ESQUI DE MUNTANYA. EL PUIGMAL PER ERR 16.11.2008
Per Giovanni Leonardi
No recordem cap hivern que ens hagi regalat tanta neu i tant d’hora, i ésclar, el tema esquí de muntanya va traient protagonisme a la bici en les converses del dijous al Casal. Els màsters havíen estrenat la temporada a la Masella fa uns dies i uns quants teníem ganes de fer el mateix. Així que decidim de sortir plegats el diumenge per anar a fer el Puigmal per la banda nord.
Doncs el diumenge ben d’hora, en Martí, l’Albert, en Carles, en Xarli, l’Àngel i jo ens plantem al pàrquing de l’estació d’Er-Puigmal amb ganes d’aprofitar el dia assoleiat i fred que tenim devant nostre.
Hi ha un munt de gent que ha vingut a estrenar la temporada a les pistes i els nostres cotxes són els darrers que deixen passar a l’aparcament de dalt. Posem les pells als esquís, tanco botes i emprenem la pujada.
Dos grups que ens precedeixen, es treuen les pells per travessar un torrent. Nosaltres el voregem fins trobar el punt bo per saltar a l’altra banda sense desfocar.
Alcem el cap i veiem una cinquantena d’esquiadors que ens precedeixen tot fent ziga-zagues en la costa que mena al cim. En Martí i l’Albert, com és habitual, porten un ritme més ràpid i les seves voltes maria són decisives i efectives. Es distancien aviat però s’aturen per esperar-nos a mitja pujada. Plegats gaudim del paisatge i de les vistes de les muntanyes de la Cerdanya, ben cobertes de neu. A mesura que ens apropem al Puigmal d’Err, hem de sortejar amb precaució plaques de gel cada vegada més extenses. A dalt ens hi esperen unes ràfegues de vent gèlid que ens obliguen a tapar-nos ràpidament amb el paravent i el caputxó. El temps de fer-nos unes fotos al costat de la creu (2913 m.),, traiem pells i cap avall. La neu està molt bé tot i que el seu gruix és molt irregular, a més d’haver-hi moltes llenques ventades i mig glaçades.
Gaudim de valent i arribem a baix bén acalorats i fatigats. Decidim que no n’hi ha prou i que cal tornar fer una segona pujada. Aquest cop cap al Puigmal de LLo. Per descansar i tocats pel sol, muntem uns seients amb els esquis i els bastons i fem desaparèixer els entrepans amb mig minut.
Estic content perquè no he tingut massa problemes amb les botes i fins i tot, en la segona pujada, em trobo millor que en la primera. Els dos màsters van més sobrats que abans. Ens deixen tant enrere que, per no esperar-nos massa temps, decideixen fer mitja baixada per reunir-se amb nosaltres quatre a la reraguarda. Pugem tots plegats i, quan decidim que ja està bé i que és hora de baixar, ells dos continuem fins dalt de tot del Puigmal de LLo per anar a fer una baixada diferent de la nostra, per darrere d’una cresta que fa la pinta de ser força xunga.
L’esquiada de tornada resulta fantàstica i dura molta estona. La neu en aquesta vall és molt uniforme, toba i d’un gruix perfecte. Ens trobem al pàrquing amb els màsters que fan cara d’haver-s’ho passat bomba! Tots ens ho hem passat bomba! S’ha fet tard, són gairebé les quatre i tothom truca a casa per avisar. Parem a Toses, a can LLuís, per fer un dinar a la brasa i ruixar-lo amb cervesa com cal.
Arribem a casa a les tantes després d’haver-nos quedat aturats durant una eternitat a Campdevànol per culpa (segurament) d’un accident més avall.
Fins la propera,
Giovanni Leonardi
Desnivell + acum.: 1.700 m.
Les fotos: clica aquí.