Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Saturn

El cel de novembre de 2010

3
Com qui no vol la cosa, ja ens trobem en la meitat de la tardor, de camí directe a l’hivern. Les constel·lacions hivernals com Orió, Ca Minor i Major i Taure acompanyat de les Plèiades ja apareixen per l’orient cap a la mitjanit aquests primers dies de novembre.Júpiter, rei de la nit, és el planeta més visible. Allà el teniu a la constel·lació de Peixos ben a prop del gran quadrat de Pegàs. Prop d’ell es troba Urà però necessitareu un telescopi per veure el seu petit disc.

Saturn en la constel·lació de la Verge es veu a la matinada poc abans de l’eixida del Sol mentre que Venus només serà visible en les primeres lluentors solars a primeria de novembre.

Però l’objecte que és i serà l’atenció mediàtica dels pròxims dies serà el cometa Hartley que en bones condicions d’observació pot ja veure’s a ull nu o ajudats per uns prismàtics.

A més a més demà, 4 de novembre, la sonda EPOXI s’hi aproximarà de valent fins que es situe a 700 km del nucli cometari. Les imatges poden ser molt interessants ja que tindrem una nova visió de prop d’un altre cometa.

Novembre és també el mes de les Leònides, pluja d’estels associades al cometa Tempel-Tuttle cap al dia 17. Aquest any, però, no seran tan espectaculars, com altres voltes, em sembla.

Segueix…

 

Júpiter, rei de la nit, és el planeta més visible. Allà el teniu entre la constel·lació d’Aquari i la de Peixos ben a prop del gran quadrat de Pegàs. No podeu dir que no el trobeu ja que a hores d’ara és l’objecte més brillant del cel. A més a més els dies  16 i 17 una lluna creixent s’hi situarà ben a prop com coronant-lo. Prop d’ell es troba Urà però necessitareu un telescopi per veure el seu petit
disc.

Saturn, en la constel·lació de la Verge, es veu a la matinada poc abans de l’eixida del Sol mentre que Venus només serà visible en les primeres lluentors solars els primers dies del mes però anirà acostant-se al planeta dels anells al llarg del mes. El dia 21 de novembre i els seguents Venus estarà ben aprop de Spica, l’estel més brillant de la Verge i aquest dos formaran junt amb Saturn un bell trio celeste. A més a més, del 30 de novembre al 3 de desembre, la Lluna s’afegirà a la festa posant en un tros petit del cel 4 lluminàries celestes.

Aquest mes de novembre és també el mes de les Leònides, pluja d’estels associades al
cometa 55P/Tempel-Tuttle que té el seu màxim la nit del 17 al 18. Després del darrer pas del cometa per les proximitats del Sol l’any 1998 la pluja d’estels associada va revifar uns anys però ara ha quedat estabilitzada al voltant d’uns 20 a 25 meteors per hora, observable en llocs foscs. Així que sembla que no serà tan espectacular, com altres voltes, em sembla. L’any passat jo només en vaig veure 2 dalt de muntanya! Proveu, de totes maneres a veure-les. Hi poden haver sorpreses i cauren més de les esperades. Només us cal estar en un cel fosc i ben abrigats. No cal cap telescopi.

El cometa 103P/Hartley s’està comportant com s’esperava d’ell. Ja és visible en bones condicions d’observació però és molt millor si ens ajudem d’uns prismàtics. Actualment està entre les constel·lacions de l’Unicorn i Ca Menor, prop de l’estel Proció. Aquestes es troben a la dreta d’Orió i a principi de mes es veuen bé a partir de la 1 de la matinada per l’est.

A més a més, demà, 4 de novembre, la sonda EPOXI (abans Deep Impact) s’hi aproximarà de valent al cometa fins que es situe a 700 km del nucli cometari. Les imatges que ja n’ha obtingut són espectaculars però demà ho seran encara molt més. Tindrem una nova visió de prop d’un altre cometa com la que vàrem tindre el 4 de juliol del 2005 quan la Deep Impact s’acostà al cometa Tempel 1 i li llançà un projectil de 360 kg per fer emergir els materials del seu interior i estudiar-los des de lluny.

La Lluna estarà en fase de nova el dia 6 de novembre, serà quart creixent el 13, plena el 21 i quart minvant el dia 28 de novembre.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de novembre de 2010, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Foto: Cometa 103P/Hartley el 14 d’octubre 2010 des de New Mexico per Rolando Ligustri.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Tità ens donarà sorpreses

0

Huygens

El satèl·lit més gran de Saturn és l’objecte més interessant del sistema solar exterior. Tità posseix una densa atmosfera de nitrogen. És rocós, més gran que el planeta Mercuri i a més a més s’hi han observat també rius i llacs. Però aquesta similitud amb la Terra actual només és superficial. La llunyania al Sol li confereix una temperatura d’uns 180 C sota zero i la pluja que cau i els rius i llacs són de metà líquid.

L’any 2004 la missió conjunta de NASA i ESA Cassini-Huygens soltà el mòdul Huygens en l’atmosfera titaniana i després d’una caiguda en paracaigua aterrà en la superfície. Això ens permeté coneixer els gasos que la composen i una mica de la seua orografia. Des de llavors la nau Cassini ha estat explorant el sistema d’anells de Saturn i tots els seus satèl·lits.

Fa poc Cassini detectà en un sobrevol del satèl·lit molècules pesades a les capes altes de l’atmosfera però no va poder-ne determinar-ne la naturalesa.

L’atmosfera de Tità, que va ser descoberta pel nostre astrònom Josep Comàs i Solà l’any 1908, és un tema de gran interés tant des del punt de vista físic com biològic ja que presenta gran similitud amb la primitiva atmosfera terrestre.Fa uns dies Sarah M. Horst, estudiant de doctorat de la Universitat d’Arizona, va presentar el treball que ha realitzat simulant l’atmosfera de Tità al laboratori. Va recrear els possibles processos químics que podrien estar ocorreguent en la lluna de Saturn. En la mescla creada va trobar aminoàcids i bases nucleòtides. És el primer equip que ha obtingut aquestes molècules sense presència d’aigua líquida i ha mostrat que és possible crear molècules complexes en les parts més altes d’una atmosfera. Això podria tindre implicacions per a l’estudi de la formació de la vida a la Terra. Les molècules prebiòtiques en lloc de crear-se les en una sopa primordial com sempre s’ha especulat podrien crear-se en l’alta atmosfera i caure en forma de pluja sobre la superfície.

Foto: Una còpia a mida real de la sonda Huygens al Cosmo Caixa de Barcelona. Enric Marco.

Publicat dins de Sistema solar i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

I Galileu observà Saturn

0

Galileo Saturn

Aquest dies fa 400 anys que Galileo Galilei observà Saturn per primera vegada amb el seu telescopi. Us deixe un text sobre aquesta observació que el va astorar profundament.

 


A principis de juliol de 1610, Galileo examinà a Pàdua, per primera vegada i amb l’ajut de la seua ullera de llarga vista, el planeta Saturn. L’instrument que utilitzà en aquesta i en altres observacions importants, que han fet el seu nom perdurable, era molt imperfecte. En l’actualitat es troba conservat amb religiós respecte a Florència. El seu poder amplificador és de només 32 diàmetres, i si hem de creure al que conta Brewster, que l’examinà fa pocs anys, l’objectiu es troba reduït a la tercera part de la seua superfície per un diafragma de cartó que deixa lliure un camp de visió limitadíssim, quasi un forat. Avui dia es pot obtindre una ullera de llarga vista molt més manejable i poderosa en casa de qualsevol òptic per unes quantes pessetes.

En juliol de 1610 s’aproximava Saturn a la seua oposició, trobant-se en circumstàncies molt favorables per a ser observat, Però els primers resultats que obtingué l’il·lustre astrònom florentí el posaren en gran confusió, ja que el planeta se li presentava triforme. En una carta dirigida a Juliano de Médicis, embaixador en Austria, el 13 de novembre de 1610, explica clarament la significació d’aquest terme: “quan observe Saturn, diu, amb una ullera de llarga vista que amplifica més de 30 vegades, l’estrella central sembla major, i les altres dues, situades a orient i occident en una línea que no coincideix amb la direcció del zodíac, semblen tocar a la principal. Són com dos servidors que ajuden el vell Saturn en el seu camí, romanent sempre al seu costat. Amb una ullera de llarga vista de menor amplificació apareix l’estrella allargada i de la forma d’una oliva.”

En el mateix mes de novembre de 1610 donà part del seu descobriment al món científic en una carta dirigida a Kepler, en la que es contenia el següent anagrama.

smaisrmilmepoetalevmibvnenvgttaviras

les lletres del qual posades en ordre convenient diuen:

altissimum planetam tergeminum observavi

(he observat que el planeta més distant és triforme)

Al cap d’un any i mig tornà a observar i Galileu observà amb extraordinari astorament que havíen desaparegut les estrelles laterals i que en el camp de la seua ullera de llarga vista només es distingia el disc del planeta, tan rodó i circular com els de Mart i Júpiter. Sembla que aquesta circumstància el desanimà en extrem, i que quan, després de netejar escrupolosament els cristalls de la seua ullera de llarga vista, l’enfocà amb la major cura, sense arribar a distingir les estrelles acompanyants o l’aspecte triforme del planeta, exclamà en un moment de debilitat, donant crèdit a les acusacions dels seus enemics: “és possible que algun dimoni vullga burlar-se de mi, castigant-me per la meua curiositat indiscreta“. siga com siga, puc assegurar que des d’aquesta època Galileu no tornà a ocupar-se de Saturn.

Del llibre Astronomia popular, Augusto T. Arcimis, Montaner y Simón, Barcelona, 1901.

Nota: Al cap d’uns anys Galileo veié els anells com dues anses al voltant del planeta. Mai no va ser capaç d’entendre que eren els cossos que envoltaven el planeta. El seu telescopi no tenia suficient abertura per permetre donar una explicació al que observava. No fou fins el 25 de març de 1655 que l’astrònom holandés Christian Huygens els veié amb suficient resolució per explicar-los com un anell de matèria al voltant del planeta.

Imatge: Dibuixos de Galileo.

Publicat dins de IYA2009 i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El cel d’abril 2009 i adéu

1
Publicat el 9 d'abril de 2009

abril 2009

Tranquils. No tanque la parada i marxe. Però si que tanca un dels mitjans on he col·laborat des de fa anys fent articles de divulgació de la ciència i d’actes culturals de la Safor.

Us deixe l’article d’acomiadament que vaig fer a la revista Quinzedies del mes d’abril de 2009.

Les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia a la Universitat de València no m’han deixat molt de temps per dedicar-lo al bloc. Escoles, estudiants i personal del campus i visitants del programa Conéixer la Universitat han passat per l’Aula d’Astronomia. Així que aquest apunt regular mensual s’ha retardat una mica.

Poc abans de l’eixida del Sol a l’est podrem veure només un planeta: Júpiter. Al final de mes, però, Venus començarà a veure’s en les últimes fosques de la nit.

Saturn, el planeta dels anells, eixirà per l’est poc abans de les 18:00 hores al principi del mes i serà visible durant tota la nit al llarg d’abril.

Segueix…

Publicat a la revista Quinzedies (abril 2009)
El cel d’abril 2009 i adéu

El cel d’abril ja ha deixat enrere les constel·lacions hivernals i ens mostra els Bessons amb les estrelles brillants Càstor i Pòl·lux, Càncer amb el seu cúmul central, el Pessebre, Leo i el Bover, amb el seu estel Arturus. Ja a la matinada rebem els primers avisos de la proximitat de l’estiu. El gegant Hèrcules i les constel·lacions de Lira, Cigne i Àguila se’ns mostren amb tot el seu esplendor.

Poc abans de l’eixida del Sol a l’est podrem veure només un planeta: Júpiter. Al final de mes, però, Venus començarà a veure’s en les últimes fosques de la nit.

Saturn, el planeta dels anells, eixirà per l’est poc abans de les 18:00 hores al principi del mes i serà visible durant tota la nit al llarg d’abril.

El dia 2 la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Tindrem lluna plena el dia 9, i quart minvant el 17. El dia 25 el nostre satèl·lit ens mostrarà l’aspecte de lluna nova.

Malauradament, aquest serà l’últim article en aquesta revista on s’explica el cel nocturn i les notícies d’astronomia en general. He estat quatre anys i mig donant informació dels moviments dels estels, dels planetes i de la Lluna; he rememorat les històries mitològiques del passat per descobrir els lligams culturals entre el cel i la terra. Ara, però, Quinzedies tanca. La crisi econòmica ha acabat afectant també aquesta publicació i per tant també aquesta crònica del que passa més amunt dels nostres caps. Aquesta seria només la causa general, encara que n’hi ha una de particular. Caldria recordar, com ja s’ha comentat en altres ocasions a la revista, que alguns ajuntaments de la comarca, tot i proclamar-se defensors de la llengua allà on calga, han deixat morir d’inanició l’únic mitjà periòdic d’informació general en valencià de la Safor, en negar-li tota publicitat institucional
que no escatimaven a d’altres publicacions en llengües foranes.

Una nova finestra es tanca a la divulgació de la ciència. I un tancament molest, especialment per a mi, justament durant aquest any dedicat a l’astronomia, quan fa ara 400 anys que Galileo Galilei va mirar per primera vegada al cel amb un telescopi. Una finestra des de la qual he tractat d’explicar els misteris del firmament per fer-los accessibles a la gent. Una finestra menuda, si es vol, però important per saber què fan els científics amb els diners públics. Conéixer serveix per a opinar encertadament, per a contrastar opinions, per a formar-se un criteri, cosa que pretenia aquesta secció i la revista en general. Però sembla que açò, en certa manera, molesta a la major part dels polítics que disposen de poder a la nostra societat i potser pensen que amb la ignorància i la desinformació les masses es controlen millor.

Mancats com estem de mitjans públics de qualitat, objectius i lliures, segrestats els mitjans de difusió generalistes com Canal 9, ara perdem una floreta enmig del desert comunicatiu valencià.

En conjunt he publicat 55 articles d’El Cel del mes …. des de setembre del 2004, també molts articles específics sobre astronomia i cultura així com algunes entrevistes. Han estat un bon grapat d’hores que he dedicat a una revista només pel plaer d’escriure, de divulgar la ciència i de contar coses que altres mitjans no conten.

Parodiant una famosa pel·lícula, Sempre ens quedarà internet. Els interessats a seguir els meus escrits sobre el firmament em podreu trobar al meu bloc Pols d’estels.

Que sigueu feliços!

Figura adjunta: Mapa celeste per al mes d’abril 2009. Vàlid per al dia 1 d’abril a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Els planetes, un passeig poètico-científic pel Sistema Solar

1

Planetes-Sobel

La darrera obra de Dava Sobel ens presenta els planetes sota diferents aspectes. Alguns a partir de la mitologia, d’altres a partir de la història del seu descobriment, a d’altres l’astrologia hi pren part. No vol ser exhaustiva sinó només fer petites pinzellades per animar a estudiar, estimar i conéixer els nostres veïns planetaris.

Dava Sobel és una de les més prestigioses escriptores de divulgació científica contemporània. Col·labora en gran quantitat de revistes entre elles, Life o New Yorker. Ha publicat més de deu llibres sobre temes d’història de la ciència i guanyat nombrosos premis com el Best American Science Writing (2004).

Les seues últimes obres han estat La longitud (1997), on conta de quina manera es va resoldre la determinació de la longitud geogràfica en alta mar al segle XVIII i quins van ser els seus protagonistes i La filla de Galileu, una crònica històrica de la ciència, la fe i l’amor (2000), on es conta la vida del científic toscà a partir de les cartes que li enviava la seua filla Celeste, monja.  Aquestes han estat traduïdes al català i editades a Edicions 62.

L’última obra de Sobel és Els planetes publicat l’any 2006 que també es pot trobar en català a Edicions 62. Escriure sobre el nostre sistema solar no és una feina fàcil. No és tracta d’enumerar les diverses característiques dels cossos planetaris sinó posar-ho dins d’un discurs lògic, on les diverses peces encaixen i no siga ni massa elemental ni massa erudit. Si a més es vol tractar des de diverses vessants culturals la faena és ja possible només per a uns pocs.

Dava Sobel ha reeixit en el seu propòsit. El seu nou llibre viatja sobre tots els membres del nostre sistema planetari i ens conta com ho han vist els nostres avantpassats i els científics passats i actuals.

Faré a continuació un tast de cada capítol per a que en veieu les bondats.

El llibre comença amb els records personals de l’escriptora, primer sobre el seus treballs escolars sobre Saturn i el Sol. Més tard, però, la visita a Arizona al cràter produït per un meteorit li fa reflexionar: El meu Sistema Solar, fins aleshores un paradigma de regularitat precisa com el mecanisme d’un rellotge, s’havia convertit en un lloc caòtic i perillós.

Aquí rau una de les claus del llibre. La mera descripció dels planetes i de les seues propietats ja no és vàlida en un llibre del segle XXI. Ara ja se sap que els planetes no han tingut una vida fàcil ja que han estat interactuant entre ells durant mil·lennis, contaminant-se mútuament amb diferents materials i fins i tot han canviat de posició respecte al Sol.

El Sol, amb el seu forn nuclear on es transformen cada segon 700 tones d’hidrogen en heli, abasta amb el seu vent de partícules carregades tot el Sistema Solar.

Mercuri, el déu alat, missatger dels altres déus, ens l’introdueix a través de la mitologia, encara que també de l’història de l’astronomia, des de Ptolomeu fins a Einstein que confirmà, amb les evolucions del planeta al voltant del Sol, la teoria de la relativitat.

Venus ha estat associat des de sempre a la bellesa femenina. Potser perquè el temps que es veu al cel, siga com a estel matutí o vespertí és de 260 dies i coincideix amb el període de gestació humana que dura entre 255 i 266 dies. De la seua superfície no es veu res ja que gruixudes capes de núvols en l’amaguen. A principis dels anys 90 del segle passat la nau Magellan la va cartografiar amb un radar a bord i va desvetllar tot un conjunt de nous accidents geogràfics, volcans, cràters, canyons, muntanyes i valls que encara no tenien noms. La IAU va fer una campanya internacional demanant noms de dones ja mortes però destacades en el seu camp per anomenar els nous accidents. Ara Venus és un món de dones, on l’únic nom d’home és el del físic escocès James Cleck Maxwell  que va estudiar la radiació electromagnètica el segle XIX.

La Terra és estudiada des del punt de vista geogràfic. Des de la Geographia de Ptolomeu passant pels exploradors de la època moderna s’ha intentat sempre omplir el buit de coneixements sobre el planeta propi.

La Lluna, amb un punt de poesia, és el nostre satèl·lit. La seua formació, materials, les marees i fins i tot les suposades influències sobre les plantes del camp són estudiades per l’autora.

Mart és, sens dubte, el planeta que més ha fet ballar el cap als astrònoms i a la gent en general. Percival Lowell hi veia canals d’irrigació pel seu telescopi però el planeta va deixar de ser humit fa molts milers de milions d’anys. Actualment és el planeta més estudiat i on més vehicles terrestres hi treballen.

Galileu va descobrir les quatre llunes principals de Júpiter l’hivern de 1610 des de sa casa de Pàdua. Va veure de seguida que aquesta observació donava carta de credibilitat definitiva al model heliocèntric del sistema solar: el Sol al centre, amb els planetes girant al seu voltant com Júpiter tenia la seua cort de satèl·lits. Però també s’hi parla de la seua exploració moderna, amb la missió Galileo que estudià el planeta gasós i els seus satèl·lits durant quasi 8 anys.

Saturn és similar a Júpiter, però és més menut i presenta un anell molt desenvolupat. La història del seu descobriment de l’anell, les visites de les diverses naus, Voyager 1 i 2, però sobre tot la Cassini, que encara es troba allí, componen la major part del capítol.

Urà i Neptú estan lligats pel seus respectius descobriments. El primer per l’astrònom Willian Herschell l’any 1781, l’altre per Galle l’any 1846. Són planetes descoberts en l’època moderna, amb els nous instruments òptics i matemàtics que el segle anterior havien desenvolupat Galileu i Newton.

Finalment Plutó, únic planeta descobert des de terres americanes. L’any 1930 un inexpert astrònon Clyde Tombaugh descobrí el petit cos després de deu mesos d’observació de nits fredes. Des de fa un any, però, Plutó ha deixar de tenir l’estatus de planeta. Lluny de ser percebut com una degradació ha de ser considerat com la porta oberta a una nova família de cossos del Sistema Solar, els membres del Cinturó de Kuiper, de la que fins ara ja se n’han descobert més de 800.

Dava Sobel, amb aquella mescla justa de poesia i ciència que només ella és capaç de fer, ens fa estimar al llarg de tot el llibre el nostre veïnatge espacial més pròxim.

Sobel va participar en la comissió que estudià la situació de Plutó dins de la família planetària. Les conclusions d’aquesta reunió de savis van arribar a l’Assemblea General de la IAU, que reunida a Praga, dictaminà el 24 d’agost del 2006 que el cos gelat passava a la categoria de planeta nan, passant així a ser el primer membre conegut del Cinturó de Kuiper.  Ja vaig parlar d’aquest tema l’any passat en aquest apunt.

La llàstima és que la traducció de l’anglès al català haja estat pot acurada. Alguns del problemes detectats són errades evidents (eclipsis parcials per eclipsis totals, pag 2;, connectiva per convectiva, pag 26; 1931 per 1631, pag 37; segle VII per segle XVII, pag 39, (1857-1958) per (1857-1858), pag 208;  etc…), d’altres errors de traducció (Zona Roche per Zona de Roche, pag 141; divisió Cassini per divisió de Cassini, pag 142, etc…) i finalment a d’altres sembla que falten paraules (mirar directament al Sol és segur on cal posar mirar directament al Sol durant l’eclipsi total és segur, pag 197,  etc…).

La falta d’imatges planetàries també ha estat un error. Com que no conec l’edició original en anglés no sé a qui atribuir-li-ho, si a l’obra original o a l’edició en la nostra llengua. La inclusió de fotografies en color haguera encarit el llibre considerablement, és evident, però l’hagués enriquit i hagués facilitat la seua lectura.

Tot i aquests inconvenients últims, és un llibre altament recomanable per a qui vulga conéixer els planetes d’altra forma, a l’abast de tot el públic ja que no cal cap coneixement previ. Gaudiu-lo com ho he fet jo, llegint-lo a la vora de la mar aquest estiu ja passat, ha estat un plaer.

Publicat dins de Literatura i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

El mes de juny 2007

1
Publicat el 4 de juny de 2007

El centaure Quiró, mig cavall i mig home, va ser un savi que va fer de tutor de Jasó, el qui viatjà amb els Argonautes, d’Aquil·les, l’heroi de Troia, i d’Hèrcules, el semidéu.

A la posta de Sol i mirant cap a l’oest tindrem la sort de veure tres planetes alhora, Mercuri, Venus i Saturn.

I el 18 de juny la Lluna taparà el planeta Venus en ple dia.

La constel·lació del Centaure es troba molt baixa a la nostra latitud. És a l’hemisferi sud de la Terra on adquireix realment la seua bellesa. Cronos, fill d’Urà i pare de Zeus, tractà de seduir la seua neboda, la nimfa Filira. Aquesta per escapar de l’assetjament es transformà en egua. El déu, però, la seguí i agafà l’aparença d’un cavall. D’aquesta forma s’aparellà amb la nimfa. De la unió va nàixer el centaure Quiró, mig cavall i mig home, que va ser un savi que va fer de tutor de Jasó, el qui viatjà amb els Argonautes, d’Aquil·les, l’heroi de Troia, i d’Hèrcules, el semidéu. Durant una lluita, Hèrcules ferí accidentalment Quiró amb una fletxa enverinada. Encara que no el matà, ja que era immortal, tampoc és curà i Quiró es dedicà a partir d’aleshores a cuidar malalts. A l’antiga Grècia és considerat l’inventor de la medicina.

Entre els objectes celestes a destacar a la constel·lació hi trobem Alfa Centauri, un sistema triple d?estrelles. Una d?elles, l?anomenada Pròxima Centauri, és a només 4,2 anys llum, sent per tant l?estrella més pròxima al Sol. També podem observar el cúmul globular Omega Centauri. Aquesta agrupació estel·lar, que pot veure?s a simple vista com una taca difusa, conté uns quants milions d?estrelles. El cúmul, descobert per Edmond Halley el 1677, gira al voltant de la nostra galàxia. Els seus estels estan tant junts que al seu centre la distància entre ells es només de mesos llum.

A la posta de Sol i mirant cap a l’oest tindrem la sort de veure tres planetes alhora. Prop de l’horitzó Mercuri es veurà durant menys d’una hora després de pondre’s el Sol. Més amunt Venus continuarà brillant moltíssim. Es pot arribar a confondre amb els llums d’un avió. I si mirem encara una mica més amunt el planeta Saturn completarà el trio planetari. Cap al final de mes la posició de Mercuri ja estarà massa prop del Sol per ser visible. L’1 de juliol Saturn i Venus es trobaran molt junts, a menys d’un grau.

El dia 18 de juny a les 16:48 h. (per a la Safor) la Lluna taparà el planeta Venus completament. Això serà a ple dia i seria interessant tractar de trobar Venus. Mireu la part de baix de la Lluna i veureu un punt brillant. És Venus. Els prismàtics són un bon instrument per trobar-lo. Quan més al nord ens situem l’ocultació de Venus es produirà abans. Així a Barcelona ocorrerà cap a les 16:30 h. La durada serà també diferent. Mentre que a Barcelona durarà pràcticament una hora, a la Safor durarà uns 15 minuts ja que Venus passarà molt rasant al disc lunar.

Júpiter és veurà per l’horitzó est perfectament durant tot el mes poc després de la posta de Sol. Es trobarà prop d’una estrella gegant roja que es confon molt sovint amb Mart i per això rep el nom d’Antares (Anti-ares, on Ares és el nom grec de Mart). Antares és l’estel més brillant de la constel·lació de l’Escorpí. Dalt d’aquests objectes, si teniu bona vista i des d’un lloc ben fosc, veureu l’asteroide Vesta. És el tercer objecte més gran del cinturó d’asteroides amb uns 500 km de diàmetre. Fou descobert per Heinrich Olbers l’any 1807.

La Lluna serà plena l’1 de juny, mentre que el 8 estarà en fase de quart minvant. El dia 15 tindrem una Lluna en fase de nova. El 22 de juny la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent. Finalment, i per segona vegada aquest mes, tornarem a tindre lluna plena el 30 de juny.

La nau Cassini que actualment orbita el planeta Saturn ha passat prop de la seua principal lluna, Tità. Aquest satèl·lit que posseeix atmosfera, és de fet més gran que Mercuri i un lloc molt interessant d’estudiar ja que es creu que les condicions allí són similars a les de la Terra primitiva. Mitjançant un radar a bord, Cassini ha descobert una línia de costa, nombroses illes i un gran mar. La baixa temperatura de Tità fa pensar que aquest mar és una barreja de metà i età líquid. La foscor de la imatge suggereix als investigadors que la profunditat d’aquest mar serà superior a desenes de metres.  Fa dos anys i mig la missió americana i europea Cassini-Huygens arribà al sistema de Saturn. Després de baixar amb paracaigudes durant unes dues hores, Huygens aterrà a la superfície gelada de Tità mentre que Cassini continua ara mateix estudiant Saturn, el seu anell i el nombrós grup de satèl·lits.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juny del 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Foto: Quiró, el centaure inventor de la medicina i Aquil·les. Museu del Louvre, Paris.
Figura de l’arxiu: Mapa celeste per al mes de juny 2007. Vàlid per al dia 1 de juny a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l?hora d?observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

El cel de juny de 2005

0
Publicat el 2 de juny de 2005

Aquest mes parlarem de la constel·lació de Virgo, que s’observa a la part central del mapa estel·lar. Representa Astrea, deessa de la innocència i de la puresa i filla de Zeus i Temis. Després de mesos seguits sense veure cap planeta a la posta del Sol, tornarem a veure Venus. Els planetes Venus, Saturn i Júpiter apareixeran visibles simultàniament en el cel.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de juny de 2005, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) darrere vostre en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel.

Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Aquest mes parlarem de la constel·lació de Virgo, que s’observa a la part central del mapa estel·lar. Representa Astrea, deessa de la innocència i de la puresa i filla de Zeus i Temis. En el principi els déus vivien entre els humans, però quan la guerra i la maldat es van estendre entre les persones, aquests van fugir a la seua nova residència de l’Olimp. Astrea va ser l’última a romandre-hi fins que, finalment, també va abandonar la humanitat. Se la va posar entre les estrelles, formant la constel·lació de Virgo. Aquesta forma la segona constel·lació del cel després d’Hydra. La seua estrella més brillant, Spica, és en realitat, un sistema doble d’estrelles situat a 260 anys llum de nosaltres. També hi trobem el supercúmul de galàxies de Virgo a una distància de 65 milions d’anys llum. Aquest mes Júpiter es troba sobre la constel·lació.

Júpiter i Saturn seran visibles durant la primera part de la nit. En la carta estel·lar s’han representat només per al dia 1 de juny. Com els planetes tenen un moviment bastant ràpid en el cel, la seua posició canvia de dia en dia.

Després de mesos seguits sense veure cap planeta a la posta del Sol tornarem a veure Venus. Els planetes Venus, Saturn i Júpiter apareixeran visibles simultàniament en el cel. Des del mateix dia 1 i durant tot el mes, a la posta de sol, la vista serà fantàstica. Venus estarà molt prop de l’horitzó oest mentre que juntament amb els altres dos planetes formarà una gran alineació. El dia 8, la Lluna, amb un dèbil fil de llum, es trobarà només a 4º de Venus. El dia 10, per fi, veurem aparèixer Mercuri només uns minuts després de la posta del Sol. Mercuri anirà veient-se cada vegada més temps i a més altura, fins el dia 23 de juny. A partir del 24 Venus i Mercuri es trobaran molt prop un de l’altre, fins a final de mes.

Entretant el planeta Saturn anirà acostant-se a aquests planetes. El dia 25 de juny s’observarà una concentració de planetes en direcció a l’oest. En només 1º i mig de cel tindrem Mercuri, Venus i Saturn. El millor moment per a observar el fenomen serà cap a les 22 h.

De bon matí, s’observarà molt bé el planeta Mart, que anirà augmentant la seua altura cada dia.

La Lluna es trobarà en lluna nova el dia 6, en quart creixent el 15, mentre que el 22 de juny estarà en fase de lluna plena. Finalment el 28 de juny la Lluna presentarà l’aspecte de quart minvant.

Ja s’han publicat a la revista científica Science els primers resultats de l’exploració de la lluna de Saturn, Tità, per la nau nord-americana Cassini i la sonda europea Huygens. Aquest satèl·lit que té una atmosfera de nitrogen i metà, presenta també rius on corre el metà líquid. Utilitzant un radar a bord de la nau Cassini s’han fet mapes d’un tros de la seua superfície. S’ha descobert un volcà d’uns 180 km de diàmetre al qual se li ha donat el nom de Ganesa Macula. En aquest tros explorat no s’han detectat cràters produïts per l’impacte de cossos celestes com s’observa a la Lluna i altres satèl·lits de Júpiter i Saturn. Es creu que aquests cràters han estat enterrats per materials portats pel vent o han desaparegut per l’erosió que produeix la pluja. Els components de l’atmosfera de Tità són similars a les de la Terra primitiva abans que l’activitat microbiana transformara l’atmosfera terrestre i a partir de la qual es va formar la vida.

Que tingueu unes bones observacions.

(La figura és un mapa celeste per al mes de maig. Vàlid per al dia 1 de juny a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Per veure’l bé cal guardar-lo a l’ordinador i obrir-lo amb un programa gràfic. A partir d’una figura del programa Cartes du Ciel).

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , , , | Deixa un comentari

El cel de maig de 2005

0
Publicat el 2 de maig de 2005

Aquest mes parlarem de la constel·lació de Leo, que s’observa a la part central del mapa estel·lar. És una constel·lació gran i impressionant que forma la figura d’un lleó a punt de saltar sobre la seua presa. La seua estrella més brillant, Regulus, està situada pràcticament sobre l’eclíptica, o camí que fa el Sol sobre el cel. Júpiter i Saturn seran visibles durant la primera part de la nit.La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 de maig de 2005, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació.  Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) darrere vostre en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel.

Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Aquest mes parlarem de la constel·lació de Leo, que s’observa a la part central del mapa estel·lar. És una constel·lació gran i impressionant que forma la figura d’un lleó a punt de saltar sobre la seua presa. Representa el lleó de Nemea, país que assolava menjant-se els seus habitants i ramats. Hèrcules va lluitar amb ell i el va matar. Amb la seua pell es va vestir i el seu cap li serví de casc. La seua estrella més brillant, Regulus, està situada pràcticament sobre l’eclíptica, o camí que fa el Sol sobre el cel. Aquest fet produeix que el Sol passe sobre ella (l’oculte) cada 23 d’agost. A més a més, des del centre del cap del Lleó sembla que isquen els meteors que formen la pluja d’estels anomenada Leònides que es produeix cada 17 de novembre.

Júpiter i Saturn seran visibles durant la primera part de la nit. En la carta estel·lar s’han representat només per al dia 1 de maig. Com els planetes tenen un moviment bastant ràpid en el cel, la seua posició canvia de dia en dia.

El planeta Saturn farà una bonica aproximació a una Lluna creixent el dia 13 de maig.  Els millors moments per veure-ho serà des de les 22 a les 24 hores. Cap dels altres planetes no és observable a poqueta nit en la direcció de l’oest.

De bon matí, continuarem amb l’alineació còsmica dels planetes Mercuri, Urà, Mart i Neptú. Els primers dies del mes, la Lluna en quart minvant també s’afegirà al seguici planetari.

La Lluna es trobarà en quart minvant l’1 de maig, en lluna nova el 8, en quart creixent el 16, mentre que el 23 de maig estarà en fase de lluna plena. Finalment el 30 de maig
la Lluna tornarà al quart minvant.

L’exploració del planeta Mart ens porta sorpreses cada dia que passa. S’han publicat a la revista científica Nature les darreres evidències sobre la possibilitat de trobar aigua a la superfície del planeta roig. La nau europea Mars Express ha descobert la possible existència d’un mar d’aigua congelada prop de l’equador marcià. La seua grandària és 800 per 900 km la qual cosa el fa comparable al mar del Nord. El més curiós del cas és que l’aigua hi circulava lliurement fins fa uns 5 milions d’anys, així que, si estem interessats en buscar fòssils marcians, aquest sembla ser un bon lloc per començar.

Que tingueu unes bones observacions.
(La figura és un mapa celeste per al mes de maig. Vàlid per al dia 1 de maig a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Per veure’l bé cal guardar-lo a l’ordinador i obrir-lo amb un programa gràfic. A partir d’una figura del programa Cartes du Ciel)

Publicat dins de El cel del mes i etiquetada amb , , | Deixa un comentari