BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Pep Famadas

Seguint voltant per l’asfalt andorrà amb flaca aquest any decideixo baixar des dels Plans de Ransol fins a Sant Julià de Lòria amb l’objectiu de tatxar la famosa Collada de la Gallina, on l’any passat vaig veure pujar la Vuelta espanyola. Fa pal rodar en mig del trànsit andorrà però no hi ha més remei. Al menys de baixada serà més passador.

En un tres i no res em planto a l’inici de la carretera a Os de Civis. Mentre faig la foto al cartell de l’ascensió em passa un ciclista de Torelló, un jovencell amb el que converso fins que li dic que no sé  fer dues coses alhora, com en Logístic, i l’encomano que vagi fent, que jo he de tornar als Plans i no vull cremar tota la pólvora al primer encontre. La carretera és preciosa i el desnivell important. Com que estic fresc els pendents, tot i que pronunciats, són suportables. També cal dir que són curts i amb força descansos pel que fins a l’ermita de Canòlich, aproximadament al km 5 i final d’etapa de la Vuelta 2012, la collada és suportable. A partir d’aquest punt el pendent baixa un grau però és sostingut i sense descansos fins al final. Allà m’espera el soci de Torelló, amb el que comentem la jugada i intercanviem les fotos de rigor. Ell marxa cap a la Rabassada, convindant-me a anar plegats, al que responc que jo tot just vull fer el volt pels pobles inferiors i enfilar cap Ordino. Vagi bé. Gaudeixo del descens amb unes vistes collonudes a cada revolt. Destaco la meravellosa pineda de pi negre existent a la part alta de la muntanya, a la que li urgeix una aclarida.

De nou a Sant Julià de Lòria i just a l’inici d’un carrer de pujada digne de menció guaito el cartell que indica la Rabassada. 17 km i 1.100 m de desnivell, sobrepassant els 2.000 m s.n.m. Ja que sóc aquí i que segurament no hi tornaré amb flaca (al menys tot sol) no em queda més remei que fer-lo i no quedar-me a mitjes, no us sembla?

Al cap de pocs kms trobo un trencant que m’indica cap a la dreta tot i que recordo que segons el mapa tornen enllaçar més amunt. Cagada a mitges. Efectivament sí que es troben però per on jo circulo és el camí cap a Naturlandia. No hauria dit mai que tingués tant d’èxit aquest parc temàtic (que em sembla que és una cutrada de collons). Vaig acompanyat tota l’estona per una peregrinació de cotxes que quasi no em deixa tranquil fins dalt. Al baixar opto per l’altra carretera que quasi surt del final i veig un cartell de final d’etapa d’una Volta. Aquest costat és desert. Quina llàstima. Travesso Aixirivall i forces camps de tabac (finalment hauré de creure que sí que hi ha tabac andorrà).

De nou a Sant Julià i ja al mig del bullici pujo fins a Andorra la Vella, tot parant a fer un Coca Cola gaudir del trànsit andorrà. Ara l’objectiu és arribar al poble d’Ordino i reposar de nou per encarar amb condicions el Coll homònim. No m’esperava les rampes dins d’Andorra ni el tros del túnel abans de La Massana. Ja començo a estar llimadet.

Torno a fer un Coca Cola i una pasta a Ordino assegut al costat del bust de Mossèn Cinto, que es veu que hi fa fer estada, segons esbrino més endavant. Després…. m’arrossego per la carretera. Sort que sense voler-ho els qms van saltant i una font que ja tenia ullada, a 2 qms del coll, em refresca el clatell. Fet i fotut ja sóc a dalt.

Ara només queda de feina el darrer tram des de la carretera general fins a casa, però com ja és el darrer sempre és més passador.

En total han estat 7 hores i mitja (6.22 d’efectives, detall pel Logístic), 124 km i 3.488 m de desnivell, amb un perfil molt engrescador. Em sembla que l’any que ve tocarà la gruixuda (o potser descens??).

Salut

Les fotos: cliqueu aquí.