Guanyar al masclisme
Ja han passat uns dies des de la final del mundial i es van destapant més coses sobre l’actitud del principal responsable de la federació espanyola de futbol i també de l’entrenador. L’acció de Rubiales al lliurament de medalles de la Final del Mundial Femení #FWWC2023 ha entelat l’èxit esportiu que han assolit les jugadores, però és la punta de l’icebert del tracte que han rebut elles i les dones vinculades als estaments esportius on ell hi té influència. El masclisme s’ha fet més present que mai, no només en l’acció d’ell, sinó en les reaccions posteriors de molts altres. Véncer al masclisme, en segons quins llocs, és molt difícil perquè està tan interioritzat que fins i tot hi ha dones masclistes sense saber-ho.
Quan vaig penjar aquesta petició de Change.org una amiga em va dir si calia, si n’hi havia per tant. Li vaig explicar el què i després em va dir “el futbol m’interessa zero”. [Per cert, la petició ja va buscant arribar a les 25.000 signatures]
Un altre va fer el comentari “això és un calentón per haver guanyat el mundial”.
I un tercer va exigir saber si ella havia protestat per aquell petó o ja li estava bé.
Aquests són alguns exemples, però segur que molt més generalitzats del què creiem. El masclisme campa arreu i moltes vegades no el sabem identificar perquè està molt interioritzat i ja ens sembla “normal”. Per això recomano llegir aquest fil de la Bàrbara Lligadas que ho explica molt bé.
Treure ferro a aquesta actitud és el que fa creure a les nostres noies que rebel·lar-se davant qualsevol contacte que no t'agrada és d'amargada o que no fer segons quina pràctica sexual a la teva parella perquè t'incomoda és d'estreta.
(1/6) pic.twitter.com/UhvQmyWoeF
— Bàrbara Lligadas (@blligadas) August 21, 2023
Si Rubiales és capaç de fer una cosa així en públic, què no farà en privat? [Per sort es comencen a sentir algunes veus que ho expliquen i ho denuncien]. De fet, Rubiales ha tingut altres polèmiques en els seus anys de mandat, no totes relacionades amb el masclisme que destil·la el personatge.
Ella, la Jenny Hermoso, ha demanat l’aplicació de mesures exemplars contra ell, Rubiales, a través del Sindicat de Dones Futbolistes. De fet, la FIFA ja ha dit que contravé les seues normes i ha obert un procés disciplinari.
L’entrenador, Vilda, no se n’escapa tampoc de tot plegat. En roda de premsa prèvia al partit va dir això:
Ets al capdavant de la selecció femenina de futbol, al capdavant d'un grup de 23 dones, i dius que "queremos ser LOS mejores del mundo". Dues vegades. Te pot semblar un detall sense importància. Jo trob que aquests detalls deixen veure moltes coses.
8 segons amb Jorge Vilda. pic.twitter.com/icfl9fNctP
— Àngel Aguiló Palou (@AngelAguiloP) August 19, 2023
Per no dir que va fer això també. Masclisme en estat pur i creure’s impune davant els atacs que pugui rebre.
Però NO tot és negatiu i és que també hi ha homes que ho han vist i ho denuncien, a les xarxes o a on correspongui. De moment, UN àrbitre ha denunciat Rubiales (L’àrbitre Estrada Fernández demanda Luis Rubiales per violència sexual -que és regidor d’ERC a la Paeria de Lleida-). També en demana la dimissió la Unió esportiva de Sant Andreu i el Club Esportiu Manresa. El Barça, l’Espanyol, el Girona… no han dit res, ni ho diran, són experts en “mirar cap una altra banda” com si amb ells no anés la cosa. Només tres jugadors del Betis han donat suport a Jenny.
En falten moltes més de denúncies, perquè el blanquejament de molts mitjans fa angúnia. Un exemple és la portada del DIARIO AS, però també molts altres “periodistes” de mitjans importants que han intentat treure ferro al tema.
En canvi, hi ha jugadores que van renunciar a anar a la selecció perquè ja sabien què hi havia: Mapi León, Clàudia Pina i Patri Guijarro, per nombrar-ne tres del Barça, però n’hi ha quatre més: Lola, Ainhoa, Amaiur i Nerea.
Mapi León es la mejor defensa central del mundo. Renunció al Mundial y se mantuvo firme contra la Federación de los machirulos de Rubiales y Vilda. La dignidad vale más que cualquier título. pic.twitter.com/YRTRsmXPIv
— Fonsi Loaiza (@FonsiLoaiza) August 23, 2023
El Gamper femení ha clamat contra Rubiales, però també hi ha aquesta pancarta meravellosa:
Pancarta dando las gracias hoy a Mapi León, Patri Guijarro y Claudia Pina por parte de la afición del Barça femenino en el Trofeo Joan Gamper. 3 jugadoras que renunciaron al sueño del Mundial y se mantuvieron firmes contra la RFEF de los machirulos de Luis Rubiales y Jorge Vilda. pic.twitter.com/lJB1UeVmry
— Fonsi Loaiza (@FonsiLoaiza) August 24, 2023
Aquí apareix una paraula interessant: “marichulos” en català podríem dir “marimasclistes” i m’ha vingut al cap aquest article d’Elena Moya que recomano molt llegir.
Finalment, sembla que les pressions de totes bandes han fet efecte i Rubiales deixarà el càrrec divendres a l’assemblea general que s’havia convocat per donar-li suport. Però encara hi ha molt camí a córrer per guanyar al masclisme, això no s’acaba aquí, més aviat comença. Per exemple, Vilda va recolzar l’actitud masclista del seu cap i va pressionar Jennifer Hermoso i família per a què tregués ferro a l’assumpte; a banda que n’ha fet algunes en públic que són reprobables (imaginem en privat).
Cal fer net d’aquestes actituds masclistes, cal posar-les en evidència quan passen i, sobretot, no mirar cap a una altra banda si passa al teu voltant encara que no t’afecti directament a tu (això interpel·la tant a homes com a dones). És possible que el primer cop que ens passi no sapiguem com actuar, són situacions incòmodes que costen d’encaixar i de denunciar per tot allò que s’ha explicat anteriorment, algunes maneres de fer estan tan interioritzades que les assumim amb naturalitat; però si passa una segona vegada hem de saber què cal fer, on cal anar, amb qui s’ha de parlar i, sobretot, procurar que no torni a passar. Si anem pas a pas, ens adonem de les situacions que no hem de tolerar i hi ha denúncies de totes bandes és possible que puguem guanyar al masclisme.