Coses a dir

Diumenge passat, 28 de juny, es va celebrar arreu del món el Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+ [aquí una mica d’història del perquè d’aquest dia]. Enguany, per la pandèmia, no hi va haver manifestacions multitudinàries, però a cada poble o ciutat se les van empescar per assenyalar el dia d’una o altra manera i fer trobades més reduïdes.

A proposta de la Direcció General d’Igualtat, a molts pobles de la comarca es van pintar els bancs o els passos zebra amb els colors de l’Arc de Sant Martí, símbol del moviment LGTBI+. A la majoria de pobles de la Ribera d’Ebre es van fer actes reivindicatius, lectures de manifest i pintades incloses. Començant pel nord, a Flix es van pintar bancs amb els colors de l’arc de Sant Martí, com també a La Torre de l’Espanyol [web], Garcia [web], Vinebre [manifest sencer], Móra la Nova [web], Ginestar [web] i acabant a Tivissa on, a més, es va donar a conèixer una associació LGTBI local.

(més…)

Des d’inicis de març que gràcies a l’aplicació de l’article 100.2 els presos polítics han pogut sortir més o menys hores, més o menys dies a la setmana, per realitzar tasques diverses, alguns de voluntariat, altres a la Universitat o en despatxos privats d’advocats, etc. Era una bona notícia, doncs, malgrat tot, en espera d’aconseguir més permisos i de continuar demanant l’amnistia per a tots ells. Però va arribar la Covid-19 i el confinament de la població i els presos polítics es van quedar confinats a la cel·la en comptes de fer-ho a casa amb la família, com han fet tants altres presos per descongestionar les presons.

Però, mentre semblava que sí que els presos polítics amb el 100.2 podrien sortir i les xarxes es van omplir de la bona notícia, dos dies després de l’amenaça del Suprem als funcionaris, es deneguen els permisos als presos polítics.

Diari Públic: “El Tribunal adverteix les juntes de tractament i la direcció dels centres penitenciaris que excarcerar-los podria suposar un delicte de “prevaricacio”. El Departament de Justícia ha anunciat que les juntes estudiaran que tots els reclusos amb el 100.2 passin el confinament a casa. El 69 % dels presos amb tercer grau passa l’emergència sanitària al seu domicili”.

Carme Forcadell ho diu en una entrevista: “La justícia no és igual per a tots, ara s’ha tornat a evidenciar“.

Per això, uns dies després, Junqueras i Romeva demanen la recusació dels dotze jutges de Tribunal Constitucional.

L’arquebisbe Planellas demana que es permeti als presos que ja gaudeixen de permisos de passar el confinament amb les seves famílies.

Presos polítics d’arreu del món emplacen Bachelet a “salvaguardar” els drets dels interns durant el confinament. Conjuntament amb presos polítics d’arreu del món, Cuixart, Sànchez, Romeva, Forn, Bassa, Junqueras, Rull, Turull i Forcadell, han enviat una carta a l’Alta Comissionada de Drets Humans de l’ONU, l’ex-presidenta de Xile Michelle Bachelet.

(més…)

Ha començat l’abril i la Setmana Santa de confinament, però alguns no s’ho prenen prou seriosament malgrat les xifres a l’Estat són molt elevades i sembla que hi ha més morts dels que no diuen. Mentrestant, el Gobierno no ha pres mesures de confinament contundents a la capital del Reino i, dimecres 8, l’A3 registrava molt trànsit sortint de Madrid.  També l’A-6 cap a Galícia. De fet, totes les sortides de Madrid es van omplir, però també les de Barcelona, malgrat les xifres esgarrifoses de la pandèmia i les reiterades recomanacions de Salut de quedar-se a casa. (Retencions de circulació a les sortides de Barcelona i Madrid). I això fa que municipis de la costa es blindin agressivament contra els turistes que hi arriben. D’irresponsables n’hi ha a tot arreu, també n’hi ha que van a muntanya posant en perill més vides, atès que els CAP de poblacions petites estan preparats per atendre els veïns de la zona, no un allau de turistes de cap de setmana: “El 90% dels atesos al CAP de Camprodon són de segona residència“. A tot això s’hi afegeix què, segons l’executiu espanyol, dilluns 13 ja podran tornar a la feina els treballadors no essencials. I el Dr. Trilla, un dia més tard, diu que el gobierno NO ha consultat al Comitè Científic Covid-19 per aixecar el confinament.

Des de Catalunya, Oriol Mitjà, ja assenyalava que és un greu error: “L’objectiu és que el dia 13 no ens trobem tots al metro”. Per això Catalunya preveu desconfinar segons la densitat de població de la zona: “No serà el mateix a Barcelona que en altres llocs” afirma la consellera de Salut Alba Vergés. Mentrestant, el govern català encarrega a Oriol Mitjà definir l’estratègia de desconfinament a Catalunya, i també anuncia que destinarà 1,4 milions a produir 170.000 tests per monitoritzar l’evolució de la pandèmia. Important dada a tenir en compte, atès que a finals de març es va descobrir que el gobierno va comprar 50.000 test fallats a una empresa xinesa que, segons el govern Xinès, no tenia llicència (China asegura que España compró los test fallidos a una empresa sin licencia).

(més…)

Ara fa quinze dies, el món educatiu es va aturar, en principi, per dues setmanes, però sembla ser que podrien ser dos mesos. Tot just ara comencem a adonar-nos-en de tot plegat, a generar rutines diferents, a intentar posar una mica d’ordre dins del caos.

Dijous 12 de març el conseller d’ensenyament i la consellera de salut compareixien a migdia en roda de premsa per anunciar que s’aturaven les classes 15 dies arran de l’increment de casos de la infecció per SARS-CoV-2, altrament anomenada Coronavirus. El SARS-CoV-2 és el virus que provoca la malaltia anomenada Covid-19, perquè es va detectar a finals del 2019 a Wuhan, una regió de la Xina.

De fet, era un anunci que no sorprenia tenint en compte que a Itàlia les coses anaven mal dades des de feia més d’una setmana i també havien decretat el tancament de la Llombardia i havien decidit fer un tancament total pocs dies abans. Al febrer ja s’havia anul·lat el MWC, no exent de polèmica, per la por a una malaltia que, segons els experts ens repetien (i els periodistes explicaven), “era una grip forta que no havíem de témer” per intentar mitigar l’alarma. Però hi havia altres científics que ens advertien que allò no era així. El Dr. Oriol Mitjà, ja explicava que el virus era molt perillós per la transmissivitat i que tenia “mala llet” i “podia atacar els pulmons”.

(més…)

Amb tot el que està passant ens queda una mica lluny tot això, pero miraré de fer una mica de resum d’aquests dos darrers mesos sense bloc. La pandèmia tindrà capítol a banda.

En l’apunt anterior havíem anunciat que el tribunal europeu reconeixia Junqueras com a Eurodiputat. Hi havia espectació pel que passaria el dia 13, quan havien de ser al Parlament Europeu el president Puigdemont, el conseller Comín i el vicepresident Junqueras. Després d’haver publicat la fotografia al web, el Parlament Europeu se’n va desdir i va acceptar la resolució de la JEC. Així doncs, Junqueras continuaria a la presó, mentre Puigdemont i Comín sí que assitien al ple europeu i en reclamen la llibertat.

Hi ha certa confusió en tot plegat. Junqueras apareix al web del Parlament Europeu com a eurodiputat, però uns dies després desapareix. La pressió de l’Estat devia ser forta. Havíen guanyat una partida, però encara hi havia joc.

(més…)

Comença el gener mogut. Els dies 4, 5 i 7 hi ha previstos els plens d’investidura després que PSOE i ERC han arribat a un acord i ERC s’abstindrà; això i les abstencions d’EH-Bildu, i el sí de PNB, Més País, Compromís, Nova Canàries, Terol Existeix i el BNG faran que hi hagi nou govern de coalició presidit per Sánchez. En el No a Sánchez hi ha PP, Vox, Cs, JxCat, UPN, CUP, PRC, Foro Astúries i la diputada de Coalició Canària, Ana Oramas, que va canviar l’abstenció pel no. Les posicions més refractàries a investir Sánchez són de PP, VOX i Cs, aquesta última formació demanant un “Tamayazo” per activa i per passiva; tots tres al·legant que no es pot pactar amb els independentistes. Es dona la circumstància que la CUP serà l’únic partit d’esquerres que votarà en contra de la investidura, i ho farà perquè diu que facilitar la governabilitat de l’Estat Espanyol no aportarà solucions. JxCat, tot i què ha criticat ERC, anuncia una reunió amb Sánchez després de la investidura i, mentrestant, votarà no perquè Sánchez no ofereix “garanties” d’apostar per la política i desjudicialitzar el conflicte català.

(més…)

Al desembre teniem unes dates marcades al calendari. Tsunami Democràtic havia anunciat una gran acció per al Clàssic del dia 18 al Camp Nou, en dimecres. El Barça-Madrid ja s’havia postposat per la manifestació contra la sentència, malgrat era al carrer Marina, lluny del Camp Nou. Tsunami va dir que l’acció es veuria en directe per televisió i seria, com sempre, pacífica i revivindicativa. Mentrestant, a Madrid hi havia nervis, continuaven  escampant que Tsunami Democràtic són terroristes, per espantar, i mantenien als CDRs detinguts en presó preventiva, tot i que en van deixar anar amb comptagotes fins a final de mes reconeixent que no tenien explosius i no eren perillosos, això sí, amb fiança, no fos cas (a l’acabar l’any encara en queden dos en presó incomunicada, Germinal i Jordi Ros).

Però tornem al dia 18. Tsunami va repartir 100.000 cartolines de “Spain Sit and Talk” entre els aficionats que van entrar al camp. Havien demanat encerclar el camp quatre hores abans del partit. Així, després del mosaic de rigor, se’n feia un altre amb aquest lema. No van ser tot, però, flors i violes, en moltes entrades els guardes de seguretat van requisar els cartells. Miraven, fins i tot, dins els entrepans, segons la crònica radiofonica(#ElsEntrepansSeranSempreNostres). I després hi van haver càrregues dels Mossos. A l’exterior, Tsunami va projectar el partit a un edifici per a què tothom qui ho vulgués ho pugués veure, tot i què no va anar prou bé. I a l’interior van aconseguir aturar el joc durant dos minuts, malgrat no ho van deixar veure per TV. Tan se val, el partit va ser dels pitjors dels que es recorden, empat a zero, una nit prou amarga entre unes coses i altres.

(més…)

El 25 de novembre és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Aquí trobareu el perquè de l’origen d’aquest dia, és esgarrifós. Cada any es fan actes entorn d’aquest dia, però no n’hi ha prou amb això, cal compromís de les dones i dels homes per a què s’elimini la violència masclista. I també, cal que des de les institucions hi hagi implicació, no és només llegir un manifest a la porta de l’Ajuntament o posar un Punt  Lila ocasionalment, cal una campanya constant i permanent per sensibilitzar a la població. Un dia és necessari, però totalment insuficient.

Per això l’etiqueta #25NEmComprometo que corre per les xarxes. I jo em comprometo a fer el possible per continuar lluitant contra aquests tipus de violència, modestament, afegint el meu granet d’arena en el meu entorn.

Des d’ERC-Móra d’Ebre, dissabte vam organitzar una xerrada entorn del 25 de novembre per parlar de la violència masclista amb Carme Celma, llevadora, i fins dissabte, la nostra Secretària de la Dona de la local. Ens va oferir una xerrada molt interessant i amena sobre les diferents violències a les què estem exposats, moltes vegades sense saber-ho. D’aquestes que costen de veure, però hi són, i que fa temps vam posar l’etiqueta de #micromasclismes i en vaig fer un post.

(més…)

A un quart de deu del matí de dilluns dia 14 d’octubre es va fer pública la sentència a través de diversos mitjans. Ja se n’havia tingut un tastet durant el cap de setmana, i tot seguit, van començar les reaccions. Alguns havien especulat amb la possibilitat que la guardessin per a fer-la pública dimarts dia 15, quan van afusellar a Companys, però no, al matí ja sabíem el què, i tothom es va començar a organitzar.

“No és justícia, és venjança“. Sentim les paraules de Junqueras des de Lledoners. I immediatament surt publicada una carta conjunta dels presos i preses en el mateix sentit.

(més…)

Ha arribat l’octubre i han tornat els militars a Catalunya tot esperant que surti la sentència aviat. Més controls a tot arreu. Ahir, van fer l’habitual exibició de força a Madrid amb la desfilada militar, amb anècdota inclosa. Tal dia com ahir, fa dos anys, es va filtrar que els Jordis anirien a presó; ahir es va filtrar la possible sentència. Ai, la separació de poders i el secret judicial al regne d’Espanya! Martín Pallín i Ernesto Elkaizer en parlen al FAQS.

El cap de setmana és un compàs d’espera, però fa dies que estem més mobilitzats. Com ara fa dos anys, però més i d’una altra manera. A Telegram no em paren d’arribar avisos d’amics que se l’estan instal·lant. El canal de Telegram de Tsunami Democràtic ja té més de 130.000 subscrits, i no para de créixer.

I avui hi ha la primera acció abans de la sentència: centenars de persones es manifesten a Sants i recorren el centre de Barcelona. Els activistes de Pícnic per la República han tallat diversos carrers després de ser desallotjats pels Mossos de l’estació.

I al vespre: La gent es planta davant la porta de la presó dels Lledoners hores abans de la publicació de la sentència.

(més…)

El cap de setmana era a molts indrets llarg i festiu: a Reus la Misericordia, a Tarragona Santa Techa i a Barcelona la Mercè. I dilluns, a les tantes de la matinada, la policia, d’improvís, entrava a casa de 9 persones vinculades a CDRs investigades per terrorisme, rebel·lió i tinença d’explosius (aquest vídeo publicat per la mateixa GC s’ha fet viral i se n’han fet memes i paròdies arreu). A Mollet, Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda, Cerdanyola del Vallès, Sant Fost de Campcentelles i Sant Pere de Torelló. Una ratzia amb un desplegament de 500 Guàrdia Civils que ha portat a 7 persones a Madrid davant l’Audiència Nacional.

(més…)

Avui fa exactament dos anys de l’assalt a la seu d’economia per part del Gobierno espanyol. Buscaven urnes i paperetes, documentació que pogués insinuar alguna mena de sublevació armada contra l’Estat. Recordo bé aquell dia, perquè de sobte va començar tot d’una manera espontània; tots érem de tots! I havíem de defensar la seu d’Economia del nostre Govern enfront un atac inesperat (i desesperat).

(més…)

Feia molt que no tenia temps per dedicar-me a llegir les novel·les que s’havien anat acumulant a la pila. Llegir només pel plaer de llegir històries diverses, que et portin a altres mons. Ha estat un estiu lector, de tancar un llibre i obrir-ne un altre, un plaer que feia massa que no tastava i ara espero no deixar-lo. Aquí van les lectures i les recomanacions.

(més…)

La primavera va estar monopolitzada pel judici i les eleccions que es van anar succeint. Durant uns mesos, vam poder seguir el judici minut a minut. Va ser vist per sentència al juny després de sessions maratonianes i un temps rècord per un sumari d’aquestes característiques. El 3/24 ho retransmetia en directe i després se’n feien resums del més destacat. Jo, cada matí, en veia un trosset d’11.30 a 12.00, durant la mitja hora de descans. Era la finestra que em permetia veure els presos polítics en directe. Interrogatoris llarguíssims, tècnics, tot molt ranci i solemne, d’un país en blanc i negre, una representació del que és l’Estat. Dies frenètics, mesos frenètics i al juny arriba la calma. S’espera la sentència a l’octubre, al llindar dels dos anys de presó preventiva. Si no hi ha sentència abans, als dos anys haurien de sortir de la presó, però n’hi haurà. Mentrestant, hem passat l’estiu preguntant-nos quina n’ha de ser la resposta, però sense tenir res clar.

(més…)

Una de les coses que em relaxa més és mirar un mapa i imaginar-hi rutes possibles. Enguany ens hem posat a fer quilòmetres cap al nord, atès que les onades de calor al nostre poble sobrepassaven límits centígrads. França vessant atlàntica, per gaudir del paisatge i de la fresca. I sí, hem tingut un bon viatge i molta fresca, a banda de gaudir de petits llocs i gent estupenda del país veí.

Aquest viatge m’ha donat una visió diferent de França, de la seua gent, dels seus productes i del seu dia a dia. Realment, és un bon lloc per passejar-hi. París és, sens dubte, la ciutat de la llum; i això em porta a tres novel·les que he llegit aquest estiu i que passen en punts diversos de França (en faré una explicació aviat).

Anem a explicar una mica del viatge i de les impressions franceses.

(més…)