Ahir diumenge, petita ruta per la Catalunya central, territori bastant desconegut per mi. Primera parada, Castellterçol. Em passejo pel poble i visito la casa de Prat de la Riba, amb molts motius d’atenció, des del magnífic llit on va néixer i morir l’il·lustre polític fins a un curiós dibuix de Sant Jordi “al revés” com
Ahir, nit de marxa a Reus. Em vaig perdre amb el meu ex pel centre de la capital del Baix Camp, zona Mercadal i Pallol, que comença a fer goig amb els seus carrers de vianants, ben urbanitzats i plens d’una variada oferta gastronòmica i lúdica. La ruta sense una orientació concreta (ja he dit que em
Quan ahir al matí, mentre esmorzava a la cafeteria, em van ruixar amb un líquid blanc al cap i a la màniga, ja vaig intuir que tot el dia seria diferent dels altres. Un dia “d’apunt de bloc”, com si diguéssim. Per començar, tenia hora per passar la ITV del meu vehicle a les quatre de la tarda, just
Cap de setmana de Carnaval a Las Palmas. La festa al carrer és participativa, multitudinària, bulliciosa. Ambient de llibertat, en tots sentits: gent que va a to amb el leit motiv d’aquest any (els pirates), gent que va disfressada del més inversemblant, sense manies, gent mirant-s’ho sense disfressa. Rua llarguíssima, de més de quatre hores
Surto al carrer amb l’únic objectiu de dur un abric a la tintoreria (un colom m’hi va deixar un record l’altre dia), però m’esperen algunes sorpreses. Sortint de la botiga, em trobo un home gran que s’atura davant meu i alçant la vista exclama: – Venus! Estamos viendo Venus! Em giro i, efectivament, al cel
Suposo que somio com tothom, però se m’oblida tot en pic obro els ulls. Aquesta matinada, però, m’he despertat amb el record nítid de les imatges surrealistes que han passat per la meva ment i no m’he resistit a apuntar-les en un bloc (de paper) per explicar-les al bloc (tecnològic). Estava en una mena de
Amb el final de les festes i de la seva actual raó de ser, les compres i el consumisme, s’acaba també la campanya publicitària de perfums, joguines, estris electrònics i un llarg etcètera de productes adquiribles. És bon moment, doncs, per posar fi a la sèrie “Anuncis que em posen nerviós” que ha obtingut un notable èxit
L’escena.Una dona té problemes de trànsit intestinal (no pot cagar, vaja). Les causes? L’estrès de les festes i menjar massa als àpats nadalencs. Se la veu a la cuina mentre treu del forn una bèstia i fa un posat dramàtic. El missatge.Si et prens cada dia un iugurt dels que anuncien (amb algun ingredient en
Crònica d’un primer de gener. Rebo de dues persones diferents un mateix “graciós” SMS desitjant-me un bon any nou: és penós (el missatge, no l’any). Més penós encara és el programa de cap d’any de TV3, entre el numeret dels estudiants anti-Bolonya i l’Enric Majó fent de no-sé-què. La mare m’obsequia amb un regal ja
Avui, després d’alguns anys de no fer-ho, he vist passar l’Home dels Nassos pels carrers de Tarragona. Ens ha obsequiat amb caramels esponsoritzats per Pintura i Decoració “La Moderna”, fundada el 1926. Sense gluten i etiquetats en català: tots contents. L’home amb tants nassos com dies té l’any ens convida a acomiadar-lo i aixi ho farem
L’escena.Un noi s’afarta a casa dels seus pares (uf! ya no puedo más!) i la mare li pregunta si vol endur-se el que ha sobrat en un tuper (la carmanyola de tota la vida). No cal que la mare n’hi subministri un: el fill porta els del dia abans… bruts. El missatge.No cal preocupar-se pels
Quan jo era petit, recordo que en arribar aquestes dates vivíem esdeveniments que “feien Nadal”. La fira de Santa Llúcia, davant la catedral de Barcelona, feia Nadal. Sentir per televisió la cantarella dels nens de San Ildefonso feia Nadal. Quan el pare treia del traster les capses de cartró, plenes de boles, lluents i figuretes del pessebre,
L’escena.Dones demacrades lluint incòmodes vestits llargs, amb la mirada perduda i la boqueta de pinyó. Homes espitregats i amb el corbatí penjat mirant desafiantment a la càmara. Al final, nom de la marca i del fabricant pronunciats en un anglès tan afectat com inintel·ligible. La variant autòctona acostuma a dir “la nova fragància de …”
Un euro. Aquesta és l’astronòmica quantitat que m’ha tocat a la loteria de Nadal d’enguany. La butlleta del bàsquet del Sagrat Cor de Tarragona és l’única que ha vist de lluny la fortuna, si es pot dir així. En què es pot gastar un euro? Sempre em quedarà a la memòria una escena viscuda fa molts
L’escena.Són uns dibuixos animats. Una ovella negra, de nom Rita, revela traïdorament als Reis d’Orient quina estratègia comercial de la companyia telefònica pensa fer el Pare Noel a les properes festes, i a l’inrevés. És un doble agent, com si diguéssim. El missatge.Volen acontentar tots els clients potencials, els defensors dels Reis i els de l’intrús