Pols d'estels

Les estrelles del cel nocturn són objectes com el nostre Sol situats a desenes o milers d’anys-llum de distància. Per tant, el seu aspecte real, els detalls de la seua superfície o de l’entorn més pròxim són difícil d’obtenir. Només unes dues dotzenes d’imatges ampliades d’estrelles en la nostra galàxia han revelant les seues propietats. Una d’elles és Betelgeuse, l’estel gegant roig de la constel·lació d’Orió que a principis del 2020 semblava que anava a explotar com a supernova.  Però hi ha moltes altres estrelles que habiten a altres galàxies, tan llunyanes que observar-les detalladament suposa un desafiament extrem. Fins ara.

Un equip de la Universidad Andrés Bello a Xile ha estat seguint durant els darrers 10 anys l’estrella WOH G64, que es troba al  Gran Núvol de Magalhães situat a uns 160 000 anys-llum de nosaltres. Aquest Gran Núvol és una de les petites galàxies que orbiten la nostra galàxia de la Via Làctia. Ara aquests astrònoms n’han aconseguit una imatge detallada gràcies a la impressionant nitidesa oferida per l’Interferòmetre del Very Large Telescope Interferometer (VLTI d’ESO) situat al Cerro Paranal, Xile. Les noves observacions revelen una estrella expulsant gas i pols en les últimes etapes de la seua vida abans de convertir-se en una supernova.

La comunitat astronòmica coneix molt bé aquesta estrella des de fa dècades. L’han anomenada com a l’estrella gegant ja que és unes 2000 vegades més gran que el Sol i, no debades, està classificada com a supergegant roja. La seua lluminositat és equivalent a la de 282 000 sols, la seua massa inicial s’estima en 25 masses solars, valor d’acord amb els models d’evolució estel·lar, mentre que la seua temperatura efectiva és d’uns 3400 K. Havent perdut entre el 10 i el 40% de la seua massa, s’encamina, sense remei, cap al seu final com a supernova.

“Per primera vegada, hem aconseguit obtenir una imatge ampliada d’una estrella moribunda en una galàxia fora de la nostra Via Làctia“, afirma Keiichi Ohnaka, investigador principal de l’estudi. “Descobrim un embolcall en forma d’ou que envolta molt de prop a l’estrella. Estem emocionats perquè això pot estar relacionat amb la dràstica ejecció de material de l’estrella moribunda abans d’una explosió de supernova“.

Per a obtenir la imatge desitjada, l’equip va haver d’esperar al desenvolupament d’un dels instruments de segona generació del VLT, GRAVITY. Després de comparar els seus nous resultats amb altres observacions anteriors de WOH G64, es van sorprendre en descobrir que l’estrella s’havia tornat més tènue durant l’última dècada.”Hem descobert que l’estrella ha experimentat un canvi significatiu en els últims 10 anys, la qual cosa ens brinda una oportunitat única de presenciar l’evolució d’una estrella en temps real“, afirma Gerd Weigelt, professor d’astronomia en l’Institut Max Planck de Radioastronomia a Bonn (Alemanya) i coautor de l’estudi.

En les seues etapes finals de vida, les supergegants roges com WOH G64 es desprenen de les seues capes externes de gas i pols en un procés que pot durar milers d’anys. “Aquesta estrella és una de les més extremes del seu tipus, i qualsevol canvi dràstic pot acostar-la a un final explosiu“, afig el coautor Jacco van Loon, director de l’Observatori Keele de la Universitat de Keele (el Regne Unit) que ha estat observant WOH G64 des de la dècada de 1990.

L’equip creu que aquests materials llançats per l’estrella també poden ser responsables de l’enfosquiment i de la forma inesperada de l’embolcall de pols que envolta a l’estrela. La nova imatge mostra que l’embolcall està estirat, la qual cosa va sorprendre la comunitat científica, que esperava una forma diferent basada en observacions anteriors i models informàtics. L’equip creu que la forma d’ou de l’embolcall podria explicar-se per la pèrdua de material de l’estrella o per la influència d’una estrella companya encara no descoberta.

A mesura que l’estrella es torna més feble, l’obtenció de més imatges es torna cada vegada més difícil, fins i tot per al VLTI. No obstant això, les actualitzacions planificades per a la instrumentació del telescopi, com el futur GRAVITY+, prometen canviar això en poc temps. “Per a comprendre el que està succeint en l’estrella, seran fonamentals les observacions de seguiment similars que es duguen a terme amb instruments d’ESO“, conclou Ohnaka.

I, d’ací a pocs o molts anys, potser 10 000 anys, una llum potent brillarà tant com tot el Gran Núvol de Magalhães. L’estrella haurà explotat i només en quedarà un residu en forma d’estrella de neutrons, un tipus d’estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d’una estrella mitjana.

A partir de la nota de premsa de l’European Southern Observatory
Un equipo de astrónomos toma la primera imagen en primer plano de una estrella fuera de nuestra galaxia. 21 de novembre de 2024.

En clau de tertúlia parlem de les estrelles. Com es formen?, quina és la seua evolució?, com moren? Ens centrem també en les principals característiques de la nostra estrella, el Sol, amb especial atenció a les taques solars i les tempestes solars, i les repercussions que poden tenir aquestes últimes en la societat. Tot això de la mà de David Ibáñez, Fernando Ballesteros i Enric Marco.

Tertúlia científica en castellà de la ràdio CVRadio 94.5. 31 de gener 2019.

Per Player.fm

A Ciencia Cierta 31/1/2019 El Sol: Una Biografía de nuestra Estrella

Per ivoox

Dimarts passat va ser un dia d’agradables sensacions. L’any Darwin segueix el seu camí amb conferències clarificadores, presentacions de llibres i altres actes. I he anat assistint a les activitats que he pogut. L’altre dia, però, va ser especial. L’amic Juli Peretó, junt amb Andrés Moya, presentaven a la Universitat la versió catalana de l’obra cabdal de la biologia, l’Origen de les Espècies de Charles Darwin, amb il·lustracions precioses de Carlos Puche.

I entre el públic, a la primera fila, una dóna de pell molt clara, rossa i amb el pel curt, seguia atentament la xerrada. I és aleshores quan hi vaig caure, que em diuen que és Emma Darwin, la rebesnéta de Charles i Emma Darwin.

I a la vesprada, ja al centre Octubre de València, la novelista Darwin ens parlà del procés creatiu a la seua familia que ja arriba als 200 membres. Un arbre genealògic ple de científics, historiadors i poetes. Però realment són dos móns diferents? Com va dir a la xerrada:

Poets see the world like scientists do, with an open mind (els poetes miren el món com ho fan els científics, amb una ment oberta).

Segueix…

La presentació del llibre L’Origen de les Espècies es va realitzar al saló d’actes de l’aulari interfacultatiu de Farmàcia, que rebrà a partir d’enguany el nom de Sala Charles Darwin. Juli Peretó ens contà que ha estat una oportunitat d’acostar-se a una obra tan bella. El text s’ha alleugerit de la multitud d’exemples repetitius, per despertar l’interés i que penetre més en tots els àmbits de la cultura. Ens recordà que fa 100 anys, la Universitat de València va ser l’única que celebrà el centenari del savi anglés a tot l’estat.

La edició ha estat molt acurada, amb una revisió terminològica, un disseny gràfic i maquetació acurada.

Andrés Moya es va sorprendre que ja en segles anteriors, metges com Pierre Belon ja foren capaços de fer comparacions anatòmiques entre ocells i humans però no n’analitzaren les conseqüències. Només Darwin va descobrir el mecanisme de transformació d’un ser en un altre: la selecció natural.

Carlos Puche, il·lustrador científic, ens va contar que en acceptar l’encàrrec s’enfrontava a un repte: Darwin va decidir que l’Origen de les Espècies no portara cap dibuix.

Carlos va decidir dibuixar animals a partir de motius més pròxims, posar coloms valencians, gallines ponedores, ases mallorquins, animals no sempre fàcils de trobar. De vegades un passeig per la Valldigna el feia descobrir algun caragol o formiga que després passava al paper. I el resultat ha estat espectacular. Més de 200 dibuixos que il·lustren els exemples del naturalista que ens el fan més pròxim.

Els autors no només han editat la versió catalana de l’obra, sinó també la castellana i l’anglesa. Tres anys de treball molt fructífers i imagine que estressants… Enhorabona….

La vesprada va ser molt emotiva. Primerament Mercè Piqueras, divulgadora científica, ens féu un retrat d’Emma Darwin, la dona del científic.  La Mercè ens contà que Emma era una persona culta, d’educació liberal i que parlava francés, italià i una mica d’alemany. I tocava bé el piano.

El matrimoni amb Charles va ser segurament per amor en una època en que això no era la principal prioritat. I el científic, metòdic com era, va pensar-se molt en casar-se o no, fent una llista amb inacabables pros i contres.

El públic espectant omplia el saló d’actes de l’Octubre. Emma Darwin, rebesnéta del savi de Down, va entrar i tothom esperà. Amb només el 2% dels gens de Charles (o del 3%, com es va dir, ja que Charles es casà amb una cosina) el seu gust per la literatura no li ve de la genètica sinó de l’ambient cultural en que sempre ha viscut, amb un pare advocat, treballant al Foreign Office i una mare, professora d’anglés. Des de petita li van fer apreciar el valor de les paraules, de dir sempre la paraula justa.

Dedicada a la literatura, té escrites dues novel·les: The Mathematics of Love i A Secret Alchemy que tenen versió en castellà com La aritmetica del amor i Una alquímia secreta que eixirà publicada l’any vinent.

I la novel·lista Darwin ens parlà del procés creatiu a la seua família que ja arriba als 200 membres. Un arbre genealògic ple de científics, enginyers, historiadors i poetes. Però realment són dos móns diferents? Com va dir a la xerrada:

Poets see the world like scientists do, with an open mind (els poetes miren el món com ho fan els científics, amb una ment oberta).

I és que el procés creatiu és comú a les dues branques del coneixement, en el que s’ha anant anomenant ciències i lletres.

I és que és ben conegut que Charles Darwin adorava la poesia. El Paradis perdut de Milton era el seu llibre preferit en el viatge en el Beagle. I al final dels seus dies, quan la malaltia ja no li permetia gaudir de les altres arts, només li quedava la música d’Emma com a plaer artístic.

Al Levante podeu llegir l’entrevista que li feren:

Levante-EMV: Emma Darwin: ´Darwin no se explicaría que la especie más avanzada esté destruyendo el planeta’.