Les aigües turbulentes

Avui, 31 d’agost, és el dia en què es considera tradicionalment que es produeix l’anomenada “operació retorn”, és a dir la data en què acaba l’agost, el mes prototípicament estival i vacacional, i les multituds disperses per aquests mons de Deu retornen als seus llocs de residència habitual. Els mitjans de comunicació, presoners de tòpics, clixés, estrets esquemes mentals i limitació de mitjans, solen reduir aquest fenomen social als embotellaments que es produeixen a l’A-7 de vehicles delerosos d’arribar a la conurbació barcelonina. L’eliminació dels peatges de Martorell no sé si haurà estat beneficiosa (perquè evitarà els colls d’ampolla que s’hi produïen constantment) o perjudicial (ja que la gratuïtat de la via farà que més cotxes hi circulin i per tant provoquin nous col·lapses), en tot cas és un tema que no em preocupa perquè ni visc a Barcelona ni tinc cotxe. Tinc aquesta doble sort.

Enguany, la meva particular “operació retorn” és d’un altre tipus, radicalment diferent. He decidit rescatar de l’oblit d’un calaix el meu rellotge de polsera, senzill, sense escarafalls tecnològics d’última generació, i tornar-lo a usar de forma habitual, obviant així l’absurd costum d’haver d’encendre el mòbil cada vegada que preciso saber quina hora és. És més senzill (i econòmic) alçar el braç esquerre i mirar la disposició de les dues busques per saber si faig tard o no a la següent activitat quotidiana.

Sempre que sigui raonable, guerra a les noves tecnologies!

[Imatge: joyeriacano.com]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!