació, cal remarcar que va dur a terme observacions sistemàtiques de taques solars durant més de trenta anys.

Foto i informació de Comunicacions UB, Diari digital de la Universitat de Barcelona.

Concert astronòmic al Palau de la Música de València

0
Publicat el 30 de juny de 2009

Concert astronòmic

Que passa quan es reuneixen dues manifestacions artístiques i una disciplina científica? El primer que ens ve al cap és el caos, però el resultat és ben diferent, tal com tindrem l’oportunitat de contemplar el pròxim dijous 2 de juliol, a les 20:15 h, al Palau de la Música de València.

Música, fotografia i astronomia s’abracen per donar a llum un espectacle únic de sons, imatges i ciència. L’esdeveniment, presentat per l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i el Palau de la Música, combina la projecció d’una col·lecció de vídeos d’imatges astronòmiques en alta definició, i la música dels Quadres d’una Exposició de Modest Mussorgsky, una meravella d’harmoniosa sincronització entre els dos, que condueix a un enriquiment mutu, dels efectes visuals gràcies a la música i de la música a través dels efectes visuals.

Com en l’obra original assistim també a una exposició, però ara d’imatges astronòmiques. Quan la càmera es mou cap a una obra d’art, l’audiència entra dins de l’obra i es troba viatjant per l’espai, passant junt a planetes, estrelles, forats negres, nebuloses i galàxies.

Aquesta suite astronòmica és obra de l’astrònom i divulgador científic José Francisco Salgado que treballa al Planetari Adler de Chicago. Amb la seua empresa Vectors and Pixels Unlimited  crea art visual amb imatges científiques.

Aquest concert, al qual assistiré, és semblant al que es realitzà a l’Auditori de Cuenca el passat 19 de febrer en la inauguració de l’Any Internacional de l’Astronomia.

Nota: Gran part de l’apunt l’he tret del comunicat de premsa del concert.

Publicat dins de IYA2009 i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Gramàtiques extraterrestres

2

El XII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, patrocinat per la Universitat de València, va estar lliurat ahir a Alzira a Fernando Ballesteros per l’assaig Gramàtiques extraterrestres que parla de la possibilitat de l’existència de vida extraterrestre i del tipus de comunicació que utilitzarem quan contactem amb ells.

La possibilitat de trobar vida en altres móns ha estat durant molts anys un pensament molt extens entre astrònoms (veieu sinó la magnífica sèrie Cosmos de Carl Sagan) però no tant entre biòlegs que sempre s’ho havien mirat des de més lluny.

Els estudis extensius de la superfície de Mart, els sorprenents descobriments de vida en situacions extremes (extremòfils) a la Terra i la troballa de més de 200 planetes al voltant d’altres estels ha posat a treballar als biòlegs per veure la possibilitat de biosferes extraterrestres.

Però resulta que buscar vida extraterrestre intel·ligent és més fàcil que buscar vida no intel·ligent ja que la primera va a manifestar la seua presència a gran distància quan aquells sers intenten comunicar-se entre ells.

Algunes grans antenes de la Terra estan ara mateix captant tots els senyals de ràdio de l’univers en busca d’aquestes comunicacions. La revista El Temps va publicar fa uns dies una entrevista a Seth Shostak, membre de l’Institut SETI. La informació rebuda de l’espai és immensa i amb els milions de terabytes d’informació captada no hi ha cap ordinador al món capaç de determinar si en aquestes dades hi ha algun senyal intel·ligent. Per allò, desde l’any 1999 distribueixen trossos menuts d’aquestes dades  als ordinadors de milions de voluntaris d’arreu del món. És un gran projecte de computació distribuïda anomenat projecte SETI@home (web del projecte a Catalunya). Com diuen a la web: SETI@home es un experiment científic que utilitza ordinadors connectats a Internet per a la Recerca d’Intel·ligència Extraterrestre (SETI). Pots participar executant un programa gratuït que descarrega i analitza informació de radiotelescopis.

Contactar amb aquesta vida intel·ligent serà encara més difícil. La llunyania d’aquests móns habitats faria que els missatges tardaren desenes, centenars o milers d’anys a arribar. Com diu Seth Shostak, seria com llegir Ciceró o Juli Cèsar, textos antics però interessants.

Però com parlarem amb ells? En quina llengua? El llenguatge de les matemàtiques?

D’aquest tema parla el llibre del bon amic Fernando Ballesteros que acaba de guanyar el XII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, patrocinat per la Universitat de València. Podeu llegir la noticia que ha aparegut a Levante. Fernando és un astrònom de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València i autor de nombroses col·laboracions en premsa i en ràdio. A aquest apunt de Javier Armentia es parla de les seues intervencions a Radio 1.  A més compartim, ell i jo, les observacions populars d’astronomia Nits de Divendres, Nits d’estels organitzades conjuntament pel departament d’Astronomia i Astrofísica i per l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

Del sopar de lliurament dels premis ja n’ha parlat Juli Peretó a aquest apunt.

Quan isca publicat el llibre premiat Gramàtiques extraterrestres ja el comentarem llargament. Enhorabona Fernando!

Èxit de participació en l’observació popular de l’eclipsi anular del 3 d’octubre 2005

0


Més de 3000 persones observaren el fenomen astronòmic més important de l’any al Campus de Burjassot de la Universitat de València. L’observació popular de l’eclipsi anular de Sol el passat dia 3 d’octubre de 2005 va ser organitzada pel Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València a l’Aula d’Astronomia, situada a l’edifici Jeroni Muñoz.

Es van utilitzar dos telescopis per a veure l’esdeveniment: un solar, que projectava la imatge del sol sobre una pantalla translúcida a l’aula docent, i un altre òptic, que projectava la imatge del sol sobre una pantalla en la cúpula de l’estació d’observació. Una webcam captava aquesta última imatge i la posava a la disposició de tothom en internet en la pàgina web de l’Aula.

A més, els estudiants de l’ADR de Física van posar els seus telescopis a l’abast del personal del Campus i del públic en general. Van instal·lar dos telescopis a la plaça central del Campus, un altre davant l’edifici de Farmàcia i un altre en una de les terrasses de l’edifici d’investigació.

Es van habilitar dues sales multimèdia del Campus per veure l’eclipsi a través de la xarxa informàtica de la Universitat. Una era el Saló de Graus de la Facultat de Matemàtiques amb capacitat per a 90 persones i l’altra el Saló d’Actes de la Biblioteca de Ciències amb capacitat per a 300 persones.

La idea inicial era que els participants en les activitats visitaren, un rere l’altre, tots els punts d’observació de l’eclipsi: telescopi solar i telescopi òptic de l’Aula, telescopis de l’ADR i sales multimèdia del Campus. Però ja a les 9:00 hores notàrem que la web de la Universitat estava caiguda o donava un accés molt lent. Així que les sales multimèdia no pogueren ser utilitzades ja que no rebien el senyal enviat des de la cúpula. Així doncs, es va haver de suspendre aquesta part de l’activitat.

La multitud d’accessos a la citada web va sobrecarregar la línia i va fer caure la xarxa. En finalitzar l’eclipsi, cap a les 12:30 hores, s’havien produït 6009 accessos amb èxit a la web. Quantes persones ho haurien intentat sense èxit?

A les 9:00 h arribaren els membres de l’Associación Rusadir de Astronomia de Melilla que venien ací per a observar el fenomen en una terrassa de l’Aula d’Astronomia. Un grup d’unes 15 persones portaren els seus telescopis i càmeres per captar els instants en què la lluna cobria el sol i ho van voler fer precisament en el Campus de Burjassot perquè un dels membres era antic alumne de la titulació de Física de la nostra Universitat.

Des dels primers moments de l’eclipsi, a les 9:42 h, els estudiants, PDI i PAS del Campus van començar a acostar-se a les instal·lacions de l’Aula per tal de gaudir tots junts amb l’espectacle de la conjunció dels dos astres.

Cap a les 10 hores vingueren els 4 col·legis que havien concertat la visita amb l’organització de l’observació: CP Lluís de Santàngel del Saler, CP Campanar de València, IES Vicent Andrés Estellés de Burjassot i Colegio San Roque de Benicalap. En total vingueren uns 250 xiquets i xiquetes dels cursos compresos entre 5è de primària i 2n de Batxillerat.

Érem conscients que la seguretat era un element essencial en l’observació de l’esdeveniment i la millor manera de gaudir de l’eclipsi. Per això, ja des de les 9:00 h el personal d’administració del Departament d’Astronomia i Astrofísica va repartir més de 3000 ulleres d’eclipsi entre tots els estudiants universitaris, PDI i PAS del Campus, així com també als escolars convidats a presenciar el fenomen amb nosaltres. Gràcies Reme, Feli i Manel.

Poc a poc s’acostaven les 11 h, moment previst per a l’inici de l’anularitat, i la gent començava a situar-se a les terrasses de l’Aula i a les altres terrasses de l’edifici Jeroni Muñoz, així com també a les zones enjardinades del Campus. A l’instant en què la lluna entrà totalment a l’interior del disc solar, el silenci s’apoderà de tothom. Només se sentia el soroll dels cotxes de la pista d’Ademús. Diversos aplaudiments i algunes expressions de grata sorpresa se sentiren pertot el campus. El cel tenia en aquests moments una lluminositat tènue i estranya, que ningú de nosaltres no havia experimentat mai. La gamma de colors era ben diferent a la d’una hora abans, mentre que es notava una lleugera frescor per la davallada de la temperatura en uns dos o tres graus. Es veien moltes cares emocionades que gaudien d’un espectacle únic.

Passat el moment de l’anularitat va seguir la fase de parcialitat. La gent continuava pujant a l’Aula per veure les projeccions dels telescopis, fins que cap a les 12 hores, a poc a poc, va anar deixant l’Aula i les terrasses buides per tornar-se’n a les seues ocupacions quotidianes. Però, això si, tots amb unes cares plenes d’alegria per haver pogut gaudir de l’eclipsi anular de 2005.

A les 12:29 la lluna s’enretirà per complet de davant del sol. Els últims visitants deixaren les nostres instal·lacions i nosaltres aturàrem els nostres telescopis.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari