A l’hora de redactar aquest apunt, l’ANC segueix sense president. El procés començat dissabte passat i ajornat fins a no sabem quan per falta de consens en l’elecció m’ha fet pensat en un conclave papal, que sabem quan comença però no quan s’acabarà, tenint-nos una mica amb l’ai al cor (bé, tampoc cal exagerar). Fixeu-vos
A les acaballes de la campanya electoral, no em puc estar de ficar-hi cullerada. Vagi per endavant un aclariment: actualment no soc català administrativament parlant i per tant em veuré privat d’exercir el meu dret a votar però, d’altra banda, això també em deslliura d’alguns dels dilemes que segurament envaeixen les ments dels atabalats electors
DECLARACIÓ DELS REPRESENTANTS DE CATALUNYA Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món. La justícia i els drets humans individuals i col·lectius intrínsecs, fonaments irrenunciables que donen sentit a la legitimitat històrica i a la tradició jurídica i institucional de Catalunya, són la base de la constitució de la República catalana. La
La pretensió de l’ús normal i oficial del català a les institucions europees, que es donava per fet, sembla que no serà tan fàcil com es preveia i que el recorregut fins al final esperat no serà bufar i fer ampolles. Que sapiguem, els governs suec i finès ja han fet saber que posen algunes
Ara que l’Onze de Setembre ja s’acaba, ara que ja hem comprovat el que ja sabíem, que el poble català persisteix i respon al món, tossudament, que no renuncia als seus anhels de llibertat, és el moment de reflexionar en quina fase del procés independentista ens trobem i si estem anant pel camí correcte. Aquest
[El discurs d’avui del president Puigdemont em sembla prou important per reproduir-lo aquí] “D’aquí a poc més de vint dies, el Parlament espanyol començarà el compte enrere per al nomenament del president del Govern i no sembla que el candidat de la dreta tingui els suports suficients com per ser escollit en primera o segona
Ahir, poques hores abans d’assabentar-nos de la tornada de l’exili i posterior detenció de Clara Ponsatí, acabava casualment de llegir el llibre de memòries de la consellera Molts i ningú. Si algun dubte em quedava de la seva fermesa i determinació, la seva actuació les darreres hores ha confirmat el que ja s’entreveu amb la
A la sala d’actes dels Serveis Territorials de Cultura de Tarragona, i amb l’assistència, malgrat la meteorologia inclement, d’un nombrós públic (inclosos l’alcalde i l’arquebisbe), es presentà el llibre Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció. Van intervenir successivament Zacarías Henar, actual president de l’Òmnium Cultural del Tarragonès, la seva antecessora Rosa Maria Codines, que traçà un
DECLARACIÓ DELS REPRESENTANTS DE CATALUNYA Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món. La justícia i els drets humans individuals i col·lectius intrínsecs, fonaments irrenunciables que donen sentit a la legitimitat històrica i a la tradició jurídica i institucional de Catalunya, són la base de la constitució de la República catalana. La
Els afiliats de Junts per Catalunya han estat consultats sobre la conveniència que el partit es retiri del govern català i el resultat, com se sap, ha estat nítid a favor del no (amb una alta participació, dada gens menyspreable). Amb el proper cessament de consellers i la formació d’un nou govern monocolor d’ERC (se
Petita crònica personal de l’acte multitudinari a l’Arc de Triomf de Barcelona que ahir va organitzar el Consell per la República per commemorar els cinc anys del referèndum d’autodeterminació. L’únic autobús llogat des de Tarragona (per l’ANC), ple això sí, ja feia pensar que l’acte no seria tant multitudinari com la manifestació de l’Onze de
Circumstàncies personals m’impediran assistir a la manifestació de l’Onze de Setembre d’enguany convocada per l’ANC. L’esdeveniment ve precedit d’un lamentable encreuament d’acusacions i retrets entre els diferents actors del món independentista, que sembla que vulguin convertir la marxa en qualsevol cosa menys en el que havia estat tradicionalment, un gran esdeveniment unitari, festiu i reivindicatiu.
Trist en conèixer la notícia de la mort de Josep Espar i Ticó, un catalanista de pedra picada, un activista de primera hora i un impulsor, sense excessius protagonismes, algunes de les grans iniciatives culturals catalanes (el Cavall Fort, la discogràfica Edigsa, el diari Avui i tantes altres). D’Espar voldria destacar tres virtuts: el seu patriotisme sense
Primera, no he estat mai un fan o un admirador incondicional de la Laura Borràs. De fet, aquesta mitificació que rodeja la seva figura per part d’un determinat sector de l’independentisme sempre el vaig trobar fora de lloc, fins i tot una mica ridícul, encara que també humanament comprensible. Però les decisions preses ahir pel
Amb el final de les maniobres político-tècnico-legals pensades per a justificar la retirada de l’escó del diputat Juvillà, Laura Borràs i companyia s’afegeixen a la ja nodrida llista de decepcions que l’independentisme ha de suportar. Sempre ens va vendre (ella) i ens van vendre (Junts) que ella faria les coses diferents de com les va