Les aigües turbulentes

L’escena.

Són dos, que jo recordi. En un, enviar un correu des d’un costat de l’arbre està bé, però rebre’l a l’altre costat del mateix arbre és massa (“total”). En l’altre, buscar informació sobre el Pacífic des de casa està bé, però fer-ho al mig de l’Atlàntic és massa (“total”).

El missatge.

Amb la connexió que publiciten, podràs fer-ho on et doni la gana (connectar-te a internet, vull dir).

Per què em posa nerviós?

Per la locució dels anuncis, barreja de neo-pijo i de gai de Punto BCN, culminada amb aquest “total”. Molt modelnos, però insufribles. Encara sort que la música és una cançó de Jimmy Sommerville. No està tot perdut.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!