Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

7 de gener de 2023
0 comentaris

Un papa incomprès però necessari

Moltes de les coses que s’estan dient i escrivint aquests dies en ocasió de la mort de Benet XVI constitueixen una preciosa radiografia, bastant aproximada a la realitat, del que és la nostra societat i de la seva relació amb la religió i l’espiritualitat, una relació caracteritzades per la incomprensió i per una palmària manca d’interès per revertir-la. El decés del cardenal Ratzinger ha generat les ja previsibles crítiques desfavorables, provinents de sectors ideològics ben diversos, cap a la seva persona i posicionament intel·lectual i doctrinal. Ja ens les sabíem, des de recalcar el seu pas per la Congregació per a la Doctrina de la Fe (la que abans es coneixia com Inquisició, en una nota a peu de pàgina que no falla mai, ni una vegada) fins al seu fracàs a l’hora d’abordar el greu problema dels casos de pederàstia a l’Església, passant per una certa comprensió pels sectors preconciliars o tridentins o recordant el seu passat a les Juventuts nazis, una circumstància biogràfica perfectament aclarida i justificada però que convenia treure de nou a col·lació.

Aquesta obsessió per posar en lletra ben grossa els aspectes més foscos en principi controvertits de la biografia d’un home amb clarobscurs, com la de qualsevol de nosaltres, prové de sectors que, curiosament o no tant, es troben ben allunyats del fet religiós, de l’espiritualitat d’una part de la població i en definitiva de la vivència de la fe, concepte per a ells al·lienígena. No només n’estan allunyats, no només els son incomprensibles, és que a més no fan cap esforç d’acostament, sigui des de la curiositat intel·lectual, sigui des d’una concepció humanista de la comprensió de l’altri, sigui des d’un intent de trobar alternatives a un nihilisme on dubto que se sentin còmodes del tot, malgrat les aparances. Des de la llunyania i la incompresió, gosen esmenar, condemnar o ridiculitzar, segons els casos, les idees, els textos i els arguments de Joseph Ratzinger, el millor teòleg viu fins la setmana passada i un home amb una brillant producció en aquesta matèria difícil d’entendre en la seva plenitud i significació en un mon tan materialista com el nostre.

Benet XVI passarà a la història, crec jo, per la seva aportació als intents de posar fre o com a mínim posar en qüestió el relativisme i determinats aspectes del que coneixem com a postmodernitat. Aquesta va ser des del seu inici tota una revolució intel·lectual indiscutiblement atractiva, amb propostes brillants i suggerents a tenir en compte, però que se n’està fent darrerament una lectura a totes llums tergiversada i extrema (com es veu, tampoc la postmodernitat no és prou ben compresa) i que està donant fruits no desitjats en termes polítics i sociològics (l’escriptor Xavier Diez a El Mon d’avui en fa una esplèndida anàlisi). El posicionament de l’eclesiàstic alemany en contra del relativisme era i és un necessari crit d’advertiment contra una manera de viure i d’autoconcebre’s la societat, despullada de referents morals i de certeses inqüestionables, que Ratzinger reivindicava no com una imposició sinó com una treballada solució als neguits de l’home actual; uns referents i unes certeses, atenció, diferents dels dogmes, que son tota una altra cosa.

Amb la mateixa llibertat i respecte amb què defenso alguns aspectes específics de la biografia de Benet XVI, ho faig per atacar-ne d’altres. No estava gens d’acord amb els seus posicionaments entorn la sexualitat. Així ho he manifestat altres vegades en aquest bloc (aquí i aquí). Crec que estaven completament superats per l’evidència, la ciència i la història, i només una exagerada voluntat a ser coherent a qualsevol preu a la seva llarga trajectòria teològica explica la seva fèrria defensa d’aspectes com el paper de la dona a l’Església, la discriminació de gais i lesbianes o les disquisicions entorn del sexe i del gènere (on la postmodernitat, sigui dit de passada, també va bastant perduda darrerament).

[Imatge: arquebisbatdetarragona.cat; apunt en memòria de l’amic Toni, mort sobtadament dimecres passat]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!