Coses a dir

Anotacions diverses de Mònica Amorós i Gurrera

Navegant l’Ebre en caiac, un plaer immens

Aquest estiu calorós ens hem submergit a l’Ebre per veure’l des de dins. Hem fet tres trams: Garcia-Miravet (uns 15 Km) i Miravet-Benifallet (uns 12Km), i Vinebre-Móra d’Ebre (també uns 12km). Sempre fa respecte el riu i em costava de posar-m’hi, però un cop provat, vist i gaudit, ara no me’n mouria. És, de llarg, la manera més sostenible de moure’s per conèixer la natura salvatge de la nostra comarca. Fins ara ho havia provat amb motor o caminant per la vora, però certament navegar en silenci i gaudir dels sons de la natura que t’envolten és tota una altra cosa.

Miravet vista des del caiac.

El primer dia vam arrencar des de l’embarcador de Garcia i tres hores i poc més tard arribàvem a Miravet. L’empresa que ens portava és d’una jove emprenedora de Ginestar que viu a Tarragona i es dedica al caiac els caps de setmana. “Per amor al riu” ens va dir, però reconeix que li era difícil viure només d’això i ara és un complement. La sort va ser que només érem tres baixant pel riu i el silenci només el trencava el so de la pala en entrar a l’aigua o els ocells de totes mides que sorgien del no-res de tant en tant. I bé, sí, també cridàvem quan vèiem peixos, de petites a grans dimensions. La baixada va ser molt agradable, sobretot a les primeres hores, després la calor es va fer ama del riu; sort del bany a mig matí en una illa petita passat el pont de l’Enagas, l’aigua era fresca, agradable i molt clara, netíssima (un mes més tard sabríem perquè).

Caiacs a punt per sortir des de Miravet.

El segon dia vam decidir fer el tram més típic del riu amb una empresa de Benifallet que ho fa tot a l’engròs. N’érem més de 50, diria, d’orígens molt diversos, la majoria catalans. Tot molt ben organitzat llevat d’un petit incident lingüístic que després es va resoldre (res, el típic cas que hi ha 40 que entenen català i un no i es fa l’explicació en castellà; però a la segona explicació ja no va passar perquè hi havia prou monitors per fer grups en diverses llengües -anglès, castellà, català-. Per cert, el què pensava que no ho entendria en català era francès, els castellans del grup van dir que si no entenien alguna cosa ja ho preguntarien després i no els va caldre). Aquest tram és el tram més transitat i més conegut, de Miravet a Benifallet, però no sé si va ser perquè hi havia tanta gent de cop, la sorollada que feien i la calorada del dia que no ho vaig gaudir com esperava. El riu, al meu parer, vol calma i silenci; lliscar riu avall observant els racons i els animals que hi habiten, des de libèl·lules de grans dimensions a peixos petitíssims, i ocells de totes mides i colors (blauet, bernat pescaire, corb marí, ànec…), però si hi ha tanta gent parlant i fent gresca ni els animals estan per la feina. No vam veure gairebé cap ocell i poquíssims peixos a diferència del primer dia que va ser un no parar. Vam sortir a les 10h i tres hores i mitja més tard arribàvem a Benifallet, després d’una parada a mig camí per fer un bany i un mos. És obligat reposar i l’entorn convida. S’ha d’anar en compte, però, del riu no te’n pots fiar.

El darrer dia vam fer una baixada combinada amb explicació històrica de la Batalla de l’Ebre. Vam sortir des de Vinebre a les 9,30h i vam arribar a Móra d’Ebre a les 14h, fent parada per esmorzar a Garcia (sense bany) i gaudint d’explicacions de tant en tant. Allà ens vam descobrir que és a causa d’una cloïssa invasora que va arribar a l’Ebre fa uns pocs anys que el riu està tan net. Es reprodueix amb molta facilitat i filtra molts litres d’aigua cada dia. Això que pot semblar bo, no ho és perquè el riu necessita sediments que facin el delta gran (o almenys que no minvi) i també facilita que hi hagi algues. Aquesta va ser la darrera explicació després de passar per l’interior de l’illa de sovarrec, un entorn natural fascinant. Ja era mitjans de setembre i el dia va acompanyar. Amb la calorada de l’agost no haguéssim pogut estar tantes hores al riu.

Aquest tercer dia vam gaudir com mai de les explicacions de la historiadora i del naturalista en parades puntuals. Caiac i Memory és una bona opció si us agrada descobrir l’entorn i gaudir-lo d’una altra manera. El grup era necessàriament petit, unes 20 persones, però érem lliures de moure’ns i explorar pel nostre compte fins a la reunió explicativa. Vam poder gaudir del riu tot un matí amb explicacions molt interessants de memòria històrica.

Reunió enmig del riu per seguir les explicacions de la guia.

Comptat i debatut, per mi, el millor tram del riu és entre Garcia i Móra d’Ebre, per la natura salvatge que es troba dins les illes i a les vores, la calma que s’hi respira i l’exuberància vegetal i animal que hi habita. Entre Vinebre i Garcia el riu corre paral·lel a la carretera i el soroll constat de vehicles no ho fa agradable. Entre Móra i Miravet el tram també està molt bé, però no té tants al·licients com en el tram anterior, encara que l’arribada a Miravet és espectacular i també val molt la pena. I, finalment, el tram que, al meu parer, és el menys interessant és precisament el què té més visitants, encara que passar sota el castell de Miravet deixa unes imatges impressionants, però ja més avall la natura no és tan intensa.

Sigui com sigui, descobriu l’Ebre des de dins i, si pot ser, feu-ho a la Ribera d’Ebre que ofereix paisatges fascinants, intensos i culturalment interessants.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de , Viatges i sortides per Mònica Amorós i Gurrera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent