Les aigües turbulentes

Bloc personal de Jordi Casadevall Camps

6 de juliol de 2024
0 comentaris

Vida després de la vida

Ahir va passar per Las Palmas el doctor Manuel Sans Segarra a donar una multitudinària conferència amb l’atractiu títol “La supraconsciència existeix: vida després de la vida”. El doctor Sans, metge cirurgià ja jubilat de l’Hospital de Bellvitge, s’està fent famós via xarxes socials amb les seves xerrades, conferències o entrevistes sobre un tema que el capfica des que professionalment encara estava actiu. Es tracta del que es coneix com “experiències properes a la mort”, és a dir aquells ítems que relaten les persones que han estat en un tris de morir (accidentats greus, amb parades cardiorespiratòries, en coma…) i que són sorprenentment idèntics: hi apareixen la separació de cos i ment, llums intensos, sensació de pau i placidesa… Encuriosit per les explicacions que els donaven els pacients i empès pel cuquet investigador que tot bon científic té tota la vida, va començar a contactar amb psiquiatres, neuròlegs, físics, teòlegs… totes aquelles professions que l’ajudessin a trobar el desllorigador a aquest misteri. D’això va anar la dissertació d’ahir, una de les moltes que està fent per tot l’estat espanyol. L’interès era màxim, ja que totes les 730 entrades de l’auditori estaven venudes; la xerrada fou rigorosa però també amena i l’interessant col·loqui amb el públic es va haver d’acabar de sobte per raons de temps.

L’explicació que ofereixen Sans i tots els estudiosos a aquesta fenomenologia es basa en la creença que el que tradicionalment anomenàvem esperit, ànima o equivalents ara en diuen superconsciència, que està demostrat de manera científica que sobreviurà en el moment de morir cada persona. El doctor Sans insisteix molt en què tot està corroborat científicament. Jo personalment menysprearia aquestes teories sense aquesta condició prèvia. Sembla que la clau de volta és l’aprofundiment dels coneixements sobre la física quàntica, aquella que, juntament amb la teoria de la relativitat, tant costa d’entendre però que Sans ho explica amb notòria senzillesa: la concepció de l’espai, el temps i l’energia, tal com els coneixiem tradicionalment, ha canviat i ara podem parlar d’una superconsciència que ens depassarà en el moment fatal (o no tan fatal, ben mirat) de la desaparició física, una superconsciència unida heurísticament a una consciència original, que seria l’equivalent a Déu o creador de tot (parlo de memòria i potser no m’estic explicant del tot bé).

L’altra bona notícia, segons aquests plantejaments, és que a aquesta superconsciència s’hi pot arribar en vida mitjançant la meditació. Tot plegat té relació també amb filosofies o religions orientals perquè també podria estar al darrera de la reencarnació. Com es pot veure, tot un camp fascinant per transitar-hi sigui per investigar o sigui simplement per enriquir la ment i intentar donar resposta als grans interrogants de l’home. I sempre, insisteixo, des del màxim rigor científic. Fugint com de la pesta de xarlatans, il·luminats i magufos diversos.

[Imatge: catalunyareligio.cat]

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!