Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Solstici

El cel de desembre de 2010

2

Lluna

Desembre, el mes de Nadal i del pont més llarg de l’any, ha començat fred. Per observar el cel cal abrigar-se bé per aguantar la fredor nocturna.Júpiter continua ben viu al firmament entre la constel·lació d’Aquari i Peixos. Molt a prop d’ell podreu veure el planeta Urà que s’anirà acostant tant que, amb un telescopi i amb pocs augments, apareixerà en les proximitats del planeta gegant.

El 21 de desembre es produirà un eclipsi total de Lluna però, malauradament, no serà visible en la seua totalitat des de les nostres terres. Poc abans de la posta de la Lluna plena, que ocorrerà a les 8:17 h per l’horitzó oest, el nostre satèl·lit entrarà en l’ombra de la Terra. Des de llocs alts o llocs amb l’horitzó sense obstacles és un bon moment per obtenir belles fotos del fenomen.

I finalment el dia 22 de desembre a les 00:38 h començarà oficialment l’hivern. Però d’això ja en parlarem.

Segueix…

Els planetes comencen a veure’s en la seua plenitud al cel. Així tenim que Mercuri, sempre tan fugisser, pot veure’s aquests primers dies de desembre poc després de la posta de Sol. En les primeres fosques de la nit, uns 30 minuts després de la posta del Sol i cap al sud-oest, podreu veure un puntet brillant prop de l’horitzó. És el planeta més pròxim al Sol i per això mateix, des de la perspectiva terrestre, sempre ben pegat a la nostra estrella.

Júpiter continua, un altre mes, sent el planeta més visible. El podeu veure entre la constel·lació d’Aquari i la de Peixos ben a prop del gran quadrat de Pegàs. Prop d’ell es troba Urà però necessiteu un telescopi per veure el seu petit disc. Els últims dies de l’any i els primers del 2011 els dos planetes estaran tan junts que es podran veure en el mateix camp d’un ocular de pocs augments. És a dir, si mirem amb un telescopi Júpiter amb els seus satèl·lits, podrem també veure, quasi perpendicularment a la línea que formen Ió, Europa, Ganímedes i Cal·listo, el petit disc blavenc d’Urà.

Saturn, en la constel·lació de la Verge, es veu a la matinada. Amb Venus, més prop de l’horitzó, i amb l’estel Spica, l’estel més brillant de la Verge, al mig dels dos planetes, forma un bell trio d’objectes celestes. El dia 31 de desembre un petit minvant de Lluna es trobarà amb el planeta de la deesa de la bellesa, Venus.

El dia 21 de desembre es produirà un eclipsi total de Lluna però aquest no serà visible des de les nostres terres. A les 7:35 h d’aquest dia, poc abans de la posta de la Lluna  que ocorrerà a les 8:17 h per l’horitzó oest, el nostre satèl·lit entrarà en l’ombra de la Terra. Situats a llocs alts o llocs amb l’horitzó sense obstacles podeu tractar d’obtenir belles fotos del fenomen.

La Lluna estarà en fase de nova el dia 5 de desembre, serà quart creixent el 13, plena el 21 i quart minvant el dia 28 de desembre.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de desembre de 2010, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Foto: Eclipse de Lluna. Foto obtinguda per estudiants d’astronomia al AGS (Alssundgymnasiet i Sønderborg) de Dinamarca, el 3.-4- Març 2007. Càmera: Canon EOS10 amb ASA 800.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Estiu o hivern: qüestió d’inclinació

0
Publicat el 26 de juny de 2010

Inclinació

Ja hem entrat en el ple de l’estiu. I continuant amb el significat astronòmic de l’estiu, és interessant llegir l’article que va publicar  Vicent Martínez a la seua columna del diari Levante el passat 24 de juny.

——————-

Poques hores després que començara l’estiu dilluns passat, molts dels lectors d’aquest comentari estaven veient un partit de futbol en la televisió entre un equip amb samarreta roja i altre amb samarreta blanca. El partit estava disputant-se en la ciutat sud-africana de Johannesburg i havia començat a les 20.30 (hora oficial peninsular). Mentre vèiem el partit, gaudíem —per fi— d’agradables temperatures i d’un dia llarg i lluminós: era el solstici d’estiu i, per tant, el dia en el qual el Sol està més temps per sobre de l’horitzó. Efectivament, el Sol havia eixit a València a les 6.35 i s’anava a pondre a les 21.32 (durant la segona part del partit), per tant, de les 24 hores, pràcticament 15 havien estat dia i solament 9 hores, nit.

Però si ens fixàvem en l’estadi on s’estava jugant el partit, era ja nit tancada des d’abans del seu inici. Allí, s’havia post el Sol quan ací eren les 17.25 hores. Contribueix a aquest fet que la ciutat de Johannesburg està situada 28.5º a l’est del nostre meridià i també, que aqueix dia havia estat el més curt de l’any en aqueixa ciutat, amb una durada de 10 hores i mitja (enfront de 13 hores i mitjana de nit). A més, el públic i els jugadors de la banqueta anaven ben abrigats. En Johannesburg acabava de començar l’hivern.

Les estacions són conseqüència de la inclinació de l’eix de rotació de la Terra pel que fa a la perpendicular al plànol de la seua òrbita al voltant del Sol. Aquesta inclinació produeix que la radiació solar incidisca sobre la Terra amb angles diferents en les diferents estacions (menors a l’hivern i majors a l’estiu). En qualsevol cas, el partit va acabar 2 a 0 i segur que aquest fet, juntament amb l’entrada de l’estiu, va ser per a molts motiu d’alegria.

Vicent Martínez, director de l’Observatori de la Universitat de València.

L’article original pot llegir en aquest enllaç.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

I la llum es va fer… a Palma i a Penàguila

4

Avui, 21 de desembre a les 18:47 (hora local), el Sol assoleix el seu punt més baix a migdia en la volta celeste. És el solstici d’hivern i comença aquesta estació astronòmica.

Si durant tota la tardor la llum de dia ha anat minvant de mica en mica, avui la quantitat d’hores de llum serà mínima. I a partir d’avui, per tant, la llum torna a créixer, es produeix com un renaixement a la vida.

Aquest fet va ser observat per les civilitzacions antigues i a Roma, per exemple, es feien grans festes per celebrar el solstici d’hivern.

Aquest fet astronòmic ha estat tan important que molts edificis s’han orientat cap al sol eixint del solstici.

L’exemple més bonic i ben nostrat és l’espectacle del calidoscopi de la Seu de Palma. La catedral es va construir amb una inclinació respecte al Nord d’exactament 120º que manera que es troba orientada respecte a l’eixida del Sol del solstici d’hivern.

I que és el que passa? Doncs que la llum solar en eixir per l’horitzó travessa simultàniament les dues rosasses de la Seu, entrant per la més occidental i sortint per la més oriental, la que es troba sobre la porta principal. I l’efecte és espectacular. Es produeix un calidoscopi de colors. Els vitralls de les rosasses mostren un ventall de colors tal com un calidoscopi còsmic anunciant-nos uns dies més benignes.

La Societat Balear de Matemàtiques organitza cada any la visió de l’espectacle des del Baluard de Sant Pere. I, segons he pogut llegir a la seua pàgina web, ahir a les 8:00 poc menys d’un centenar de persones es van congregar dalt de la murada del Baluard per mirar de gaudir, tot i el fred intens i les males previsions, de l’espectacle del calidoscopi de la Seu. El temps va recompensar els matiners i va oferir-los una visió nítida i cristal·lina de l’efecte esperat. A la seua web han penjat unes bellíssimes fotografies de l’espectacle.

La nostra amiga i blocaire Victòria de Pèndol de petites oscil·lacions va tindre la sort de ser-hi present i podeu llegir com ho va viure al seu bloc. Jo ja hi aniré algun any a veure-ho.

Al País Valencià també hi ha alineacions solar associades al solstici d’hivern. Ahir vaig ser a Penàguila on la llum del Sol passa per un forat a la muntanya anomenat arc de Sant Llúcia al voltant del solstici d’hivern. Però quina relació hi ha entre el començament de l’hivern i Santa Llúcia?

Cal dir que quan es donà la carta pobla a Penàguila el 1278, a causa del desfasament del calendari julià l’hivern començava prop del dia de Santa Llúcia, el 13 de desembre. Així que el pas del Sol pel forat era un signe clar que els dies curts s’acabaven i que, encara que calia passar l’hivern, la primavera s’acostava….

L’observació va estar organitzada per José Lull, que n’ha fet un estudi arqueoastronòmic i podeu veure més fotos i vídeos a la web de Quique Brotons de Penàguila.

Fotos:

1.- Catedral. Victòria. Pèndol de petites oscil·lacions. Del seu bloc.
2.- Penàguila. Arc de Santa Llúcia. Jo estic en primer pla… Amparo Lozano

 

Publicat dins de La Terra i etiquetada amb , | Deixa un comentari