Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Eclipsi

La Lluna entra en la foscor en la matinada del 28

0

Eclipsi Lluna juny 2011

La nit del diumenge 27 al dilluns 28, amb permís dels núvols que sembla que hi seran presents, tindrem l’oportunitat de gaudir d’un interessant eclipsi total de Lluna.

El nostre satèl·lit s’anirà enfosquint a poc a poc i adquirirà una tonalitat rogenca. Haureu de matinar, però, ja que el màxim de foscor lunar ocorrerà a les 4:47 h de la matinada del dilluns!

L’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra està inclinada uns 5 graus respecte a l’òrbita terrestre al voltant del Sol. Així, vist des de la Terra, la Lluna passa per dalt o per baix del Sol i per dalt o per baix de l’ombra que projecta la Terra. Per tant, els astres no es tapen entre ells, és a dir no produeixen eclipsis. Tanmateix, hi ha dos punts en que el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats, els anomenats punts nodals, els punts on es produeix el creuament dels dos plans de les òrbites i, són els llocs on es produeixen els eclipsis.

lunecl2Quan la Lluna s’interposa entre la Terra i el Sol, es produeix un eclipsi de Sol. Aquest va ser el cas de l’eclipsi de Sol del 3 d’octubre 2005. Però la matinada del dilluns el que veurem serà un eclipsi de Lluna. Aquest fenomen ocorre quan el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats i en aquest ordre. El nostre satèl·lit entra dins de l’ombra que projecta la Terra en l’espai a causa de la llum solar. La Lluna, que estarà en fase de plena, anirà entrant en l’ombra a poc a poc, veient-se primerament com a parcial, fins a entrar totalment, la fase de totalitat.

Mars-Comet-NASA

Com es veu en la seqüència de l’eclipsi del 15 de juny 2011 en que s’aconseguí observar només l’eixida de la Lluna de l’ombra de la Terra, es veu clarament com l’enfosquiment pren una tonalitat rogenca.

Aquest color rogenc que adquireix la Lluna en endinsar-se en la foscor de l’ombra de la Terra  pot explicar-se molt bé si ens imaginem situats a la superfície de la Lluna en el moment de l’eclipsi. Allà dalt del cel tindrem la gran Terra que estarà tapant el Sol. Però que veiem al voltant de la Terra? Un gran anell de foc! Mirem on mirem al voltant del nostre planeta, veiem la llum rogenca rasant del Sol. És a dir, estem veiem totes les postes i eixides del Sol de la Terra al mateix temps i alhora.

Aquesta llum rogenca solar incidirà sobre la superfície polsosa lunar que la reflectirà de tornada a la Terra. I, és aquest viatge d’anada i tornada de la llum solar filtrada per l’atmosfera terrestre la que confereix la màgia dels colors dels eclipsis lunars.

Visibilitat

L’eclipse serà visible a Amèrica, Europa, Àfrica i Orient Mitjà. Mentre l’est dels Estats Units i el Canadà el veuran en les primeres hores de la nit del 27 de setembre, l’eclipse total el veurem ací en les primeres hores de la matinada, després de la mitjanit i abans de l’eixida del Sol 28 de setembre. Finalment, a l’àrea de l’Extrem Orient, Austràlia i el Pacífic no serà visible, ja que serà de dia.

Visiblitat-Eclipsi20150928

Les fases de l’eclipsi de la matinada del 28 de setembre seran les següents

Fase Mes Dia
Hora local
P1 Inici fase penombral 28 02 11 47
U1 Inici fase parcial 28 03 07 11
U2 Inici totalitat 28 04 11 10
Màxim Centre totalitat 28 04 47 08
U3 Final totalitat 28 05 23 05
U4 Final fase parcial 28 06 27 03
P4 Final fase penumbral 28 07 22 27

Fases-Eclipsi20150928n

La fase de totalitat durarà 72 minuts. Abans i després de la totalitat observarem un eclipse parcial de 64 minuts de durada, per la qual cosa la Lluna tardarà aproximadament 3 i 1/3 hores per a agranar per complet l’ombra de la Terra.

Aquest eclipsi serà especial per dos afegits interessants. Primerament la Lluna es trobarà en el perigeu de la seua òrbita (punt més pròxim a la Terra) i per açò estarà més a prop i es veurà una mica més gran, la qual cosa rep el nom de superlluna i, a més l’eclipsi es produirà prop de l’equinocci de tardor amb la qual cosa la Lluna i el Sol es trobaren prop de l’equador, fet que els nord-americans anomenen Harvest Moon (Lluna de la collita). En aquests dies la Lluna ix molt prop del nord-est i es pon molt al nord-oest, i, per tant estarà una mica més de temps dalt de l’horitzó.

L’eclipsi es podrà seguir per internet des de la Universitat de Barcelona i també des d’altres llocs. Interessant per si l’oratge ens fa una mala passada.

Més informació a la web especial preparada pel departament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona.

La fitxa completa de l’eclipsi pot veure’s la pàgina de la NASA dedicada als eclipsis:LE2015Sep28T

Una “superluna de sangre” teñirá de rojo la madrugada del lunes. Entrevista a Levante, 26 de setembre 2015.

Foto i gràfics

1.- Lluna en la fase de totalitat el 15 de juny 2011 a les 22:42. Enric Marco
2.- Òrbitres de la Terra i la Lluna
3.- Seqüencia de l’eclipsi de Lluna del 15 de juny 2011. Només es veié la sortida des de la fase de totalitat.
4.- Visibilitat de l’eclipsi en el món. NASA/Espenak
5.- Fases de l’eclipsi. NASA/Espenak

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El cel de setembre de 2015

1

Lluna Venus

Els dies ja són ben curts i, sembla que ja hem deixat les calorades mentre ens enfilem cap al final de l’estiu. Passades les 9 ja és fosc i podem continuar mirant el cel tot esperant algun regal que ens porte el moviment dels planetes.

Saturn, el planeta que ens ha acompanyat els últims mesos, ens deixarà finalment a final de mes. Així que, si volem veure els principals planetes, caldrà matinar molt per veure’ls abans de la sortida del Sol.

En setembre, l’esquiu Mercuri es deixarà veure durant la primera quinzena del mes, en direcció a l’oest poc després de la posta del Sol. Encara que el dia 4 es trobarà en la màxima elongació oriental separat 27º del Sol, la seua altura respecte a l’horitzó durant tots els dies serà sempre molt baixa, sempre menor de 10º. L’horari d’observació serà molt reduït. Només el podreu veure de 20:30 a 21:00 i amb un horitzó oest lliure d’obstacles, arbres o muntanyes. Un repte per a l’observador.

Saturn continua situat en les urpes de l’Escorpí i, per tant, és fàcil trobar-lo mirant cap al sud-oest en fer-se fosc. Tanmateix, cada dia que passa, poc després de la posta del Sol, es trobarà més i més a prop de l’horitzó fins que a final del mes deixe de ser visible. Aprofiteu aquests últims dies per observar-lo. I si encara no sabeu on trobar-lo, el dia 18 de setembre una lluna creixent s’hi situarà a la seua dreta.

Per a admirar els altres planetes caldrà matinar per buscar-los en l’horitzó est, poc abans de l’eixida del Sol.

Així, si a primers del mes de setembre observeu el cel de l’est a partir de les 6 del matí, abans de l’alba, veureu dues lluminàries planetàries en Cancer: Venus ben brillant a la dreta i més baix i Mart, més dèbil a l’esquerra i més alt. Per ajudar, la matinada del 10 de setembre una lluna fina minvant es posarà al costat del planeta de la deessa de la bellesa.

30 de setembre 2015 a les 7:00
30 de setembre 2015 a les 7:00

Però, mentre Venus es quedarà pràcticament fix al cel, Mart es mourà, de dia en dia, cap a l’horitzó. En el seu camí, la matinada del dia 25 de setembre es trobarà amb l’estrella principal de Leo, Regulus, situant-s’hi a només 0.8º. Però serà durant els últims dies del mes i els primers d’octubre quan tindrem el més bell espectacle celeste. Mart se situarà entremig de Júpiter, baix, i Venus, dalt, formant, d’aquesta manera una bonica línia planetària, de baix a dalt, Júpiter, Mart i Venus i amb Regulus pel mig.

Tanmateix el fenomen astronòmic més interessant del mes és l’ocultació de l’estrella Aldebaran per la Lluna. Si és ben normal que la Lluna en el seu recorregut pel cel, mentre orbita la Terra, vaja tapant estels, la majoria d’ells poc brillants, no és tan usual que la Lluna oculte o eclipse un estel de primera magnitud com és l’estel roig més brillant de Taure, Aldebaran.

Ocultació d'Aldebaran. 5 de setembre 2015. 6:48. Tavernes de la Valldigna
Ocultació d’Aldebaran. 5 de setembre 2015. 6:48. Observat des de Tavernes de la Valldigna

La matinada del  5 de setembre, a partir de les 6:45, minut amunt o avall depenent del punt d’observació, la Lluna començarà a tapar Aldebaran. En el lloc de l’ull vermellós del Taure veurem un quart minvant de la Lluna. Evidentment aquest canvi serà temporal. L’eclipsi estel·lar acabarà uns minuts abans de les 8 del matí. A aquest hores, però ja serà de dia en les nostres latituds.

L’ocultació d’Aldebaran no es veurà de la mateixa manera en tot el planeta. Per exemple, a Canàries, l’estel passarà fregant la part sud del nostre satèl·lit i no es taparà. Més al sud no hi haurà eclipsi. Si viatgem cap al nord serà possible veure el fenomen fins a les zones polars.

0905zc692

Tanmateix, com es pot veure en el mapa adjunt extret de la web Lunar occultations (també en aquesta web) on es veu la banda de totalitat de l’eclipsi estel·lar, els observadors situats a la costa est dels Estats Units i del Canadà estaran més afavorits ja que podran veure tot el fenomen, l’entrada i la sortida d’Aldebaran de darrere de la Lluna durant la fosca nit. Nosaltres només podrem veurem l’entrada, tal com indica la zona blava. En la taula que mostra la web Lunar occultations tenim el temps exacte en U.T. (temps universal. Per convertir a hora local cal sumar 2 hores) del començament de l’ocultació per a moltes ciutats del món, entre elles moltes del nostre país, València, Reus, Alacant, la Seu d’Urgell, Eivissa, però no Barcelona. Les diferències són només d’uns pocs minuts i si comenceu a observar l’ocultació a les 6:45 no us perdreu l’espectacle.

Per a acabar només cal recordar que l’estiu s’acaba enguany el 23 de setembre a les 10:21. En aquest moment ens trobarem a l’equinocci de tardor. Però d’això ja en parlarem més endavant.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Quart minvant Setembre 5 11 54
Lluna nova Setembre 13 08 41
Quart creixent Setembre 21 10 59
Lluna plena Setembre 28 04 50

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de setembre de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge:
1.- Eixida de Venus de darrere de la Lluna. 1 desembre 2008 a les 18:20. Sonia Soria
2.- La Lluna comença a ocultar Aldebaran. 5 de setembre 2015. Simulació a Stellarium.
3.- Mapa de l’ocultació d’Aldebaran. De la web Lunar occultations.

Ecos del Cosmos: Astrònoms del passat

1
Publicat el 12 de juny de 2015

FlammarionWoodcut-s

Al llarg de la història els éssers humans han mirat al cel i de la seua observació han trobat maneres per navegar pels vastos oceans, per decidir quan plantar els cultius que els alimentaven i, per respondre les eternes preguntes: d’on venim, on anem i com vam arribar fins ací.

L’astronomia és una disciplina que ens ha permés trobar el nostre lloc a l’Univers i que ens ha canviat la forma com veiem el món. Quan Copèrnic va afirmar que la Terra no era el centre de l’Univers, va desencadenar una revolució. Una revolució a través de la qual la religió, la ciència i la societat havien d’adaptar-se a aquesta nova visió del món.

D’altres astrònoms vingueren després com Galileu, Kepler, Halley, que ordenaren el caos dels moviments planetaris. I, poc a poc, d’altres ens eixamplaren primer el sistema solar i després tot l’Univers, i ens demostren que la física i la química era les mateixes allà dalt i ací baix. Per parlar d’aquests personatges ens visita hui Pedro Ruiz-Castell, historiador de la ciència de la Universitat de València i expert en l’astronomia del XIX i del XX. Hui parlarem dels astrònoms del passat.


Podcast, Ecos del Cosmos, 12 de juny 2015

Ecos20150612-PedroRCHui entrevistem Pedro Ruiz-Castell, historiador de la Ciència de la Universitat de València. Conversem amb ell sobre la contribució dels aficionats al progrés de l’astronomia del s. XIX, del naixement de l’Observatori Astronòmic de la Universitat i del paper de les dones en l’astronomia d’aquell temps. En I a mi què, parlem d’una nova tècnica de detecció de càncer, fruit de la recerca astronòmica. I, a més, les nostres seccions habituals Actualitat Astronòmica i el nostre Astroconcurs.

 

 

 

Astroconcurs:

A qué correspon la seqüència RE’ MI’ DO’ DO SOL?

La primera persona que envie la resposta correcta a algun dels nostres correus (Qui som?) rebrà un llibre donat per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

Imatge: El Gravat Flammarion, famosa il·lustració apareguda a L’Atmosphere: Météorologie Populaire (París, 1888) a la seua pàgina 163, i utilitzada en multitud d’ocasions per a representar el descobriment de l’astronomia per l’home. Camille Flammarion, L’Atmosphere: Météorologie Populaire (Paris, 1888), pp. 163. Wikimedia Commons.

El cel d’abril de 2015

0
Publicat el 1 d'abril de 2015

image_full

Estem ja de ple en la primavera i després de la setmana de pluges que ens ha impedit veure l’eclipsi de Sol, l’oratge se’ns presenta més suau i benigne per a l’observació del cel.

Orió, Taure, els Bessons, les grans constel·lacions de l’hivern ja ens abandonen per l’oest poc després de la posta del Sol mentre que les constel·lacions estivals més interessants com ara l’Escorpí ja guaiten per l’est a les primeres hores de la matinada.

Mart, finalment, després de molts mesos prop de l’horitzó oest es troba tan baix que es fa difícil observar-lo.  Per compensar-ho, a partir de la segona quinzena del mes, el planeta Mercuri començarà a pujar en altura a mesura que passen els dies.

Venus, per contra, es troba molt lluny del disc brillant del Sol i encara lluirà tot el mes com a estel del vespre. La nit del dia 11, Venus passarà  prou a la vora del cúmul estel·lar de les Plèiades (a 2,6º). Serà bon moment per identificar els dos famosos objectes celestes. A més a més, l’últim dia del mes, el 30, Mercuri farà la mateixa jugada que Venus.  S’acostarà molt al cúmul de les Plèiades però l’encontre no serà tan interessant ja que es farà ben prop de l’horitzó. Necessitarem, per tant, espais sense obstacles per admirar-ho.

El planeta Júpiter, de moment encara és el planeta rei del cel. Es troba actualment a la constel·lació de Cancer però se n’està allunyant cap a la veïna constel·lació de Leo. Per si no sabeu on trobar el planeta, la Lluna en quart creixent del 26 d’abril se situarà al seu costat i vos indicarà la seua posició.

Finalment el planeta Saturn, situat actualment en les urpes de l’Escorpí, ja guaita per l’est a partir de la una de la matinada a principi del mes d’abril i a les 23 hores a final de mes.

Seguint les inexorables  lleis celestes, la Lluna passà finalment sobre la nostra estrella el passat dia 20 de març causant un bonic eclipsi de Sol. La majoria dels valencians i illencs no ho vam poder veure a causa del mal temps. Una mica més de sort van tindre els catalans.  El Sol, però, li tornarà la jugada ben prompte a la Lluna. El 4 d’abril, la Lluna, la Terra i el Sol es tornaran a alinear perfectament. Però en aquest cas, la Lluna en fase de plena, entrarà de cap en l’ombra de la Terra i el nostre satèl·lit es farà fosc durant unes hores. Aquesta vegada no tindrem tampoc el goig de gaudir d’aquest eclipsi total de Lluna ja que només serà visible en l’àrea del Pacífic.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Abril 4 14 05
Quart minvant Abril 12 05 44
Lluna nova Abril 18 20 57
Quart creixent Abril 26 01 55

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes d’abril de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Venus s’aproximà també a les Plèiades el 31 de març de 2012. Fotografia del professor d’astronomia Jimmy Westlake de Stagecoach, Colorado, Estats Units de Nord-Amèrica.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Un eclipsi sota la pluja

0

Eclipsi2015-Svalbard

L’encontre previst entre la Lluna i el Sol ha passat, però des del País Valencià no hem tingut la sort de veure’l. Encara fa uns dies teníem l’esperança que s’obriren algunes escletxes entre els núvols que permetés l’observació però aquest matí el cel gris, els núvols gruixuts i la pluja persistent ens han deixat ben clar que aquest no seria el nostre eclipsi.

En la vida de l’astrònom observacional cal assumir que l’oratge no el podem controlar i, que malgrat tot, sempre cal tindre els instruments a punt per si, de sobte, s’alça el temps i ens deixa admirar el fenomen celeste que esperàvem. No podem ajornar l’eclipsi per a una ocasió més propicia com pretenia, fa anys, aquell bidell de la universitat que volia tancar l’edifici i preguntava si, això de l’eclipsi de Lluna, no ho podíem deixar per al dia següent.

L’observació de l’eclipsi parcial ha estat difícil a tot el país a causa dels núvols. Només les comarques situades més al nord i cap a l’oest han estat afavorides per la visió del fenomen. Sorprenentment l’Observatori de l’Ebre ha pogut observar l’eclipsi entre núvols i n’ha fet aquest vídeo.

Ja que no podíem veure l’eclipsi de cap manera, sort que encara ens quedava internet. I posats a elegir, millor viatjar a la zona de la Terra on la Lluna cobrira completament el Sol, l’anomenada zona de totalitat. Després de comprovar que l’expedició Shelios, desplaçada a les illes Feroe, amb col·legues de l’Instituto de Astrofísica de Canarias, no anava a poder veure res a causa d’uns núvols que, al principi semblaven esvair-se, però que finalment es quedaren, vam optar per viatjar virtualment molt més al nord, a la ciutat de Longyearbyen situada a l’arxipèlag de Svalbard, i totalment dins del Cercle Polar Àrtic. En aquesta ciutat el cel era ras i els telescopis ja apuntaven al Sol, que presentava una única taca visible.

Una observació per internet no pot substituir l’observació en directe d’un eclipsi total de Sol però almenys podríem gaudir de la màgia de les imatges.

Tal com estava previst, la Lluna començà a mossegar el disc solar per la dreta i, s’anà desplaçant cap a l’esquerra en una direcció que la posaria en poc més d’una hora exactament sobre el Sol.

Pocs segons abans de l’eclipsi total, quan de la nostra estrella només se’n veia un petit fil brillant, vam veure les perles de Baily, els últims raigs de Sol que passen a través de les valls situades al limbe lunar.

I després vingué la glòria: dos minuts de foscor total mentre la Lluna es situava exactament per damunt del disc solar. La corona solar es desplegava en tota la seua magnitud i bellesa.  La part alta de l’atmosfera solar mostrava els seus característics dolls de material calent, tot conduïts per l’intens camp magnètic del Sol.

Si haguéssem estat en persona en Longyearbyen, hauríem sentit llavors l’arribada d’un vent sobtat causat per la ràpida baixada de la temperatura, mentre els ocells volarien  buscant recer, desconcertats per la brusca arribada de la nit.

Eclipsi2015-Svalbard-DiamantDos minuts són poca cosa i l’eclipsi total acabà. Però ho féu amb l’estructura en anell de diamant. Per la dreta del disc fosc de la Lluna aparegué de sobte una zona molt brillant que és la primera zona del disc del Sol que retorna.

A poc a poc, seguint les inexorables  lleis celestes, la Lluna s’arrossegà finalment sobre la nostra estrella per deixar-la finalment lliure. El Sol, però, li tornarà la jugada ben prompte. D’ací a quinze dies, el 4 d’abril, la Lluna, la Terra i el Sol es tornaran a alinear perfectament. Però en aquest cas, la Lluna en fase de plena, entrarà de cap en l’ombra de la Terra i es farà fosca durant unes hores. No tindrem tampoc el goig de gaudir d’aquest eclipsi total de Lluna ja que només serà visible en la zona del Pacífic.

Vilaweb ha fet un seguiment complet del fenomen celeste, amb enllaços i observacions en directe als observatoris del país i a les expedicions desplaçades als llocs remots de l’Atlàntic Nord. Gràcies per la difusió.

Imatge: 1.- Moment de l’eclipsi total a l’arxipèlag de Svalbard. S’observa la corona solar al voltant del disc solar tapat per la Lluna. 2.- Final de l’eclipsi total i estructura en anell de diamant. Són captures de pantalla de l’emissió des de Svalbard.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Com mirar l’eclipsi

0

Eclipse-fulles-20051003L’eclipsi del divendres 20 de març ha aixecat molta expectació. Un espectacle de la natura com aquest no es produeix cada dia i cal aprofitar-lo per aprendre’n: de l’eclipsi, de la física dels moviments dels cossos celestes, de la precisió dels càlculs humans; i també cal admirar la bellesa intrínseca del fenomen, en què la bella i enfosquida Selene cobrirà parcialment el brillant Hèlios.

Però compte, tota activitat humana té riscs. I aquesta en té. El Sol és l’únic objecte celeste al qual cal treure llum per observar-lo amb seguretat. L’observació directa del Sol a ull nu, o pitjor encara amb un telescopi sense filtre solar, pot comportar des de l’enlluernament momentani fins a la crema de la retina i la pèrdua de la visió. Amb el Sol no s’hi juga. Oblideu, per tant, treure el telescopi que us van regalar quan féreu la comunió, l’encareu al Sol i poseu l’ull darrere. Perdreu l’ull en un segon. I el mateix podem dir per al cas dels prismàtics.  Avisats esteu….

I com puc veure l’eclipsi, doncs? Tan difícil és?

Prohibida la visió directa del Sol amb telescopi sense filtre, hi ha multitud de mètodes barats, senzills i insospitats per observar l’eclipsi i no perdre la vista en l’intent. I els mètodes van des de la projecció de la imatge, espills/miralls, cambra fosca, filtres de soldador, fulles dels arbres, etc… Aniré desgranant els mètodes en aquest apunt.

Observació amb telescopi

Com he dit no s’ha d’observar a ull directe amb un telescopi o uns prismàtics. De vegades, sobretot en telescopis de fa uns quants anys, s’adjuntava un petit filtre d’observació solar per situar darrere de l’ocular. No l’utilitzeu. Normalment són de baixa qualitat i poden trencar-se. No us jugueu l’ull. Normalment els astrònoms aficionats i professionals tenen filtres adequats per a observar el Sol. Ell ja saben que han de fer.

Projecccio

Una vegada avisat i suficientment advertit, puc utilitzar el meu telescopi o prismàtics d’alguna manera per observar l’eclipsi?  Sí, utilitzant-lo per a projectar la imatge del Sol sobre una pantalla. No poseu l’ull darrere però així i tot cal ser curosos. No passeu el braç pel mig del feix de llum i aparteu el telescopi o prismàtics del Sol de tant en tant per refrescar-lo.

Podreu anar veient fàcilment les diverses fases de l’eclipsi i fer-hi fotografies.

Finalment, si coneixeu algun lloc on els aficionats o professionals plantaran els seus telescopis, no dubteu en anar-hi. El seu equipament és molt millor i podreu preguntar tots els vostres dubtes. Estaran encantats de respondre-vos.

Observació a ull nu

La majoria de la gent no disposa d’un telescopi  a ma. Això no vol dir que no puga gaudir de l’espectacle celeste. Però, primera consideració, el Sol a ull nu es veu molt petit. Exactament com la Lluna plena. Per això la Lluna és capaç de tapar el Sol. Però encara que es veja petit al cel, les diferents fases de l’eclipsi es poden veure fàcilment.

Ulleres-eclipsiLa primera opció són les ulleres d’eclipsi. Les ulleres han de tindre la certificació CE i són capaces de reduir la intensitat de la llum solar un 99.999%. Es venen en tendes de venta de productes astronòmics i, potser, en algunes tendes grans d’òptica. No són ulleres de sol normals, són ulleres d’eclipsi, preparades per filtrar molt la llum solar. Algunes d’aquestes ulleres caduquen als pocs mesos (les orgàniques), d’altres (les metàl·liques) duren molt més. Costen entre 1 i 3 euros, aproximadament.

Si no teniu una tenda d’astronomia a prop, si que podeu trobar alguna ferreteria industrial. Allí podeu demanar cristalls de soldador del número 14 si és possible. No són com les ulleres d’eclipsi però permetran veure el Sol sense dificultat. I tampoc són molt cars. Els ferrers els utilitzen per soldar i protegir-se els ulls. Aprenguem d’ells.

I ara els mètodes més imaginatius i sorprenents.

Observació amb un espill. Font: OAN
Observació amb un espill. Font: OAN

Un petit mirall encarat al Sol ens donarà un reflex sobre una pantalla, però si tapem tot el mirall amb un paper o cartolina amb un petit forat al mig, d’uns 5 mm de diàmetre, veure’m com el nostre dispositiu ens projecta la imatge d’un Sol circular sobre una pantalla! No cal que el foradet del paper siga circular, pot ser triangular, com surta, no importa. El forat fa el paper d’una lent que difracta la llum per formar una imatge. Evidentment la imatge del Sol serà petita i no massa brillant però si ho projecteu cap a una zona fosca vos servirà per observar l’eclipsi.

Amb una cartolina foradada. Font: OAN.
Amb una cartolina foradada. Font: OAN.

Una cosa semblant es pot fer amb una cartolina amb un petit forat al mig. Encarat al Sol ens projectarà una petita imatge del Sol sobre una pantalla. És el principi de la cambra fosca.

En el mateix apartat podríem situar el tub estenopeic que es construeix amb un tub de cartó d’un metre, més o menys, dels que s’utilitzen per guardar pòsters, al qual es posa un full de paper d’alumini tapant un extrem al que s’hi fa un forat amb una agulla. Encarat al Sol ens donarà també una imatge del Sol per l’altre extrem sobre una pantalla. Aquest mètode està àmpliament explicat al número 56 de Huygens, la revista de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, dedicat a l’observació de l’eclipsi anular del 2005.

Tub estenopeic. FONT: Huygens.
Tub estenopeic. Font: Huygens.

Però, fins i tot, no cal construir cap instrument especial per observar l’eclipsi de Sol de manera segura. La natura ens ofereix una manera ben senzilla d’observar el Sol i ningú s’hi ha fixat mai. Quan passegem sota un arbre amb moltes fulles, podem veure com a terra, sota l’arbre, s’hi formen tot de taques de llum circulars o quasi sempre el·líptiques. Aquestes llums a terra són realment imatges del Sol formades a través dels petits forats que deixen les fulles entre elles. El principi de formació de les imatges del Sol és similar als dels aparells descrits anteriorment.

I que passa quan la Lluna tapa el Sol i es produeix un eclipsi total, anular o total de Sol? Doncs que els arbres ja no formaran imatges del Sol circulars o el·líptiques sinó que reproduiran fidelment la progressió de l’eclipsi. És a dir, tindrem l’eclipsi representat a terra i això sense fer res. Això si que és una ajuda de la natura. Jo vaig fer imatges molt espectaculars d’aquest fenomen tan desconegut en l’eclipsi anular de l’any 2005. Tot una paret de sols eclipsats…(veieu imatge inicial de l’apunt).

Paleta cuina

Per acabar aquest apunt la nota curiosa i instructiva. Es pot utilitzar una paleta de cuina amb forats per obtindre, per projecció, múltiples imatges del Sol eclipsat, com es pot veure en la imatge adjunta.  La llum del Sol es difracta per cada forat, actuant cadascun d’aquestes petites obertures com a petites lents. La gent, meravellada, es fa fotos amb la paleta i les imatges solars.

I com a advertència final. Oblideu CD, DVD, plaques de raigs X, negatius fotogràfics, cristalls fumats, etc… per veure l’eclipsi. La densitat d’enfosquiment d’aquestes andròmines no és homogènia i, encara que visualment potser ens permeta veure el Sol, ningú ens assegura que es filtre tot l’ultraviolat i l’infraroig de la llum solar que estarà incidint en la retina. Rebutgeu aquests sistemes.

Si voleu tindre més informació sobre com mirar de manera segura l’eclipsi visiteu la web de l’OAN, Observatorio Astronómico Nacional, que ha fet una pàgina especial per a l’eclipsi del 20 de març (apartat Precauciones). També podeu llegir l’article que Amparo Lozano escriví per a la revista Huygens l’any 2005. Però la pàgina original de la protecció ocular durant els eclipsis va ser escrita per B. Ralph Chou, optometrista, que en aquest enllaç podreu llegir en castellà.

Que tinguem uns cels clars i rasos. I que els núvols no ens facen la guitza.

Imatges: Totes les imatges sense referència explicita són d’Enric Marco, llevat de la de les ulleres d’eclipsi que és de Wikipedia Commons. Les altres imatges són de l’OAN, Observatorio Astronómico Nacional, que ha fet una pàgina especial per a l’eclipsi del 20 de març.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Ecos del Cosmos: Tot esperant l’eclipsi

0

SE2015Mar20TLa primavera arriba, i com ja contàrem en un programa l’any passat, li seguirà la Pasqua florida.

Enguany, però, vindran també junts la Lluna i el Sol en un interessant encontre celeste durant les primeres hores del matí del divendres 20 de març de 2015. Un eclipsi de Sol que podrem gaudir tots després de la nit de la cremà. Un espectacle de la natura però que cal mirar de manera segura.

Per saber que mirar i com mirar-lo de manera segura, avui parlem amb l’astrònom aficionat JoanMa Bullón que ens portarà per tot el món a la recerca de la foscor causada per la Lluna.

Hui parlarem dels eclipsis de Sol i de com observar-los


Podcast, Ecos del Cosmos, 13 de març 2015

Hui parlem sobre el proper eclipsi de sol del 20 de març de 2015. Entrevistem JoanMa Bullón, caçador d’eclipsis al voltant del món. En la nostra secció En aquell temps, parlem d’eclipsis històrics, com els que veieren els medes en el segle VI aC o el que observà el nostre rei Jaume I. En la secció dedicada a la recerca espacial, I a mi què, l’estudi de l’Alzheimer a l’Estació Espacial Internacional. I, a més, les nostres seccions habituals Actualitat Astronòmica i el nostre Astroconcurs.

Astroconcurs:

Al final del programa s’escolta una cançó. Quin és el seu nom, qui la canta i quina relació té amb l’espai? Donem alguna pista al final del nostre programa.

La primera persona que envie la resposta correcta a algun dels nostres correus (Qui som?) rebrà un llibre oferit per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

Informació de l’eclipsi:

Utilitza mètodes segurs d’observació de l’eclipsi. I també pots mirar en aquesta web (secció Precauciones).

Consulta les activitats previstes d’observació popular i retransmissió en directe de l’eclipsi. A partir de la SEA.

Podem destacar les més pròximes:

Observació a Burjassot, Campus de la Universitat. Organitzat per l’Associació Astronomia de la Universitat de València.

Observació a La Malvarrosa, València. Organitzada per l’Associació Valenciana d’Astronomia.

Observació a la Platja Gandia. Organitzada per l’Agrupació Astronòmica de la Safor.

Observació a Barcelona. Organitzat per la Universitat de Barcelona.

Imatge: Animació de l’eclipsi del 20 de març de 2015.

L’eclipse de Sol del 20 de març de 2015

3

Valencia-20150320-1011El matí del divendres dia 20 de març la Lluna passarà per davant del Sol. Aquest encontre còsmic entre els dos principals astres del cel rep el nom d’eclipsi de Sol.

Des del nostre país, però, la Lluna no arribarà a cobrir tot el disc solar. Només podrem gaudir d’un eclipsi parcial de Sol en que, durant la fase de màxim, no s’arribarà a tapar més del 70% del Sol.

La Lluna si que cobrirà completament el Sol en una estreta franja situada en l’Atlàntic Nord. Tenint en compte la rotació de la Terra però sobretot el moviment de la Lluna en la seua òrbita, l’ombra lunar anirà recorrent una zona de la Terra formant l’anomenada banda de totalitat que començarà a l’est de la costa del Labrador en el Canadà, creuarà l’oceà Atlàntic nord sense tocar terra excepte en els arxipèlags de les illes Feroe (Dinamarca) i de les illes Svalbard (Noruega) en l’oceà Àrtic. L’eclipsi total acabarà molt prop del Pol Nord, a una latitud de 88º.

SE2015Mar20TDes de casa nostra el veurem parcial, amb un enfosquiment del disc solar cada vegada major a mesura que es situem més al nord.

El Sol es taparà més a Girona (64.1%) i molt menys a Alacant on només es taparà un 59.3%.

A causa del moviment en la seua òrbita, la Lluna es mou d’oest a est en el cel de dia en dia. Per això el nostre satèl·lit començarà a cobrir el Sol per la part dreta. Serà el moment del primer contacte que ocorrerà al voltant de les 9:10 (els moments exactes a la taula). Mentre passen els minuts, la Lluna progressarà sobre el disc solar, movent-se cap a l’esquerre i l’anirà cobrint fins arribar a un poc més del 60% d’enfosquiment. Aquest serà el moment del màxim de l’eclipsi que ocorrerà cap a les 10:10. A partir d’aquest moment la Lluna s’anirà retirant i eixirà completament del disc solar cap a les 11:20.

solarEclipse_Valencia_2015-03-20

Al lloc web de divulgació Serviastro de la Universitat de Barcelona s’ha creat una pàgina especial sobre l’eclipsi que vos anime a consultar. Han publicat fins i tot un fullet d’informació. A continuació podeu veure una taula amb unes quantes ciutats del país amb l’horari (hora local) de les diferents parts de l’eclipsi feta a partir de la taula que presenten a la web. La diferència de valors de la taula amb les dades de la figura de l’Observatori Nacional es causada pels diferents programes de càlcul usats.

INICI MAXIM FINAL Mag Enf
(h m s) (h m s) (h m s) (%)
Alacant 9 4 40 10 8 39 11 18 8 0.668 59.3
Barcelona 9 11 10 10 16 50 11 27 36 0.701 63.4
Castelló de la Plana 9 7 11 10 11 53 11 21 56 0.693 62.5
Girona 9 12 36 10 18 35 11 29 34 0.706 64.1
Lleida 9 10 5 10 15 26 11 25 59 0.717 65.3
Palma de Mallorca 9 9 9 10 14 21 11 24 46 0.666 59.1
Perpinyà 9 13 42 10 19 52 11 30 59 0.718 65.6
Tarragona 9 9 56 10 15 18 11 25 51 0.704 63.7
València 9 5 40 10 9 56 11 19 39 0.688 61.8

S’estan preparant múltiples activitats que s’aniran penjant a la web de la Societat Espanyola d’Astronomia. Entreu per buscar llocs pròxims on organitzen observacions populars o bé webs que retransmeten en directe l’eclipsi des de la zona de totalitat o bé només des de la zona de parcialitat com la retransmissió que es farà des de la Universitat de Barcelona.

Recordeu, però, que mirar el Sol amb un telescopi o uns prismàtics directament o a ull nu, està totalment desaconsellat si no es vol perdre la vista immediatament. Hi ha mètodes fàcils, barats i segurs per mirar el Sol. Utilitzeu-los.

Bé, cal recordar que només és un eclipsi parcial. No té la gràcia dels eclipsis totals. Si voleu gaudir d’un eclipsi de Sol total sense moure’s de casa haureu d’esperar una mica ja que el pròxim previst arribarà el 12 d’agost de 2026. Un any i mig després, el 26 de gener de 2028 podrem veure un eclipse anular com el del 3 d’octubre de 2005.

Com es dius en aquests casos, que tinguen un cel ras.

Imatge:

1.- Màxim de cobriment del Sol a València a les 10:10. Stellarium.
2.- Predicció de Fred Espenak, NASA’s GSFC – http://eclipse.gsfc.nasa.gov/
3.- Seqüència de l’eclipse a València. A partir de la web especial de l’eclipsi de l’Observatorio Nacional.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El cel de març de 2015

1
Publicat el 1 de març de 2015

Mars-Comet-NASA

Quasi sense adonar-nos-en, hem arribat a l’últim mes de l’hivern, març, amb temperatures més suaus que les setmanes precedents però encara amb el maleït vent bufant….

Les nits més suaus inviten a mirar el cel i continuar gaudint de les constel·lacions hivernals com Orió o Taure però també d’altres que ja guaiten per l’est anunciant el bon temps de l’estiu.

Venus i Mart encara es mostren cap a l’oest, el primer brillant sobre l’altre molt més dèbil, poc després de la posta de sol. En febrer van protagonitzar un dels més bells encontres dels últims mesos, de vegades acompanyats per una fina tallada de Lluna.

Però aquests dies un altre planeta també ha fet acte de presència en l’encontre còsmic: el planeta Urà. Però la seua brillantor és tan dèbil que és difícil veure’l a ull nu en entorns urbans. Però si disposeu d’un telescopi, per petit que siga, tracteu d’observar-lo aquests dies ja que tindrem una referència fàcil per trobar-lo. Urà es posarà els primers dies de març tan prop de Venus, que, mirant-ho pel telescopi, els dos planetes es veuran en el mateix camp de visió!

Si voleu observar aquests planetes, recordeu que només seran visibles fins a unes dues hores després de la posta de Sol mirant cap a l’oest.

Júpiter es troba actualment en la constel·lació del Cranc prop de la nebulosa del Pessebre. El podreu veure tota la nit i per ajudar-vos a trobar-lo, durant les nits del 29 i 30 de març la Lluna s’hi situarà ben prop.

Però l’espectacle celeste més important del mes serà, sense dubte, l’eclipsi parcial de Sol que podrem veure des d’ací el matí del 20 de març. Començarà a les 10:09 hora local i acabarà a les 11:21 hora local amb un quasi 70% d’ocultació del disc solar per la Lluna. Recordeu però que mirar el Sol amb un telescopi o uns prismàtics directament o a ull nu, està totalment desaconsellat si no es vol perdre la vista immediatament. Hi ha mètodes fàcils, barats i segurs per mirar el Sol. No perdeu l’oportunitat d’aprendre i d’admirar-vos d’uns dels espectacles més bonics de la natura. Estigueu atents, ja en parlarem.

Finalment, recordar-vos que el mateix dia 20 de març, a les 23:45 començarà la primavera.

La Lluna presentarà les següents fases en hora local:

Fase Mes Dia Hora
Lluna plena Març 5 19 05
Quart minvant Març 13 18 48
Lluna nova Març 20 10 36
Quart creixent Març 27 08 42

Si voleu obtenir més informació i un senzill mapa del cel observable del mes de març de 2015, podeu punxar aquest enllaç. També podeu veure un mapa del firmament. I tot això gràcies al Planetari de Quebec.

Imatge: Eclipsi solar a la platja de Gandia. 4 de gener 2011. 8:40. Enric Marco. Canon EOS 1000D, focal 300 mm, Temps d’exposició: 1/10 s.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Una Lluna ben roja i fosca

3
Publicat el 17 de juny de 2011

Eclipsi-Lluna

Per coses que no venen al cas i que ja contaré més endavant, em trobava dimecres passat a la Vallesa, al bell mig del Parc Natural del Túria. Allà, enmig de la natura i dels cants dels ocells nocturns, uns quants esperàvem l’eixida de la Lluna per la banda de la mar.

Poc abans havíem vist com el Sol, immens, i ben roig, s’amagava darrere de la muntanyes cap al nord-oest, darrere d’un llunyans molins, modernament dits aerogeneradors. La llum natural anava minvant a partir de les 21:30, mentre la il·luminació artificial creixia en els pobles del voltant. I nosaltres, mirant cap al sud-est esperant l’arribada de la Lluna. Tanmateix, un lleuger vent de llevant anava alçant els núvols que ens amagaven l’horitzó de la mar.Va ser el cas que no vàrem veure eixir la Lluna per la mar com voliem. Això havia de ser a les 21:25 però fins les 22:40 ningú va ser capaç de trobar el nostre satèl·lit. I, en veure’l se’n aparegué molt roig i ben fosc. Al principi se’ns feia difícil distingir la Lluna en el cel. Les previsions que la visió seria difícil per culpa de la pols volcànica dels volcans islandesos i xilé es vàren complir a bastament.Així que només vàrem poder gaudir de la fase de totalitat durant uns vint minuts fins que a les 23:02 la Lluna arribà al punt U3 quan el seu disc tocà la zona de penumbra i començà a abandonar l’ombra terrestre. Era el principi de l’eclipsi parcial.Vaig fer un reportatge fotogràfic de l’esdeveniment. Però si fer fotografies d’una lluna tan fosc era difícil, ara amb l’eclipsi parcial era impossible que el troç il·luminat i la part eclipsada isqueren correctament exposats al mateix temps. Calia elegir quina part volia que eixira bé.

Ahir em contaren que a la platja de la Malva-rosa, els astrònoms aficionats de l’Associació Valenciana d’Astronomia  i a la de Gandia, els de l’Agrupació Astronòmica de la Safor no pogueren veure l’eclipsi fins quasi el final. Sent que no ho veieren tan bé com jo però el vent de llevant no perdona en les zones de costa.

Finalment a les 00:02 la Lluna abandonà definitivament l’ombra terrestre i començà a lluir intensament. Quedava encara la fase d’eclipsi penumbral però nosaltres tancàrem la paradeta, abandonarem la Vallesa i tornarem a casa.

Foto principi: Lluna en la fase de totalitat el 15 de juny 2011 a les 22:42. Enric Marco

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Eclipsi de Lluna prop de l’horitzó, dimecres 15

2
Publicat el 14 de juny de 2011

Eclipse Lluna

El pròxim dimecres 15 de juny cal estar atent al cel. Just al voltant de la posta del Sol es produirà un veritable alineament còsmic. La Lluna plena travessarà l’ombra que produeix el nostre planeta a l’espai. La Lluna, la Terra i el Sol s’alinearan i tindrem un bell eclipsi de lluna.

Aquest és un eclipsi especial ja que forma part del conjunt d’eclipsis centrals en el que la Lluna passa pel, o molt a prop, del centre de l’ombra terrestre. I com que és un eclipsi central durarà bastant de temps. En el cas del 15 de juny la fase de totalitat durarà 100 minuts!

L’últim eclipsi d’aquest tipus es va produir el 28 d’agost del 2007 però el que s’aproximà més que el del dimecres a l’eix de l’ombra terrestre va ser el del 16 de juliol del 2000. És realment difícil que passe pel centre ja que el pròxim serà per a d’ací 7 anys, el 27 de juliol de 2018.

En un eclipsi de Lluna, el nostre satèl·lit, que es mou en el cel d’oest a l’est, entrarà primerament en la penumbra de l’ombra terrestre. En aquesta zona de l’espai encara li arriben algunes rajos de la llum del Sol. Després la Lluna entra en la zona de l’ombra. Comença la fase de parcialitat, primer contacte o U1. Quan al cap d’una hora tota la Lluna es troba totalment immersa en l’ombra terrestre comença la fase més fosca, la de la totalitat, el segon contacte o U2. La Lluna adquireix en aquest moment la seua coloració més fosca i vermellenca. Per a un gràfic de l’eclipsi mireu ací.

I quan el dic lunar fosc toque l’extrem est (o esquerre) de l’ombra de la Terra acabarà la fase de totalitat. És l’anomenat tercer contacte o U3. A partir d’aquest moment l’eclipsi torna a ser parcial fins que la Lluna ix completament de la zona d’umbra en el punt U4. La Lluna torna a estar en la penumbra de la Terra i l’eclipsi pràcticament ha acabat.

Les hores de l’eclipsi són les següents en hora valenciana (o balear o catalana!!):

Eclipsi penumbra comença: 19:24:34
Eclipsi parcial comença: 20:22:56
Eclipsi total comença: 21:22:30
Màxim de l’eclipsi: 22:12:37
Eclipsi total acaba: 23:02:42
Eclipsi parcial acaba: 00:02:15
Eclipsi penumbral acaba: 01:00:45

La gràcia d’aquest eclipsi lunar rau en el fet que la Lluna ja serà parcialment fosca en eixir per l’horitzó sud-est. Just en el moment en que el Sol es ponga cap a les 21:25 la Lluna ja es veurà fosca. No es veurà bé fins que no es faça més fosc al cap d’una mitja hora, a les 22 hores.

Un eclipsi de Lluna és un objectiu molt bonic per fotografiar-lo. Cal tenir en compte, però, que durant el temps de l’eclipsi, les condicions d’il·luminació van a variar molt. Des d’una Lluna brillant abans del fenomen fins a una Lluna fosca i vermellenca al mig de l’ocultació.  Cal, per tant,  aplicar una mica de tècnica, sobretot en les càmeres reflex digitals. Hi ha molts llocs a internet on trobar informació sobre com fer fotos boniques de la Lluna eclipsada. Podeu mirar la pàgina de Fred Espenak, l’autoritat màxima d’eclipsis a la NASA i a internet i sobretot la seua taula resum de paràmetres a usar. Cal llegir-se bé les indicacions de la taula.

 

També hi ha un fet que encara fa més interessant l’eclipsi. L’erupció actual del volcà xilé Puyehue està llençant molta cendra a l’alta atmosfera a l’Argentina, Xile i en general a Amèrica del Sud. La pols volcànica ja ha travessat, fins i tot, el Pacífic i ha arribat també a Austràlia i Nova Zelanda. Si hi afegim les cendres dels volcans islandesos que han tingut erupcions en els últims mesos, l’atmosfera terrestre conté actualment molt de material volcànic en suspensió que pot enfosquir molt la Lluna o donar-li un color vermell més intens.

Aquest és el misteri que descobrirem demà a la nit. Aquesta és la gràcia de l’astronomia. La Natura sempre ens amaga sorpreses.

L’amic Jordi Miralda parla també d’altres aspectes de l’eclipsi de demà a: L’eclipsi de Lluna d’aquest dimecres 15 de juny.

Més informació tècnica sobre l’eclipsi pot trobar-se a la pàgina de la Nasa, Total Lunar Eclipse of June 15.

Foto: Composició d’imatges en temps diferents d’un eclipsi lunar de l’any 2004 observat a Hayward, Califòrnia, EEUU. Wikimedia Commons.

 

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , | Deixa un comentari

I la Lluna tapà el Sol

3
Publicat el 4 de gener de 2011

Eclipsi-Sol-20110104

Avui era el dia. La Lluna en el seu camí al voltant de la Terra s’ha posat per davant del Sol. No ho ha fet, però, passant per la meitat del disc solar sinó només per la part superior tapant així parcialment el Sol.Era un eclipsi parcial de Sol, per tant. Però tenia la gràcia que el fenomen celeste s’esdevenia precisament a l’eixida del Sol. La nostra estrella, en aixecar-se sobre l’horitzó sud-est, ja se’ns apareixeria com menjada per la blanca Selene. Per a les nostres terres el millor lloc per a veure l’eclipsi havia de ser un horitzó ras, sense obstacles, i no hi ha res millor i fàcil que la platja.

Aquest matí calia, per tant, alçar-se abans que el Sol.  La primera mirada per la finestra mostrava un cel ras cap a ponent on destacava el planeta Saturn però un cel molt tapat cap a llevant i el sud-est, just on voliem mirar!

Hem recollit els materials d’observació, càmeres, pantalles, prismàtics, filtres solars, ulleres d’eclipsi, etc. i hem marxat cap a la platja de Tavernes de la Valldigna. Ja estant ben a prop ens adonem que l’horitzó està ben negre i tapat mentre que per Gandia els núvols semblen més amables i deixen ja veure els primers raigs del Sol, encara sota l’horitzó.

Anem doncs cap a la platja de Gandia, on a més a més, els companys de l’Agrupació Astronòmica de la Safor, han muntat també els telescopis a l’espera de l’abraç simbòlic de Selene i Helios.

Efectivament, Marcelino, Paco, Maxi, Josep Emili, Merche, … esperen que el Sol isca. Són ja les 8:25 i una petita i molesta capa de núvols baixos ens impedeix que fotografiem el Sol eixint de la mar. Una lllàstima. Mentrestant a la platja tranquil·la un corredor solitari i matiner passa per davant nostre i allà, ja prop del port, dos vaixells de pescadors marxen mar endins.

Finalment el Sol, en pujar més, deixa enrere les boires i l’eclipsi comença a veure’s en tota la seua bellesa. L’ambient s’omple del soroll dels clics de les càmeres i dels oh! dels observadors meravellats que, malgrat tot, les prediccions de la mecànica celeste sempre es compleixen.

A banda de les càmeres també tenim dos telescopis per observar millor l’eclipsi: un refractor de 15 cm de diàmetre i un coronado per veure les capes més altes de l’atmosfera solar utilitzant un filtre Hα. Utilitzant aquest instrument he aconseguit una imatge del Sol eclipsat amb unes quantes protuberàncies en el llimb solar.

A més a més, com a nota curiosa i instructiva, nosaltres haviem portat una pantalla blanca i una paleta de cuina amb forats per obtindre, per projecció, múltiples imatges del sol eclipsat, com es pot veure en la imatge adjunta.  La llum del Sol es difracta per cada forat, actuant cadascun d’aquestes petites abertures com a petites lents. La gent, meravellada, es fa fotos amb la paleta i les imatges solars.


A les 8:52 s’ha produit el màxim de l’eclipsi amb un 47,5% tapat per la Lluna. Aquest ha estat un moment sense núvols i hem pogut fer fotos sense cap problema.

Ha estat cap al final de l’eclipsi quan els núvols han tornat a presentar-se i ens han impedit veure bé les últimes parts del fenomen.

Finalment, durant els últims minuts de l’eclipsi els núvols han deixat una zona lliure al voltant del Sol, la qual cosa ha permés veure l’última fase de l’eclipsi, poc abans que la Lluna abandonara el Sol a les 10:08. I hem recuperat  el Sol, totalment circular amb unes taques que l’embellien encara més.

Fotos:
1.- L’eclipsi a la platja de Gandia. 4 de gener 2011. 8:40. Enric Marco. Canon EOS 1000D, focal 300 mm, Temps d’exposició: 1/10 s.
2.- El pas de la llum del Sol a través de la paleta de cuina ens dóna un grapat de Sols eclipsats. 9:00. Enric Marco.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Dimarts 4, eclipsi amb el Sol eixint

2
Publicat el 2 de gener de 2011

Eclipsi-4gener2011

L’any 2011 comença amb un eclipsi parcial de Sol ben curiós. Es veurà exactament a l’eixida del Sol.El dia 4 de gener el Sol eixirà pel Sud-Est amb la Lluna tapant-li un bon troç. Donades les condicions geogràfiques de les nostres terres, el millor lloc per observar el fenomen serà la platja i i cal assegurar-vos que la direcció Sud-Est estiga lliure d’obstacles com espigons, ports o vaixells.

Els primers minuts de l’eixida del Sol, les boires i l’absorció de l’atmosfera terrestre de l’intensa llum solar permetran veure el fenomen directament sense protecció visual. Serà un bon moment per fer algunes fotos ben boniques.

COMPTE. Els vostres ulls són el més important. Quan el Sol comence a pujar en altura seran imprecindibles les ulleres d’eclipsi. Si en conserveu de l’eclipsi del 2005 les podeu usar ara. Si no en teniu, passeu per una ferreteria gran i demaneu filtres de soldador del número més gran, de l’11 o millor del 14.

L’eclipsi és parcial ja que la Lluna no passarà pel centre del disc solar sinó solament per la part superior. Serà visible des de tota Europa, nord d’Africa i oest d’Àsia. Des de les terres de parla catalana no veurem el seu començament. L’illa de Menorca, en estar més a l’est, veurà el troç més llarg de l’eclipsi.

Pose les efemèrides en hora local per a la Safor, però la diferència de temps per a altres llocs serà només d’uns minuts.

– 7:45 Moment del primer contacte de la Lluna amb el disc solar. No serà visible ja que el Sol encara estarà sota l’horitzó.

– 8:25 Ix el Sol per l’horitzó sud-est. El Sol ja està eclipsat en un 35% per la Lluna.

– 8:52 Moment del màxim de l’eclipsi. La Lluna tapa el 47.5% del Sol. El Sol està a només 4.2º d’altura sobre l’horitzó.

– 10:08 Final de l’eclipsi. En aquest moment el Sol està a 15º sobre l’horitzó.

Aquest horari pot variar uns minuts per la refracció atmosfèrica, condicions climàtiques i temperatura de l’aire.

Esperem que tingam un dia seré i ras i pugam fer unes boniques fotos.

Ah! Protegiu-vos la vista amb ulleres d’eclipsi…

Un eclipsi de Sol també és una oportunitat d’observar la natura en condicions especials. Per exemple, si voleu fer fotos curioses com aquesta, només heu d’agafar una paleta amb forats i fer-li fotos a les ombres que es projecten sobre una superficie blanca. Molt fàcil de fer.

A més a més hi ha un plus per a qui arribe més prompte a la platja. Quan encara siga fosc, cap a les 7:30 podreu veure el planeta Saturn ben brillant i alt i el planeta Mercuri prop de l’horitzó.

Més informació pot trobar-se a la pàgina de Fred Espenak de la NASA.

Foto: Simulació de l’eclipsi el dia 4 de gener de 2011 a les 8:30. Stellarium.
Gràcies a l’Agrupació Astronòmica de la Safor per les dades horàries de l’eclipsi.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El cel de juliol de 2010

1

Moais

De ple dins l’estiu finalment les temperatures han assolit els seus màxims habituals. Calor, humitat i xafogor que no deixen viure. Però per la nit pot refrescar i és quan podem aprofitar per eixir de casa i alçar el cap per veure els estels de l’estiu. D’ells he parlat ja altres juliols d’anys passats: el triangle estival, l’Escorpí i l’Òssa Major…Aquest mes el cel ens continuarà presentant els planetes Mart, Venus i Saturn però Júpiter ja se’ns presentarà per l’est cap a la matinada.

A destacar l’eclipsi total de Sol visible al Pacífic. Des de casa nostra no veurem res. Serà de nit. El seu interés està en que la banda de totalitat passarà per l’illa de Pasqua. Els moais seran sota l’ombra de la Lluna el dia 11 de juliol. Si us toca la loteria encara podeu gastar-vos els diners en el viatge. N’hi ha d’organitzats per agències de viatge o agrupacions astronòmiques. Avise, però. Prepareu la cartera que els viatges no són gens barat.

I al voltant del dia 14 de juliol tindrem una bonica agrupació de planetes i la Lluna al cel. Segur que algun il·luminat ens nomena la fi del món…

Segueix…

Els planetes seran els protagonistes de les nits de juliol. Venus, Mart, Saturn seran fàcilment visibles al cel disposats en línea. Just a la posta del sol, ja podreu veure el planeta Venus ben brillant per l’oest. A mesura que va fent-se fosc els altres planetes s’aniran encenent a la seua esquerra. Tots es trobaran a les constel·lacions del Lleó mentre que Saturn es trobarà a la Verge.

El dia 10 Venus es trobarà junt a l’estrella Regulus (α Leo) formant un duet celeste. La Lluna s’afegirà els dies 14, 15 i 16 a l’alineació planetària posant 4 objectes importants en un lloc ben reduït del cel.

Els planetes Venus i Mart s’aniran movent molt ràpidament pel firmament i això causarà que els últimes dies del mes formen amb Saturn un bell i petit triangle. Però això només serà un tast de l’agregació planetària del dia 6 d’agost. Però d’això ja en parlarem en l’apunt del mes que ve.

El planeta Júpiter es veurà eixir per l’est a partir de la 1:30 de la matinada a principis de mes però a finals el veurem ja des de les 23:30.

La Lluna serà quart minvant el 4 de juliol, nova l’11, quart creixent el 18 i plena el 26.

L’esdeveniment més important del mes serà, sense dubte, l’eclipse de sol que es veurà al llarg de tot el Pacífic el pròxim 11 de juliol. La banda de totalitat no tocarà terra en pràcticament cap lloc. Només alguns illots en seran afortunats. L’única illa important que es trobarà sota l’ombra de la Lluna serà l’illa de Pasqüa, famosa pels moais, gegantesques escultures que miren, cap a l’est, la mar. El dia 11 de juliol l’únic hotel que hi ha té totes les seues habitacions plenes des de fa mesos. A més està completament prohibit acampar a l’illa. Així que si no s’ha reservat res, l’única manera d’anar-hi és viatjar des de Xile en avió, observar l’eclipse i tornar el mateix dia a Xile.

La Vanguardia ha estat fet un especial sobre l’eclipsi durant els últims mesos. Podeu veure-ho ací. I si encara podeu i voleu anar, no espereu més i mireu aquesta pàgina, per exemple.

Ja en parlarem més quan s’aproxime la data.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de juliol 2010, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Foto: Moais a l’illa de Pasqua.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

El Sol negre

2

Eclipsi Sol Xina 1999

Així és com han vist el Sol els companys de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS) desplaçats a Xina per veure uns dels espectacles més bonics de la natura.

Els eclipsis de Sol es produeixen, entre altres causes, per una casualitat feliç: la Lluna i el Sol ocupen el mateix en el cel, mig grau d’angle, uns 30 segons angulars.

I és que el Sol és molt més gran que la Lluna, exactament unes 400 vegades més gran, però resulta que es troba a unes 400 vegades més lluny de la Terra que el nostre satèl·lit natural. De manera que les grandàries i les distàncies mútues és compensen i fan que els dos astres resulten iguals a la visió humana. Ara cal només que es superposen de tant en tant per tindre completa la festa.

Els companys de l’AAS conten al seu bloc les tensions abans de la totalitat per uns veïns molestos i per uns núvols amenaçadors i la seua alegria durant la totalitat. Fins i tot els centenars de libèl·lules deixaren de volar.

Una hora després de la fase de totalitat una pluja torrencial no els deixà acabar de veure la fase de parcialitat però l’objectiu estava complert.

Podeu saber-ne més al bloc eclipsechina2009.blogspot.com

Foto: Eclipsi total a Anji, Xina. AAS

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari