LA BURLA DE LES CARTES
La tàctica de les cartes per presentar-se com el martir de tots els martirs de Pedro Sanchez segueix un altre cop, i aquesta vegada ho remata dient que no el trencaran, una vergonya de grans dimenssions.
En l’era de les xarxes socials, Sanchez posa de moda el paper, desprès de l’esperpent dels cinc dies de reflexió per influir i mobilitzar clarament el seu electorat a les eleccions catalanes, ara repeteix en les europees on les enquestes el donen per darrera els Populars, torna a erigir-se com a martir amb el cas de la seva dona citada com investigada pel jutjat. Es queixa per ser citada cinc dies abans de les eleccions cosa no habitual i que aquest cop no necessitaria cinc dies de clausura i que estava més convençut que mai de continuar al capdavant del Govern. Ens parla de la seva tranquilitat negant el tràfic d’influències i argumentant que es un muntatge impulsat per l’ultradreta i reivindica el seu dret a treballar sense renunciar-hi per les responsabilitats del seu marit.
Realment, si la ciutadania tingués un nivell de democràcia mínima, donaria l’esquena aquest farsant. Desprès del primer xou dins les Eleccions de Catalunya i que tothom va veure que era una simple manera d’influir en el vot desviant l’atenció i amb el final que era cantat amb la seva continuïtat, ara torna la mateixa cantarella que francament és ofensiva, quan hi ha hagut gent que ha passat molt de temps a la presó per pujar dalt d’un cotxe policial per dissoldre una concentració o gent que ha estat molt de temps sense poder sortir de la seva ciutat amb acusacions totalment falses entre molts i molts exemples de la repressió catalana, avalada també pel seu partit, no es pot presentar com el gran martir per les acusacions a la seva dona, que evidentment pot defensar, però igual que diu que te dret a treballar com tothom, també ha d’assumir les conseqüències com tothom i no fer d’un tema personal una qüestió d’Estat.
No te dret a queixar-se de la citació quan defensa la separació de poders davant les causes independentistes i que es veu ara ha oblidat. Alhora cal dir que segurament no li suposarà res a la seva dona i que segurament legalment no ha comés cap delicte, però eticament és reprobable segons quina professió i segons quins actes sent la dona en aquest cas del President espanyol, no és el mateix que un ciutadà anonim, cosa que és una irregularitat més de l’Estat de dret espanyol.
Ja n’hi ha prou d’aquesta burla i aquest cinisme que nomes pot passar en una Democràcia de fireta com l’espanyola.