Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Eclipsi

Aquesta matinada eclipsi de Sol

0

Muralla xinesa 1999

Els que tinguen la sort d’estar ara a la part central de la Xina podran gaudir d’un preciós eclipsi de Sol d’una durada excepcional. A casa nostra l’eclipsi no serà visible. Només els habitants de gran part d’Àsia i del Pacífic seran els testimonis del fenomen celeste.

Els habitants de Shanghai, i en general de tota la conca del Yangtzhé, podran veure com segons la mitologia xinesa el drac s’engul la Lluna per a més tard vomitar-la.

La durada serà més de 6 minuts ja que es dóna la circumstància que la Terra està prop del seu punt més allunyat del Sol, l’afeli, i, a més a més, la Lluna està en el seu punt més pròxim a la Terra, el perigeu. Això ens presenta una gran Lluna i un Sol petit que faran durar l’eclipsi més del normal.

Des de fa uns deu dies l’expedició de l’Agrupació Astronòmica de la Safor (AAS) recorre Xina i avui ha arribat al seu punt d’observació a la ciutat d’Anji. M’envien diàriament la crònica del dia que jo penge en el bloc del viatge.

Si esteu interessats en les aventures d’uns saforencs en terres de Xina punxeu en el següent enllaç: eclipsechina2009.blogspot.com

Encara que els articles venen signats per mi, jo només els he penjat tal com m’han arribat.

També podeu seguir per internet aquesta matinada l’eclipse en directe retransmés per l’expedició Shelios.

Imatge: La muralla xinesa el dia que anaren els membres de l’AAS. Un dia de mascletà?

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El cel de juliol 2009

0

Totalitat eclipsi

La constel·lació del mes és l’Escorpí, ésser enviat per Zeus per a matar el gegant caçador Orió. Volia castigar-lo per haver assetjat durant 5 anys les belles germanes Plèiades i la seua mare Pleione. Després el pare dels deus posà l’escorpí i Orió al cel però ben separats, un al cel de l’hivern i l’altre al de l’estiu per a que no es pugueren trobar mai més.Aquest mes tindrem la possibilitat d’observar simultàniament al cel els dos planetes gegants. Júpiter, que es troba a la constel·lació de Capricorn,  eixirà el dia 1 de juliol cap a les 0:15 min per l’est. Si al mateix temps mirem a l’oest, veurem encara el planeta Saturn prop de l’horitzó.

El planeta Saturn continua veient-se a la constel·lació de Leo però cada vegada, en avançar el mes, es veurà més dificilment ja que s’amagarà ben prompte després de la posta de Sol.

L’esdeveniment astronòmic més important serà l’eclipsi total de Sol a la Xina. El dia 22 de juliol la Lluna taparà completament el Sol. La llàstima, però, és que no serà visible des d’ací, ni tan sols com a eclipsi parcial.

Segueix…

La constel·lació del mes és l’Escorpí, ésser enviat per Zeus per a matar el gegant caçador Orió. Volia castigar-lo per haver assetjat durant 5 anys les belles germanes Plèiades i la seua mare Pleione. Després el pare dels deus posà l’escorpí i Orió al cel però ben separats, el primer al cel de l’estiu, l’altre al de l’hivern, per a que no es pugueren trobar mai més.

El cel estarà presidit per el gran triangle estival, format per tres de les estrelles més brillants, Altair, de l’Àguila, Vega, de la Lira, i Deneb, del Cigne. Mireu a l’est quan es faça de nit i veureu molt bé aquest asterisme.

Aquest mes tindrem la possibilitat d’observar simultàniament al cel els dos planetes gegants. Júpiter, que es troba a la constel·lació de Capricorn,  eixirà el dia 1 de juliol cap a les 0:15 min per l’est. Si al mateix temps mirem a l’oest, veurem encara el planeta Saturn prop de l’horitzó.

El planeta Saturn continua veient-se a la constel·lació de Leo però cada vegada, en avançar el mes, es veurà més dificilment ja que s’amagarà ben prompte després de la posta de Sol. El dia 25 tindrem un bell encontre de Saturn amb un tall fi d’una lluna de 3 dies.

El dia 11 tindrem un encontre pròxim de Júpiter amb la Lluna. Busqueu el nostre satèl·lit després de la mitjanit i molt a prop veureu Júpiter.

Abans de l’eixida del Sol veurem Mart (dalt) i Venus (baix) prop de Taure i de l’estrella Aldebaran. El dia 15 faran un triangle amb ella. Després tindrem un trio, Mart, Aldebaran i Venus. El 18 la Lluna s’afegirà i el 19 la Lluna, Venus, Aldebaran i Mart formaran un quadrat.

Els últims dies del mes tindrem Mart entre les banyes de Taure i Venus al nord d’Orió.

El 28 de juliol, i sempre des d’un lloc fosc, podreu veure la pluja d’estels anomenades Delta Aquarides. No és molt intensa. Si ens allunyem de llocs il·luminats, podriem veure fins a 20 meteors per hora.

L’esdeveniment més important del mes és, però, l’eclipsi total de Sol a la Índia i la Xina. Encara que no serà visible des de les nostres terres uns quants companys de l’Agrupació Astronòmica de la Safor hi aniran i des de les proximitats de Shanghai observaran el matí del dia 22 de juliol com la Lluna tapa el Sol durant més de 7 minuts, la qual cosa el converteix en l’eclipsi solar més llarg del segle XXI.

Per als que no podrem acompanyar-los i per augmentar la nostra sana enveja, s’ha creat un bloc per a seguir quasi en directe el viatge turistico-científic per terres xineses.

El bloc eclipsechina2009.blogspot.com serà actualitzat diariament des dels llocs on vaja l’expedició valenciana. En continuarem parlant….

Imatge: Predicció de l’eclipse per Fred Espenak, NASA’s GSFC.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Eclipsi de Lluna a Ca les Senyoretes

5
Publicat el 23 d'agost de 2008

L’observació de l’eclipsi de Lluna a Otos va ser l’objecte d’una nova Nit Temàtica a Ca les Senyoretes.

La Lluna, en el seu camí al voltant del Sol, va entrar en l’ombra terrestre el passat dia 16 d’agost. L’eclipsi, però, no va ser total. El nostre satèl·lit no va entrar completament en la foscor i es produí, per tant, només un eclipsi parcial de Lluna.

Vaig anar a Ca les Senyoretes d’Otos (la Vall d’Albaida), convidat per l’escriptor Joan Olivares per participar en la seua nova Nit Temàtica. Tres telescopis van seguir pas a pas l’evolució de l’eclipsi parcial i van permetre al nombrós grup de persones presents gaudir de la visió d’un dels espectacles més bonics de la natura.

Durant tot el dia el cel havia estat totalment cobert però pocs minuts abans de l’esdeveniment el cel es va aclarir de núvols. Tanmateix la Lluna va romandre amagada darrere de l’única zona amb núvols, tot just en direcció al cim del Benicadell, així que la primera part de l’eclipsi no va ser possible veure-la.

Però tot s’arreglà al final. Tothom va poder gaudir del joc furtiu d’ombres entre el Sol, la Terra i la Lluna.


Segueix …

Arribe a Otos a les 9:20. La rotonda d’entrada al poble està acabada finalment i la connexió amb la carretera de Gandia i Olleria ja és completa.

A Ca les Senyoretes ja hi ha gent esperant. La Lluna, però encara no ha eixit de darrera del Benicadell.

Els dos telescopis que porte els munte ràpidament i amb el programa de cerca automàtica “autostar” troben sense massa problemes el planeta Júpiter que passeja majestuós damunt la Serra del Benicadell. A través dels oculars veig dos satèl·lits a cada banda, encara que Ió es troba en eixe moment eixint de darrere el planeta rei, quasi pegat a ell encara. Pel Meade ETX 70 mm de Lidl el planeta mostra pocs detalls però amb el ETX 125 mm les bandes de núvols apareixen definides, amb estructura i tot. La nit no ha quedat perfecta, però. Hi ha un poc de turbulència i un vent fluix.

Amb el telescopi que Joan Olivares ja havia muntat i amb els dos que he portat ja donem l’abast per a que tota la gent que ha vingut al sopar de la Nit Temàtica puga veure sense problemes el fenomen més esperat, l’eclipsi parcial de Lluna.

La Lluna, però, és vergonyosa. S’amaga darrere de l’única zona amb núvols del cel, tot just en direcció al cim del Benicadell. Són les 22 h i cal gaudir del sopar que ha preparat Assumpció i la Lluna encara no s’ha deixat veure. L’entrada de la Lluna en l’ombra de la Terra ja s’està produint però la llum lunar només enllumena els núvols per darrere. Caldrà esperar el final del sopar.

Sopem amb els altres assistents. Els pares d’una xiqueta que vol ser astrònoma i l’amic Joan són el nostres companys de taula. Al sopar veig que falten els sopadors habituals Pep Alminyana i Àngel Canet que no fallen mai. Tampoc estan els que venen de tant en tant. Avui justament, Paco Muñoz canta a la plaça de bous de Bocairent i els seus amics no volen faltar a la cita.

Ja durant el sopar la Lluna ha pujat el suficient per a eixir de darrere els núvols i mostrar finalment el mos que li ha causat l’ombra terrestre. La part enllumenada pels rajos de Sol es mostra brillant mentre que la zona enfosquida és de color rogenc a causa dels rajos solars que li arriben a través de l’atmosfera terrestre. Són les 23:10, el màxim de l’eclipsi que en aquest moment tapa un 81% del disc lunar. Faig unes fotos i explique a qui pregunta el mecanisme de l’eclipsi.

Quan tots ja han sopat, Joan prepara la pantalla i el projector i amb l’ordinador engegue la presentació de l’explicació de la formació dels eclipsis de Lluna. És veritat que explicar en dos dimensions els moviments de la Lluna al voltant de la Terra és complicat. Però, més complicat encara és fer notar que l’òrbita lunar es troba inclinada 5º respecte al pla que forma l’òrbita de la Terra al voltant del Sol. Aquest fet és la causa que els eclipsis no es produesquen cada 15 dies, en cada lluna nova (eclipsi de Sol) o en cada lluna plena (eclipsi de Lluna) sinó de manera molt esporàdica. Vegeu un post anterior per a més explicació.

Joan Olivares trau un enginyós artefacte que simula en tres dimensions les òrbites terrestre i lunar. Sembla que la gent ho entén.

Faig notar com els eclipsis de Lluna han estat usats pels antics grecs per determinar la forma de la Terra. Encara que és un fet poc sabut, la forma esfèrica del nostre planeta és coneguda des de fa més de 2500 anys. La idea que els antics, pobrets, pensaven que la Terra era plana és totalment errònia. Només els ignorants o la gent del poble baix podia pensar d’aquesta manera. Si l’ombra de la Terra és circular com es veu sobre la Lluna en els moments dels eclipsis de Lluna, la Terra, que enllumenada pel Sol produeix aquesta ombra, ha de ser, per força, esfèrica.

Acabada la xerrada encara tenim temps de veure les últimes fases de l’eclipsi. La Lluna, movent-se cap a l’est, va deixant l’ombra terrestre i torna a rebre els rajos solars sense impediments. Torna, en tot el seu esplendor, la Lluna plena.

A banda de la Lluna, els telescopis mostren també el planeta Júpiter. Ió i Europa envolten de ben prop el planeta, els altres satèl·lits es troben més lluny.

La llum de la Lluna plena fa molt brillant el cel. És inútil observar qualsevol objecte de cel profund. Fins i tot la galàxia d’Andròmeda, que es presenta per l’est, es troba reduïda a una minúscula i dèbil boirina.

Ja és la una passada. L’eclipsi ja és història i la gent ja va marxant. Ens acomiadem dels amos de la casa amb el goig d’haver presenciat un bell encontre celeste.

Foto del post: Joan Olivares observant la Lluna. Enric Marco
Fotos adjuntes: Diverses fotos dels assistents i una composició d’imatges de l’eclipsi. Enric Marco
Més fotos: Assistents i la Lluna eclipsada. El Tap. Suplement de Vilaweb Ontinyent. Joan Olivares

Astronomia en la Llum de les Imatges, Xàtiva 2007

3
Publicat el 28 d'agost de 2007

Xàtiva Llum Imatges

La visita a Xàtiva per veure l’exposició La Llum de les Imatges ha estat un plaer en aquest mes de sol i platja al principi i de pluja i vent al final. No pretenc explicar l’exposició, d’altra part altament recomanable, sinó contar alguns elements astronòmics d’algunes obres que m’han sorprés gratament.

La Llum de les Imatges, Lux Mundi, Xàtiva 2007, patrocinada per la Generalitat Valenciana ha dut a terme una campanya de recuperació artística, prèvia a l’exposició, que ha restaurat sis edificis monumentals i 157 obres d’art, entre pintures, escultures, teixits, orfebreria i documents, la majoria de Xàtiva, de la Costera i de les comarques pròximes de la Ribera Alta i la Safor. La web institucional és indecent per la poca informació que porta. En  aquesta web podem trobar més dades.

La Col·legiata de Santa Maria de Xàtiva, coneguda com la Seu, aloja la major part de les obres restaurades. Entre elles podem veure la taula de Sant Sebastià, de Joan Reixach (Jacomart) datada cap a 1460. Tradicionalment sempre s’ha cregut que representa al poeta Ausiàs March encara que estudis més moderns ho descarten.

Però el que m’ha portat a escriure aquest apunt són dues obres que presenten aspectes astronòmics que voldria destacar. No puc aportar cap imatge ja que està totalment prohibit fer fotografies de les obres així que ens haurem d’acontentar amb les meues explicacions.

Calvari-MontesaLa primera obra és una crucifixió datada a finals del segle XV. No recorde l’autor però si que recorde que prové de l’església de la Nostra Senyora de l’Assumpció de Montesa (la Costera). Crist es troba crucificat i allà dalt al cel, al cantó superior esquerra apareix un Sol eclipsat per una Lluna fosca. Al voltant del disc lunar es veu la llum tènue de la corona solar. La representació de l’eclipsi total de Sol està molt ben aconseguida, molt realista, com si l’autor n’hagués observat algun al llarg de la seua vida. Actualització: Taula de Montesa.

L’altra obra que vull comentar és una peca d’orfebreria del segle XVIII d’autor anònim que prové de l’església de Sant Pere de Tavernes de la Valldigna. És una safata de plata que al seu mig té pintada una escena marinera amb un vaixell veler de diversos pals ja prop de terra mentre a l’horitzó, per l’esquerra, és veu un Sol eixint, amb una cara riallera.  Mentre tant, per la dreta, una fina lluna, en forma de C, es troba alta al cel. És per tant una escena d’una eixida de Sol, correctament representada, amb la llum del Sol enllumenant la Lluna per l’esquerra. Tot és com ha de ser, no com solen ser les representacions actuals de la Lluna, un exemple de les quals ja vaig comentar a un apunt anterior.

Aquestes obres m’han fet reflexionar sobre la manera en la qual els nostres avantpassats veien els fenòmens naturals. Acostumats a veure el cel nocturn, sense contaminació lluminosa, amb la poca llum que feien les espelmes, els fenòmens de la volta celeste no els eren aliens. Les estrelles, les constel·lacions i la posició dels planetes eren qüestions de cultura popular.

Ara tenim just el contrari. Dins de les ciutats els xiquets ja no saben que amaga la volta de color taronja del cel. A més, la gent que ix al carrer ho fa sota la llum protectora dels fanals. El coneixement del cel ha deixat de ser part de la educació bàsica.

Actualització (17 Setembre 2007)

Josep Lluís Cebrián i Molina, historiador i autor de diversos textos en l’exposició Llum de les Imatges, Lux Mundi, Xàtiva 2007, m’envia un enllaç a la seua pàgina web on es pot admirar la taula de Montesa. S’hi pot veure clarament el Sol eclipsat com deia jo més amunt. Aquesta representació del Sol eclipsat té l’origen en l’evangeli de Sant Lluc als versicles 23, 44-46:

Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la vesprada: el sol s’havia amagat. Llavors la cortina del santuari s’esgarrà pel mig.

Jesús va cridar amb tota la seua força:

-Pare, confie el meu alé a les teues mans.

I havent dit això, va expirar. 

Ara, gràcies a Josep Lluís Cebrián i Molina podem gaudir d’aquestes belles taules gòtiques. Però mai podrà suplir la visita en directe a l’exposició i a la ciutat de Xàtiva que enguany compleix 300 anys de la seua destrucció a mans de les tropes felipistes.

Addenda. Text sobre el Calvari de Montesa  de Josep Lluís Cebrián.

Publicat dins de Societat i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

Èxit de participació en l’observació popular de l’eclipsi anular del 3 d’octubre 2005

0


Més de 3000 persones observaren el fenomen astronòmic més important de l’any al Campus de Burjassot de la Universitat de València. L’observació popular de l’eclipsi anular de Sol el passat dia 3 d’octubre de 2005 va ser organitzada pel Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València a l’Aula d’Astronomia, situada a l’edifici Jeroni Muñoz.

Es van utilitzar dos telescopis per a veure l’esdeveniment: un solar, que projectava la imatge del sol sobre una pantalla translúcida a l’aula docent, i un altre òptic, que projectava la imatge del sol sobre una pantalla en la cúpula de l’estació d’observació. Una webcam captava aquesta última imatge i la posava a la disposició de tothom en internet en la pàgina web de l’Aula.

A més, els estudiants de l’ADR de Física van posar els seus telescopis a l’abast del personal del Campus i del públic en general. Van instal·lar dos telescopis a la plaça central del Campus, un altre davant l’edifici de Farmàcia i un altre en una de les terrasses de l’edifici d’investigació.

Es van habilitar dues sales multimèdia del Campus per veure l’eclipsi a través de la xarxa informàtica de la Universitat. Una era el Saló de Graus de la Facultat de Matemàtiques amb capacitat per a 90 persones i l’altra el Saló d’Actes de la Biblioteca de Ciències amb capacitat per a 300 persones.

La idea inicial era que els participants en les activitats visitaren, un rere l’altre, tots els punts d’observació de l’eclipsi: telescopi solar i telescopi òptic de l’Aula, telescopis de l’ADR i sales multimèdia del Campus. Però ja a les 9:00 hores notàrem que la web de la Universitat estava caiguda o donava un accés molt lent. Així que les sales multimèdia no pogueren ser utilitzades ja que no rebien el senyal enviat des de la cúpula. Així doncs, es va haver de suspendre aquesta part de l’activitat.

La multitud d’accessos a la citada web va sobrecarregar la línia i va fer caure la xarxa. En finalitzar l’eclipsi, cap a les 12:30 hores, s’havien produït 6009 accessos amb èxit a la web. Quantes persones ho haurien intentat sense èxit?

A les 9:00 h arribaren els membres de l’Associación Rusadir de Astronomia de Melilla que venien ací per a observar el fenomen en una terrassa de l’Aula d’Astronomia. Un grup d’unes 15 persones portaren els seus telescopis i càmeres per captar els instants en què la lluna cobria el sol i ho van voler fer precisament en el Campus de Burjassot perquè un dels membres era antic alumne de la titulació de Física de la nostra Universitat.

Des dels primers moments de l’eclipsi, a les 9:42 h, els estudiants, PDI i PAS del Campus van començar a acostar-se a les instal·lacions de l’Aula per tal de gaudir tots junts amb l’espectacle de la conjunció dels dos astres.

Cap a les 10 hores vingueren els 4 col·legis que havien concertat la visita amb l’organització de l’observació: CP Lluís de Santàngel del Saler, CP Campanar de València, IES Vicent Andrés Estellés de Burjassot i Colegio San Roque de Benicalap. En total vingueren uns 250 xiquets i xiquetes dels cursos compresos entre 5è de primària i 2n de Batxillerat.

Érem conscients que la seguretat era un element essencial en l’observació de l’esdeveniment i la millor manera de gaudir de l’eclipsi. Per això, ja des de les 9:00 h el personal d’administració del Departament d’Astronomia i Astrofísica va repartir més de 3000 ulleres d’eclipsi entre tots els estudiants universitaris, PDI i PAS del Campus, així com també als escolars convidats a presenciar el fenomen amb nosaltres. Gràcies Reme, Feli i Manel.

Poc a poc s’acostaven les 11 h, moment previst per a l’inici de l’anularitat, i la gent començava a situar-se a les terrasses de l’Aula i a les altres terrasses de l’edifici Jeroni Muñoz, així com també a les zones enjardinades del Campus. A l’instant en què la lluna entrà totalment a l’interior del disc solar, el silenci s’apoderà de tothom. Només se sentia el soroll dels cotxes de la pista d’Ademús. Diversos aplaudiments i algunes expressions de grata sorpresa se sentiren pertot el campus. El cel tenia en aquests moments una lluminositat tènue i estranya, que ningú de nosaltres no havia experimentat mai. La gamma de colors era ben diferent a la d’una hora abans, mentre que es notava una lleugera frescor per la davallada de la temperatura en uns dos o tres graus. Es veien moltes cares emocionades que gaudien d’un espectacle únic.

Passat el moment de l’anularitat va seguir la fase de parcialitat. La gent continuava pujant a l’Aula per veure les projeccions dels telescopis, fins que cap a les 12 hores, a poc a poc, va anar deixant l’Aula i les terrasses buides per tornar-se’n a les seues ocupacions quotidianes. Però, això si, tots amb unes cares plenes d’alegria per haver pogut gaudir de l’eclipsi anular de 2005.

A les 12:29 la lluna s’enretirà per complet de davant del sol. Els últims visitants deixaren les nostres instal·lacions i nosaltres aturàrem els nostres telescopis.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

L’eclipsi del 3 d’octubre 2005

0

El pròxim dilluns 3 d’octubre de 2005 la natura ens oferirà un dels seus espectacles més insòlits. La Lluna se situarà exactament davant del Sol produint un eclipsi.

La Lluna gira al voltant de la Terra en uns 28 dies en una òrbita el·líptica. La diferència entre el punt més allunyat i el punt més pròxim a la Terra és de tan sols 22 000 km. Així doncs, l’angle sota el qual veiem el diàmetre lunar varia lleugerament segons on es trobe aquesta.

Quan la Lluna és entre el Sol i el nostre planeta, la veurem obscura des de la superfície terrestre. Es tracta de la lluna nova. Uns 15 dies després haurà fet la meitat de la seua òrbita al voltant de la Terra i se situarà alineada amb aquesta i el Sol. La Terra es troba al mig i des de la seua superfície observarem la Lluna brillant. És la fase de lluna plena.  Aquest ball al voltant de la Terra defineix el pla de l’òrbita lunar.

La Terra també es mou per l’espai en una òrbita el·líptica definint el pla de l’òrbita terrestre, també anomenat pla de l’eclíptica.

El pla de l’òrbita lunar està inclinat respecte al de l’eclíptica uns 5º. La Lluna normalment passa per dalt o per baix del Sol en lluna nova i per dalt o per baix de l’ombra terrestre en lluna plena. El dos plans es tallen formant una línia anomenada línia de nodes. Ara si la lluna nova es produeix prop de la línia de nodes l’alineament del Sol amb la Lluna serà perfecte i es produirà un eclipsi total de Sol. Si la lluna plena ocorre prop de la línia de nodes, aleshores la Lluna entrarà dins de l’ombra de la Terra. Serà un eclipsi total de Lluna.

En un eclipsi de Sol la Lluna va cobrint a poc a poc el Sol. Pocs segons abans d’ocultar-lo s’observen les perles de Baily, punts lluminosos al voltant del perfil de la Lluna, produïdes per la llum solar que s’infiltra per les valls lunars. Després, en el moment en què la Lluna cobreix completament el Sol, es fa de nit, la temperatura baixa i fins i tot els ocells se’n van a dormir. La Lluna es mou en la seua òrbita, així que anirà tapant el Sol sobre distintes regions de la superfície terrestre formant una banda de totalitat amb una amplària d’uns centenars de quilòmetres. En aquesta banda el Sol es veurà eclipsat i a les zones adjacents es veurà parcialment eclipsat.

Un eclipsi de Sol passa per les següents etapes:

Primer contacte: moment en què els discos lunar i solar es toquen. Comença l’eclipsi.

Segon contacte: moment en què el disc lunar entra totalment dins del disc solar.

Màxim: moment en què el disc lunar està centrat sobre el disc solar.

Tercer contacte: moment en què els discos lunars i solars es tornen a tocar.

Quart contacte: moment en què el disc lunar ix completament de damunt del disc solar.  És el final de l’eclipsi.

Els eclipsis de Sol són realment molt escassos. El segle passat només se’n van veure dos al País Valencià. Així, el 28  de maig de 1900 se n’observà un al Baix Vinalopó. I ara fa 100 anys, el 30 d’agost de 1905, a les comarques de Castelló es va veure l’altre. Caldrà esperar fins el 12 d’agost de 2026 per tornar a repetir l’experiència.

El pròxim dia 3 d’octubre la Lluna tornarà a tapar el Sol però no ho farà completament. Així, en el moment de l’alineament, la vora del Sol serà visible i, en conseqüència, el Sol ens apareixerà com un anell brillant molt prim al cel. Serà un eclipsi anular de Sol. La Lluna presentarà un diàmetre aparent més menut en trobar-se en el punt més llunyà de la seua òrbita.

L’eclipsi començarà sobre l’Atlàntic Nord, entrarà a la península ibèrica per Galícia, després recorrerà el nord de Portugal, el centre d’Espanya, passant pel País Valencià on el veurem com a anular entre les poblacions de Nules i Santa Pola.  Al sud d’Eivissa i Formentera també s’observarà. Després la banda d’anularitat recorrerà Àfrica, finalitzant a l’oceà Índic.  Fora d’aquestes zones l’eclipsi serà parcial.

La banda d’anularitat tindrà uns 185 km d’amplària. La durada del màxim serà d’uns 4 minuts en el centre de la banda i anirà disminuint progressivament fins a uns pocs segons en les seues vores.

La Safor serà una de les millors zones per a l’observació de l’eclipsi anular. Poblacions com Ròtova, Alfauir i Ador estan completament en la línia central. Gaudiran d’uns 4 minuts d’anell solar al cel, amb el Sol tapat en un 96%. En altres poblacions de la comarca la durada de l’observació serà menor en uns segons.

Contactes Primer contacte Segon contacte Màxim eclipsi Tercer contacte Quart contacte
Hora (hh:mm:ss) 09:42:10 10:59:59 11:02:04 11:04:08 12:29:54

Hores oficials en hores, minuts i segons de les etapes de l’eclipsi a la ciutat de Gandia. En els altres pobles de la Safor els temps varien pocs segons. Podem veure la llista completa dels temps per a totes les poblacions del País Valencià i de l’estat espanyol.

Cal observar l’eclipsi de manera segura. En un eclipsi de Sol la llum solar disminueix molt però pot encegar-nos si el mirem directament. Per això no s’ha de mirar mai al Sol. No hem d’utilitzar tampoc telescopis ni prismàtics. Aquests aparells són lupes sofisticades que recullen molta llum i la concentren en un punt. Si mireu amb ells el Sol la retina del vostre ull es cremarà en menys d’un segon. I la lesió és irreversible.

La manera més segura i fàcil d’observar el Sol en qualsevol ocasió és fer-ho per projecció. El telescopi (o prismàtics) s’encara cap al Sol i la imatge que forma es projecta sobre una pantalla, per exemple una cartolina blanca. Així estareu segurs i molta gent ho podrà veure al mateix temps. És convenient posar també alguna mena de para-sol per fer ombra a la pantalla i millorar la visualització de la imatge projectada.

Una altra manera de veure-ho amb seguretat és observar la nostra estrella a través d’un vidre o filtre de soldador de grau alt (12 o 14). Tanmateix les qualitats òptiques d’aquests vidres no són massa bones. És molt millor utilitzar unes ulleres d’eclipsi. Són ulleres amb un plàstic especial que filtra les radiacions nocives del Sol. El plàstic no ha de tindre talls ni rascades per a ser segur.

L’Agrupació Astronòmica de la Safor ha organitzat diverses activitats al voltant del dia de l’eclipsi. Ha confeccionat tríptics d’informació, acaba d’inaugurar  una exposició a la Biblioteca de Gandia i observarà el fenomen a la platja d’aquesta ciutat. Es pot trobar més informació a la seua web (www.astrosafor.net).

La Universitat de València ha organitzat en l’Aula d’Astronomia l’observació del fenomen  utilitzant els seus telescopis i ho transmetrà per internet en quasi directe.

Més informació pot trobar-se a la pàgina de Fred Espenak, NASA/Goddard Space Flight Center (sunearth.gsfc.nasa.gov/eclipse/eclipse.html).

Més informació: Fullet informatiu de l’eclipsi anular de Sol del 3 d’octubre 2005. Universitat de València.

Publicat dins de El Sol i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

El cel de setembre de 2005

0

El mes de setembre permet encara observar el gran triangle estival format per Vega, Deneb i Altaïr, estrelles principals de les constel·lacions de Lira (Lyra), Cigne (Cygnus) i Àguila (Aquila), respectivament. Aquest triangle és senyal inequívoc que estem en estiu i a les hores indicades el tindrem situat aproximadament sobre el nostre cap.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de setembre de 2005, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a les vostres espatles en la carta, l’Est (E) es trobarà a la vostra esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel.

Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

El mes de setembre permet encara observar el gran triangle estival format per Vega, Deneb i Altaïr, estrelles principals de les constel·lacions de Lira (Lyra), Cigne (Cygnus) i Àguila (Aquila), respectivament. Aquest triangle és senyal inequívoc que estem en estiu i a les hores indicades el tindrem situat aproximadament sobre el nostre cap.

Lira es troba, per tant, encara molt alta en el cel. Aquesta petita constel·lació és un record de l’instrument musical que segons la tradició grecoromana inventà Mercuri però que finalment anà a parar a mans d’Orfeu. Aquest va utilitzar la lira en l’expedició dels Argonautes i desprès amb ella amansí a Cerberus, guardià de l’infern, per salvar la bella Eurídice. Els àrabs, però, hi veien un ocell en la constel·lació. Per això hi ha la tradició de parlar de l’ocell lira.

L’estel més important de Lira és Vega. La seua llum blanca de tonalitats blavoses presideix el cel estival pràcticament dalt del nostre cap a la mitjanit. Vega amb un diàmetre d’uns quatre milions de quilòmetres és quasi 3 vegades més gran que el Sol. Lira, però, amaga una sorpresa. Si observem amb un telescopi, entre les dues estrelles del costat inferior del rombe que forma la constel·lació, trobarem la nebulosa de l’Anell, un eteri núvol circular amb aparença de fum. En realitat es tracta del resultat de la mort d’una estrella de poca massa que va expulsar gran part de la seua matèria i va formar una immensa bambolla. El que ha quedat al centre és un estel molt dens, un nan blanc.

El 23 de setembre el Sol creuarà l’equador celeste passant de l’hemisferi nord al sud celeste. Aquest dia el Sol eixirà exactament per l’est i es pondrà exactament per l’oest. Si tenim la curiositat de plantar un pal a terra i anar marcant l’extrem de l’ombra del Sol al llarg del dia veurem que aquesta forma una línea recta que va de l’est a l’oest. Això només passa dues vegades a l’any, aquest dia i el 21 de marc, els dies dels equinoccis. A més, el dia i la nit duren exactament el mateix: 12 hores.

Poc després de la posta del Sol, els primers dies de setembre continuarem veient els planetes Venus i Júpiter, junts, però cada vegada més prop de l’horitzó oest. El dia 7 i 8 de setembre veurem una lluna creixent alineada amb els dos planetes. Venus continuarà situat a prop de l’horitzó durant tot el mes.

A partir de la mitjanit, s’observarà molt bé el planeta Mart sobre l’horitzó est, que anirà augmentant la seua altura dia a dia. El seu color rogenc es veurà cada vegada més brillant fins a la seua màxima aproximació a la Terra a finals d’octubre. Els primers dies de setembre podrem veure Saturn i Mercuri abans de l’eixida del Sol.

Cap al dia 10, Mercuri ja es trobarà molt prop de Sol i serà inobservable. El dia 1 la Lluna estarà entre Mercuri i Saturn mentre que el 28 de setembre la Lluna i Saturn es trobaran a només 4 graus i mig de distància angular.

La Lluna serà nova el dia 3, quart creixent l’11, mentre que el 18 de setembre estarà en fase de lluna plena. Finalment el 25 de setembre la Lluna presentarà l’aspecte de quart minvant.

Dos han estat els esdeveniments destacats del mes d’agost. Per una banda la represa dels llançaments dels transbordadors espacials, amb el vol del Discovery i el seu retorn a la Terra. L’estació espacial internacional necessita ser contínuament abastida i els transbordadors són fonamentals a tal efecte. Els problemes descoberts durant el vol han obligat la NASA a ajornar les pròximes missions. És previst que l’any 2010 deixen de funcionar definitivament, i prenguen el relleu una nova generació de transbordadors que els haurà de substituir. L’altre fet important ha estat el descobriment d’un nou cos més enllà de Plutó i més gran que aquest. La seua distància, dues vegades més lluny que Plutó del Sol, el situa en l’anomenat Cinturó de Kuiper, conjunt de milers de cossos gelats que orbiten el Sol i d’on vénen els cometes de curt període.

Que tingueu unes bones observacions. I prepareu-vos per a l’espectacle de l’eclipsi anular de Sol del 3 d’octubre. Ja en parlarem.

Figura: Mapa celeste per al mes de setembre. Vàlid per al dia 1 de setembre a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari