Coses a dir

Ja es veia a venir i, finalment, ha arribat el dia, acaba setembre amb la inhabilitació del MHP Torra i ja ens hem tornat a quedar sense president de la Generalitat. En el mentrestant, el vicepresident n’agafarà algunes funcions, però ha deixat clar que ara mateix no tenim president. Un altra vegada, sí, perquè algú feia comptes que en el darrer segle només hi ha hagut dos presidents que no han acabat o afusellats o a la presó o inhabilitats o exiliats, el MHP Maragall i el MHP Montilla, els dos socialistes, la resta n’han passat de tots colors. I bé, la legislatura ja va començar accidentada i sembla que acabarà de la mateixa manera. El MHP Torra ha estat inhabilitat per un any i mig i 30.000€ de multa per no despenjar a temps una pancarta del balcó de Palau, una pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics i que C’s es va afanyar a denunciar com a propaganda partidista en període electoral. Casado ja es penjava medalles com si hagués estat el PP, però no.  “La sentència és desproporcionada”, diu Martín Pallín. I contrasta encara més quan al dia següent arriba l’absolució per als processats del cas Bankia. La comparació és brutal.

Menos mal que solo robaron 21.000 millones de rescate público. Imagina que hubieran tendido una pancarta. https://t.co/UhOfTsBUMA

— Jonathan Martínez (@jonathanmartinz) September 29, 2020

(més…)

S’apropa setembre i l’estiu no ha estat l’oasi de la pandèmia que esperàvem. De fet, a la Ribera d’Ebre hi ha hagut més casos que durant el confinament estricte, però no hi ha hagut restriccions concretes fora de les generals. Les Terres de l’Ebre ja acumulen més de 1000 casos positius des de l’inici de la pandèmia. Així podem dir que l’estiu ha estat nefast, però en els darrers dies s’han controlat més els casos amb aïllament dels contactes, el seguiment dels malalts i alguns ingressos hospitalaris. Per què és tan important l’aïllament dels casos sospitosos encara que la PCR hagi estat negativa?

El risc de contagi ha baixat, però cal estar alerta, estem lluny de les dades optimistes del maig i juny.

(més…)

No sé perquè hi ha gent que pensa que no s’ha de barrejar política i esport o que  política i esport no tenen res a veure. Hi penso cada cop que veig Invictus, que explica la història de la Copa del Món de Rugbi a Sud-Àfrica de 1995 després de dècades d’apartheid. Tanmateix, no cal anar gaire lluny per trobar exemples a diari de política i esport. El darrer d’aquesta setmana mateix als Estats Units d’Amèrica del Nord (USA): L’esport s’atura per protestar contra el racisme “La decisió d’alguns jugadors de la NBA de negar-se a jugar s’ha estès a les lligues de futbol i de beisbol i al torneig de tenis de Cincinnati”. I em ve al cap l’1 d’octubre i el Barça jugant a l’estadi buit mentre fora la policia apallissava les persones que havien anat a exercir el seu dret a vot. Gerard Piqué va anar a votar i va fer declaracions valentes en acabar el partit, però ningú se li va afegir. Hagués estat una oportunitat magnífica, però segurament estèril. “Al final no recordarem els insults dels enemics sinó els silencis dels amics” va dir Martin Luther King.

En un altre ordre de coses no està de menys fer-se ressò que “El Granada expulsa de l’equip un jugador basc per haver-se posat una samarreta de suport als joves d’Altsasu”; es veu que VOX ha protestat i han acabat cedint a les pressions. I hi ha moltes protestes a les xarxes, però no en conec cap d’altres jugadors donant-li suport (un cop més la frase de King ve a la ment).

Són només exemples de la barreja d’esport i política, però n’hi ha molts més.

(més…)

El berguedà és una comarca preciosa, de muntanya, plena de llocs bonics i turístics que bé meriten una visita. Hi vaig trobar gent forta, acollidora i amable, però també n’hi havia alguns (nouvinguts) que no eren ni tan oberts, ni tan acollidors ni tan amables, com a tot arreu. Acostumada a ser a prop del mar aquelles muntanyes tan altes m’ofegaven al principi, potser perquè vora l’Ebre les muntanyes més aviat s’insinuen i a Barcelona tens el mar. Ara, un cop ets dalt la muntanya el paisatge és una meravella, això sí, idíl·lic.

(més…)

Berga sempre ha estat allà, en el meu record, i em tornava tot el que hi vaig aprendre d’una manera recurrent, potser perquè havia de tancar algun capítol que va quedar obert, potser perquè va ser el primer destí i d’això sempre te’n recordes, potser perquè vaig tenir prou tranquil·litat per a fer allò que m’agradava: escriure. “Escriptor és aquell que troba plaer en el fet d’escriure” em deia el Quim, i així em sentia jo allà sentint plaer en el fet d’escriure.

El pis del carrer ciutat i els pisaires

La tranquil·litat del pis de tres habitacions al Carrer de la Ciutat (carrer Major per als berguedans), no va durar gaire, la Montse, substitut que arribava, substitut que m’enviava, la qual cosa em va anar bé econòmicament, tot s’ha de dir, i em va permetre conèixer prou gent i fer una amistat que encara avui en dia conservo, l’Elvira Fornés, de Jesús Pobre, Marina Alta.

(més…)

La pandèmia ha fet canvis en el nostre patró de comportament, quedem amb distància i amb mascareta i, malgrat tens moltes ganes d’abraçar a amics que fa molt temps que no veus, un toc amb el colze ens deixa mig conformats. Enguany, els plans de viatge s’han alterat i n’ha aparegut un altre llargament desitjat, però que mai trobava el moment per una cosa o per una altra. Així, doncs, gairebé per una casualitat inimaginable fa només unes setmanes, hem tingut la sort d’anar a parar a Graugés, a una masia preciosa enmig de la natura, i des d’on hem pogut visitar indrets, retrobar amics i tenir llargues converses sense pressa envoltats d’una naturalesa esplèndida, un menjar excel·lent i una tranquil·litat absoluta.

(més…)

Després de dos aplaçaments, finalment ha arribat el judici contra els altres membres de la mesa del Parlament i Mireia Boya. Així, Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Mireia Boya han comparegut dimarts 21 de juliol al TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). Tot just començar, VOX, acusació particular contra els membres de la mesa, ha retirat l’acusació d’organització criminal que els hagués pogut portar a la presó. Aquí podeu veure de què se’ls acusava i quines penes demanaven.

Tots recordem aquell llunyà 6 i 7 de setembre del 2017, Lluís Guinó diu que va ser “una experiència única” i el filibusterisme parlamentari que van practicar les forces unionistes per impedir el normal desenvolupament de la sessió. Van ser sessions llaguíssimes i mesos més tard la Presidenta Forcadell passaria, primer, una nit a la presó i uns mesos més tard hi entraria per afrontar un judici (Judici a la Democràcia, en van dir).

(més…)

Dimarts va saltar la notícia: “La Generalitat avala el tercer grau als presos polítics“. Això, a la pràctica, vol dir que el cap de setmana dormiran a casa (3 nits) i les altres quatre a la presó. No és llibertat, però certament és més suportable i ara cal l’amnistia. Divendres alguns d’ells van sortir ben d’hora de la presó i al vespre es van organitzar tot d’actes de benvinguda amb rebudes multitudinàries i emotives als diferents municipis dels presos polítics.

Junqueras telefona a Torra només sortir de la presó per “posar-se a disposició del Govern”

Mentrestant, la UGT ha demanat l’indult per Dolors Bassa i s’ha habilitat un web per recollir signatures de suport; podeu signar aquí.

(més…)

Diumenge passat, 28 de juny, es va celebrar arreu del món el Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+ [aquí una mica d’història del perquè d’aquest dia]. Enguany, per la pandèmia, no hi va haver manifestacions multitudinàries, però a cada poble o ciutat se les van empescar per assenyalar el dia d’una o altra manera i fer trobades més reduïdes.

A proposta de la Direcció General d’Igualtat, a molts pobles de la comarca es van pintar els bancs o els passos zebra amb els colors de l’Arc de Sant Martí, símbol del moviment LGTBI+. A la majoria de pobles de la Ribera d’Ebre es van fer actes reivindicatius, lectures de manifest i pintades incloses. Començant pel nord, a Flix es van pintar bancs amb els colors de l’arc de Sant Martí, com també a La Torre de l’Espanyol [web], Garcia [web], Vinebre [manifest sencer], Móra la Nova [web], Ginestar [web] i acabant a Tivissa on, a més, es va donar a conèixer una associació LGTBI local.

(més…)

Des d’inicis de març que gràcies a l’aplicació de l’article 100.2 els presos polítics han pogut sortir més o menys hores, més o menys dies a la setmana, per realitzar tasques diverses, alguns de voluntariat, altres a la Universitat o en despatxos privats d’advocats, etc. Era una bona notícia, doncs, malgrat tot, en espera d’aconseguir més permisos i de continuar demanant l’amnistia per a tots ells. Però va arribar la Covid-19 i el confinament de la població i els presos polítics es van quedar confinats a la cel·la en comptes de fer-ho a casa amb la família, com han fet tants altres presos per descongestionar les presons.

Però, mentre semblava que sí que els presos polítics amb el 100.2 podrien sortir i les xarxes es van omplir de la bona notícia, dos dies després de l’amenaça del Suprem als funcionaris, es deneguen els permisos als presos polítics.

Diari Públic: “El Tribunal adverteix les juntes de tractament i la direcció dels centres penitenciaris que excarcerar-los podria suposar un delicte de “prevaricacio”. El Departament de Justícia ha anunciat que les juntes estudiaran que tots els reclusos amb el 100.2 passin el confinament a casa. El 69 % dels presos amb tercer grau passa l’emergència sanitària al seu domicili”.

Carme Forcadell ho diu en una entrevista: “La justícia no és igual per a tots, ara s’ha tornat a evidenciar“.

Per això, uns dies després, Junqueras i Romeva demanen la recusació dels dotze jutges de Tribunal Constitucional.

L’arquebisbe Planellas demana que es permeti als presos que ja gaudeixen de permisos de passar el confinament amb les seves famílies.

Presos polítics d’arreu del món emplacen Bachelet a “salvaguardar” els drets dels interns durant el confinament. Conjuntament amb presos polítics d’arreu del món, Cuixart, Sànchez, Romeva, Forn, Bassa, Junqueras, Rull, Turull i Forcadell, han enviat una carta a l’Alta Comissionada de Drets Humans de l’ONU, l’ex-presidenta de Xile Michelle Bachelet.

(més…)

Ha començat l’abril i la Setmana Santa de confinament, però alguns no s’ho prenen prou seriosament malgrat les xifres a l’Estat són molt elevades i sembla que hi ha més morts dels que no diuen. Mentrestant, el Gobierno no ha pres mesures de confinament contundents a la capital del Reino i, dimecres 8, l’A3 registrava molt trànsit sortint de Madrid.  També l’A-6 cap a Galícia. De fet, totes les sortides de Madrid es van omplir, però també les de Barcelona, malgrat les xifres esgarrifoses de la pandèmia i les reiterades recomanacions de Salut de quedar-se a casa. (Retencions de circulació a les sortides de Barcelona i Madrid). I això fa que municipis de la costa es blindin agressivament contra els turistes que hi arriben. D’irresponsables n’hi ha a tot arreu, també n’hi ha que van a muntanya posant en perill més vides, atès que els CAP de poblacions petites estan preparats per atendre els veïns de la zona, no un allau de turistes de cap de setmana: “El 90% dels atesos al CAP de Camprodon són de segona residència“. A tot això s’hi afegeix què, segons l’executiu espanyol, dilluns 13 ja podran tornar a la feina els treballadors no essencials. I el Dr. Trilla, un dia més tard, diu que el gobierno NO ha consultat al Comitè Científic Covid-19 per aixecar el confinament.

Des de Catalunya, Oriol Mitjà, ja assenyalava que és un greu error: “L’objectiu és que el dia 13 no ens trobem tots al metro”. Per això Catalunya preveu desconfinar segons la densitat de població de la zona: “No serà el mateix a Barcelona que en altres llocs” afirma la consellera de Salut Alba Vergés. Mentrestant, el govern català encarrega a Oriol Mitjà definir l’estratègia de desconfinament a Catalunya, i també anuncia que destinarà 1,4 milions a produir 170.000 tests per monitoritzar l’evolució de la pandèmia. Important dada a tenir en compte, atès que a finals de març es va descobrir que el gobierno va comprar 50.000 test fallats a una empresa xinesa que, segons el govern Xinès, no tenia llicència (China asegura que España compró los test fallidos a una empresa sin licencia).

(més…)

Ara fa quinze dies, el món educatiu es va aturar, en principi, per dues setmanes, però sembla ser que podrien ser dos mesos. Tot just ara comencem a adonar-nos-en de tot plegat, a generar rutines diferents, a intentar posar una mica d’ordre dins del caos.

Dijous 12 de març el conseller d’ensenyament i la consellera de salut compareixien a migdia en roda de premsa per anunciar que s’aturaven les classes 15 dies arran de l’increment de casos de la infecció per SARS-CoV-2, altrament anomenada Coronavirus. El SARS-CoV-2 és el virus que provoca la malaltia anomenada Covid-19, perquè es va detectar a finals del 2019 a Wuhan, una regió de la Xina.

De fet, era un anunci que no sorprenia tenint en compte que a Itàlia les coses anaven mal dades des de feia més d’una setmana i també havien decretat el tancament de la Llombardia i havien decidit fer un tancament total pocs dies abans. Al febrer ja s’havia anul·lat el MWC, no exent de polèmica, per la por a una malaltia que, segons els experts ens repetien (i els periodistes explicaven), “era una grip forta que no havíem de témer” per intentar mitigar l’alarma. Però hi havia altres científics que ens advertien que allò no era així. El Dr. Oriol Mitjà, ja explicava que el virus era molt perillós per la transmissivitat i que tenia “mala llet” i “podia atacar els pulmons”.

(més…)

Amb tot el que està passant ens queda una mica lluny tot això, pero miraré de fer una mica de resum d’aquests dos darrers mesos sense bloc. La pandèmia tindrà capítol a banda.

En l’apunt anterior havíem anunciat que el tribunal europeu reconeixia Junqueras com a Eurodiputat. Hi havia espectació pel que passaria el dia 13, quan havien de ser al Parlament Europeu el president Puigdemont, el conseller Comín i el vicepresident Junqueras. Després d’haver publicat la fotografia al web, el Parlament Europeu se’n va desdir i va acceptar la resolució de la JEC. Així doncs, Junqueras continuaria a la presó, mentre Puigdemont i Comín sí que assitien al ple europeu i en reclamen la llibertat.

Hi ha certa confusió en tot plegat. Junqueras apareix al web del Parlament Europeu com a eurodiputat, però uns dies després desapareix. La pressió de l’Estat devia ser forta. Havíen guanyat una partida, però encara hi havia joc.

(més…)

Comença el gener mogut. Els dies 4, 5 i 7 hi ha previstos els plens d’investidura després que PSOE i ERC han arribat a un acord i ERC s’abstindrà; això i les abstencions d’EH-Bildu, i el sí de PNB, Més País, Compromís, Nova Canàries, Terol Existeix i el BNG faran que hi hagi nou govern de coalició presidit per Sánchez. En el No a Sánchez hi ha PP, Vox, Cs, JxCat, UPN, CUP, PRC, Foro Astúries i la diputada de Coalició Canària, Ana Oramas, que va canviar l’abstenció pel no. Les posicions més refractàries a investir Sánchez són de PP, VOX i Cs, aquesta última formació demanant un “Tamayazo” per activa i per passiva; tots tres al·legant que no es pot pactar amb els independentistes. Es dona la circumstància que la CUP serà l’únic partit d’esquerres que votarà en contra de la investidura, i ho farà perquè diu que facilitar la governabilitat de l’Estat Espanyol no aportarà solucions. JxCat, tot i què ha criticat ERC, anuncia una reunió amb Sánchez després de la investidura i, mentrestant, votarà no perquè Sánchez no ofereix “garanties” d’apostar per la política i desjudicialitzar el conflicte català.

(més…)

Al desembre teniem unes dates marcades al calendari. Tsunami Democràtic havia anunciat una gran acció per al Clàssic del dia 18 al Camp Nou, en dimecres. El Barça-Madrid ja s’havia postposat per la manifestació contra la sentència, malgrat era al carrer Marina, lluny del Camp Nou. Tsunami va dir que l’acció es veuria en directe per televisió i seria, com sempre, pacífica i revivindicativa. Mentrestant, a Madrid hi havia nervis, continuaven  escampant que Tsunami Democràtic són terroristes, per espantar, i mantenien als CDRs detinguts en presó preventiva, tot i que en van deixar anar amb comptagotes fins a final de mes reconeixent que no tenien explosius i no eren perillosos, això sí, amb fiança, no fos cas (a l’acabar l’any encara en queden dos en presó incomunicada, Germinal i Jordi Ros).

Però tornem al dia 18. Tsunami va repartir 100.000 cartolines de “Spain Sit and Talk” entre els aficionats que van entrar al camp. Havien demanat encerclar el camp quatre hores abans del partit. Així, després del mosaic de rigor, se’n feia un altre amb aquest lema. No van ser tot, però, flors i violes, en moltes entrades els guardes de seguretat van requisar els cartells. Miraven, fins i tot, dins els entrepans, segons la crònica radiofonica(#ElsEntrepansSeranSempreNostres). I després hi van haver càrregues dels Mossos. A l’exterior, Tsunami va projectar el partit a un edifici per a què tothom qui ho vulgués ho pugués veure, tot i què no va anar prou bé. I a l’interior van aconseguir aturar el joc durant dos minuts, malgrat no ho van deixar veure per TV. Tan se val, el partit va ser dels pitjors dels que es recorden, empat a zero, una nit prou amarga entre unes coses i altres.

(més…)