Les aigües turbulentes

Què es commemora (o celebra, depèn) avui? El dia de la dona, de les dones o, incorporant els nous conceptes de l’arquitectura ideològica postmoderna, dia de les persones menstruants? Certament, el 8 de març arriba enguany caracteritzat per la desorientació, desunió, fins i tot enfrontament, en la gran família del feminisme. Vilaweb se’n fa ressò avui mateix, no m’ho invento. Ens arriben nous aires, sigui per plantejaments ideològics, sigui per plasmacions legislatives, sigui per accions administratives, que introdueixen més dubtes que certeses en el món dels sexes, dels gèneres i de la relació entre ambdós, i no és estrany el desori resultant. Les decisions polítiques dels darrers mesos, parlo ara de l’estat espanyol, així ho palesen.

En ple enfrontament entre les dues faccions suposadament progressistes del govern central, a compte de la potinera llei “només sí és sí”, i en vigílies de la jornada lila, l’ínclit president Sánchez es treu de la màniga una proposta per introduir obligatòriament la paritat en els consells d’administració de grans empreses. No caldria insistir-hi, però ho faré: aquesta mena de maniobres discriminatòries són contraproduents i acaben produint efectes contraris als buscats. Fer obligatòria la presència de dones en un col·lectiu humà és dir-los implícitament tontes (o casi), és considerar que no són prou capaces d’accedir a un càrrec o una funció per mèrit o capacitat, que se suposa que evidentment tenen. Ja passa amb les infaustes llistes electorals que, dit sigui de passada, si fossin obertes evitarien tots els problemes. A més, el fet d’introduir quotes per sexe acaba perjudicant les dones, que veuen barrat el pas a un lloc de representació o responsabilitat si també s’ha de respectar la quota d’homes… I tot això no deixa de ser parlar per parlar, perquè l’altra gran aportació progressista al xivarri general, la llei trans, distorsiona (desmunta fins i tot) la bastimentada treballosament construïda fins ara. Complir amb les quotes electorals o als consells d’administració serà tan fàcil com passar pel registre civil, d’aquí plora la criatura (feminista, sector tradicional) i així ho ha fet saber, amb les habituals dosis de xuleria i prepotència la presidenta madrilenya Ayuso, a qui en aquest cas no hi ha més remei que donar-li la raó.

Sexes, gèneres, condicions sexuals, identitats, sectors, ideologies… Tots estem crispats i enfrontats, parapetats en rígides posicions que ens semblen inamovibles. No fem prou l’esforç de distensió, d’empatia, de buscar punts en comú que ajudin a reduir, fins eliminar-les, les xacres que tots tenim en ment (violències, desigualtats, injustícies, fòbies diverses…). Hi ha maneres més eficaces que lleis fetes amb els peus, campanyes puerils o atemptats a la gramàtica, però per concretar-les i dur-les a la pràctica cal un ampli consens que ara no sé veure. Avui, 8 de març, una jornada tan significativa, si bé per motivacions cada vegada més imprecises, és un bon dia per conjurar-nos amb aquest propòsit.

[Imatge: dues sufragistes, mostra d’un feminisme d’una altra època, sens dubte més eficaç; ub.edu]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!