Les aigües turbulentes

Un incident ocorregut a l’edifici on treballo ha posat de manifest la nostra peculiar realitat policial. Hem sentit com, des d’un dels pisos, una dona deixava anar uns plors i gemecs patètics. Davant la possibilitat de que es tractés d’un cas de violència sexual (no "de gènere" com diuen els indocumentats), hem decidit trucar a la policia. Quina ha estat la sorpresa al comprovar que, en cinc minuts, compareixien tres cotxes de la policia espanyola (dita "nacional") i un de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Quatre vehicles i vuit agents.

La notícia ve a tomb, perquè fa pocs dies s’ha denunciat que l’Aeroport de Reus té un greu poblema de seguretat per manca d’efectius policials. És a dir, no hi ha agents per controlar mínimament l’entrada i sortida de turistes i, en canvi, sobren els agents per acudir a una incidència la gravetat de la qual no estava confirmada i que, fins i tot, podia haver-se tractat d’una broma de mal gust.

Ja que parlo de seguretat ciutadana, em refereixo novament a la contradicció que va suposar a Barcelona protestar per la presència de policies el dia de l’apagada (la gent volia electricistes!) quan hores abans el barri de Ciutat Meridiana s’havia queixat de poca vigilància policial.

Les contradiccions de la nostra societat en aquest i altres temes són públiques i notòries. Volem i dolem. Exigim que tanquin els delinqüents a la garjola però volem les presons ben lluny. Endollem al corrent tot d’aparells elèctrics perquè volem una vida còmoda i quan peten les fràgils instal·lacions ens neguem a la connexió de molt alta tensió amb França. Som ecologistes a més no poder, però el cotxe, ben gran i envaint les autopistes fins a col·lapsar-les. Ens queixem, molt, dels polítics i el dia de les eleccions es fan teranyines a les urnes.

Som un cas. A veure si ens aclarim algun dia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!