Les pantalles, millor sota control
Fa vint anys els telèfons mòbils servien per fer trucades i enviar SMS i començaven a aparèixer els telèfons intel·ligents i eines com Facebook, Whatsapp, Twitter… mons nous per explorar i que a poc a poc van anar conquerint espais. Instagram va venir després, igual que Reddit, TikTok… Fa vint anys fèiem Skype, però en fa quatre que fem Zoom i Meet. Sens dubte la pandèmia ens va fer donar un pas de gegant en la digitalització, a tots nivells i per a tothom.
La tecnologia va arribar a les aules el 2010 en forma de 1×1. Això vol dir un ordinador per a cada alumne i passar a tenir llibres digitals en comptes de llibres de paper. Alguns centres ho van incorporar d’immediat i altres van fer més el romancer per veure cap a on anava tot plegat.
Més d’una dècada després d’aquella digitalització, alguns països han començat a posar fre i han tornat al format “tradicional”(Suècia paralitza el pla de digitalització de les escoles), per bé que alguns no l’han fet servir mai. Marian Rojas Estapé ja advertia que els grans empresaris de la tecnologia que habiten Sillicon Valley, porten als seus fills a escoles on estan prohibides les tauletes, ordinadors, mòbils… Si tenen cuidadors, per contracte no poden dur mòbil… En fi, ella diu “és com els grans traficants de droga, que la venen, però no la prenen”. Parla d’hormones (oxitocina, cortisol, dopamina), de fer madurar l’escorça prefrontal “que és la part del cervell que se n’encarrega de l’atenció, de la concentració, de la resolució de problemes i del control d’impulsos“. Aquesta xerrada de Marian Rojas de vint minuts ajuda moltíssim a entendre el perquè de tot plegat. Imprescindible per entendre on som i puguem trobar solucions.
“Estem enamorats de la superficialitat perquè som incapaços d’aprofundir“.
Ella recomana també “The social dilemma“, un documental sobre les xarxes que també ajuda a entendre on som en la tecnologia. I es mostra preocupada quan diu: “és la primera vegada a la història que els fills són menys intel·ligents que els seus pares”.
Saber fer anar un ordinador és bàsic en el món actual, però també cal saber llegir i escriure, sobretot, tenir una bona comprensió lectora. Tenim més tecnologia que mai, però, com tot, hem d’aprendre a fer-ne un bon ús. Tenir-ne molta no vol dir tenir la correcta o fer-la servir correctament. I sembla que els informes que han sortit aquesta setmana passada sobre la comprensió lectora dels alumnes faran canviar alguna cosa en l’ús de les noves tecnologies a l’aula (La comprensió lectora dels nens de primària cau 7 punts en 5 anys).
I és que sembla que no tenir mòbil o ordinador a l’aula pot millorar la capacitat de concentració dels alumnes, el seu rendiment i per conseqüència, el seu aprenentatge.
També s’ha comprovat que l’ús indiscriminat del mòbil genera comportaments poc correctes (i això va lligat al què explica Marian Rojas al vídeo). I s’ha comprovat que hi ha menys bullying i més rendiment als instituts sense mòbils, segons un estudi.
“L’avorriment és el bressol de la sorpresa i la creativitat” diu Marian Rojas parlant dels nens que són a l’aula. I continua “ningú ha descobert res important en un moment d’hiperestimulació“.
Però no tothom s’ha rendit a les noves tecnologies. Joaquim Sala i Pujolràs és filòsof. Nascut a Centelles (Osona), viu a Berga on va fer molts anys de professor a l’INS Guillem de Berguedà, vaig tenir el plaer de coincidir-hi. Ja jubilat, escriu a bon ritme llibres d’assaig. És metòdic i sistemàtic, i no li agrada viatjar: ell diu sempre que fa viatges interiors; el seu ordinador no té internet, no té telèfon mòbil, compra diaris de paper on retalla les notícies que li interessen i les classifica en carpetes, i escriu i reflexiona sobre el món actual. Un dels seus llibres és “La vida entre pantalles, el fantasma de la caverna ronda pel món“, un assaig-ficció on contraposa la visió del món de Plató i Nietzsche, remarcant el valor de la vida humana centrada en el present. Una vida entre pantalles que l’ésser humà -el seu jo- sempre pot transcendir si ha rebut una bona educació humanística.
Llegir regularment és fonamental per tenir una bona comprensió lectora, a més, ajuda a cometre menys faltes d’ortografia i amplia coneixements. Hem acabat ara els exàmens de les PAU i comentàvem amb altres professors d’altres centres la davallada del nivell dels estudiants. No només a nivell de batxillerat, però també. La pandèmia no ha ajudat a millorar el nivell i es nota molt un abans i un després. Caldrà fer un esforç educatiu important des de tots els àmbits (no només des de l’escola). Hi ha ciutats que comencen a prendre mesures que poden semblar extremes, però intenten frenar un problema: Sense mòbil fins a la secundària: el codi que s’aplica a tota la ciutat de Greystones.
De tot això, el què se n’extreu és que les pantalles, millor sota control; ens ajuden si en fem bon ús, però també ens fan minvar les nostres capacitats i impedeixen la correcta maduració dels nens i adolescents.