En pocs dies de diferència, algunes persones s’han recordat de mi, sabedores de la meva afició pel transport públic. La meva mare m’ha pogut lliurar, gràcies a una amiga seva de Palma de Mallorca, diversa documentació sobre el nou metro d’aquesta ciutat (inauguració, inundació i… interrupció sine die: té el rècord històric de menys dies en servei). El
Em trobo a la bústia un paperet-propaganda, tot en castellà, d’algú que es fa dir "Maestro Musa". En un primer moment he pensat que el podia destinar a la meva campanya particular "Les 4 raons" (que segueix el seu curs), però com que no té cap adreça, no puc fer-li saber perquè és millor fer les
Tant parlar de sobiranies, de referèndums i de promeses incomplertes, i havíem oblidat un tema menor: els papers de l’arxiu de la Guerra Civil. Doncs no, encara no ens els han tornat tots. Fins i tot en això es fan el longuis. Per reactivar-ne la reivindicació, la Comissió de la Dignitat ha organitzat un gran
Com en un passatemps de diari, tots plegats podríem entretenir-nos a buscar les set diferències entre el País Basc i Catalunya, i no ens seria genys difícil de trobar-les. Com a mostra, els debats d’aquests dies en un i altre parlament. Allí el lendakari ha fet avui mateix una proposta clara sobre el futur d’aquella nació, amb
Interessant exposició la que es pot contemplar aquests dies a la Sala de La Caixa de Pensions, a Tarragona. Tracta sobre la vida quotidiana dels mongols (hàbitat, estris de la casa, vestits, religió, jocs, etc.). Sorprèn com un poble amb unes condicions de vida tan dures (recordem que són nòmades) i amb una climatologia adversa
La pel·lícula del vespre d’avui ha estat Os declaro marido y marido (I now pronounce you Chuck and Larry) i va de dos bombers heteros que s’aparellen (a Nova York) i es casen (al Canadà) com a "triquiñuela" per solucionar la situació familiar d’un d’ells. El fet de que hagin de semblar gais, davant dels inspectors
He estat quatre dies a la ciutat de València. Feia alguns anys que no hi anava, i sempre havia sigut per passejar pel centre històric i per seguir de prop el procés d’expansió del transport públic de la capital. Però aquesta vegada ha estat diferent, i m’he entretingut a visitar el què podríem dir la
Davant d’una proposta tan demagògica i electoralista, només se m’acut un comentari: tites, tites, tites… I tothom anirà a picar les engrunes de pa (pa per avui i fam per demà).
O Hairspray, la pel·lícula que avui he vist al cinema. Tres persones a tota la sala (comptant-me jo). No m’extranya: ens hem hagut d’empassar cinc (cinc!) anuncis de properes estrenes. Es tracta d’una successió quasi ininterrompuda de números musicals ambientada al Baltimore de 1962. El film és entretingut, lleuger i ple de coloraines, però hi sobren plantejaments
Bernat Joan arriba a la Secretaria de Política Lingüística amb un currículum immillorable a favor del català, últimament des de la pèrfida Europa. Esperem que continuï, i millori si pot ser, l’actuació de Miquel Pueyo, criticat per alguns pel seu optimisme i les seves dentetes. Ja m’agradaria veure algun d’aquests crítics al silló de Pueyo.
Últim dia a Milà. L’avió surt al vespre, per tant tinc moltes hores encara per aprofitar i les aprofito. La jornada em proporcionarà, en la meva dèria de comparar Milà amb Barcelona i Itàlia amb Catalunya, exemples diversos de que som iguals i som diferents. Començo el programa entrant a l’edifici de la famosa Biblioteca Ambrosiana (a la
El quart dia italià em reserva algunes decepcions milaneses. Tota gran ciutat té un gran museu i el de Milà es diu Pinacoteca de Brera, però no respon a les expectatives. No parlo del seu contingut, ple de pintura italiana i flamenca, renaixentista i contemporània, sinó de la seva presentació. Costa de trobar si no
Arribo de bon matí a l’estació de tren de Milà per anar a Gènova. Com que em sobra temps m’entretinc a admirar-la. És enorme, preciosa, d’estètica mussoliniana. Es troba en plena restauració i, tot i les moltes tanques i lones, continua sent plenament operativa. Gènova és una ciutat força més desconeguda que Milà o Torí.
Jaume Renyer, company de bloc a Vilaweb, va fer ahir una conferència a l’Aleixar amb motiu de l’Onze de Setembre. Títol, "Formes de vida i identitat nacional catalana". Contingut, una reflexió sobre diversos temes sòcio-polítics d’actualitat. Donat que ens trobem en plena efervescència del què som, el què volem ser i com hi volem arribar,
Dedico el meu segon dia a Itàlia a passejar-me per Torí, la ciutat més senyora d’Europa, segons m’havien dit. Efectivament, només baixar del tren i sortir al carrer ja es nota un aire distingit i elegant en vianants i edificacions. Capital de la Savoia, la influència francesa hi és evident. És diumenge i em topo,