VOLTA A LA CERDANYA 2006
Per Joan Lladó
Com aquell qui res i un pèl decebuts, hem tornat de fer la Volta a la Cerdanya. Aquest any hem suat, millor dit, mullat, la cansalada al massís del Canigó. Deia decebuts, perquè dissabte la metereologia no ens va acompanyar gens. Tota la colla Alpina vam abandonar quan érem a prop del punt més alt de l’etapa, a uns 2200 metres, molt aprop del Pla Guillem. L’aigua, el vent, el fred i la boira ens abatiren en aquells topants, tot i que l’ascens, en general, l’haviem superat amb
prou lleugeresa. En veure que molts dels equips que ens precedien giraven cua i que les mans no podien accionar els canvis i amb prou feina els frens, ens veiérem obligats a tornar. La tornada, tot i que era en descens, es féu un pèl llarga. I un cop a l’hotel, un bon bany amb aigua bén calenta i cap a dinar a Prats. Havent dinat ens esplaiàrem pel poble fent una visita turística i les més ganàpies ho aprofitaren per fer de les seves. Oi, sirenes? A partir de mitja tarda anàren arribant els equips herois. Enveja sana.
La segona etapa va ser de prop de cinquanta quilòmetres que consistiren en un parells de pujades, bàsicament de pista i dos descensos, un d’ells un corriol magnífic des d’el Coll de Malrem fins a La Manera. Tothom en féu una valoració molt positiva. Cal esmentar també que la Pantera Rosa va abandonar al seu company d’equip, El Tete, per la qual cosa, estarà amonestat durant un any, a no poder avançar ningú en cap de les sortides de grup.
Després de dutxar-nos, vam decidir d’anar a dinar a Sant Pau de Segúries en un bon restaurant de plat “fondo” que coneixien el Màster i el Mamalló.
Fins l’any que ve i esperem que sigui més profitós.