Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Ràdio i televisió

Tità, la lluna gegant de Saturn, a Onda Cero

0
Publicat el 26 d'agost de 2014

Gataca_Movie_Poster_BDilluns passat dia 25 d’agost, a partir de les 16:47, tornàrem a participar en el programa Jelo en verano d’Onda Cero, programa conduït per Arturo Téllez. La nostra contribució és setmanal, cada dilluns, i en l’espai de vesprada, parlem de diversos temes d’actualitat dins del camp de l’astronomia i astronàutica. Ahir, el meu company Fernando Ballesteros i jo parlàrem del satèl·lit Tità, la lluna gegant del planeta Saturn.

Tità és més gran que el planeta Mercuri i l’única lluna del Sistema Solar que compta amb una atmosfera significativa, descoberta per l’astrònom Josep Comas i Solà el 1908. L’atmosfera de Tità, densa i ataronjada, es compon principalment de nitrogen i és rica en metà i altres hidrocarburs. La seua composició química se suposa molt semblant a la de la primitiva atmosfera de la Terra primitiva, abans de la formació de la vida. A més a més compta amb un complet sistema de mars i rius d’hidrocarburs.

Enllaç a l’audio del programa (part 1, a partir del minut 47:33).

Imatge: Pòster de Gattaca, pel·lícula de ciència-ficció de 1997 protagonitzada per Ethan Hawke, Uma Thurman i Jude Law, i escrita i dirigida per Andrew Niccol. L’objectiu del protagonista del film és deixar la Terra i anar a Tità. Pel·lícula que tracta sobre la selecció genètica.

Publicat dins de Ràdio i televisió i etiquetada amb | Deixa un comentari

Els forats negres a Onda Cero

0
Publicat el 19 d'agost de 2014
blackholeDilluns passat dia 18 d’agost, a partir de les 16:48, tornàrem a participar en el programa Jelo en verano d’Onda Cero, programa conduït per Arturo Téllez. La nostra contribució és setmanal, cada dilluns, i en l’espai de vesprada parlem de diversos temes d’actualitat dins del camp de l’astronomia i astronàutica.

Ahir, el meu company Fernando Ballesteros i jo parlàrem dels forats negres, montre estel·lar que queda després de la mort d’un estel massiu. Un forat negre és un objecte tan massiu i compacte amb una gravetat tan intensa que ni la llum és capaç d’escapar. On estan els forats negres?, que passa quan te’n trobes un en un viatge galàctic. De tot això i més parlarem l’altre dia a la ràdio.Ací vos deixe l’enllaç per si teniu ganes i paciència per escoltar-me.

Enllaç a l’audio del programa (part 1, a partir del minut 48:00).

Foto: Pòster de la pel·lícula Black Hole (1979) dirigida per Gary Nelson per a Walt Disney Productions. Els actors són Maximilian Schell, Robert Forster, Joseph Bottoms, Yvette Mimieux, Anthony Perkins, i Ernest Borgnine. La música va ser composada per John Barry.

Publicat dins de Ràdio i televisió i etiquetada amb , | Deixa un comentari

L’Estació Espacial Internacional, això què és? a Onda Cero

0
Publicat el 12 d'agost de 2014
Dilluns passat dia 11 d’agost, aGravity partir de les 16:48, tornàrem a participar en el programa Jelo en verano d’Onda Cero, programa conduït per Arturo Téllez. Com ja vaig dir la setmana passada, la nostra contribució és setmanal, cada dilluns, i en l’espai de vesprada parlem de diversos temes d’actualitat dins del camp de l’astronomia i astronàutica.
Ahir, el meu company Fernando Ballesteros i jo parlàrem de l’Estació Espacial Internacional (ISS, en anglés), el laboratori científic i tecnològic que orbita la Terra cada 91 minuts. Qué fan els astronautes que hi viuen? s’hi pot pujar? qui l’ha construïda?  És fàcil veure-la des de la Terra? De tot això i més parlarem l’altre dia a la ràdio.
Ací vos deixe l’enllaç per si teniu ganes i paciència per escoltar-me.

Enllaç a l’audio del programa (part 1, a partir del minut 48:28)

Foto: Pòster de la pel·lícula Gravity d’Alfonso Quaron on l’Estació Espacial Internacional hi té un paper fonamental.

Publicat dins de Ràdio i televisió i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Púlsars, segon programa a Onda Cero

0
Publicat el 5 d'agost de 2014

contactDilluns passat dia 4 d’agost, cap a les 16:46 tornàrem a participar en el programa Jelo en verano d’Onda Cero, programa conduït per Arturo Téllez. Com ja vaig dir la setmana passada, la nostra contribució és setmanal, cada dilluns, i en l’espai de vesprada parlem de diversos temes d’actualitat dins del camp de l’astronomia i astronàutica.

El format és senzill. El meu company Fernando Ballesteros i jo encetem un diàleg sobre un tema i el desenvolupem durant uns 8 minuts explicant una mica totes les seues variants. Dilluns passat parlàrem dels púlsars, el residu que queda després de la mort de les estrelles massives. Objectes tan densos i compactes que un baló de futbol de la seua matèria pesaria un bilió de tones. Comencem, però, parlant de possibles senyals extraterrestres amb la pel·lícula Contact de Robert Zemeckis.
Ací vos deixe l’enllaç per si teniu ganes i paciència per escoltar-me.

Enllaç a l’audio del programa (part 1, a partir minut 46:45)

Foto: Pòster de la pel·lícula Contact de Robert Zemeckis amb la que comencem el programa.

Pedres que cauen del cel, primer programa a Onda Cero

0
Deep_Impact_posterDilluns passat a les 16:46 debutàrem en el programa Jelo en verano d’Onda Cero, programa conduït per Arturo Téllez. La nostra contribució serà setmanal, cada dilluns, i en l’espai de vesprada parlarem de diversos temes d’actualitat dins del camp de l’astronomia i astronàutica.
El format és senzill. El meu company Fernando Ballesteros i jo encetem un diàleg sobre un tema i el desenvolupem durant uns 8 minuts explicant una mica totes les seues variants.Dilluns passat parlàrem de les pedres que cauen del cel i del possible final de la humanitat. Ací vos deixe l’enllaç per si teniu ganes i paciència per escoltar-me (en castellà).Enllaç a l’audio del programa (part 1, a partir minut: 46:05 )

Foto: Pòster de la pel·lícula Deep Impact, amb la que comencem el programa.

Parlem d’astronomia a Onda Cero

0

Els astrònoms de la Unienric_fernandowebversitat de València Enric Marco i Fernando Ballesteros inicien hui dilluns 28 de juliol una col·laboració setmanal en el programa d’Onda Cero ‘Julia en la Onda en verano’ que continuarà durant tot el mes d’agost. L’edició d’estiu d’aquest programa d’àmbit estatal està dirigida per Arturo Téllez i des de hui dilluns comptarà amb un espai sobre astronomia que realitzaran els dos astrònoms de la Universitat de València.

Es tracta d’un espai de divulgació en què a través d’un diàleg entre els dos experts es tractaran temes com ara els impactes sobre la Terra i la possible extinció de la humanitat, la vida en l’Estació Espacial Internacional, els forats negres, o com passar un estiu fresquet a la vora dels mars de Tità .

Enric Marco i Fernando Ballesteros ja realitzen un programa sobre astronomia – ‘Ecos del Cosmos’– en la Ràdio de la Universitat de València (mediauni.uv.es/radio) i ha estat aquesta col·laboració i la difusió del programa a través de la Societat Espanyola d’Astronomia la que ha propiciat que l’equip d’Onda Cero contactara amb ells.

El programa ‘JELO en verano’, que durant l’hivern condueix Julia Otero, s’emet diàriament de 16 a 20 hores i l’espai d’astronomia ocuparà al voltant de 8 minuts i es podrà escoltar sobre les 16:40 hores.

Els astrònoms Enric Marco i Fernando Ballesteros inicien un espai de divulgació en Onda Cero. Web de la Universitat de València, 28 de juliol 2014.

Ecos del Cosmos: Música de les estrelles

0
Publicat el 29 de juny de 2014

En el programa de ràdio sempre hem tractat de mostrar les connexions entre l’astronomia i les altres àrees de la cultura humana. Aquestes connexions són fàcils de trobar en la música en la que les idees astronòmiques estan presents en moltes cançons d’estils molt diferents.

Són ben conegudes les obres de música clàssica dedicada al cel i als planetes, com ara Els planetes de Holst (Gustav Holst – Júpiter) però avui volem parlar de la música més popular, la que escoltem als dispositius mòbils, amb estils diferents (rock, punk, heavy …). Un senyal que l’astronomia i la seua germana l’astronàutica són de les poques ciències que han arribat a la societat. Avui parlarem de música i astronomia, amb aportacions ben conegudes i d’altres no tant, i, fins i tot, amb alguna sorpresa que no us deixarà indiferent. Avui Música de les estrelles, un Ecos del Cosmos ben musical per acomiadar la temporada.


Podcasdt, Ecos del Cosmos, 27 de juny 2014

Hui vos oferim un programa molt musical i fresquet per tal d’acabar la temporada. Com la música més popular tracta els temes astronòmics i els viatges a l’espai amb alguna sorpresa inesperada. I, a més, les nostres seccions habituals El cel a simple vista i el nostre Astroconcurs.

Llista de les cançons astronòmiques de les quals parlem al programa:

Gustav Holst – The Planets – Jupiter

Antonia Font: L’Univers és una festa

Frank Sinatra: Fly me to the Moon

Mike Oldfield – Save by a bell

Iron Maiden – When Two Worlds Collide

Galaxy Song – Monty Python’s The Meaning of Life

Ana Belen : Otro nuevo planeta

Jorge Drexler – Polvo de Estrellas

The Big Bang Theory Theme Song- Els Barenaked Ladies

La Oreja de Van Gogh – Europa VII

David Bowie – Space Oddity

Elton John – Rocket Man (HQ)1972

Please Mr Kennedy

Queen: A Night At The Opera – ’39 Brian May

Txarango – Batega (2014, Som?Riu)

As times goes by (Casablanca)

As times goes by (Versió original) Mavis Rivers

 

Publicat dins de Ràdio i televisió i etiquetada amb | Deixa un comentari

Ecos del Cosmos: Cràters a la Lluna

0
Publicat el 14 de juny de 2014

La Lluna, el satèl·lit natural de la Terra, és ben present al cel, sobretot quan està en fase de quart creixent o lluna plena. A aquest objecte celeste ja li dedicàrem un programa fa uns mesos però se’n mereix molts més. Objectiu de poetes i enamorats, des de sempre el nostre satèl·lit ha format part de l’imaginari col·lectiu, com podem escoltar amb la veu de Lorena Hernandez al principi del programa on conta la llegenda de Selene, la Lluna, i el seu amant Endimió.

Però que més podem dir des del punt de vista astronòmic? Per exemple que és l’únic objecte al cel del qual podem veure’n detalls a ull nu. Avui parlarem dels dibuixos de la Lluna i com aquests dibuixos han anat rebent noms. Noms de vegades estranys, confusos i de vegades pròxims. Històries que ens portaran ben lluny, a viatjar per la literatura i on alguna dona en serà la principal protagonista. Avui, la Lluna i els seus cràters.


Podcast, Ecos del Cosmos, 13 de juny 2014

Tornem a parlar de la Lluna, de la deessa Selene i del seu amant Endimió, però també dels seus cràters i muntanyes, i dels qui els posaren nom, sobretot de l’astrònoma Mary A. Blagg, amb referències a Jules Verne i Plutarc. Continuem amb el llibre Brahe i Kepler de M. Pilar Gil. I a més, la nostra secció habitual Actualitat astronòmica i el nostre astroconcurs.

 

Operació Lluna

0
Publicat el 12 de juny de 2014
http://www.youtube.com/watch?v=PkaqFRM4sXI

Opération Lune (Operació Lluna) i en anglès Dark Side of the Moon (El costat fosc de la Lluna) és un fals documental o documental-ficció del canal televisiu francès Arte France, rodat l’any 2002, amb una duració de 52 minuts i dirigit pel director francotunisià William Karel. En el documental s’especula amb la possibilitat que l’arribada de l’home a la Lluna per part de l’Apollo 11 fos un engany monumental encarregat pel llavors president Richard Nixon, i que les imatges del succés van ser rodades en un estudi per Stanley Kubrick, qui llavors estava rodant també 2001: una odissea de l’espai.Aquest programa de televisió és recordat contínuament per molts amants de les conspiracions per afirmar que mai cap esser humà va arribar a la Lluna. Tanmateix si es mira atentament el documental i se sap una mica d’història, de cinema i es té una mica de sentit comú, t’adones ràpidament que t’estan prenent el pel. Per exemple, apareix un personatge de nom Ambroise Chapel i un George Kaplan que, per poc que conegues la filmografia de Hitchcock, t’adones ràpidament que el documental està jugant amb tu.Per això resulta xocant que, encara ara, després de 12 anys de l’estrena del film hi haja persones que asseguren que aquest és la prova definitiva de la falsedat de l’arribada a la Lluna.

L’origen dels falsos documentals cal buscar-los en el programa de la BBC Panorama que allà per 1957 emeté per televisió Panorama Swiss Spaghetti Harvest, una “investigació” en la que s’assegurava haver trobat un arbre a Suïssa d’on creixien els espaguetis. Normalment ho sol fer una cadena de TV sèria o un programa científic o d’investigació de reconegut prestigi que com a divertiment fan un programa de broma. D’ahí el nom Mockdocumentary (per fer broma) que també reben aquest tipus de programes.

I per què aquests programes ens sorprenen? Cada genere cinematogràfic signa una mena de contracte amb l’espectador. S’han de respectar les regles del joc. En un western no pots esperar que isquen cantant o en un drama no es poden fer bromes.

En el documental Operació Lluna es demostra com es pot construir artificialment un discurs que és fals i com de convincent pot arribar a ser. Si el mireu atentament veureu com Jordi Évole s’hi va basar per fer el fals documental Operación Palace, d’on copiava fins i tot el nom.

L’arribada dels primers homes a la Lluna en una nau Apollo va tindre el problema que no hi va haver imatges independents diferents de les que va mostrar la NASA. Evidentment la raó és que no es podien enviar periodistes allí a fer el reportatge però hi ha proves més que suficients per creure’s que fa 45 anys la humanitat va arribar allí. A més a més la sonda lunar LRO ha fotografiat els llocs d’aterratge i tot el que deixarem allí.

L’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (centre mixt del CSIC i la Universitat de València), amb seu al Palau de Cerveró, i l’Aula de Cinema de la UVEG estan presentant aquests dies el cicle cinematogràfic Falsos documentals: qüestionant la ciència. El cicle va començar el dijous 5 de juny amb la projecció de la pel·lícula Alternativa 3 (Alternative 3, Christopher Miles, 1977, 56 min.). El dimarts 10 poguerem veure el film Operación Luna (Opération Lune, William Karel, 2002, 52 min.). Per a tancar aquest cicle, el dijous 19 de juny, es projectarà La verdadera historia del cine (Forgotten Silver, Peter Jackson, Costa Botes, 1995, 53 min.). No s’ho perdeu.

 

Ecos del Cosmos: Origen de la vida

0
Publicat el 31 de maig de 2014

A l’últim programa parlàvem de la possible existència d’essers intel·ligents a la nostra galàxia, la manera de contactar amb ells o si ens en podem fiar d’ells. Us va agradar? La Galàxia pot estar plagada d’essers intel·ligents però potser som molt optimistes i com diu un amic bioquímic, “el que està ple és de planetes amb bacteris torrant-se a la llum de les seues estrelles”. Per tant recapitulem i comencem des del principi. Com va començar això de la vida?

En el programa d’avui parlarem de l’origen de la vida a la Terra i de com, potser, la vida també s’ha pogut desenvolupar a altres llocs del Sistema Solar i de la Galàxia. Avui la vida, buscant les marques de l’evolució de la matèria inert a la viva a tot arreu.


Podcast, Ecos del Cosmos, 30 de maig 2014

En el programa de hui parlem de l’origen de la vida. Ens plantegem si la vida és un fenomen únic de la Terra o si hi ha vida en altres mons. Estudiem diverses hipòtesis com ara la panspèrmia o la sopa primordial. Definim el concepte d’astrobiologia. I, a més, les nostres seccions habituals: Actualitat Astronòmica, El Cel a Simple Vista i l’Astropregunta.

Imatge: Impressió artística del vehícle hydrobot pensat per explorar l’oceà intern d’Europa, la segona lluna de Júpiter, a la recerca de possible vida europea. NASA.

Ecos del Cosmos: Extraterrrestres

0
Publicat el 17 de maig de 2014

Extraterrestres, ficció o realitat?

Pel·lícules com Independence Day, Mars Attacks! o ET i la literatura de ciència ficció com Contact, Cita con Rama o la Guerra dels Mons ens han dibuixat diferent formes, aspectes i també personalitats i motivacions de possibles sers intel·ligents a la nostra galàxia. Però que diu la ciència de tot això? Existeixen o només són una creació de ments desenfeinades terrestres. Poden ser una amenaça per a la raça humana com pensa Stephen Hawking?

Avui a Ecos del Cosmos parlem de la possible existència de vida intel·ligent a l’Univers, des del punt de vista de la ciència, és clar.

En parlem al programa de Ràdio Uni, a partir d’audios de films ben coneguts.


Podcast, Ecos del Cosmos, 16 de maig 2014

Hui parlem sobre com ens mostra el cinema els extraterrestres i què diu la ciència al respecte. Tractem el tema de comunicacions amb extraterrestres i parlem del projecte SETI. I, a més, les nostres seccions habituals: actualitat astronòmica, el cel a simple vista i l’astropregunta.

Imatge: Mars Attacks de Tim Burton.

José Alberto Rubiño i els primers instants de l’Univers

0
Publicat el 13 de maig de 2014
L’investigador José Alberto Rubiño parla de la importància de la missió Planck dedicada a l’estudi de la radiació còsmica de fons. Com diu, ha estat un desafiu i un èxit tecnològic, és ben cert, però des del punt de vista científic ha aconseguit mesurar amb precisió exquisida els components energètics de l’Univers. Amb la qual cosa Planck ens confirma que la matèria ordinària, de la que estem fets tots nosaltres, les estrelles, les galàxies, representa només el 5% del contingut total de l’Univers mentre que de l’altre 95%  no en tenim realment ni idea del que és. D’això i del futur de noves missions per eixamplar el coneixement del Cosmos parlàrem ja fa uns mesos. Un entrevistat ben didàctic amb unes declaracions que no es poden deixar passar.

Aquesta ha estat la meua segona entrevista televisiva. L’estiu passat, dins de les activitats de divulgació de les jornades de la Bienal de Física, celebrada al Campus de Burjassot de la Universitat de València vaig fer unes entrevistes a personalitats destacades de la física nuclear, astrofísica i energies renovables amb l’ajuda inestimable del personal de la televisió de la Universitat (MediaUni) i la d’alguns companys. Ara ja muntat el material i accessible a la web de la televisió, poc a poc us aniré posant les meues primeres incursions en el món de l’entrevista.

L’Harmagedon arribarà?

0
Publicat el 9 de maig de 2014

Pot ser que l’Harmagedon estiga molt a prop… o no? L’espècie humana pot estar segura en aquest apartat lloc del Sistema Solar? Us deixe una nova col·laboració que he fet amb l’equip de MediaUni, la televisió de la Universitat de València dins de la sèria Divulga, en l’apartat Mite i Ciència. Ho podreu veure a partir del minut 3:17.

La pregunta que em fan és ben directa:

Xocarà algun dia un asteroide contra la Terra? La resposta no és si això passarà sinó directament quan passarà. Per tant cal estar preparats i, és per això que, des de fa una década les potències espacials escruten continuament el cel en busca de possibles impactors. Abans d’actuar cal estudiar l’enemic. Aquest enemic és potent i caldrà la col·laboració mundial per lliurar-se’n. I no ens lliurarem enviant-hi un equip d’astronautes-demolidors que facen coses absurdes com a la pel·lícula Armagedon, accions que fins i tot poden ser contraproduents. Ho explique a l’entrevista.

Imatge: Ben curiós. Un asteroide va en direcció a Catalunya. Escena d’un programa sobre impactes antics i futurs a la Terra emés a Canal Història el 21 de març 2014.

 

Ecos del Cosmos: Pasqua

1
Publicat el 15 d'abril de 2014

Cada any és una loteria saber quan tindrem les vacances de Pasqua i si la meteorologia ens acompanyarà per eixir a menjar-nos (revallar diuen al meu poble) la mona al camp.

I és que a tots ens mareja que cada any les seues dates vagen variant de posició al calendari. De vegades el diumenge de Resurrecció, o primer dia de Pasqua, cau a finals de març i d’altres cau a finals d’abril. Per això es diu que la festa de la Pasqua és mòbil -no com la de Nadal, que sempre és el 25 de desembre.

La ubicació en el calendari d’aquesta festa religiosa té un fons astronòmic i va lligada a la lluna plena. L’assumpte és molt antic ja es va tractar al concili de Nicea de l’any 325, que presidia el llavors emperador Constantí. Per definir aquesta festa cada mossèn a la seua parròquia hauria de poder determinar el dia de Pasqua tot sol. I allí es va optar per fer una definició astronòmica.

Es considera diumenge de Pasqua el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera (o siga, que caiga a partir del 21 de març, inclòs).

En parlem al programa de Ràdio Uni.


Podcast, Ecos del Cosmos, 11 d’abril 2014

En el programa de hui parlem de la data de Pasqua, com es defineix, quin és l’origen d’aquesta festivitat i la seua relació amb l’astronomia. Definim el concepte de fases de la Lluna i a més a més les nostres seccions habituals d’Actualitat Astronòmica i l’Astropregunta.

Imatge: Mona de Pasqua d’Alberic comprada el diumenge de Rams al forn de Regina. Enric Marco.

Ecos del Cosmos: Falles i ciència

1

S’ha acabat la setmana fallera i tots hem pogut gaudir de la festa, com a membre d’alguna falla, o simplement com a vianant i visitant. Per a la ciutat de València, amb unes 700 falles, és la seua festa principal.

Les falles s’estan renovant contínuament però ha estat aquests últims anys quan aquest procés s’ha fet més evident. No només en el disseny amb falles tan atrevides com la falla Na Jordana amb la col·laboració del dibuixant Ortifus sinó també en els materials. Les noves tecnologies són, tanmateix, la nova revolució del món de la festa.

Des d’aquest programa de divulgació de la ciència ens hem preguntat també, que malgrat aquesta renovació, el món de la ciència en general i de l’astronomia en particular, no sembla que queda ben reflectit i no fuig dels tòpics.

Per parlar-nos del tema, hem entrevistat en el programa de RàdioUni a Xavier Serra, amant i divulgador de la festa, internauta persistent, més conegut en la xarxa per MalaltdeFalles.


Podcast, Ecos del Cosmos, 28 març 2014

En el programa de hui entrevistem Xavier Serra, MalaltdeFalles, perquè ens parle de la relació entre Falles i ciència, els nous dissenys i la introducció de les noves tecnologies. Continuem amb la secció d’actualitat astronòmica, el cel que veurem en abril i l’astropregunta.

Foto: Una sogra a la Lluna, Falla Doctor Oloriz Arzobispo Fabian y Fuero 2014. Ángela del Castillo.