BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Passat  Villerach deixàrem el cotxe (a uns 500 m d’alçada), i després de menjar una miqueta i preparar tot el material vam començar a pujar cap a les 8. Com hem dit abans la pista és força llarga i passes un parell de refugis: el Mas Malet (850 m) i La Molina (1180m). Arribàrem a dalt el Coll de Prat Cabrera (1789 mts) cap a les 12. Des d’aquí ja es veu el refugi dels Cortalets (2.150 m), al que arribàrem cap a quarts de dues. Després de menjar una mica i descansar, la Maria va tenir clar que deixava la bici lligada al refugi i seguia a peu . Pujàrem, la Maria a un bon ritme, malgrat el gran esforç que havia fet de pujada, i jo fent amb la bici tot el que podia. La veritat és que menys la part final, a la resta es poden fer força coses. Cal tenir present que hi ha molta pedra i en certs moments s’ha de portar la bici en braços.

Cap a les 3 férem cim. El temps ens va acompanyar molt, i vam tenir unes vistes des de dalt impressionants tot i que no vam arribar a veure el mar. Després de menjar una miqueta, descansar, xerrar barato i mirar una estona la xemeneia i comentar el que volen fer alguns dels bikers al setembre, vàrem fer la baixada fins al refugi. La veritat és que fou molt ràpida i, per la meva part, com no, molt i molt divertida. A les 5 ja estàvem de tornada al refugi dels Cortalets.

Després de fer algunes fotos més i beure un refresc baixàrem la pista fins al cotxe en menys d’una hora. Aquest cop sí que la Maria va disfrutar a dalt de la bici ja que, a l’estar força “bé” la pista, vam anar depressa i avançant cotxes i tot.

Cap a quarts de vuit ja estàvem gaudint d’un merescut bany en una piscineta al poble de Rià i amb el Canigó de fons. L’endemà, per descomptat, visita cultural a Sant Miquel de Cuixà i al desconegut però molt bonic Priorat de Serrabona. Però això ja és una altra història.