Les aigües turbulentes

Com és fàcilment comprensible, no tinc cap simpatia personal ni encara menys política per José Luis Ábalos, el polític del PSOE que aquests dies és a l’ull de l’huracà informatiu, però crec que té raó. Fa ben poques hores que ha decidit mantenir l’acta de diputat i passar-se al grup mixt. Recordem que tot l’enrenou comença perquè Ábalos, en tant que ministre de Foment, tenia com a assessor i home de confiança un tal Koldo, que la fiscalia ha assenyalat com a principal responsable d’una trama corrupta que s’enriquí amb la importació de mascaretes en les primeres setmanes de la pandèmia del covid. Immediatament, tots els agents partidistes o mediàtics més o menys antisocialistes, a l’uníson, s’han afanyat a buscar les pessigolles a l’ex-ministre i exigir-li la dimissió com a diputat. No només això, sinó que el PSOE, atacat de tant en tant per una febre d’honradesa i políticament en hores baixes (Galícia, llei d’amnistia), també li ha “suggerit” que deixi l’escó.

Ábalos, en una bona decisió estratègica, va sortir a donar la cara i defensar-se de forma bastant convincent al meu parer, tot dient que el cas afectava a la seva època de ministre però que ell ja no ho és i que en tot cas no està imputat per res, afegint que és absurd que hagi de dimitir per un càrrec que no hi té res a veure. Sí que és cert que deixà una ombra de dubte sobre el seu nivell de coneixement de les martingales del Koldo, que si fossin certes es traduirien en allò del “culpa in vigilando“, de la qual la justícia no l’acusa. De manera que, davant de l’exigència dels opositors i de les recomanacions dels companys de partit, Ábalos ha pres la decisió de mantenir l’escó.

Fixem-nos que no estem jutjant la seva actuació en relació al cas Koldo. La fiscalia ja s’ha pronunciat en sentit negatiu i estaríem parlant més aviat de mala gestió, errades o, com abans hem dit, negligències per omissió, responsabilitats polítiques que s’haurien de saldar amb la dimissió com a ministre. Ell mateix va dir que, en aquest cas, ho hagués fet, però és que ja no ostenta aquesta funció, per tant és absurda l’exigència que abandoni un càrrec diferent. Des d’aquest prisma, on estaria el límit? Podria un polític exercir cap funció pública després que es destapessin casos com el de les mascaretes? Potser l’única i més justa manera de sentenciar políticament un comportament personal com el d’Ábalos fora que ho dictaminés la ciutadania amb el vot popular. Si tan greu hagués estat la seva actuació, aquesta es posaria a votació a les següents eleccions, però per fer-ho efectiu caldria que aquestes fossin en llista oberta, és a dir, que el poble sobirà pogués esborrar o no posar una creu al nom de “José Luis Ábalos” de la papereta de votació. Procediment electoral que, lamentablement, tardarem a aconseguir.

[Imatge: foto Europa Press, ara.cat]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!