L’escena. Són dos, que jo recordi. En un, enviar un correu des d’un costat de l’arbre està bé, però rebre’l a l’altre costat del mateix arbre és massa (“total”). En l’altre, buscar informació sobre el Pacífic des de casa està bé, però fer-ho al mig de l’Atlàntic és massa (“total”). El missatge. Amb la connexió
L’escena. L’amatent esposa li prepara un Frenadol al maridet, que pateix un fort constipat que l’obliga a quedar-se a casa. El fet de que en lloc de “la cangur dels nens” vingui la sogra a fer-li companyia el convenç de prendre’s el producte, recuperar-se i marxar de casa com més aviat millor. El missatge. Pren-te Frenadol i en
L’escena. La famoseta de torn, en aquest cas Susanna Griso, entrevista un senyor ja granadet que té dos costums: banyar-se cada dia de l’any a la platja de La Concha de Sant Sebastià, faci fred o calor, i prendre’s Actimel amb regularitat. El missatge. Si et prens el producte làctic en qüestió (que aporta unes inconcretes defenses a l’organisme)
[reprenc, un any després, aquesta secció sobre anuncis; ja en tinc uns quants de seleccionats, però s’admeten suggeriments] Les escenes. Mestresses de casa preocupadíssimes per les taques a la roba preferida: gespa als pantalons (los tejanos de la niña), pintallavis a la brusa (mi blusa favorita)… La solució? Anoteu: Vanish Oxi Action, amb la fórmula Intelligence
Dimarts, 5 de gener de 2010 De retorn a Tarragona, em disposo a contemplar la cavalcada dels Reis, que compleix cent anys. Amb motiu de tal aniversari, s’han estrenat carrosses reials, però aquí s’acaben les reformes, perquè la resta de la cavalcada continua sent un poti-poti antiquat i absurd: carrosses dels anys setanta, amb temes que no tenen res a
Dijous, 31 de desembre de 2009 (mitjanit) Cap d’any a Las Palmas de Gran Canària. Aquí en diuen “partir l’any” i presenta algunes peculiaritats respecte de la península (Ibèrica, vull dir), degut a la diferència horària. Les campanades de la Puerta del Sol (amb tot el cerimonal de carrillons, quarts i madrilenys piripis) són a les
Dilluns, 28 de desembre de 2009 Dia dels Innocents. Cal recordar-ho, perquè cada any passa més desapercebut. Ja és un lloc comú dir que moltes notícies semblen una broma i no ho són, de manera que costa destriar el gra de la palla. Segons TV3, l’arxiu Centelles ja és a Salamanca: això no és una
Divendres, 25 de desembre de 2009 Dinar familiar de Nadal. Fidelitat als costums: escudella de galets, pollastre farcit, neules i torrons de can Baylina, acreditada pastisseria barcelonina. Torrons que seran tallats, com mana la tradició per un immemorial ganivet de tallar el pa: des que se li va trencar la fulla, compleix aquesta missió. Com
Dijous, 24 de desembre de 2009 (mitjanit) Les dotze van tocant i entro a la parròquia de Sant Fructuós, de Tarragona. Assisteixo, lleugerament empès per ma cunyada, a la missa del gall després d’anys de no fer-ho. L’església és plena de gent (unes 300 persones, segons ens informa el capellà durant la missa), que donen una
Dimecres, 23 de desembre de 2009 Passejada vespertina pels carrers tarragonins, mullats i freds. Relativa animació, sense exagerar. M’arribo a la gelateria Olivier a comprar torró de xixona i neules. Em pregunten quin tipus de neules vull: ara resulta que n’hi ha de xocolata, sense gluten, per diabètics… No, no, vull neules de les de
Dimarts, 22 de desembre de 2009 El dia de la rifa. Cada vegada sóc menys “loter”. Per fortuna, no tinc una necessitat imperiosa de que em toqui, cada vegada me n’ofereixen menys i, a més, es tracta d’una loteria espanyola. Com bé diu aquell professor d’Economia i tertulià de la ràdio, el nom del qual ara
Dilluns, 21 de desembre de 2009 Allò ens estan tocanti aquí plegats cantanten harmoniiiiiia.Ens desitgem un anyple d’alegriiiiaple d’alegriiiia. És una adaptació lliure de “Les dotze van tocant”. La coral del Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha vingut expressament de Barcelona per oferir algunes peces del seu repertori i amenitzar l’aperitiu de Nadal
Dissabte, 19 de desembre de 2009 Això d’obsequiar per Nadal serà tradicional i tot el que volgueu, però a mi m’origina un estrès considerable. A veure, jo parteixo del següent axioma: a una persona li pots regalar una cosa que necessita o que no necessita; si la necessita, ja la té, i si no la
Divendres, 18 de desembre de 2009 Sopar de Nadal amb els companys de feina. És el típic “sopar d’empresa” que per aquestes dates sovinteja, amb la petita diferència de que no ens el paga l’empresa, sinó nosaltres, a 27 € per cap. Nit a zero graus, molt adequada, doncs, per agafar el cotxe a quarts de nou i
L’estri de la imatge és, com tothom sap, un setrill. És el famós disseny de Rafael Marquina, que aviat farà 50 anys (el disseny, no ell) i que ha estat profusament imitat i afusellat (també el disseny, no ell). Està enginyosament pensat perquè l’oli no degoti i el seu ús és molt simple: cal agafar-lo