Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

20 de desembre de 2023
0 comentaris

Desclassificant Carrero Blanco

L’atemptat contra Carrero Blanco fou una de les primeres notícies “de lletres grosses” que recordo. Cinquanta anys després assistim no només a una lògica revisitació del magnicidi als diferents mitjans de comunicació, en forma de documentals i reportatges, sinó també a una insòlita obertura informativa pel que fa a aspectes fins ara poc coneguts, amagats o només suggerits. El que va passar aquell 20 de desembre a Madrid sempre ha estat envoltat d’un cert misteri i ha suscitat moltes preguntes que, com que no s’han respost mai adequadament, han donat pas inevitablement a formulacions tals com l’existència d’una oculta conspiració, en la línia del que li passà a Kennedy uns anys enrera, un altre president que també morí en un cotxe gran i antiquat.

Sembla que s’han desclassificat documents sobre aquell assassinat i podem saber-ne una mica més, però atribuir la mort d’aquell home a una confluència d’interessos de la CIA, de l’oposició antifranquista i d’allò que es va conèixer com “entorno del Pardo” (capitanejat, ni més ni menys, que per la Carmen “Collares”) és com a mínim arriscat. Sí que és veritat que veient els reportatges aquests dies, s’acumulen els motius de sospita: els integrants del comando d’ETA feinejant com a cal Sogre, la visita de Kissinger la vigília, l’ambaixada ianqui i una empresa tapadera russa ben a prop, l’escorta de l’almirall sorprenentment mínima quan anava cada dia puntualment a missa, el cotxe que ¡no estava blindat!, i molts més detalls, així com la maldestra investigació posterior.

Sí que alguna cosa devia haver del cert en les sospites de connivències a alt nivell. Al respecte, recordo més o menys què va dir el meu pare a l’assabentar-se de la impactant notícia: “això ho deuen haver provocat ells mateixos”, quan encara no estava clara l’autoria del grup armat basc, cosa que demostra quina mena de rumorologia corria entre la desinformada opinió pública del tardofranquisme. Sabrem tota la veritat algun dia? Mig segle després, ens seria de molta utilitat? Ho dubto.

[Imatge: EFE / deia.eus]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!