Situació viscuda a les guixetes de l’estació d’autobusos de Tarragona. Un viatger, que per l’aspecte i la manera de parlar fa tot l’efecte de ser forani, discuteix acaloradament amb la que ven els bitllets. Protesta perquè, segons ell, li ha informat malament l’andana on havia d’agafar l’autobús i, en conseqüència, l’ha perdut. Enmig del nerviosisme de
Dia: ahir al vespre. Lloc: pizzeria a Reus. Demanem el sopar començant per la beguda: – una canya i una gerra de cervesa – una caña y qué más? – una gerra de cervesa – ah! una jarra. Me lo dice en catalán, no? No le entendía muy bien porque nadie me lo pide así…
No parlo de quatre polítics ni de la davantera de cap equip de futbol. És el títol de la pel·lícula que he anat a veure aquest vespre. Adaptació d’un antic còmic. Sinopsi: quatre personatges que fan coses rares (un s’estira, un altre és una antorxa que vola, un altre és com de pedra i una
Són les onze de la nit del 15 d’agost, en una gran ciutat, Tarragona. Silenci quasi total. Tota la xusma és fora. Ni cotxes, ni motos, ni teles a tota castanya. Només se sent el plor d’un infant i uns sorolls que no sé si són els petards de la festa de Sant Roc o els
Ja fa quasi dos mesos que vaig iniciar aquesta modesta -modestíssima- acció consistent en enviar un correu electrònic a tota quanta empresa em diposita publicitat a la meva bústia sense usar el català. Els dono quatre raons, però podrien ser més: és la llengua pròpia del meu país, és una llengua minoritzada, el seu ús
Ha mort Lluís Maria Xirinacs, discretament, en silenci, però amb un llegat molt cridaner, deixant en evidència una classe política traïdora, segons ell, a la lluita antifranquista i per l’alliberament del poble català. Traïdora crec que no, però sí enormement decebedora. L’ex-senador, el "Xiri", mossèn Xirinacs, era, certament un personatge incòmode, a contracorrent i una
Un incident ocorregut a l’edifici on treballo ha posat de manifest la nostra peculiar realitat policial. Hem sentit com, des d’un dels pisos, una dona deixava anar uns plors i gemecs patètics. Davant la possibilitat de que es tractés d’un cas de violència sexual (no "de gènere" com diuen els indocumentats), hem decidit trucar a
La batalla per la llengua sempre ofereix oportunitats en les circumstàncies per inesperades. Avui, anant pel carrer, se m’han acostat dues noies somrient mentre em lliuraven un opuscle. Han resultat ser dues testimonis de Jehovà. El fet que l’opuscle, com totes les publicacions d’aquest grup religiós, fos en castellà, ha resultat ser molt oportú per plantejar-los
Parlava ahir de la plena actualitat del missatge escolta, en ocasió del centenari del moviment. Durant prop de vint anys, mitja vida com qui diu, vaig estar vinculat a l’Agrupament Escolta Alverna, de Tarragona. Hi vaig entrar poc després de la seva fundació, el 1969, a recer dels Caputxins, com a rànger; després vaig ser
Després d’una setmana de vacances (curta, com totes les setmanes de vacances), de desconnexió total, aterro a la rutina habitual. Rutina absoluta, perquè tot és deja vu. Vegeu si no: – segueix el culebrot de l’apagada amb contradiccions entre polítics per les inversions en la xarxa elèctrica a Catalunya (i són tots del mateix partit…) –
El meu post d’ahir, sobre la gran apagada barcelonina, ha estat molt visitat, ja que figurava en una relació de blocs de Vilaweb sobre aquest tema d’actualitat. Gràcies a tots. Rellegint-lo, no m’ha acabat de convèncer un extrem, que podria malinterpretar-se, i per això faig aquest aclariment. Ahir ironitzava sobre la senyora que no tenia microones per escalfar-se la
Ja tenim notícia per fer bullir l’olla uns quants dies: després del Carmel, les rodalies i el caos del Prat, què millor que una bona apagada elèctrica al Cap i Casal? Doncs aquí la tenim. Serà la famosa desconnexió d’Esquerra? Bromes a part, l’incident/accident ha servit per treure la fenomenologia de sempre, com en un
La mort de Jesús Polanco ("Jesús del Gran Poder") ens ha brindat un exemple ben senzill del que és la manera de tractar una informació, depenent del color amb que s’ho mira cada mitjà. El País (propietat del finat): Polanco, líder de la comunicació, ha mort per l’agreujament d’una malaltia a les articulacions. El Mundo
La notícia del segrest de la revista El Jueves, per un dibuix suposadament ofensiu per la monarquia, ens torna a èpoques que ja crèiem passades. Quedi constància aquí del meu rebuig davant aquest atac a la llibertat d’expressió. Segrest que no aconseguirà el seu objectiu: per començar, les noves tecnologies, com la que estic fent
El tren d’alta velocitat continua trobant obstacles de tota mena. No penso perdre ni quinze segons parlant dels pallassos que s’han penjat d’una grua per protestar per les obres, però sí que vull reflexionar sobre el conflicte amb el temple de la Sagrada Família, perquè em toca de més aprop. Mireu, la meva infància va