Quan l’altre dia ens va arribar la notícia que “havia mort Felip”, sí home, “el marit de la reina”, segurament més d’un i més de dos devia entendre el que no era i es devia fer il·lusions abans d’hora. Però no, la notícia arribava d’un país seriós i d’una monarquia com cal, i de nou
Sento anar a contracorrent, però no vaig trobar bé la moguda contra la intervenció de Vox a la sessió d’investidura al Parlament, l’altre dia. Resumim els fets: quan el seu representant va començar a fer ús de la paraula, un molt nombrós grup de diputats de diverses formacions polítiques van absentar-se del pati cobert (anava
Com canvien les coses. El que està passant els darrers dies, les manifestacions diàries en contra de l’empresonament de Pablo Hasél i els seus posteriors excessos, en un altre temps hagués merescut per part meva la condemna més rotunda, sense miraments. Però fins i tot persones d’ordre com jo tenim també un límit, i el
Ningú em creurà però aquest matí he estat capaç d’endevinar, amb gran exactitud, l’acudit d’avui del gran Ferreres a l’Ara. Tot dutxant-me he donat voltes a la meva idea: un dibuix que sota el títol irònic de “la festa de la democràcia” reflectís els enormes inconvenients i molèsties de la jornada electoral (cues, distàncies, escafandres, vigilants,
Que el brogit de la campanya electoral i els mil contratemps de la pandèmia no provoquin que ens oblidem de Pablo Hasél i de la injustícia que representa el seu imminent empresonament. I que aquest curt apunt d’avui serveixi de gest solidari cap a un cantant que no és ni de la meva corda ideològica
La possibilitat d’assistir a mítings electorals, saltant-se el confinament municipal, ha aixecat una considerable polseguera a afegir a moltes altres polèmiques que ha originat la pandèmia de mai acabar. Una interpretació rigorosa de la llei (en aquest cas el respecte al dret a l’activitat política) xoca amb el que tant les autoritats sanitàries com el
Encara hi ha ballaruques a la rave de Llinars? Ho ignoro, però si fos així serien les últimes escorrialles d’un after molt passat de voltes i que ja ens ha omplert d’indignació, crítiques i polèmica els dos primers dies de l’any. S’està parlant massa de les qüestionables decisions sobre què calia fer en un cas sobre aquest. Les discrepàncies
La molt soferta ciutadania catalana estem assistint les darreres setmanes, i particularment els darrers dies, a un intens tràfic de persones entre formacions polítiques i a sorprenents balls de noms a les encara no definides del tot llistes electorals. Cito les que em venen a la memòria ara mateix: el regidor Castillo ha passat del
Diuen que en els temps foscos del tardofranquisme, tots els progres llegien l’Hola d’amagat. Potser només la fullejaven per sobre, per passar l’estona, o potser, qui sap, s’adelitaven contemplant aristòcrates, actrius o toreros, els seus saraus, ringorrangos i vicissituds sentimentals, com volent participar d’un món que socialment i ideològica els queia ben lluny. Segurament és una de tantes
El nostre govern va decidir destinar una no massa generosa quantitat d’euros per ajudes als autònoms, greument afectats per la crisi sanitària, i no va tenir millor idea que obrir una web i concedir l’ajut (de 2.000 euros) als 10.000 primers afortunats que ho demanessin. Sí amics, ho heu llegit bé. El criteri per concedir
Un alcalde (no recordo de quin municipi) apareix ostensiblement “alegre” sortint d’un local d’oci nocturn i, quan es fa públic, presenta la dimissió al càrrec, que, després d’un peculiar període de reflexió a Montserrat, no arribarà a fer efectiva. Un regidor de la meva ciutat, Tarragona, presenta igualment la seva dimissió a l’alcalde Ricomà en
“Toc d’alarma”: així li va sortir de dir, inconscientment, a un xic entrevistat al carrer per TV3. Sentir aquesta barreja de mots, resultat del ruixat d’informacions sobre el Covid-19 que tornem a suportar dia rere dia, em va provocar una riallada en un moment en què les circumstàncies, ni personals ni col·lectives, no conviden a
L’Ajuntament de Barcelona no ha trobat cosa més important que fer que retirar la medalla d’or de la ciutat a Heribert Barrera. Al Molt Honorable president del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera. El motiu? Buscant i rebuscant peces de convicció, han aconseguit trobar algunes intervencions de caràcter racista. Les opinions de Barrera sobre negres o
Sembla ser que el gobierno del estado español està decidit a implementar mesures de desconfinament en determinades zones de l’estat, atenent a diverses variables sanitàries, socials, geogràfiques… Vaja, el virus ara sí que entén de territoris. Fins aquí, correcte. El que crida al cel del cas és que prendran de base les províncies! O sigui, el estado más
A la meva vida digital he passat per diverses addiccions. De jocs, vull dir. Vaig tenir l’època del Tetris, després la del Candy Crush i últimament, de l’Apalabrados, que mantinc, però en aquest ja llarg confinament amb els seus dies i llargues hores m’he aficionat al Dropdom. És una mena de Tetris, tot i que