Les aigües turbulentes
Bloc personal de Jordi Casadevall Camps
Dimecres, 23 de desembre de 2009
Passejada vespertina pels carrers tarragonins, mullats i freds. Relativa animació, sense exagerar. M’arribo a la gelateria Olivier a comprar torró de xixona i neules. Em pregunten quin tipus de neules vull: ara resulta que n’hi ha de xocolata, sense gluten, per diabètics… No, no, vull neules de les de tota la vida. Sóc tradicional, jo.
Parlant de tradicions, de tornada a casa tinc l’oportunitat de contemplar diversos pessebres en aparadors de botigues. El més original, el de la Farmàcia Fullana (Colom-Ramón y Cajal), que és una maqueta del carrer Merceria de la nostra ciutat, amb els seus porxos: les figures són els gegants i nanos del seguici popular, disfressats de pastors i de reis. N’hi ha més, de pessebres: el de Pintures Padrell (Ramón y Cajal), el de la botiga d’imatges religioses Sant Jordi (carrer Reding) i altres… La tradició no morirà, almenys a la ciutat que va veure néixer, fa 81 anys, una de les associacions pessebristes més importants del nostre país.
No vull acabar l’apunt d’avui sense desitjar un Bon Nadal a tots els meus lectors.
[A la imatge, pessebre de l’Associació Pessebrista de Tarragona, entitat que, com cada any, exposa pessebres i diorames a la seva seu del carrer Girona, fins el 6 de gener de 2010]
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquesta crònica del Nadal que t’has empescat, resulta força interessant.
Que tinguis molt Bones Festes!