Coses a dir

Estirar un mapa damunt la taula i mirar les possibilitats de descoberta entremig de dos punts és un dels meus esports preferits. Feia temps que planejava un viatge a Còrdova per a veure la Mesquita, que ja em semblava impressionant de lluny i m’ho ha semblat molt més de prop. També Medina Azahara, la ciutat brillant, passejar pel call jueu, descobrir racons de la ciutat… la pandèmia es va posar pel mig i els plans es van endarrerir, però tot arriba si es sap esperar, i ara torna a venir de gust moure’s una mica, veure nous paisatges, descobrir llocs nous i tornar amb el sarró carregat d’anècdotes…

Entre Móra d’Ebre i Còrdova hi ha 750Km i moltes coses a veure pel camí. Un dels objectius del viatge era fer una parada a Viso del Marqués per veure un Museu de Ciències Naturals (AVAN) i aprofitar per visitar un palau amb frescos renaixentistes italians (Palau del Marqués de Bazán). Un altre objectiu del viatge és (re)trobar amics pel camí (a Albacete i Benicàssim), que és sempre un plaer i acaba sent el millor regal.

Móra d’Ebre – Còrdova

Vam sortir aviat al matí amb intenció d’arribar a Còrdova havent dinat i tenir la tarda per passejar pel la zona centre. I així va ser.  Plovisquejava quan vam arribar, però no va durar gaire i al matí següent el Sol va ser esplèndid per un inici de gener. El centre estava ple de llum i el carrers propers a la Catedral-Mesquita plens de turistes rebuscant entre les botigues. Vam passejar pel pati dels tarongers, vam fotografiar la Mesquita des de diversos punts i d’aquest primer dia em quedo amb la fotografia feta des del Pont Romà.

Si heu d’anar a la Mesquita-Catedral, millor fer-ho a primera hora i agafar l’entrada per internet, per evitar cues. Primera hora és a les 10h. Una hora i mitja podeu voltar per dins, bé amb visita guiada de grup o bé opció audioguia (jo prefereixo audioguia perquè em dona més llibertat i vaig parant l’orella si hi ha alguna guia que pot dir alguna cosa que no surt als llocs oficials). En sortir hi ha el pati dels tarongers. Preciós. Sí, la Mesquita també és preciosa per dins, motiu suficient per anar a Còrdova a veure-la. Els carreronets del voltant (peatonals), les placetes amb tasques i bars a cada cantonada… No tinc bon ull per trobar llocs on es mengi bé, almenys no a Còrdova.

El menú cordovès no em va fer gaire el pes, però segurament no vam saber triar bé el lloc. Tot massa turístic. Si torno a Còrdova no serà pel menjar, això segur.

Un dels plats estrella eren les albergínies amb mel negra. Les havia tastat a Almeria i les havia trobat boníssimes. A Córdoba no ens van fer el pes.

Una de les places més concorregudes és la plaça de La Corredera. És bonica. Amb estils arquitectònics diferents fruit de diverses ampliacions i molt, molt turística. Vaig llegir massa tard que només s’hi podia prendre cafè o una cervesa, que el menjar millor a una altra banda perquè no hi havia res de qualitat. I certament va ser així. Millor menjar a una altra banda, m’ho apunto per la propera.

Medina Azahara està a uns 7km de la capital. Un lloc privilegiat a peu de la muntanya amb boniques vistes. Vam descobrir molts nius de cigonyes mentre arribàvem, natura salvatge posada a llocs impossibles com pals de la llum. Un cop allà, l’entrada és gratuïta, però cal agafar un autobús per anar a veure les ruïnes. Val 3€ anada i tornada. No hi pots anar sense l’entrada que cal recollir abans dins el complex. Gent molt amable et pregunta d’on vens i t’explica com pots aprofitar bé la visita que pot ser de dues hores. En acabat, tornes al museu i hi ha passi de pel·lícula de 15 minuts molt interessant on s’explica com devia ser Medina Azahara en el seu esplendor. Dels 10 que érem a la sala la meitat érem catalans, ens va semblar curiós. De fet, vam sentir parlar català a tot arreu per Còrdova.

La visita a les ruïnes té bones vistes, però tota la zona va estar espoliada durant segles i queda poc del seu original. El lloc, això sí, privilegiat.

Viso del Marqués

Tornant cap a casa la següent parada era a La Manxa. Viso del Marqués és un petit poble de poc més de 2000 habitants a 1h 30 de Còrdova i quan encara falten dues hores per arribar a Albacete. Podríem dir a mig camí. I val la pena la parada. Gràcies a una proposta del Col·legi de Geòlegs vam conèixer l’existència d’un Museu de Ciències Naturals amb una bonica sala de Geologia.

Buscant què podíem fer per la zona, va sortir un palau del marqués de viso que va fer construir amb gust italià. I cap allà que vam anar. Totes dues visites valen la pena. El Museu és petit, però la sala de geologia està molt ben endreçada, hi ha minerals, roques i algun fòssil (ens van dir que està pendent obrir una sala només amb fòssils). El Museu és gratuït i el palau va ser amb visita guiada (2€) molt interessant, repassant història. Com a curiositat, allà hi ha l’arxiu general de l’Armada Espanyola.

Vam dinar a Viso a un dels Bar-Restaurant entre un museu i l’altre i el menjar va ser molt bo i a bon preu. Res a veure amb el malson de Córdoba, a la Manxa es menja bé.

Albacete

Vam fer nit a Albacete per retrobar amics i fer visita al centre i a una biblioteca pública força curiosa. En F. i la S. ens van fer de guia i ens van portar a sopar a un local molt acollidor. La nit era freda i la boira ens va venir a veure, semblava talment que fóssim a Móra en comptes d’enmig de la Manxa. El centre de la ciutat estava guarnit per festes amb llums que seguien el ritme de la música. Ens van portar a fer un vol per la catedral i alguns carrers del centre. Albacete és una ciutat tranquil·la de gent molt amable, almenys sempre que hi he estat ha sigut així.

Al matí següent tocava marxar, però abans calia passar per la biblioteca pública que ens havien recomanat. Per a fer-la, van aprofitar un dipòsit d’aigües en desús. L’estructura queda força curiosa, en entrar a mà dreta s’hi troba una gran sala d’estudi. Al fons a l’esquerra un ascensor et puja fins a la biblioteca circular. Allà tot és fusta i llibres; ens va encantar la idea, si bé era una mica claustrofòbic al no tenir finestres, però és bonica, això sí, encara que has de pujar i baixar escales per trobar els llibres. És la Biblioteca de los Depósitos del Sol. Interessant visita.

Quan vam sortir de la biblioteca ja havia sortit el Sol i ens va alegrar la marxa cap a casa.

Benicàssim

Dues hores i mitja més tard vam arribar a destí, era una altra parada obligada per retrobar amistat i acabar les hores de vacances al Sol amb olor de mar. A Benicàssim hi vam trobar la B. i ens va portar al seu lloc preferit que m’he fet també meu. Al Voramar hi havia la temperatura i lloc ideal per passejar. El menjar a la terrassa, que estava atapeïda, va ser molt agradable i no vam haver d’esperar gaire per tenir lloc. Entre la Manxa i Benicàssim ens vam refer del patiment gastronòmic andalús i vam tornar a casa amb la bossa plena de bons records i bons moments.

I vam arribar a casa just per veure la cavalcada dels Reis d’Orient. Final d’etapa i de viatge. Ara ja podem pensar en el següent.