Les aigües turbulentes

No parlo de quatre polítics ni de la davantera de cap equip de futbol. És el títol de la pel·lícula que he anat a veure aquest vespre. Adaptació d’un antic còmic. Sinopsi: quatre personatges que fan coses rares (un s’estira, un altre és una antorxa que vola, un altre és com de pedra i una dona transparent) s’enfronten a un ésser malèfic que vol destruir el món: ja veieu que l’argument és molt original. Recepta: s’agafen els protagonistes, se li afegeixen un general negre (per allò de la correcció política, que no existia quan s’editaven els tebeos), un terrícola dolent, interpretat pel protagonista de Nip-Tuck (aquells cirurgians que follen entre operació i operació estètica) i una espècie d’Oscar platejat que no se sap si és humà o no. Es barregen amb un fotimé d’efectes especials: meteorits que impacten a les quatre puntes del món, artefactes que volen, etc. El final ja us el podeu imaginar.

Feia temps que no anava a un cine de multisales. M’he quedat garratibat de la mida de les racions de crispetes que venen a l’entrada: ja semblen cubells de la brossa. De fet, tot plegat (cines, pel·lícules, arguments i crispetes) és una mica com un cubell de la brossa. Anem bé.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!