ALBERT CORTES MONSERRAT

El líder socialista i president de la Generalitat José Montilla, explicava ahir que aquest serà un any difícil davant el diputats i senadors del partit a les corts espanyoles, i ha deixat clar que el PSOE-C no es, ni serà independentista, sinó progressista i catalanista, i no renunciarà a aquests principis, alhora va criticar la dreta catalana perquè quan no governa no vol que les coses funcionin. Al mateix temps a l’ajuntament de Barcelona es va votar NO  a cedir locals municipals per les Consultes Populars, amb el vot contrari dels socialistes i els Populars amb l’argument que no son independentistes ni les comparteixen.  Tot un exemple de democràcia virtual disfressada de paraules buides.

El president va seguir criticant a CIU, ja que ell no renunciarà els seus principis per guanyar unes eleccions. El pessimisme que instaura la dreta quan no governa fa perdre la confiança amb Catalunya i els seus polítics, cosa que com a recepta ens proposa el seu projecte de desplegar l’estatut amb una base progressista i catalanista, i deixant de banda invents que no necessitem, ni futurs irreals.

Per la seva banda l’Ajuntament barceloní, ha dit No ha cedir locals públics per les consultes d’autodeterminació, amb el vot negatiu de PP i PSOE-C i l’abstenció d’ICV. Alberto Fernandez Diaz pel PP s’ha justificat dient que considera que Catalunya i Espanya son la mateixa realitat, ICV la seva abstenció, perquè els espais del consistori son de la societat, el PSOE-C per no obrir la porta a les consultes sobiranistes, ja que no ho som, ni ho compartim.

Realment  per uns partits que es qualifiquin de demòcrates, posin traves a una consulta sobre qualsevol tema a la població, es bastant esperpèntic, una cosa es la seva posició legitima contraria, i l’altra impedir o voler simplement no preguntar el que no m’interessa o m’incomoda, això si que genera desafecció d’uns partits ancorats en temps passats, i què segueixen no volent escoltar la veu de la població. Concretament el PSOE-C es defineix progressista i catalanista, dues paraules amb un significat buit i amb poc sentit.  La primera es refereix a voler el progrés i la modernització d’un territori, com suposo també deu voler l’anomenada dreta, però es tant ambigua i lleugera que permet ser progressista, i votar en contra de que la població opini sobre algun tema en particular, en una clara manca de cultura democràtica, això si que genera desafecció, i no la dreta esperant el seu torn legítim a governar.

Pel que fa l’altre paraula, catalanista, es la reina de les ambigüitats que no volen dir res, suposo que qualsevol català que estimi una mica la terra on viu s’ho podria definir, ara si ho volen donar a entendre com a defensa dels nostres interessos com objectiu principal, en un discurs adreçat als parlamentaris a Madrid del socialisme català, escons que tant sols obeeixen les ordres del PSOE, i voten molts cops contra els nostres interessos ja que no son la seva prioritat, i fins hi tot en contra dels seus companys al Parlament Català en unes situacions esquizofrèniques, francament resulta esperpèntic.

Segurament fa gracia aquest catalanisme que predica el Sr. Montilla, què tracta amb un menyspreu absolut una opció tant legitima com la independència del territori on viu, i que a canvi ens ofereix l’alternativa de desenvolupar un estatut retallat i de mínims com a màxima aspiració que podem tenir, això si, com diuen ells amb gent seriosa al capdavant.