ALBERT CORTES MONSERRAT

Sembla ser que el PSOE sense ganes ha acceptat parlar dels casos de Lawafare dins la Llei d’Ammistia, casos que per mesquinesa i simple rivalitat política a Esquerra no li preocupen, però que crec cal tenir en compte.

El Lawfare com sabem es una pràctica maquiavelica, ja que utilitza abusivament les instancies judicials amb aparença de legalitat per inhabilitar o provocar el rebuig contra un oponent polític. En definitiva una manipulació per la porta del darrera per deixar fora de combat un rival polític i que hem vist a Catalunya aquests darrers anys amb la cruesa de la repressió contra l’independentisme.

Hi ha molts casos, segurament el més discutit el de Laura Borrás, on hem vist com les misèries dels nostres partits sortien a la llum per intentar aprofitar la repressió per eliminar i els afectats per aprofitar l’ocasió i el context per desviar el tema. En aquest cas concret no podem dir que directament es pugui considerar repressió contra l’independentisme concretament, però saben el personatge que parlem, el cap visible d’un dels dos partits i figura a primera línia evidentment mitjançant aquesta tècnica l’Estat ha trobat l’escletxa per mala praxi per poder acabar amb la seva carrera i saben que el seu partit rival en aquest cas Esquerra també faria mans i mànigues per treure profit i per tant des d’aquest punt de vista te tota la pinta de repressió encoberta o lawfare. Segurament en cas d’un altre polític de segona línia el mateix cas mai hagués vist la llum, la diferència es clara i deixant de banda les responsabilitat si hi ha hagut responsabilitat en una mala praxis ha de ser inclosa dins la futura llei. Trobariem altres casos dins aquest apartat que han estat inclosos en actes delictius simplement per pertànyer a l’entorn independentista, com el cas del Conseller Buch i l’escorta del President Puigdemont per exemple.

Deixant de banda les actuacions miserables dels nostres partits apuntant en benefici propi, cal veure les eines que l’Estat ha utilitzat, per una banda la violència, però per altre utilitzant la justícia de diferents formes per acabar amb el moviment independentista, i totes s’haurien d’incloure en una llei d’ammistia indiferentment del partit que en surti afavorit o no.

Crec que tancar un acord d’ammistia que no ha llegit ningú per part d’un partits sense pensar això o nomes en benefici partidista no porta enlloc i deixa ben clar quins personatges volen ser els nostres representants.

La lawfare es repressió política, una evidència.