BiCiCORRiOLS Ciclisme i muntanya

Per Pep Famadas

Després d’haver confirmat l’hora de sortida amb en Pistons i de passar-ho a la meva parella (no la meva dona, que està que trina amb la Volta dels nassos) baixem tots dos encara ben fosc cap a la plaça Fiveller. A les 7.00 h en lloc de les 7.30 h habituals. Baixo animat a fer una volta llarga per aprofitar aquest estrany cap de setmana com a darrer entrenament., una mica envejós després de llegir la crònica d’en Manel, ara ja màster, de l’anada a Can Barrot. Tenim uns dies per acabar de posar-nos a to.

Després de dubtes proposo anar cap a la zona del Montalt a recordar uns corriols entremig d’alzinars i suredes molt entretinguts. Decidim de moment enfilar cap a les cinc sénies. Aconseguim Sant Vicens i enfilem cap a un corriol que va ensenyar en Jordi C. als mestres. Diuen que és potent. Em trobo animat i segur, notant la breu però potent sortida en solitari del dimarts al vespre per Argentona. Som-hi doncs.

En Joan s’ha tret la mandra de sobre i obre camí. El corriol és potent i progresso enganxat a davant. Avui som pocs i això es nota ja que anem per feina. El corriol és dels que ens agrada: dents al manillar, pit i collons. I força llarg. Molta xafogor. Ascendim en mig de pinedes joves, no pas gaire enrera vinyes, fins a una casa en runes. Ara, pel mig d’una sureda amb força corriols. I gossos. Diumenge, penso, comença la temporada del senglar i deuen haver tret els gossos a entrenar, com nosaltres.

Recuperem el grup i enfilem per més corriols, nous per mi, cap les Planes de Can Montalt, suposo, on ara sí ja reconec el corriol. Arribem a la plana i en lloc de continuar com sempre tombem a la dreta, on planegem fins a una nova porta metàl.lica, amb tanca a banda i banda, al costat d’on abans hi havia una pila de sorra, farda i una soca que ja privaven el pas. Queixes lògiques del grup. Podem però sortejar la porta (ja veurem fins quan) i seguim planejant. En un pujador trenco la cadena, just davant de la parada d’un caçador que uns minuts abans ha etzibat un tret. Comença avui, doncs, la cacera. En Joan arregla la cadena tot donant-me una lliçó. Continuem fins a trobar el final del carrer d’una urbanització, Torrentbò, potser. L’Enric ens deixa doncs té obligacions d’alta volada amb el poble. Esperem que no faci tard.

Continuem flanquejant per corriols a la nostra mida fins aconseguir El Corral. Allà de nou recordem en Jordi C., que deu estar fortíssim després de l’escomesa de Bulgària, i en Marcel proposa davallar cap a Lurdes per un corriol d’en Jordi. A mig corriol en Marcel, a davant, troba un corriolaire col.lega de Canet. Sembla que és qui obra molts corriols per la zona i penja els track a la seva web. Coincidim amb en Joan: mal fet. És la manera d’espatllar els corriols. Hi ha un tipus de corriols que són per descobrir-los i gaudir-los, no per massificar-los i destrossar-los.

Descendim fins al restaurant de Subirans, on asseguts com senyors a la terrassa, fem un mos més aviat just. No es pot tenir tot.

Havent esmorzat enfilem cap a Rupit per una pista molt dreta i malmesa, a la banda dreta de la riera d’Arenys. Pugem forts i sense parar fins el camí de Rupit, a la cruïlla del Turó del Pi d’en Buac. Aquí en Joan i en Marcel ens deixen. La resta optem per allargar la volta tot anant cap al GR del Corredor, Can Bordoi i baixar cap a Dosrius pels corriols dels Misser.

A la que sortegem el tram de pedra dels Misteris, ensopeguem amb una cursa organitzada segurament per la gent de Llinars. Molts corredors. Moltissims. Nosaltres anem en sentit contrari a la cursa fins al GR. Els tornem a trobar més avall, just a Ca l’Arenas. Nosaltres pel corriol entre la carretera i la carena, enllaçant els prats. Tots ells entre la pols dels cotxes domingueros per la pista ampla. Cal apuntar-se a les curses?

La baixada dels Misser com sempre excel·lent. Assolim Dosrius i tornem per la riera.

Torno però amb la sensació de no haver fet prou, tenint en compte el ritme dels últims dies, la famosa Volta que m’espera (tot un misteri per a mi), i, sobretot, el nivell d’entrenament que porten els corriolaires. Tot just fa mig any que he tornat a pedalar i m’escarrasso per estar a l’alçada. Potser hauria d’haver anat al Puigmal? Millor que no, ja que només amb màsters, segur que hagués fet nosa.

No sé els kms ni el desnivell.

Corriolaires: Valentí, Andreu, Marcel, Joan pistons, i la meva parella i jo.

Pep Famadas