Las bonas novèlas deurián èsser celebradas. Quand, de mai, la bona novèla a a veire amb l’occitan, nòstra lenga sòrre, o caldriá mai que mai celebrar. Dempuèi dijòus passat, Google a apondut 110 lengas novèlas a son traductor automatic, dont l’occitan e lo breton, per que passarà de 133 a 243 lengas diferentas. Tota una
En el dia de l’alliberament LGTB (el que de forma abusiva i impròpia tothom en diu orgull), toca usar verbs iniciats en “re-“: recordar, reivindicar, reflexionar. Recordar els que ens van precedir en la llarga i necessària lluita pels drets de tothom a una sexualitat lliure, autèntics herois en unes èpoques i condicions molt més dures
Els passats dies 19 i 20 de juny i organitzades pel Museo Canario de Las Palmas tingueren lloc les I Jornadas de Patrimonio Documental. A través de conferències i taules rodones intervingueren especialistes en arxius d’institucions diverses de les Canàries i d’altres llocs de l’estat, que abordaren qüestions de tant interès com la gestió del
Avui, un fet insòlit. M’he trobat a la porta de casa un cistell ple de llimones curosament embolicat amb cel·lofana. L’inesperat obsequi anava acompanyat d’un senzill paperet que n’explicava el motiu i la procedència: era dels nous veïns del costat, paret amb paret (que encara no conec personalment) que m’oferien aquestes fruites dient “perdó per
Caminant, caminant, em vaig trobar fa uns dies amb un curiós paper enganxat en un fanal. Semblava que la meva capacitat de sorpresa, almenys pel que fa a elements de la via pública, s’havia esgotat, però no. El cartell en qüestió resava “Conoce el sumum secretum secretorum. El camino iniciático de la gnosis y masonería
M’ha passat una cosa molt estranya. Ahir em va venir al cap una cançó i l’anava taral·lejant mentalment. És una situació molt habitual. La cançó era “Comment te dire adieu”. La va popularitzar Françoise Hardy. Aquest matí em llevo amb la inesperada notícia de la seva mort, als vuitanta anys. Naturalment, no he pogut deixar
Anit vaig contemplar l’obra Victoria viene a cenar a la sala de teatre de petit format El Aparte, a Las Palmas, obra de la il·licitana Olga Mínguez Pastor. La funció era dirigida per Antoni Ramos, ànima del local, i fou magníficament interpretada per Nati Santana i Carmen Durán. Tracta d’una fícticia trobada entre Clara Campoamor i
I el diumenge, què? Les eleccions al Parlament Europeu arrosseguen el llast de ser uns comicis de segona. Hi influeix, certament, el fet de no elegir ni directament ni indirecta un govern d’un color concret. També la llunyania, tant física com conceptual, de les institucions europees, que s’han guanyat a pols la imatge de feixugues
El cub de Rubik fa cinquanta anys. A les generacions d’ara, tot i que saben de ben segur de què es tracta, no els deu fer ni fred ni calor, però per a nosaltres aquest joc fou tota una novetat i una addicció. Invent d’un hongarès, llegeixo que les combinacions possibles són més de 43
Acabo de rebre per Whatsapp un missatge d’una tal Juliet, de Nigèria. La seva foto de perfil presenta una noia amb trets inequívocament asiàtics. Em diu “hola” i prou. Massa pistes per no endevinar que es tracta de l’enèsim intent de frau. Potser la tal Juliet és parenta d’aquell príncep també nigerià que fa uns
Se’ns informa de l’enèsim efecte no volgut del canvi climàtic: resulta que provocarà un augment de les turbulències en els vols. La qüestió és que l’escalfament global modifica les característiques de l’aire i dels vents (temperatura, pressió, velocitat, direcció…), contribuint així a que proliferin aquelles desagradables sacsejades mentre es viatja en avió. La notícia ha