Anem perdent patrimoni humà. Avui em desperto amb la trista notícia de la mort d'Antoni Tàpies. Un altre referent català universal que se'ns en va...
  |  |
Anotacions diverses de Mònica Amorós
|
|
Noms propis  Del 18 al 27 de novembre es celebra la setmana de la ciència i justament enmig d'aquests dies, el 22, va morir Lynn Margulis, biòloga evolucionista. Me'n vaig assabentar abans d'ahir a la nit i ahir vam publicar la notícia al bloc de ciències i vam fer un pòster per a posar-lo a l'exposició de ciències. Justament aquesta setmana havíem fet l'examen on parlàvem de la Teoria Gaia de Lovelock i Margulis. Excepte el nostre diari que en fa un relat i en parla Juli Peretó al seu bloc, a altres diaris no n'he trobat cap referència, només alguna menció d'algun bloc de ciències, però no a primera plana. Juli Peretó sobre Lynn Margulis: "Margulis va començar rebent indiferència i ha acabat formant part dels llibres de text".  La mort de Santi Santamaria m'ha deixat aixafada. Que sigui tan sobtada i a l'altra punta del món fa basarda. Així de cop, se'ns en ha anat un català universal, un cuiner pioner a posar Catalunya al mapa del món gastronòmic mundial. Poques hores després s'apagava un altre pioner a posar el català i Catalunya al mapa, en aquest cas a la Catalunya Nord, desapareixia als 91 anys Jordi Barre, el primer en cantar en català en aquell indret. I per si fos poc, com si fos una jugada del destí, al País Valencià des d'avui no es pot veure TV3. Tot amb poques hores de diferència, tot de cop i de sobte...  La meua iaia per part de pare era de Mequinensa. Es va casar amb el meu iaio de Móra d'Ebre que era fuster i feia llaguts i els conduïa (una barca de transport fluvial que circulava per l'Ebre en aquells anys) i van tenir cinc fills. Devia ser a principis del s.XX. que es van conèixer durant aquests viatges d'anar amunt i avall; sirgadors en dèien. Feien el camí de sirga (que encara hi és), riu amunt i després navegaven a vela riu avall. El transport era lent, però barat i respectuós amb el medi. Més tard vindria l'embassament de Riba-Roja i la presa de Flix. A Mequinensa parlen català. No vaig sentir-li dir res en cap altra llengua a ma iaia i, això sí, deien que era una dona geniüda perquè era de l'Aragó. Jo no vaig tenir temps de conèixer-la gaire, però sí la recordo amb els cabells blancs cuidant el seu jardí de roses i amb la veu forta i segura. Ella era la miquerensana igual que un cosí de mon pare és l'Antonio el miquerensà, els cognoms sobraven. Em feia gràcia dir que la meua iaia era aragonesa, però es veu que un mapa publicat fa poc a l'Heraldo de Aragon i escampat per aquest bloc, la situa ara a terra catalana. No sé què en diran els de Mequinensa, estar al mig com el dijous té aquestes coses.  He tornat a escoltar la ràdio els matins dels caps de setmana. No tinc res en contra del Xavier Solà, però la seua veu enganxosa, arrossegada, reposada, pastelosa... no m'acabava d'agradar i no podia sentir mai el programa sencer, m'embafava. La Núria Ferrer ja va ser un bon canvi, molt més dinàmica, però, ara, amb la Tatiana Sisquella i la seua permanent rialla, l'espai té un altre caire, molt més dinàmic, divertit, despert, interessant... en fi, com diu en aquesta entrevista, deu ser molt romàntic conduir el programa on va començar i tot un repte. Espero que tingui molt èxit, perquè es deixa escoltar molt bé. Jordi Martínez Boixader, Jordi M. Boixader, com es dóna a conèixer per evitar confusions amb en Jordi Boixaderas o Jordi Martínez, tots dos també actors, viu a Móra d'Ebre i és un artista polifacètic. El vaig conèixer fa molt temps, quan ell estudiava a l'institut del teatre a Barcelona. Llavors vam coincidir al mateix pis, una temporada molt estimulant en la què vam visitar cinemes, exposicions i, sobretot, teatres per tota la ciutat. Des de llavors no ha deixat de sorprendre'm amb les seues creacions, perquè si bé va iniciar-se en l'art de la interpretació (té una veu profunda i molt ben modulada i com a actor és molt autèntic i creïble), s'ha decantat des d'un temps ençà pels dibuixos. Ara té un projecte entre mans: 25.000 postales por la paz interior. Podeu veure també els seus dibuixos a El museo virtual i el podeu seguir al seu bloc.  Amb tanta sentència, manifestacions i futbol, m'ha passat per alt l'aniversari del naixement d'una gran científica del s. XX, que va contribuir a diversos descobriments i va estudiar cristal·lografia, bioquímica i física. Rosalind Franklin va nàixer un 5 de juliol de 1920 i va morir només gairebé 38 anys més tard i tot i això va tenir prou temps per treballar amb la difracció de raigs-X i contribuir decisivament al descobriment de l'estructura de l'ADN, entre moltes altres coses. La seua vida i obra, però, no està exempta de polèmiques que es poden aprofundir en el llibre The dark lady of DNA. Personalment, i a pesar de tot, com més conec la seua vida i la seua obra més em continuen fascinant.Rosalind Franklin és també el nom que hem triat per al bloc del departament de ciències experimentals de l'IES Terra Alta. Volíem reconèixer alguna dona científica i la història de Rosalind Franklin i la seua vida dedicada a la investigació ens va semblar perfecta per a un bloc dedicat a les ciències. Amb aquest gest volem contribuir a donar-la a conèixer i, de passada, reconèixer les dones científiques i les dificultats que han tingut al llarg de la història. Esperem que el bloc serveixi d'estímul per a l'estudi de les ciències entre els estudiants de secundària... i potser més enllà.  Avui fa un any i no falto a la cita tal com va suggerir la Roser. Sembla que l'alcalde ha rebutjat la proposta del PPC (qui sinó?), per posar José Antonio Samaranch a l'Estadi Lluís Companys. Tot i això anuncia que un altre equipament de la ciutat durà aquest nom. No sé si la Barcelona olímpica li deu molt a Samaranch, devia ser bona la candidatura, perquè Madrid ha tingut el mateix padrí en dues ocasions i no ho ha aconseguit. Posats a situar a la balança els pros i els contres del personatge, em sembla evident que només aquest anunci de la Barcelona olímpica és la part positiva. Això ja compensa tota la resta de la vida? Es veu que estem en època de rebaixes, serà per la crisi... El 9 de novembre Carl Sagan [wiki] hagués fet 75 anys. Un científic únic amb explicacions plenes de poesia... The Carl Sagan portal Fa dies que m'han quedat un munt de temes pendents de dir alguna cosa...  Divendres em va sorprendre la notícia de la mort prematura d'aquesta estupenda actriu nascuda al Baix Ebre. Avui es fa el seu comiat. En una pila de llibres per acabar d'encabir a les lleixes n'he retrobat un de poesia que vaig comprar a Perugia (Itàlia), fa vuit anys, tot perquè a la contraportada hi havia un poema de Vincenzo Cardarelli que em va encantar la manera d'expressar en tan poc tantes coses, amb ritme i musicalitat, com un sospir. Mai no havia llegit Cardarelli i per molt que vaig cercar altres poemes seus a l'interior no n'hi havia cap més (el llibre era de poesies d'amor d'autors diversos). Tinc pendent cercar-ne més escrits en el proper viatge a Itàlia, tot i què, com sempre passa, potser altres poesies seues no m'agradaran tant com aquesta: Feia temps que no en sabia res, però les darreres notícies que havia sentit (fa ja molt temps), era que estava en tractament i li anava bé. M'ha colpit la notícia de la seua mort, no l'esperava. Era un home molt especial, únic, amb un humor personalíssim i irrepetible; se'l trobarà molt a faltar... Què té Hora Q perquè no m'agradi tant com m'agradava La Nit al Dia?  Notícia que salta als diaris: "El jutge Calamita va endarrerir l'adopció d'una lesbiana per l'interès de la menor", això a La Vanguardia amb comentaris que fan posar els pèls de punta (Déu n'hi do el que es diu per davant -políticament correcte- i el que es diu per darrere -encara-). A un altre diari, Público, també hi trobo la notícia, però els comentaris són bastant diferents. És clar que encara hi ha molta feina a fer contra l'homofòbia, per molt que ens vulguem creure que som en un país normal encara ens falta molt (i molt).La "perla" del jutge: "Hay informes que dicen que son cobayas humanas, que son experimentos, que el día de mañana van a salir psicològicamente mal" (arrea). Per l'altra banda tenim un reportatge que acaba de sortir i se n'han fet ressò els mitjans: Homo Baby Boom, que explica com viuen el dia a dia les famílies homoparentals. Potser al jutge li convindria veure'l (i a molta altra gent dels comentaris també... tot i què em temo que és difícil que canviïn d'opinió d'un dia per l'altre, hi ha idees que tenen arrels profundes...). Foto: Efe/ Juan Francisco Moreno  No sembla que hagi portat molta cua que el periodista estrella de la primera cadena de l'Estat hagi explicat espontàniament el que segurament tanta altra gent de la meseta y alrededores pensen, referits a qualificar al Barça i a l'Espanyol com a equips no espanyols. L'anàlisi de Contrastant em sembla molt encertat per l'enrabiada constatada en un mitjà de comunicació català. No sé si quan Esperanza Aguirre va dir una cosa similar referint-se a l'opa de Gas Natural sobre Endesa el diari també va treure foc pels queixals. Tot i això, als espanyols se'ls hi entèn tot quan parlen i aquí, tret d'algunes excepcions, ens ho posem a l'esquena, mentre que, quan és a l'inrevés sonen sempre tambors de guerra.En la continuació l'article de Contrastant analitzant al periodista i al periòdic suposadament de casa nostra...  La primera pel·lícula que vaig veure d'en Woody a la pantalla gran va ser "La rosa púrpura de El Caire" i em va atrapar del tot. Des de llavors han passat molts anys i sempre faig el ritual d'anar al cinema a veure la pel·li d'estrena tot i què no sempre són tan rodones com aquella, i pelis més antigues de la bona època. La darrera que recordo que em va atrapar va ser "Match Point", en canvi diumenge vaig anar a veure "Vicky, Cristina, Barcelona", aquest cop en versió doblada al català (un cop que ho fan així és qüestió d'aprofitar-ho), i bé quan vam sortir del cinema ens havia quedat una sensació estranya...  M'acaba d'arribar un correu d'aquest amic georgià, en Kakhi, on m'envia a aquesta web on es pot signar la petició d'aturar la guerra i a aquest altre bloc (Russia and Georgia at War), que informa de la situació que es viu a Geòrgia. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosASSOCIACIONS DE DONES
BLOCS AMICS
BLOCS D'ALGUNS QUE M'HAN VISITAT
BLOCS D'INTERèS
BLOCS POLíTICS
DIARIS
EN ITALIà
ENTITATS CULTURALS
GEOLOGIA
MATERNITAT
MúSICA
SOLIDARITAT
VIATGES
XBS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
Coses a dir. Anotacions diverses de Mònica Amorós
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
