Coses a dir

Feia uns dies que estava núvol i feia mal temps i l’alumnat estava més alterat que de costum. Però avui Sant Jordi ens ha portat un Sol esplendorós. Al matí hem sortit a fer jocs tradicionals a la vora del riu amb 1r i 2n d’ESO. Ha estat esplèndid. Hem xalat molt. Després d’estar tancats a l’aula durant tots aquests mesos s’ha agraït poder sortir i més encara quan el dia ha acompanyat tant. Feia calor i un ventet suau que ajudava a què el Sol fos més suportable. El contacte amb la natura és medicinal.

I la tarda ha estat de passeig de llibreria a llibreria i de roses en roses. En teníem moltes ganes tothom de tornar a comprar roses i llibres. A la floristeria del costat de casa s’han inflat a vendre’n i han fet net. A les sis de la tarda poques en quedaven a cap dels establiments de la població. I a les llibreries hi havia cua. Jo també n’he fet malgrat que tenia el llibre encarregat de feia dies. Aquest és el meu llibre per aquest Sant Jordi tan especial.

(més…)

El 22 d’abril és el Dia de la Terra i em fa feliç explicar una bona iniciativa: avui ha nascut ESPAIGEA amb l’objectiu de promoure les Ciències de la Terra i divulgar la importància del coneixement geològic entre la ciutadania.

#ESPAIGEA és el nou espai de divulgació de la geologia a Catalunya. L'objectiu és establir estratègies per millorar i incrementar la formació, la cultura i els aspectes de la recerca científica que aporten coneixement geològic a la ciutadania. Voleu formar part d’Espaigea? pic.twitter.com/DASSTw0qWz

— espaigea (@espaigea) April 22, 2021

Acaba la campanya electoral més estranya de la història. Estem enmig d’una pandèmia des de fa gairebé un any i tot és prou complicat. El 14 de febrer ens hi juguem molt com a país, però confio que, com sempre, quan tenim una urna anem a votar. Perquè és la nostra arma més potent: el vot. Ho hem demostrat moltes vegades, cal tornar-ho a fer, cal tornar a omplir les urnes de vots independentistes i, si em permeteu, que siguin per a Esquerra per a què lideri el camí, la Via Àmplia, cap a la República Catalana.

Em comprometo a no descansar ni un sol segon per la dignitat, la llibertat i la justícia d’aquest poble. Visca Catalunya lliure! #AlCostatDeLaGent pic.twitter.com/db7a27YIXW

— Pere Aragonès 🎗 (@perearagones) February 12, 2021

(més…)

Han passat uns mesos des de la darrera entrada al bloc, però és que la pandèmia deixa fer pocs canvis. Si per nosaltres ja és prou complicat per les restriccions imposades, dins la presó l’efecte és multiplicador. Durant mesos no han tingut visites, ni vis a vis, i han romàs tancats a la cel·la moltes més hores de les previstes amb el desgast que això suposa; tot per evitar contagis. I, és clar, no només ells sinó tots els presos. Un cop més pensem amb la Carme i la Dolors que afronten la condemna en presons diferents.

D’altra banda, les vacances de Nadal eren temudes pel previsible retrobament de famílies i amics. Malgrat tots els advertiments i les restriccions es va produir una tercera onada, mentre els presos polítics albiraven la sortida al tercer grau confinats a les cel·les. Començava el gener confirmant que Bèlgica no extraditaria al conseller Puig Gordi. Bona notícia perquè aquesta sentència pot fer trontollar tota la repressió, caldrà anar veient com es desenvolupa tot plegat, però fora de l’Estat els jutges no han donat mai la raó a l’acusació espanyola, en aquest cas pel risc a una vulneració dels drets fonamentals.

Uns dies més tard, 11 de gener, una altra bona notícia, s’arxiva la causa d’Adrià Carrasco, un jove CDR que va fugir a Bèlgica esquivant la repressió i ara pot tornar a la seua ciutat, Esplugues de Llobregat. Uns 150 CDR es concentren per donar-li la benvinguda.

I acaba gener amb una altra bona notícia, si més no, esperada: els presos polítics obtenen el tercer grau una altra vegada, aquest cop per haver complert un quart de la condemna (fa uns mesos també l’havien obtingut per suggeriment de les juntes de la presó, però la dels homes va ser revocada poques setmanes després i, amb la pandèmia, van patir un fort confinament; una presó dins la presó. A les dones se’ls va allargar, però també van acabar sense poder sortir).

(més…)

Acabo de saber que ha mort Montserrat Carulla i buscant he trobat la foto que hi ha aquí davall.

En tinc un bon grapat d’aquella nit. Era el 5 d’abril del 2013 quan l’ANC va fer un acte important a Móra d’Ebre. Va ser una nit molt especial. Elèctrica. Es va omplir el teatre. No passa en gaires ocasions, malauradament. La presidenta de l’ANC era llavors Carme Forcadell i també hi era. Una nit inoblidable. De retrobaments. La Montserrat estava plena d’energia a pesar dels seus 83 anys. Va fer un llarg discurs molt aplaudit, amanit amb trossos emotius i altres que ens feien riure. 

Un any més tard vindria de gira amb una obra de teatre, la Iaia, que havia escrit el seu fill, Roger Peña. Era l’obra que tancava els més de 50 anys que portava en escena. També el teatre es va omplir en aquella ocasió, ningú se la volia perdre per darrera vegada dalt l’escenari. Segurament la TV la va fer molt popular, va sortir en prou serials de TV3, però veure-la en directe en escena era una delícia.

El seu net diu que no li agradava que li diguessin que era una gran dama del teatre, ho trobava una mica “caspós”. Tan se val, era una gran dona, això sí que ens ho permetria, una gran actriu; meravellosa actriu que ocupava l’escena i que, fes el que fes, no te la volies perdre. N’hi ha hagut poques com ella.

Se n’ha anat sense veure la independència per la qual lluitava i afegia el seu granet de sorra, en un moment incert enmig d’una pandèmia. Una gran actriu per sobre de tot i una lluitadora incansable. E.P.R.

Aquí l’entrevista Eva Piquer per a Catorze: Montserrat Carulla: «El cel, l’infern i el purgatori són en aquesta vida».

El dia 2 de novembre va fer tres anys que Oriol Junqueras i Joaquim Forn dormen a la presó, més de 1.000 dies. Els Jordis ja fa dos mesos que van passar aquesta fita. Diumenge va ser el torn de Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull i Raül Romeva. Aviat serà el de Carme Forcadell.

Romeva ha escrit un article a El Punt-Avui: “Els pròxims 1000 dies“: “La nit número 1.000 a la presó també ha estat igual que la primera. Res ha canviat. Les idees, insubornables, persisteixen, i totes les fites polítiques i socials que perseguia aleshores continuo perseguint-les ara”. Segur que aquest paràgraf el subscriuen tots els presos polítics, perquè així ho han anat dient per tots els mitjans que han tingut a l’abast. Persisteixen, sense cap mena de dubte, malgrat els 1.000 dies de presó i tots els que vindran.

1000 dies sense tu. Quina situació tan bèstia. Malgrat tot, milions de gràcies per tota la solidaritat rebuda i per acompanyar-nos en aquest difícil camí. #llibertatpresospolítics #llibertatpresespolítiques https://t.co/UfpFp6odul

— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) November 15, 2020

(més…)

L’octubre ha vingut ple i carregat de notícies, algunes bones i altres no tant, anem a fer-ne un repàs.

Començo pel final: el dia 30 van sortir en llibertat els detinguts de l’operació Vólkhov que va començar dimecres 28 i va afectar a una vintena llarga d’independentistes, entre ells, Xavier Vendrell, Oriol Soler i David Madí. Al dia següent Oriol Solé i Xavier Vendrell van ser entrevistats al FAQS (aquí Solé i aquí Vendrell), i Vendrell també a Catalunya Ràdio: Xavier Vendrell: ‘No paeixen que l’1 d’octubre els vam passar la mà per la cara’. Una de les coses més comentades va ser que el jutge va donar credibilitat a unes declaracions en les què Rússia estava disposada a donar suport a la DUI amb deu mil soldats i pagant el deute català, cosa que Rússia es va afanyar a desmentir i a titllar-ho “d’absurditat”.

‼️ Ojo: La información aparecida en los medios 🗞️ españoles 🇪🇸 sobre la llegada de 🔟 mil soldados rusos a Cataluña está incompleta 👇👇👇 pic.twitter.com/Y7v3GjlYVm

— Rusia en España (@EmbajadaRusaES) October 28, 2020

(més…)

Ja es veia a venir i, finalment, ha arribat el dia, acaba setembre amb la inhabilitació del MHP Torra i ja ens hem tornat a quedar sense president de la Generalitat. En el mentrestant, el vicepresident n’agafarà algunes funcions, però ha deixat clar que ara mateix no tenim president. Un altra vegada, sí, perquè algú feia comptes que en el darrer segle només hi ha hagut dos presidents que no han acabat o afusellats o a la presó o inhabilitats o exiliats, el MHP Maragall i el MHP Montilla, els dos socialistes, la resta n’han passat de tots colors. I bé, la legislatura ja va començar accidentada i sembla que acabarà de la mateixa manera. El MHP Torra ha estat inhabilitat per un any i mig i 30.000€ de multa per no despenjar a temps una pancarta del balcó de Palau, una pancarta que demanava la llibertat dels presos polítics i que C’s es va afanyar a denunciar com a propaganda partidista en període electoral. Casado ja es penjava medalles com si hagués estat el PP, però no.  “La sentència és desproporcionada”, diu Martín Pallín. I contrasta encara més quan al dia següent arriba l’absolució per als processats del cas Bankia. La comparació és brutal.

Menos mal que solo robaron 21.000 millones de rescate público. Imagina que hubieran tendido una pancarta. https://t.co/UhOfTsBUMA

— Jonathan Martínez (@jonathanmartinz) September 29, 2020

(més…)

S’apropa setembre i l’estiu no ha estat l’oasi de la pandèmia que esperàvem. De fet, a la Ribera d’Ebre hi ha hagut més casos que durant el confinament estricte, però no hi ha hagut restriccions concretes fora de les generals. Les Terres de l’Ebre ja acumulen més de 1000 casos positius des de l’inici de la pandèmia. Així podem dir que l’estiu ha estat nefast, però en els darrers dies s’han controlat més els casos amb aïllament dels contactes, el seguiment dels malalts i alguns ingressos hospitalaris. Per què és tan important l’aïllament dels casos sospitosos encara que la PCR hagi estat negativa?

El risc de contagi ha baixat, però cal estar alerta, estem lluny de les dades optimistes del maig i juny.

(més…)

No sé perquè hi ha gent que pensa que no s’ha de barrejar política i esport o que  política i esport no tenen res a veure. Hi penso cada cop que veig Invictus, que explica la història de la Copa del Món de Rugbi a Sud-Àfrica de 1995 després de dècades d’apartheid. Tanmateix, no cal anar gaire lluny per trobar exemples a diari de política i esport. El darrer d’aquesta setmana mateix als Estats Units d’Amèrica del Nord (USA): L’esport s’atura per protestar contra el racisme “La decisió d’alguns jugadors de la NBA de negar-se a jugar s’ha estès a les lligues de futbol i de beisbol i al torneig de tenis de Cincinnati”. I em ve al cap l’1 d’octubre i el Barça jugant a l’estadi buit mentre fora la policia apallissava les persones que havien anat a exercir el seu dret a vot. Gerard Piqué va anar a votar i va fer declaracions valentes en acabar el partit, però ningú se li va afegir. Hagués estat una oportunitat magnífica, però segurament estèril. “Al final no recordarem els insults dels enemics sinó els silencis dels amics” va dir Martin Luther King.

En un altre ordre de coses no està de menys fer-se ressò que “El Granada expulsa de l’equip un jugador basc per haver-se posat una samarreta de suport als joves d’Altsasu”; es veu que VOX ha protestat i han acabat cedint a les pressions. I hi ha moltes protestes a les xarxes, però no en conec cap d’altres jugadors donant-li suport (un cop més la frase de King ve a la ment).

Són només exemples de la barreja d’esport i política, però n’hi ha molts més.

(més…)

El berguedà és una comarca preciosa, de muntanya, plena de llocs bonics i turístics que bé meriten una visita. Hi vaig trobar gent forta, acollidora i amable, però també n’hi havia alguns (nouvinguts) que no eren ni tan oberts, ni tan acollidors ni tan amables, com a tot arreu. Acostumada a ser a prop del mar aquelles muntanyes tan altes m’ofegaven al principi, potser perquè vora l’Ebre les muntanyes més aviat s’insinuen i a Barcelona tens el mar. Ara, un cop ets dalt la muntanya el paisatge és una meravella, això sí, idíl·lic.

(més…)

Berga sempre ha estat allà, en el meu record, i em tornava tot el que hi vaig aprendre d’una manera recurrent, potser perquè havia de tancar algun capítol que va quedar obert, potser perquè va ser el primer destí i d’això sempre te’n recordes, potser perquè vaig tenir prou tranquil·litat per a fer allò que m’agradava: escriure. “Escriptor és aquell que troba plaer en el fet d’escriure” em deia el Quim, i així em sentia jo allà sentint plaer en el fet d’escriure.

El pis del carrer ciutat i els pisaires

La tranquil·litat del pis de tres habitacions al Carrer de la Ciutat (carrer Major per als berguedans), no va durar gaire, la Montse, substitut que arribava, substitut que m’enviava, la qual cosa em va anar bé econòmicament, tot s’ha de dir, i em va permetre conèixer prou gent i fer una amistat que encara avui en dia conservo, l’Elvira Fornés, de Jesús Pobre, Marina Alta.

(més…)

La pandèmia ha fet canvis en el nostre patró de comportament, quedem amb distància i amb mascareta i, malgrat tens moltes ganes d’abraçar a amics que fa molt temps que no veus, un toc amb el colze ens deixa mig conformats. Enguany, els plans de viatge s’han alterat i n’ha aparegut un altre llargament desitjat, però que mai trobava el moment per una cosa o per una altra. Així, doncs, gairebé per una casualitat inimaginable fa només unes setmanes, hem tingut la sort d’anar a parar a Graugés, a una masia preciosa enmig de la natura, i des d’on hem pogut visitar indrets, retrobar amics i tenir llargues converses sense pressa envoltats d’una naturalesa esplèndida, un menjar excel·lent i una tranquil·litat absoluta.

(més…)

Després de dos aplaçaments, finalment ha arribat el judici contra els altres membres de la mesa del Parlament i Mireia Boya. Així, Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Mireia Boya han comparegut dimarts 21 de juliol al TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya). Tot just començar, VOX, acusació particular contra els membres de la mesa, ha retirat l’acusació d’organització criminal que els hagués pogut portar a la presó. Aquí podeu veure de què se’ls acusava i quines penes demanaven.

Tots recordem aquell llunyà 6 i 7 de setembre del 2017, Lluís Guinó diu que va ser “una experiència única” i el filibusterisme parlamentari que van practicar les forces unionistes per impedir el normal desenvolupament de la sessió. Van ser sessions llaguíssimes i mesos més tard la Presidenta Forcadell passaria, primer, una nit a la presó i uns mesos més tard hi entraria per afrontar un judici (Judici a la Democràcia, en van dir).

(més…)

Dimarts va saltar la notícia: “La Generalitat avala el tercer grau als presos polítics“. Això, a la pràctica, vol dir que el cap de setmana dormiran a casa (3 nits) i les altres quatre a la presó. No és llibertat, però certament és més suportable i ara cal l’amnistia. Divendres alguns d’ells van sortir ben d’hora de la presó i al vespre es van organitzar tot d’actes de benvinguda amb rebudes multitudinàries i emotives als diferents municipis dels presos polítics.

Junqueras telefona a Torra només sortir de la presó per “posar-se a disposició del Govern”

Mentrestant, la UGT ha demanat l’indult per Dolors Bassa i s’ha habilitat un web per recollir signatures de suport; podeu signar aquí.

(més…)